divendres, de desembre 29, 2006

B.T.T : Circuit rapid de Sant Miquel

[29 desembre]

Avui despres d'uns dies de preparar bidons per la travessa (explicarem detalls proximament), he tornat cap a Girona i rapidament ens hem entes amb el meu germà per anar a fer una volta ràpida en BTT.

El circuit.. doncs el de sempre, pujada al puig de sant miquel (395m), pero amb la baixada modificada. Aquest cop hem baixat per un corriol enmig del bosc, bastant humit pero que baixava amb força gràcia, basicament s'ha de vigilar amb branques baixes, roques camuflades entre fulles i la molsa humida. El resultat.. uns 15km amb un desnivell de 325m positius i que es pot fer amb poc més d'una hora.

Recorregut mostrat en el mapa del ICC 1:10.000 [www.icc.cat]

Aixo si, l'entorn molt xulo tot i que una mica fred, pero val la pena per les bones vistes que ens proporciona.

L'Albert en un dels trams de pista.

dimarts, de desembre 26, 2006

Estrenant temporada d'esquis

[26 desembre]

Ja feia dies que les ganes d'esquiar estaven presents... finalment avui ens hem decidit amb en Jordi i hem posat rumb cap a l'estació d'esqui de Vallter2000. De fet ens esperavem un panorama desolador.. sense gairebe res de neu, i mes o menys aixi ha estat, de totes maneres ha anat be per iniciar la temporada i provar els nous esquis.

Aqui jo amb pantalons softshell, esquis i botes nous de trinca !! Al fons es pot veure com faltava bastanta neu.

Hem anat al parking de baix(1.950m) i hem remuntat tota la pista del xalet fins al capdamunt de les pistes a la cafeteria de les marmottes (2.535m), en total uns 585m de desnivell. Apart de la zona de la pista (on alguns trams tenien un gruix considerable) la resta esta bastant escas... i a les zones on no hi ha obaga es deixa notar el gruix més prim. A més al capdamunt ha passat una retrac i ha obert traça de gespa... xunga esta la cosa si no torna a nevar!!

En jordi en les primeres pendents del dia.

Despres d'esmorzar ens hem decidit a fer una nova pujada. Hem baixat per les pistes fins a la base de l'estació a 2.200m. La neu molt acceptable, tirant cap a dura pero es podia esquiar molt be, i sobretot tranquil (les pistes superiors estan tancades). Despres de nou cap a les marmottes, fent uns 335m de desnivell més. Un cop a dalt... hem seguit per la pista del xalet fins al cotxe, en alguns trams amb neu molt dura, i en d'altres mes tova (amb alguna pedra solta).

Ja a baix de l'estació apunt per tornar a pujar.

En general un dia esplendid: gens de fred, molt de sol i tampoc massa gent, aps i els esquis van de conya. Despres ja tornar a casa a dinar i descansar, que el primer dia sempre les cames es cansen més.

diumenge, de desembre 24, 2006

Apa... de nou cap a Beuda!!

[24 desembre]

Avui hem fet una nova matinal a Beuda. Hem marxat amb el meu l'Albert (el meu germà) i alla ens hem trobat amb en Marc i en Quim. Al cap d'una estona ha aparegut una colla de Figueres que coneixia en Marc i més tard ha vingut en Joan un conegut d'en Quim que venia a fer escalada en solitari amb el soloist, al trobar-nos s'ha unit al grup i ens ha muntat vies més exigents. Com sempre els veterans son els que apreten més !! Durant el dia ha anat passant bastant gent... deu n'hi do lo concorreguda que estava la zona.

A destacar la visibilitat brutal de la que gaudiem, amb vistes molt xules del canigó i en general el pirineu oriental, a part de la plana de l'empordà i part del pla de l'estany i la garrotxa.

Nosaltres ens hem centrat en el sector central, on hem estat ocupant quasi totes les vies del sector esquerra. El resultat del dia ha estat el seguent:

- "El patiment del solstici". 6a, 30m. Hem començat per aquesta amb l'Albert ja que era la més facil del sector. L'he començada be, pero he hagut de parar a descansar abans del pas de la via, que després he resolt sense problemes. L'Albert si coloca i la resol en top-rope.

La intenció era seguir amb els 6c del costat, "la santi" i "la fobia social"; pero ha arribat gent i hem hagut de canviar els plans i hem anat on hi havia en Marc i en Quim.

- "Orus, ke pel kul caguen els morus". 6a+, 30m. Segona del dia, ja escalfats surt molt be, tot i que avui l'he trobat més dureta que l'ultim dia, tot i aixo s'encadena sense cap problema. L'Albert la munta de primer amb algun petit ensurt pero s'ha de dir que de forma molt correcta.

En Marc a la via "Thi va la pell", 6b+/6c.

Aqui arriba en Joan i comencem amb les vies més complicades.

- "Skup", 6c+/7a, 30m. La munta en Joan i la provo en top-rope, un pas bastant duret al principi que el supero en A0 despres d'alguna caiguda. De totes maneres m'han explicat com es resol el pas i crec que entrenant acabara sortint segur. La part superior més assequible i surt sense problemes (s'ha de dir que aquesta part deu ser com a màxim un 6b+).

-"El punki, el guiri i el orus". 6c+, 30m. Via que no deu fer gaire gent.. hi havia un arbre a mitja via bastant gran. Es una via llarga i sostinguda en un grau inferior al que marca (jo diria que 6b màxim) i amb un sol pas més duret a mitja via que es pot resoldre molt be en A0. EnMarc em comenta que la veu assequible, i per tant l'intento de primer i acabo fallant al pas clau. La resta de via em surt molt be, i la trobo molt disfrutona.

La meva intenció era provar la via "Murri", 7a+. Pero com que haig de marxar i aquesta esta bastant cotitzada, decideixo anar al sector de sota a fer una via que m'encanta:

- "La ressaca Perpetua, 6a+/6b, 32m. Un classic de la zona, molt xula i l'encadeno sense cap problema. La trobo molt xula per la varietat d'estils que reuneix. Highly recommended !!!

En Joan en la via "Estramonio", 7b/7b+

Aqui jo ja plego, que els reis arriben abans d'hora i em passen a buscar per anar a ARESTA Olot, on tenim encarregat un munt de material per a la travessa dels pirineus. De totes maneres l'Albert la prova i em comenta que tot i que no la veu encadenable, practicant-la molt acabarien sortint la majoria de passos, aixi que la posem al grup de tasques pendents. Mentre marxo en Joan i en Marc van fent alguns intents a la via "Estramonio", 7b/7b+; aquesta ja em diuen que es bastant més dura que les anteriors.


Apa... bon Nadal!!! i bones Festes!!

dissabte, de desembre 23, 2006

Retrobament amb la B.T.T.

