La Cresta del Ferran

[21 gener]

Avui finalment hem fet una activitat que feia temps que m'anava comentant en Josep Mª que tenia ganes de fer, la cresta del ferran. Finalment apart d'en Josep Mª i la Neus, també s'ha engrescat la Montse, i aixi ha pogut fer la seva primera cresta. Dels presents, en Josep Mª i jo ja l'haviem realitzat fa uns quants anys amb alguns companys del GEIEG. Al final el dia escollit es idoni, doncs al no fer massa sol ens permet gaudir de la cresta sense passar ni fred ni calor.

Que comentar de la cresta.. doncs primer de tot que al lloc on posa la ressenya de Desnivel que es pot aparcar el cotxe millor no intentar arribar-hi amb un turisme convencional, doncs el cotxe pot tocar pedres amb bastanta facilitat (algun rastre d'oli al terra aixi ho indica). Sobre els horaris, aquests dependran del nivell dels participants i les necessitats d'encordament, aixo si.. millor no badar perque la cresta no es difícil pero si es bastant llarga. Apart.. s'ha de tenir en compte que les dificultats son normalment puntuals, i que hi ha molt de tram on es va caminant; de totes maneres els paisatges i la tranquilitat de la zona son molt agradables.

Comencem a caminar en direcció a l'inici de la cresta, es un caminet ample i bastant fresat, fins a un punt on una fletxa vermella ens indica l'inici de la cresta. Al principi sense grans dificultats es superen unes grades, fins a un punt on es flanqueja fins a l'inici d'una paret plena de fisures (tot aquest tram parabolat cada 10m aprox.).

Primera dificultat.. la Neus superant el tram final de la placa de III.

Assegurant el tram de III.

Aqui comença una rampa inclinada (III), que amb molt bona presa et porta fins a l'inici de la cova (algun pito). Aqui ens trobem amb el tunel de la cova des del qual la ressenya indica que es pot sortir a la meitat amb passos de (II), de totes maneres nosaltres seguim fins al fons de la cova on es pot sortir grimpant per una rampa llisa i dificil d'assegurar (IV), fins arribar a un foradet al sostre que ens permet sortir ja al fil de la cresta. (Aquesta sortida li dona una gracia afegida al recorregut).

El divertit i curiós tram de sortida al final de la cova

A partir d'aqui arriba algun tram més aeri que consisteix en superar blocs amb molt bona presa (III), a partir de llavors la cosa es calma bastant i ens comença a envoltar la vegetació.

El fil de la cresta... al fons un altre grup.

Arribem a una petita bretxa a la qual podem baixar desgrimpant o fent un rapel (instalació amb dos parabolts i cadena). Aqui arribem a un punt d'abandonament doncs a la bretxa mateix existeix una altra instalació per a baixar a l'esquerra. Llavors arriba la principal dificultat de la cresta en un tram de 10m on és mes aeri que no pas difícil (molt ben assegurat amb pitons i sabines en arbres).

A partir d'aquest punt ja es seguir sense grans dificultats fins al cim del Ferran (983m). El descens cal a l'esquerra fins a Talaixa, i finalment GR fins a la pista entre Oix i Sant Miquel de l'Hortmoier.

El grup a dalt del Ferran.. com es pot comprobar ja començava a fosquejar.

Al final una sortida que hem disfrutat tots.. amb alguna que altra anecdota (perdua de bota cingle avall inclosa). Al final tots amb ganes de tornar a fer alguna altra cresta proximament.

En quant a material: una corda de 50 ens permetrà fer el rapel, apart nosaltres vam portar bagues per a arbres i merlets, els tascons tambe van pujar pero no es van utilitzar. En quant a peus de gat, nosaltres en vam prescindir; pero un altre grup que varem trobar els portaven posats.