[23 desembre]

Avui dissabte, hem quedat amb l'Albert de Bascara per anar a fer algo de BTT des de Girona. Tot i haver surtit ahir en un dels multiples sopars d'aquestes dates, la veritat es que em venia molt de gust. La causa: feia quasi 2 mesos i mig que la bicicleta estava aparcada a casa.

Aixi avui el tenia avisat,.. "nano nem a fer algo suau que fa temps q no rodo"... i al final hem acabat fent algo q no era massa suau. El recorregut ha estat un classic.. hem anat a buscar des de Girona el circuit numero 3 del centre BTT del Gironès modificat al nostre gust (basicament hem retallat la part del final dirigint-nos fins a llambilles). Total uns 40km i unes 2h20 de marxa efectiva.

Ruta realitzada amb sortida i arribada a Girona.

El dia s'ha aixecat bastant ennovulat i les temperatures eren bastant baixes, de totes maneres a les 11h del mati tampoc feia un fred massa extrem. Aixo si.. ben abrigats i suant a les pujades i passant fred a les baixades... he arribat a casa amb els peus glaçats!! buff.. i com es nota que feia temps que no apretava... hem anat per feina, tampoc sense correr i estava força cansat al final... de totes maneres ens hem posat al dia petant la xerrada... i ja hem quedat que proximament farem el recorregut de la Road Book del GEIEG d'enguany... que lamentablement hem vaig perdre al coincidir amb el curset d'espeleo que hem vaig apuntar.

Apa... a rodar de nou.. q ara ja hem començat!!

diumenge, de desembre 17, 2006

Travessa dels pirineus amb esquis de muntanya (I)

[projecte per al proxim any]

Tot i que la neu encara no ha fet un acte de presencia triunfal i només s'ha deixat veure amb contagotes començarem a explicar aquest projecte que ens hem proposat quatre amics.


En que consisteix ?

Es una travessa de la part nevada dels pirineus, aquesta va de les faldes del Canigó al departament dels Pyrénées Orientales fins a les planes d'Irati a Navarra. Aquesta consta de unes 30 etapes, que es veuran incrementades per dies de descans, i per les condicions meteorologiques que poden condicionar els itineraris.


Una mica d'historia

La primera travessia en esquis documentada es la del frances Charles Laporte, que al 1966 la realitza entre Montlluis (Cerdanya) i Gabas (Ossau). Posteriorment s'han realitzat repeticions. En el nostre cas ens basem en el llibre redactat l'any passat i titulat "La Travesía de los pirineos en esquís" de Marc Breuil.


L'itinerari

La proposta ressegueix uns 190km i assoleix uns 80 colls, acomulant un total de 45 000m de desnivell positiu. Tot i que hi ha multitud d'itineraris, el nostre recorregut seria el seguent:

- Pirineu Oriental: Canigo - Ulldeter -Bastiments - Puigmal - Les Bulloses -Le Rulhe - Hospitalet pres andorre

- Pirineu Central: Pica d'Estats - Certescan - La Bonaigua - Aneto - Perdiguero - Posets - Bateillance - Tucarroya - Monte Perdido - Taillon - Vignemale - Balaitous

- Pirineu Occidental: Ossau - Port de Somport - Agulles de Ansabère - Pic d'Ori

La logistica

El viatge consta d'una logistica si més no interessant... aixi s'ha de preveure l'obtenció d'aliment, la pernoctació, les comunicacions exteriors, .... els trasllats a inici i final ... S'ha de preveure tambe que una alimentació equilibrada per un periode tan llarg,


Els integrants

Som 4 companys... en Jordi, en Ramon, la Ursula i jo mateix; ja ens coneixem de previes estades d'esqui de muntanya als pirineus i els alps. A continuació algunes fotos de la travessa "Alta Ruta Imperial" al Zinal l'any passat:








Proximament anirem ampliant aspectes de la travessa.

+info: "La travesía de los pirineos en esquís. 42 etapas del Canigó al Ori". Marc Breuil. Editorial Desnivel.


Can Jorba, sector Central.

[17 desembre]

Avui diumenge haviem quedat amb alguns companys del rocodrom UPC (Carles, David, Juanjo i Ramon) per anar a fer algo d'escalada, l'objectiu estava una mica incert entre via llarga o esportiva. Finalment despres d'esmorzar al bruc, ens dirigim cap a la zona de Can Jorba amb la finalitat de fer esportiva, tot i que no descartavem la opció de pujar alguna de les vies de la miranda de Can Jorba (al final ens quedem nomes fent esportiva)

Al arribar ens plantejem la opció d'anar a la zona "la placa de la pluja" (recomanació), pero la proximitat de la zona central ens fa canviar d'objectiu. Veiem el "mur de les lamentacions" que ens crida l'atenció pero preferim començar per alguna cosa més facil aixi que anem a la part central on hi ha algun V+. Només arribar trobem al mateix lloc un grup del madteam que es queden a la zona de les vies 5 a 8, aixi que ens quedem a les vies 9 i 10, on tambe hi ha un V+. Al cap d'un moment apareix tambe l'Oskar que es troba com a casa... coneix a tothom de la zona, jejeje.

- "L'hora violeta (L1)". V+, 20m. Via perfecta per entrar en contacte amb el tipus de roca, es puja molt be amb algun paset més finet al principi.

En Ramon al L1 de Tic, tac, toe.

- "Tic, tac, toe(L1+2)". 6a/6a+, 32m . Via molt xula sobretot el segon tram on sembla compartir el llarg amb la via de l'esquerra. A baix una sortida amb passos finets, el segueix un tram més facilet i al segon llarg bon canto i bona roca (gens sobada) que permet gaudir de la roca. S'encadena completa només amb algun petit ensurt al segon llarg on al relliscarme els peus (trencament d'una pedra) quasi faig un vuelo, però les bones preses de mà poc sobades ho eviten.

Mentre ens trobavem al sector succeeix un d'aquells casos pels quals es necessari portar casc: a una de les vies de l'esquerra se'ls parteix una roca inmensa quasi arribant a reunió i ens dona un bon ensurt sense consequencies per als que estavem per la zona (s'ha de dir que curiosament quasi tots els que rondavem per la zona portavem casc, una situació cara de veure sobretot en zones d'esportiva).

Acabades les vies ens decidim a anar a fer "Poma". 6a, 15m. Una primera xapa llunyana i una pedra com un mirall (sobadissima) ens fa patir de valent intentant arribar a la primera xapa. Finalment optem per descartarla, en Juanjo i en David es queden a la via "High Penny".6a+, 25m amb una interessant sortida de desplom, i els altres 3 marxem direcció al "mur de les lamentacions" on el Ramon tenia ganes de fer algun 6b+. Com a tota la zona hi ha un overbooking important, aixi que canviem de direcció i anem al sector "Vesper", on hi ha algunes opcions interessants i només hi ha una cordada.

- "La Cantonada". 6a+, 18m. + "continuació de 6a, 15m". El primer llarg te una sortida desplomada amb molt bon canto per les mans, pero molt llimada per als peus. Intento de primer: primera xapa facil, pero despres s'ha de pujar el sostre i aguantar una posició poc equilibrada per tal de xapar la seguent... el coco falla i no ho veig gens clar. Finalment ho intenta en Ramon que la puja amb algun A0. Després amb el tram de sortida del desplom xapat, encadeno ja tota la via fins a dalt sense problemes (i corroboro el tema de que falla el coco).


Jo sortint del desplom amb les primeres xapes passades.

- "Kiskillós". 6b+, 18m. Aquesta suposa el repte despres de que ens mig surti la via de 6a+. En Ramon comença a donar-li pegues, pero no aconsegueix agafar una bona posició per arribar a xapar la segona (despres veurem que com sempre per sobre de la xapa hi ha una presa fantastica). Cansat despres de varis intents, baixa i en Carles em cedeix el torn per anar a patir una estona.

En Ramon apretant per xapar la segona del 6b+.


Fent de les meves amb els estreps

Pujo fins la primera xapa molt be, pero el pas fins a la segona xapa ja es una altra cosa. Faig un intent i no puc agafar la posició bé per xapar la segona, com que no ho veig gens clar decideixo agafar els estreps i intentar-ho en artifo. Despres de multiples intents, acabo xapant la seguent... i a partir d'alli ja la via es fa bastant disfrutona, molt dreta amb els cantos justos pero sense estar sobada. Al final pensem que ens podria sortir a tots... pero necessitem creure'ns-ho ( ens falla el coco a tots).


En Carles al tram superior del 6b+.

- "Punktual".V, 18m. Decideixo provar-la despres de veure la sortida rarar que te. Una petita panxa amb peus dolents. El primer pas i alguns de finets a mitja via, pero en general es puja molt be.

En Juanjo apretant a la sortida del desplom del 6a+.

Després d'aquestes vies el fred (el sol ha marxat al migdia) i el cansament ens fan deixar-ho per una altra ocasió i ens n'anem al bruc a fer el toc. La proxima ocasió ja hem dit que serà a Vilanova de Meia... ja tinc ganes d'anar-hi....

dilluns, de desembre 11, 2006

Escalant fugint del mal temps....

[6 a 10 de desembre]

Aquest pont amb una colla de l’empordà, teniem previst passar tots els dies a l’estació de Cellers a Terradets, i fer escapades a la paret de les Bagasses, Roca Regina, Cap del Ras... pero com sempre que planifiques, algun element extern et fa improvitzar, en el nostre cas: el mal temps.

El resultat d'aquests dies es el seguent:

- Mallos de Riglos. Esportiva.

- Terradets. combinació : Tutti-frutti + CADE + Vidal Farreny. 6a/Ae1. (V+ obligat)

- La Riba. Penya Roja. Figuerola-Magrinyà. 80m, 6a+. (V+ obligat)

- Vilanova de Meia. Cabaret Galactic. 210m, 6c. (6a obligat)

- Vilanova de Meia. Musical Express. 220m, 6b. (V+ obligat)

.

Dimarts,

Marxem de barna, amb en Marc i en Jordi, direcció Terradets. Al arribar el cel sembla esta bastant “despejat”, i ens instalem per fer el bivac a l’estació del ferrocarril. A mitja nit comença a ploure, i no parara fins a la tarda del dia seguent.


Dimecres,

Sona el despertador, i fem el ronso... aixo de que plogui no motiva. En Marc hipermotivat es desperta i ens fa sortir del sac, son les 9h. Al cap de dues hores encara estem a un bar de Balaguer fent cerveses, pero en Marc descobreix que a Riglos el temps es asolellat, aixi que despres d’una mica d’insistencia ens convenç per fer una escapadeta fins als Mallos. En roger i en Manel passen i es queden fent esportiva a Camarassa.

Arribem a Riglos, un cel assolellat pero una mica de vent. Decidim fer algo d’esportiva amb els primers llargs del Macizo de Pison, tots rondant el 6a. Ens acostumem al conglomerat de pedrotes grosses, i veiem que com ja ens havien indicat esta tot sobadissim, a més la presa es bastant de tipus roma... i en general desploma una mica. De totes maneres, tot i la matxacada de viatge, val la pena i gaudim d’un dia esplendid, observant les diferents vies, i veient evolucions d’una cordada a la Visera.

Ens hauria agradat fer la via “Galletas, 6a” al Fire el dia seguent, pero decidim no arriscar i tornar a terradets on els pronostics meteorologics diuen que el dia aguantarà millor.


Dijous,

Avui fa bastant de fred, de bon mati el termometre es troba just per sobre dels 0ºC. Tot i aixo cap a quarts de deu enfilem des de la font de les Bagasses direcció a la Tutti-frutti. La nostra proposta del dia consisteix en fer la Tutti-frutti, enllaçar amb la CADE en l’últim llarg i a la falsa feixa seguir amunt per la Vidal-Farreny fins al capdamunt de la paret.

Enllacem alguns llargs per tal d’anar més rapid, la combinació ens queda una via que deu superar els 400m de paret amb maxim obligat 6a/Ae.


En Marc arribant a una reunió de la tutti-frutti.


A destacar el fred que feia cada cop que marxava el sol, o al passar un tram de 6a mullat. Vies disfrutones, i unicamnet indicar que els llargs de la CADE estaven hiper-sobats, sobretot en el tram d’Ae (es passa molt be amb estreps). I a l’ultim llarg de la Vidal Farreny, un V molt espectacular, amb bona presa i pero un bon pati a sota (aps!! i amb reunió de 2 plaquetes autorecuperables a 2 burils).

En jordi iniciant l'ultim llarg de la vidal-farreny.

A la segona part, s’ha de fer un rapel de baixada, i no portava shunt. Decideixo muntarme un prussic per assegurar la jugada, que 50m amb cordes de 8mm i el reverso sol frenar poc. Mala jugada.. perque a mig cami se’m bloqueja el prussic !! haig de maniobrar amb força de braços per poder desfer el nus. Uff !! m'havien parlat d'aquesta possibilitat i tot i que ho havia provat en algun rapel encara mai se m'havia bloquejat.. a partir d'ara sempre m'en recordare de portar el shunt !!

Degut a l’intens fred i les previsions de més fred encara, decidim mourens fins a la zona de Vilanova de meia, zona coneguda per el microclima agradable que sol tenir.


Divendres,

S’aixeca el dia de nou amb pluja, aixi que decidim baixar a la Riba (1h en cotxe) per anar a fer algun llarg de la Penya Roja. Arribem amb sol, i tot i que intermitenment fa algun ruixat, la roca esta prou seca per escalar. Ens decidim per la Figuerola-Magrinyà, via de 3 llargs amb maxim grau de 6a+.

Recorregut de la via.

Deu n’hi do la bavaresa d’entrada, es pateix bastant per l’absencia de peus. Passada aquesta zona una placa de foradets atletica ens puja fins a la reunió. El seguent tram, menys frequentat (molt brut de vegetació), es un diedre facil pero amb poc equipament que ens porta a una reunió a sota d'un petit sostre. D’aqui hi ha dues opcions, passar el sostre amb passos de 6b, o com vam fer nosaltres esquivar per l’esquerra amb plaques de IV fins a la sortida al cim de la penya Roja, on el vent bufava de valent.

En Marc entrant al diedre del segon llarg.

Com que estem bastant cansats, prescindim de fer la "integral-pelicula" que era el seguent objectiu i passem l'estona fent vies d'un llarg.

Passem l'estona en una via que no sabem el nom, pero que ens indiquen que es un 6a (deu n’hi do com esta de sobada en algun tram). Despres anem al primer llarg de la "Integral-Pelicula", un V que ens han indicat que es molt disfruton, cosa que corroborem. Facileta, amb bones mans i passos amb moviments força guapos.

En Marc al primer llarg de la integral Pelicula.

+ info al vertex 193.

Dissabte,

Ja de tornada a vilanova, avui ens hem proposat de fer la “Cabaret Galactic”. Aquesta es una via no massa repetida, per la seva equipació basada en burils i claus. El primer llarg ja te un pas molt guapo només començar on s’ha d’agafar una presa invertida, pero que de primer i sense haver xapat res fa una mica de respecte. A continuació vigilar al segon llarg on despres de xapar a un clau bastant precari s’ha de pujar recte amunt, que cap a l’esquerra entres a la via “Taca de Romesco”. Dels seguents llargs indicar els constants petits desploms, i la llunyania entre burils, que en alguns punts es fan molt dificils de seguir. Indicar tambe que el llarg final un cop a la primera feixa de sortida, no el vam trobar, i vam retirar ja des d’alli.


En Jordi pujant de primer un llarg de la cabaret galactic.

En total queden uns 210m de paret, amb maxim grau obligat 6a i alguns trams de 6c, es disfruta molt de l’ambient de paret, pero fa una mica de basarda la qualitat de l’equipament que et fa pensar dos cops abans d’avançar per la paret.

En Jordi fent un flanqueig a la part superior de la cabaret galactic.

Diumenge,

Avui ens proposem la via “Musical Express”, 220m 6b. (V+ obligat). El dia s’aixeca enboirat a les valls, pero a la roca des de bon mati toca el sol i si esta de nassos.

Començo de primer el primer llarg de IV+, i tot molt correcte. Malhauradament al segon llarg m’adono que em falta molta tecnica amb els estreps, i el 6b que es pot passar amb Ae se m’entravessa, caient repetidament. El meu problema es que el sostre es passa molt be en Artifo, pero despres ve una placa llisa bastant dureta, on acabo esgotat (a cada caiguda vaig a parar a sota el sostre de nou). Arribo a la reunió que la meva cara es un poema pero be...a partir d’aquest punt es disfruta molt de la roca (en el meu cas menys doncs tinc els braços fosos), per les preses inmenses que hi ha i alguns passos molt estetics. S’ha de dir que en algun punt segueix estant bastant sobada, i que alguns seguros fan alejes considerables.

Algun dia l’haurem de repetir, pero quan haguem millorat la tecnica d’estreps, per poder gaudir de ple en els llargs superiors.

Acabada la jornada tornem cap a Barna... que ha estat un pont molt profitòs, pero serà necessari anar algun dia a practicar amb els estreps, per poder passar com deu mana els passos complicats sense fer massa esforç fisic.

diumenge, de desembre 03, 2006

Solius.. on the rocks!!

[3 desembre]

Avui hem anat de nou en Marc, l'Albert i jo mateix a l'escola de Solius a fer una jornada d'adherencia, patiment de dits i trencament de cantos. Si, si... els cantos rodaven avall continuament (roca encara massa nova + granit mediterrani = continua caiguda de trossets de pedra), fins i tot algun pegue ha estat acompanyat amb el canto encara agafat de la mà.

Hem començat al sector de l'Elefant... una roca allunyada de la resta.. i que la veritat no ens ha entusiasmat massa. La roca es poc pulida i es trenquen els cantos amb facilitat, a la zona d'adherencia encara hi queda molta molsa.. i no dona massa confiança. Tot i aixo hem fet el seguent:

- El Surfer del Verneda, 5. Placa d'adherencia sense massa cosa més a dir.. a la part de dalt la roca s'ajeu bastant i per tant no es massa recomanable portar penya per anar de segon.

- Variant directa mata crancs, 6a/6b. Basicament li posariem més cap a 6a, el pas més duret a l'entrada.

L'Albert arribant a la zona tumbada de la pedra de l'Elefant

- Menja manges, 6a+. Com ja indica es unicament el pas de sortida, on es adherencia en estat pur. A la part superior una facil grimpadeta per una xemeneia amplia li dona una mica de varietat a la via. (Ojo !! no seguir recte, que ens posem a la via adjacent, la nostra via segueix a la dreta)

- Subrinyanyiga, 6c+/7a. La provem en top-rope. Deu n'hi do com frega la corda, el pas més dur al començament. Fem alguns pegues i acabo agafant-me de la cinta. A la part superior una altra zona dureta catalogada en 6a+, surt tot i que no sense patir una mica.

Donem per acabada la zona, tot i que en Marc insisteix que tornara amb friends per poder fer la xemeneia desequipada, que surt marcada com a V+.

Tornem cap a la zona tipica i ens decidim a anar a fer la cara OEST de l'agulla del pi. Pero com a carcamals que som... ens equivoquem els tres i anem a la cara EST on logicament no entenem massa on estan les vies i encara menys on esta el 6b. De totes maneres ens posem a la via:

- Bis, V+. Via facil, llargueta pero sense massa cosa a dir... la fem tots i abandonem la zona despres d'adonar-nos que no estem on pensavem que estavem.

Pel cami passem per la cara EST de l'agulla de dalt... si aquest cop es la EST.

- Xit, 6a. Via molt guapa, recomanada per el PGB. M'uneixo a la recomanació, molt de canto (no massa usual a la zona) i amb passos molt guapos a la part baixa i central. A la part de dalt es tomba i segueix en adherencia.

Pas molt xulo a la via Xit.

- Anada, 6a+. Primera baixa significativa del dia. No l'encadeno seguida despres que em salti algun canto, i en un tram d'adherencia a la part superior s'em resisteix. Acabo arribant a dalt.. pero el resultat es de dos talls fins a la gemma d'un dit i un altre al palmell de la ma.

L'Albert entrant a Xit o Anada, i en Marc assegurant.

Aquesta via te un canvi significatiu de nivell respecte l'anterior, l'Albert i jo pringuem.. en Marc que esta fort.. aconsegueix seguir encadenant tota via a on es coloca.

Aprofitant la baixada en Marc prova el 6b+, "Sat". Via durissima en el seu inici. On comença amb la primera cinta posada. Despres d'uns quants pegues passa del primer pas i segueix fins a dalt, no sense abans indicarnos que al mig hi ha un punt bastant duret (la proximitat entre els parabolts/spits ja ho anunciava).

- De l'Olla, 6a+. Via curta. Com ja es usual un inici durissim que s'em resisteix. A sobres el dit hem fa mal.. aixi que agafant-me d'alguna cinta arribo fins a dalt, sense ganes de provar el 6c+ del canto.

En Marc l'encadena i prova els passos de baix del 6c+ "Porquoi pas", li surt pero diu que es bastant puta.. de trobar els cantos bons.

Ara si que ja per acabar ens n'anem a l'agulla del pi, cara OEST on provem:

- Els amants del crocanti, 6b. Un pas duret a mitja via, tot i que no tant dur com els dels 6a+ de baix. De totes maneres no encadeno i passo aguantant-me de la cinta que ja tinc les mans fetes caldo.

- Carril bici, V+. Curiosa via, facileta pero amb una pedra curiosa per agafarse a mitja via. Acabem de nou encadenant... i aixi podem arribar contents a casa.

Total.. una jornada d'adherencia.. una mica de fred.. finalment han arribat les temperatures més acordes a l'epoca de l'any en que ens trobem. Be ara si el pont la meteo aguanta (diuen que potser no)... a tibar per Terradets.

Anecdota del dia: Arribo a casa i m'adono que no porto la cartera.. total.. pillem el cotxe i anem a buscarla, i la trobem al mateix aparcament. Casum l'olla... quin cap. Almenys les bones vistes nocturnes a la zona de sant feliu de guixols / gavarres valen el viatge.

dissabte, de desembre 02, 2006

De nou cap a Beuda

[2 desembre]

Avui hem tornat a fer una matinal a Beuda, erem l'Albert i jo, pero per alla tambe voltaven en Marc i dos companys seus.

Comencem per el sector central, on fem una recomanació pendent de fa temps:

- "Orus! ke pel kul kaguen els morus", 6a+. Molt guapa: via bastant llarga (uns 25m), amb bon canto i bastant atletica. L'encadeno de primer i l'Albert de segon sense problemes, tots dos ens unim a la recomanació.

- "t'hi va la pell", 6b+/6c. Aprofitant que comparteix reunió amb l'anterior la muntem per a ferla en top-rope. Excepte un pas de sortida d'un desplom amb una placa molt llisa que evitem per l'esquerra (les marques de magnesi delaten que no soc l'únic), es fa bastant be. Molt xula, el proxim dia ja l'intentarem encadenar de primer.

L'Albert passant el petit desplom de la via.

La nostra intenció era seguir amb "El patiment del solstici",6a o "La Santi",6c (un unic pas dur a la sortida de la fisura); malahuradament estan totes ocupades i acabem al sector Ultim on fem:

- "Ressaca Perpetua", 6a+/6b. S'encadena molt be, i la disfruto molt. Es una via que combina bastant diferents estils.. i que tambe es bastant llarga.

Mentre estem en aquesta via, es gira més ventisca, i decidim tornar a un sector més resguardat, com es el cas del Castell.

- "Bavaresa Namaste",6a+. Es una via molt guapa, un classic de la zona. L'encadenem evitant el pedrot de la dreta, de totes maneres es una via molt estilitzada. Aprofitant que comparteix reunio, deixem muntada la via de l'esquerra.

Jo iniciant la bavaresa.

- "Garrotxa Exotique",6c. Via que encadeno en top-rope. Via molt xula, potser de menys grau de l'indicat,un 6b/6b+ seria més adecuat. Com ja em comenta en Marc la dificultat de la via es els parabolts bastant allunyats, cosa q imposa bastant de respecte quan vas de primer.

L'Albert en veure el petit pas de desplom.. prefereix ometre la via, i anem a:

- "la mamella",6a+/6b. Via assequible, te unicament un pas durillo al final de tot, no obstant el resolt bastant be de primer. Despres la faig jo de primer de nou, sense problemes.

- "Via sense nom", V+. Ja per acabar l'albert monta aquesta via situada entre la 11 i la 12, equivalent a un grau V+. Es més llarga i estilitzada que la mamella, pero amb bastant més de canto i es disfruta molt més.

A les 14h donem per acabada la jornada i ens n'anem a dinar.. que dema toca anar a Solius amb en Marc i ja m'ha dit que te intenció de fer un full-time. A veure si fa més bon dia i la zona es més calida, que avui hem passat una mica de fred.

p.d.: mmm... des que s'ha actualitzat el Iexplore al 7.0 no veig la barra de edicio de texte... algu ha experimentat algo similar ?? be.. de totes maneres sempre es pot accedir amb el firefox.

dilluns, de novembre 27, 2006

jornada al Vermell del Xincarro

[26 novembre]

Aquest diumenge ens hem reunit amb el David, Javi i Felip i ens hem decidit anar a fer algo d'esportiva per montserrat. Com que tenia la guia de montserrat sur, decidim anar a la zona de Vermell del Xincarro.

Arribem i comprobem que la guia es collonuda, ja que trobem rapidament els sectors. Ens situem a la zona C, on comencem per "M'abstinc, V+" (indicada com a "hi ha marro" a la web d'onaclimb amb mateixa graduació), per tal d'escalfar i veure que tal la roca. Mentre el Javi i el David segueixen amb aquesta via, amb el Felip anem a fer "El beso de la flaca", i una via no ressenyada, totes dues de grau sobre V.

Rapidament ens acostumem al tipus de roca, i decidim provar algun grau més elevat. Anem a "Nanu", 6a+ (6a a l'actualització d'onaclimb) curt amb un pas inicial molt guapo, l'encadeno sense problemes, cosa que motiva bastant.


Mentre el Javi i el Felip segueixen amb aquesta via i el "Nano", un 6b (6a+ a l'actualització d'onaclimb) de l'esquerra, vaig amb el david a fer "hi ha marro", un 6a (a l'actualització d'onaclimb surt sense nom, pero amb mateix grau) del canto de la via inicial, te algun pas finet al mig pero s'encadena be.



A continuació amb el Felip anem a fer totes les variants de la via "Rucs", comencem amb la directa (6a+), pero el parabolt allunyat ens menja el coco, i muntem aquest primer tros per la normal (IV+). Tornem a provar i ara si que ja surt.. no obstant algun pegue si que fem. Des de la reunió seguim enlaire uns metres mes de via, que hi ha un desplom petit (6a) que es passa fent algun moviment xulo. La llastima es el final que la corda frega bastant a la roca. Abans d'acabar intento la variant de 6b+, un petit ressalt una mica desplomat a l'esquerra, pero es massa dur, aixi que m'acabo arrosegant per la via per poder pujar.




Tornem al sector del Nino i quasi surt el "Nano", 6a+/6b a vista, m'haig de parar a descansar despres de passar una cinta. Buff.. son 4 metres de petit canto continus.. i peten bastant. Aixo si, trobo que la via es molt guapa.
Parem per dinar i mentrestant anem observant les evolucions de la gent que escala per el sector A.

Seguim amb "Merda Seca" un 6a de presuntament 25m.. en realitat bastants menys metres. Deu n'hi do amb la sortida, molt bloquera. La provem el Javi i jo i tots dos fallem en l'intent de primer, aixi que viatgem cap a l'esquerra per evitar el pas dur. De segon ja es una altra cosa, i conseguim passar el pas despres de suar una mica.


Canviem de sector, ens posem a un 6a de bavaresa. Una via monotona, i amb l'unic requisit d'estar una mica habituat al moviment i saber-te colocar be sobre la roca. Acabo muntant el primer llarg de la via "tripijocs"(V+), amb les preses bastant sobades.. tot i aixo te algun moviment que es disfruta bastant, i s'encadena sense problemes.


En resum com deia el Javi.. "tienes mil sitios pa cogerte i ninguno es bueno"
p.d.: Veig que a onaclimb l'actualització rebaixen els graus d'algunes vies, i en algun cas canvien el nom de via (hi ha marro vs m'abstinc, per exemple).

diumenge, de novembre 26, 2006

Novetats a Beuda

[25 novembre]
El dissabte arribem a Girona a mig mati... i decidim anar a passar la resta de dia a Beuda.. on en Marc m'havia comentat que estaria amb un company al sector Reggae. El fet de tornar a la RastaMan em picava.. aixi que vam agafar el cotxe i amb l'Albert cap a Beuda falta gent.
Arribem a Beuda, i al Reggae no estan.. aixi que seguim cap al Yonki, estrany.. ja que des de baix ens havia semblat veure algu escalant a aquesta banda del riu. Res.. ja que hem pujat fins al yonki.. aprofitem i fem alguna de les dos vies:
  • Yanki, yonki, 6a. L'encadenem sense problemes. Son uns 20m de via que puja gradualment la dificultat. Fins a la placa final on el pas fins a la reunió fa que un s'ho miri més a l'hora d'avançar.

En Marc a Yonki, Yanki.

Un cop som a dalt.. veiem un tiu escalant muntanya amunt!! eps.. aixo no ens lliga doncs no esta a les ressenyes. Aixi que decidim que segurament deuen ser aquell parell, i ens posem a pujar muntanya a traves, i aixi arribem a un nou sector totalment nou per a nosaltres (no aixi l'equipació que sembla que ja hi porta una bona temporada).

Vies del sector que no es troba ressenyat.

modificació!! la placa que havia dit que eren dos quarts.. no son dos quarts.. son més aviat V's atletics.. més xungo el de la dreta que el de l'esquerra. Havia posat la graduació segons m'havia dit un company que pensava que eren.. pero no.. un quart definitivament no es. Es troben pujant cap a aquest sector a la dreta del cami (seria a dalt de tot per l'esquerra de la cinglera on es troba el sector Reggae).

El grau de les vies aproximat.. segons la opinió dels presents era d'esquerra a dreta: 1. IV+, 2. IV+/V, 3. V+, 4. 6a, 5. 6a/6a+, i 6. 6a+/6b. Les vies guapes i ben equipades.

Nosaltres vam ferne només algunes doncs vam arribar més tard:

  • Via 3. V+. Via que esta be.. pero no mata. Combina pasos en adherencia i equilibri a baix amb alguns cantos fins a dalt. S'encadena sense problemes.

  • Via 5. 6a/6a+. Via força xula, te un pas de sortida d'un petit desplom d'on arribes d'una placa bastant llisa, molt recomanable. S'encadena be.

  • Via 6. 6a+/6b. Via amb algun pas duret... no l'encadeno per poc. En algun pas haig de descansar... perque els braços es queixen jeje. Aixo si, la trobo molt disfrutona. A la part de dalt en teoria te reunió propia no compartida amb la 4 i la 5, pero la linia de parabolts em porta directe a aquesta reunio.

  • Via 4. Ja per acabar en aquest sector encadenem sense problemes aquest diedre amb bona presa.. on el pas més maco es de nou la sortida del petit desplom.


L'Albert a la via num4.

Un cop fet aixo.. baixem cap al sector Reggae a provar les vies duretes. Baixant trobem el que ens comenten que son dos IV's arrant de paret.

  • Rasta Man, 6a. Una via especial.. el forat aquest que te t'hi poses i ja no saps com sortir-ne, naturalment no l'encadeno, la pujo despres de la primera caiguda fins dalt. I la repeteixo en top rope, i surt sense problemes.

  • Survival,V+. L'encadenem be, pero sufrint com era d'esperar... es un V+ dels durillos, basicament per els bolts separats que trobem. Com que no n'hem tingut prou, aprofitem i passem les cintes pel 6b+ de l'esquerra.

  • Exodus, 6b+. Una via realment molt xula, cantos fins i moviments guapos. La provo en top rope amb les cintes posades. Em van surtint els passos, pero falta poder estar prou segur per poder xapar de primer.

  • The Wailers, 6b. Al primer intent em quedo a mitja via clavat, el cansament ja es nota. Baixo l'encadena en Marc i la repeteixo pel mig, intentant seguir la via directa, surt sense caigudes.

Despres d'aquest exit... ja estem a punt per tornar cap a casa. En Marc prova la Survival que no l'havia fet i tornem amb un somriure de quan s'han aprofitat be el dia.

diumenge, de novembre 19, 2006

Escalada als cingles de Rocapastora

[19 novembre]

Update (Abril-2007)!!. Ens comenten que han estat desequipades la majoria de vies del cingle de baix. Seguim sense dades del cingle de dalt.


Avui ens hem decidit per anar a fer descoberta d'aquesta zona de l'alta garrotxa, molt proxima a Beuda. Les referencies les hem extret del Vertex 205, on es fan cinc centims de la zona. S'ha de dir que la ressenya es excelent i tant l'aproximació com les vies es troben molt facilment (de fet trobem una petita inscripció amb el nom a peu de via), es tracta a més d'un sector molt tranquil i on el sol ens dona una temperatura molt agradable. Les vies van del V+ al 7c, predominant vies de dificultat elevada.


El cingle Petit: "sector de les encantades" des del mirador.
Ens dirigirem al cingle Petit del qual tenim les ressenyes, i concretament el primer objectiu serà el sector de les encantades on trobem la via més fàcil:
  • "No forada", V+. Via que encadenem sense problemes, força xula i amb roca excelent. Com apunt indicar que es necessiten unes 10 cintes expres, i que sobretot a la part de baix els parabolts es troben bastant junts. Si prefereixes que la corda no fregui la pedra, millor baixar rapelant des de la reunió.

Als primers passos de la via "No forada", amb el Cingle Gran al fons.

Des d'aquest punt podem veure una linia molt guapa que segueix per l'interior de la bauma la via Materia Gris, amb algunes xorreres molt guapes. Tot seguit seguirem amb els 6a's de la zona:

  • "El Queco i la Miren", 6a. Via molt guapa en la part superior, pero una mica descomposta en la part inferior. S'inicia amb un petit flanqueig per salvar un inici dur per una zona desplomada. En aquesta via gaudim de public que des del mirador van observant les nostres evolucions amb algun que altre comentari.

Al tram final de "el queco i la miren"


Ens mirem una estona el 6b "Pontelo, ponselo" que te bona pinta, pero decidim millor fer abans tots els 6a's. Ens dirigim al seguent 6a de la zona:

  • "Churro, mediamanga, mangotero", 6a. Via de dos llargs: tot i que la intenció inicial era fer els dos llargs, al final només fem el primer. Aquest es una mica lleig, al principi la roca esta bastant trencada, i algunes preses s'et queden a les mans quan t'hi agafes, cosa que ens dona més d'un ensurt. Passat aquest primer tram, s'inicia un flanqueig totalment horitzontal i bastant exposat que ens deixa a sobre una repisa perfecta per assegurar el seguent tram. (Atenció: creuem una via de suposat 7c durant el recorregut, si no vas al tanto flipes bastant). D'aqui veiem una linia de parabolts que puja directa a la nostra reunió i que ha de ser bastant dura..

Final del flanqueig al primer llarg.


Vist el "sector de les Encantades" ens dirigim al "sector Distorsió", allà tindrem un 6a i un 6b+ com a uniques vies assequibles:

  • "Pa ti, pa tu primo", 6a. Al arribar ens fixem que falten els 2 primers parabolts, igual que al 6b+ del costat. Intentem sense exit colocar algun tasco, pero la roca es trenca al fer força, aixi que despres de varis intents desistim i ho deixem per un altre dia.

Despres ens fixem que a la majoria de vies del sector Distorsió i falta el primer parabolt (hi ha l'esparrec amb el cargol). Indicar tambè que en algunes zones la roca es bastant descomposta, i que per tant es molt recomanable portar el casc (nosaltres ens l'haviem deixat a casa). Com que ens fa bastant de pal tornar fins al 6b, decidim anar a visitar el monestir de sant llorenç de sous, el santuari de la mare de deu del mont, i finalment ja de baixada ens passem per la font de roca pastora i seguidament donem un cop d'ull al cingle Gran.


El cingle Gran de Rocapastora

Del Cingle Gran indicar que existeixen bastantes linies de parabolts, alguna linia amb espits més antiga, i alguna linia semiequipada. De totes maneres no tenim referencies de graduació, pero al sector de més a l'esquerra hi ha alguna via que es veu més assequible just passat un passamà.

La constant a la zona es desplom inicial bastant dur, i suposo que el grau tambe. jeje Ara falta tornar amb ressenyes del cingle Gran.

dilluns, de novembre 13, 2006

Espeleo al Montsec d'Ares

[11 i 12 novembre]

En aquesta ocasió farem una visita als avencs "grallera del corralot" i "grallera del boixaguer" que tenen l'honor de tenir les sales més grans de catalunya. S'ha de dir que hi cap a dins fins i tot la seu vella de lleida.
A l'arribar, el primer que notem es que la presencia de dos observatoris astronomics, ja ha començat a canviar la zona. Si abans teniem unes pistes forestals, que feien de filtre, ara s'està esfaltant les principals pistes de la zona, i el volum de transit ha augmentat considerablement com denoten els que coneixien be la zona.

Aparquem a peu de carretera i pugem fins a la boca inferior de l'avenc, d'alla es munta una via de sortida, i decidim tots baixar per la boca superior que ens deixa a dins l'avenc amb un rapel volat de 60m. La inmensitat de la sala es espectacular, un cop embriagats de l'inmensitat de l'espai ens decidim a baixar per la via que ens portarà fins a -145m, on trobarem la presencia d'un interessant llac subterrani. Pel cami algun que altre obstacle(rapels), presencia d'algun habitant de les profunditats (ratpenats), trobem tambe una xemeneia amb una corda que en baixa (segons sembla esta encara en exploració), total.. una cavitat realment interessant. Un cop vist... l'intensa humitat i el fred (uns 3ºC) ens inviten a sortir de nou cap a l'exterior. Aqui es on comprobem la duresa de pujar els 60m amb ajuda del krol i el jummer, buff... sort que he estat previsor i m'havia tret el forro polar que sino...

En xavier muntant la via de 60m volats.


El llac subterrani de fons de l'avenc


L'endemà ens llevem tard de les tendes.. aixi que no disposarem de massa temps per visitar el seguent avenc (l'aproximació es bastant llarga). Ens limitem a fer el descens a la sala principal i voltar per la cavitat observant les formacions existents. Els 30m de pujada es fan molt suaus despres del tute d'ahir....

Iniciant la pujada de 30m.


Un cop vist tot.. cap al cotxe... i tornar a casa. Amb aixo donarem per tancat el curset d'espeleo... i ara a veure si neva aviat i podem iniciar la temporada d'esqui !!

dilluns, de novembre 06, 2006

Espeleo: Avenc de l'Arcada Gran

[5 novembre]

Nova sortida d'espeleologia del curset d'espeleo del GIE del CEGracia. En aquesta ocasió ja ens dirigim cap a un avenc gran.

Despres de una no curta aproximació (pista no apte per a turismes), ens enfilem per la muntanya fins arribar a l'entrada d'aquest avenc. Consta de una serie de rapels que ens baixen fins a -30m, on trobem una repisa. D'aquesta podem seguir la via directa fins al fons de tot del pou principal(-100m) o be seguir alguna de les vies laterals. En el nostre cas seguim la via... que ens baixa fins a -80m, es més entretinguda, i consta de més varietat geologica.
Molt agradable la temperatura estable a uns 10 ºC, despres del descens toca la pujada.. aquesta ja més llarga que els ultims dies... pero pugem be, ara ja esperar el proxim cap de setmana que toca una gran cavitat..
[sense fotos... la camara va viatjar sense bateria...]

dissabte, de novembre 04, 2006

Escalada a Beuda

[4 novembre]

Avui teniem la tarda lliure per Girona, aixi que hem aprofitat amb l'Albert per anar a fer una visita ràpida a l'escola de Beuda. Per el canvi de temperatures, pensavem que faria bastanta fred, al final era una temperatura bastant agradable, i havia poca gent a la paret, que permetia una escalada molt agradable.

Hem començat al sector de sempre: Els Gossos, on hem assolit les seguents vies:
  • Frenasso, V+ 30m. Via molt assequible amb un parell de pasos més complicats, pero que ens surt sense problemes tant a mi com a l'Albert. Comentari!!: Avui m'he fixat que el moscata de dalt esta bastant polit, i no es que doni massa confiança.
  • Fiblada a la pell, 6a+ 30m. Via bastant guapa, amb un pas d'aquests d'equilibri on no les tens totes quan la corda esta per sota, pero surt completa només amb algun periode de reflexió abans de fer aquest pas de mitja via. L'Albert l'encadena de segon, el seu primer 6a+, felicitats !!

L'Albert examinant fiblada a la pell 6a+.



El seguent pas que ens haviem marcat era anar a fer la "bavaresa namaste" i provar la via "speet de maig" o "garrotxa exotica"; malauradament estava la zona d'aquestes vies ocupada, i per tant hem decidit anar al sector Regae, al qual encara no hi haviem anat mai :

  • Rastaman, 6a, 18m. Es una via curta pero molt sostinguda en quant a grau, molta tecnica d'equilibri, roca vertical i sense grans preses de mà. Total, que hem pillat bastant, i l'he trobada bastant dura, sobretot comparant amb els 6a de l'altra banda del riu. Al final la munto amb unes quantes caigudes, al repetirla de segona algun pas s'em segueix entravessant, de totes maneres no ens ha entusiasmat a cap dels dos.

L'Albert tibant a Rastaman, 6a.

  • Survival, V+, 18m. Vista la dificultat amb que ens ha sorpres la Rastaman, decidim baixar les expectatives, i aqui encara flipem més. La via surt d'un caminet amb una bona vertical de caiguda avall, i tenim el primer parabolt a quasi 3m, i amb roca més llisa encara que a la rastaman. Decidim fer una mica d'equilibris i l'Albert la comença a muntar des de la via del canto (un 6b que tenia una sortida més assequible). Un cop posat el primer parabolt la seguim veient bastant xunga, tot i aixo acaba sortint, pero els dos pensem que per ser un V+ es molt molt dura.

  • The Wailers, 6b, 18m. Es una via que suposo que ens hauria semblat complicada, pero comparant-la amb les dos ultimes es més o menys del mateix estil. En aquesta el pas complicat es troba a mitja via on et trobes amb una placa bastant llisa,

Jo mateix tirant de braços a The Wailers, 6b.

Total, una tarda ben aprofitada on hem conegut un nou sector d'aquesta escola. De totes maneres, crec que es més agradable l'escalada de l'altra banda del riu.

dimecres, de novembre 01, 2006

Escalada al Garraf

[1 novembre]

Ahir vam aprofitar el dia festiu entre setmana per apropar-nos a una escola molt proxima a bcn a la que no havia anat mai, "el pas de la mala dona" al Garraf. Aquesta es una zona que ens permet aproximar-nos amb tren a falta de cotxe.

L'entorn esta molt xulo, de fet el terra es pla amb sorra i sembla que et trobis a la platja, només que de la sorra a l'aigua hi ha un bon salt, i que de tant en tant tenim els trens passant just sota nostre.

Al principi erem només dos, com que el tipus de roca es bastant relliscós, per la ressaca que porta en Felip veig em tocarà muntar les vies de primer a mi, aixi que com que no hi haviem escalat mai decidim iniciar l'experiencia per alguna via fàcil:

  • Variante Pico Pato, 25m, 6a. Ens posem a la via pensant que estem a Aniversari (5c) per lo que no ens lliga gaire i a mitja paret anem a la reunió de Aniversari. Total, fem només la meitat de la via. No gaire complicada, només algun passet on les mans son bastant relliscoses, i duret el pas cap a la reunió de Aniversari, ja que alla no hi havia via .. jeje De totes maneres ja podem començar a veure el tipus de roca, molt llisa i jo quasi sense magnesi.. a les parts de dalt les mans suen un munt.

En felip a peu de via de la variante de Pico Pato

  • Aniversari, 15m, 5c. Fem només el primer llarg, bastant curtet. La trobo més dura que el 6a de Variante Pico Pato, sobretot per lo llises que estan les preses, deu n'hi do com rellisquen fins i tot amb magnesi.

  • Intent a Friki de mar, 6a. Un inici bastant dur ens fa desistir, la roca rellisca un munt i ni els gats ni les mans ens permeten arribar be a la primera xapa. Pel que veiem després, aquest primer pas se li dona malament a quasi tots els que es posen a la via, i majoritariament algú els ha de mig aguantar per baix per poder arribar a la primera xapa.

  • El mono con navaja, 18m, 5c. Una via xula, el principi una mica estrany, pero els llargs de dalt son molt disfrutons. Guapa sobretot per la llargada.

  • Carnestoltes, 25m, 6a. Via llarga i atletica, l'havia vist recomanada als foros de RockFax, i no se perque al començarla pensava que era un 5b, un cop a dalt te bon canto en casi tot el recorregut, pero es bastant de braços. M'uneixo a la recomanació, es una via molt disfrutona.

Felip fent de les seves a Carnestoltes


  • Ja per acabar fem una via curta a la part esquerra, com que ja fosquejava i anavem rapid no se si vam fer "Los chicos no Lloran, 6b" o "La reina del Burdel, 6a+". Era una via de 10m amb forats evidents pero molt molt atletica, al ferla despres de Carnestoltes fa que els braços no aguantin tan be, i es la unica que no em surt sense caigudes. Be de fet en aquesta anavem quasi de cinta a cinta i a descansar, i a la segona tirada ja de segon, em vai quedar a un pas de bloquejar braç i allargar fins a la seguent mà,... sera questió de repetir-la un dia fresc,.. que segur que es pot muntar be.

Jo mateix tibant a la via, com es comproba ja fosquejava.


David tibant a l'inici de la via

Ja de tornada, ara anirem en cotxe, que el David ha vingut més tard amb el cotxe. Deu n'hi do lo aviat que fosqueja.. sort que portavem un frontal...

p.d.: ressenyes a mauriWeb. L'estació de tren logicament es garraf, no sitges. El mapa que adjunta no clarifica massa el tema, basicament atravessar la cantera i pujar a l'esquerra en fortes llaçades fins a un avenc, que malauradament esta ple de merda. Just allà baixar per un corriol petit cap al mar.