Un parell de vies llargues per l'Alt Urgell

Seguint amb el cap de setmana a Oliana, en Joan marxa cap a casa i ens quedem amb en Marc per la zona. Ens mirem amb ganes la Roca Narieda, jo no hi havia estat mai, pero crec que vaig iniciar-me amb una de les millors del sector: La Banda del Tako.

Es tracta d'una via molt guapa, vertical i semiequipada; on podrem disfrutar de valent. Podem trobar la ressenya en varis llocs: onaclimb i edunz blog, per exemple. La via es molt facil de trobar, i te la inscripció TAKO a peu de via.

En Marc sortint en el L1, i arribant a la R6 despres del tram duret de 6c o Ae

La via combina plaques, diedres, fisures, desplom d'artifo i un petit tram d'offwidth on un camalot ben gros ens aportara molta seguretat. A la via hi han mes claus dels que marca l'Edu al seu blog, pero tot i això será interessant portar elements per colocar, sobretot si no vas sobrat de grau com era el nostre cas. Com sempre als llargs més exigents i cau una mica d'artifo pel que va de primer, mentre el que va de segon pot disfrutar de valent del llarg. No es pot destacar cap llarg per sobre la resta, ja que tots eren prou bons.

En Marc patint a l'orella, i ja a dalt de l'ultima R.

La via mes que recomanable, l'unic pero seria que es fa curta, almenys nosaltres vam arribar a dalt hiperanimats per el viote i ens van agafar ganes de mes, resultat: Anem a fer la Tos de Gos a Perles. Una via llarga de caracter esportiu (3 llargs i completament equipada amb parabolts). De fet teniem en ment una altra via a la Roca Narieda (la via El cami d'en Pep) pero s'ens va fer tard, i ens vam decidir per algo més rapid (eren ja més de les 4 de la tarda).

La paret del Roc d'en Solà.. i dos instantanies d'en Marc tibant al primer llarg

Un primer llarg llarg i atletic de continuitat cotat en 6c ens posa les piles, surt a base de descansillos. El seguent si que ja no li veiem el color... placa tecnica i llisa llisa llisa... passo amb prou feines de segon... i ja per l'ultim llarg es una mica lios.. ja que hi ha multitud de vies que van i venen.. i no tens mai massa clar per on estas pujant.

Instantanies del tercer i ultim llarg

Una bona via.. a combinar amb alguna altra, a nosaltres ens va anar de conya per acabar el dia.

Apa gent a tibarla !!!

La dels Germans Millet al Tossal del Coscullet

Ja fa uns caps de setmana.. m'enbarco amb en Marc i en Gatsaule, a tibar per terres solitaries de l'Alt Urgell, en concret la via dels germans Millet que puja per un pany de paret molt estetic i arraconat del mon.. el Tossal del Coscullet.

El tossal... estetic com pocs !! El rapel de baixada i els primers trams de paret

A remarcar com a punts interessants de la via: lo arraconat de la via (perduda bastant enfora de la carretera), l'estetica de l'espero i tractar-se d'una via d'estil ben classic (buscar el camí i no perdre's pel mig de la paret). Això ultim vam tenir els nostres menys i menos... i alguna que altra variant vam fer.

Naltres vam dormir a peu de parking.. paratge idilic (feia dies que no bivaquejavem apartats d'un riu... i el tema humitat s'agraeix !!!!!), pel matí trobem fita... i avall que fa baixada: tarterams varis un parell de rapels i a resseguir la paret per trobar el peu de via.

Els companys d'escalada: Marc i Joan

Els primers llargs segueixen la via Directa, segueixen tonica d'anar fent sobre terreny tumbadillo i roca no massa compacte, a partir del 4rt llarg, la via es separa cap a l'esquerra i es posa en un tram de tapia mes vertical.. aqui vam passar de llarg i vam fer un llarg personalitzat. Seguim tirant amunt i arribem als trams més verticals i tecnics, alguns interessants pero que perden degut a que es fan curts i la roca no es massa fiable.

Al cim trobem un repetidor, i trobem bones vistes al panta d'oliana.

En resum.. una via alpina on el millor l'entorn.

Cien años de Soledad, a l'Agulla del Forat

Aquest finde tocava cap de setmana complet a Montrebei, per temes laborals als que no entrarem se m'en va anar el dissabte enlaire, i fins al migdia no em vaig poder llançar al cap de setmana. En Marc, tirant d'agenda va poder-s'ho muntar per anar a fer la Alfanhui (piada) amb en Jordi; i jo vaig aprofitar la tarda de dissabte per tibar per la zona del Vermell de Montserrat.

Així el dissabte tarda ens trobem al Bruc i cap a Puente de Montañana, objectiu: Tempesta Nocturna... per aprofitar el temps sopem de pizza al cotxe casi ni aturar-se (canvi de conductor i ja esta). Arribem muntem tinglado al costat del cotxe i a vivaquejar. Nota pel proxim dia: humitat important, interessant agafar la funda vivac.

Agulla del Forat

Ens llevem a les 6h, i al poc rato tenim la visita d'un vei de vivaquejada, resulta que es en Santi Llop, ens diu que matinem massa per anar a fer aquesta via, que el primer llarg en fred es puta. Comentem la jugada... i ens n'anem de pet cap a la via, les informacions de primera ma ens diuen que la via es exigent pero molt guapa, i el pas de la llastra desapareguda ha passat a ser un 6c. Arribats a la via, efectivament fot bastanta rasca... ho prova en Marc i quan porta uns metres decideix que no te el dia i que no ho veu clar, m'hi poso jo i tambe m'entren dubtes. Total abandonem i anem a alguna via més curta.

La segona opció passa a ser: Cien Años de Soledad a l'estetica agulla del Forat. Una via d'uns 140m de recorregut, amb un parell de llargs de 6b+. La ressenya posava que era 6a obligat, en principi a cop d'artifo es puja de nassos (per experiencia propia). (piada d'en Marc)

L'equipament a base d'espits algo sortits, les reunions de dos espits (en alguna R es millor no mirar-se'ls gaire) amb la caracteristica afegida que estan molt junts (a uns quatre dits de distancia entre ells). Cal reforçar bastant, entren bastant be fisurers petits, aliens (el blau i el negre s'agraeixen), camalots mitjans i algun pont de roca. Aps... per al llarg d'Ae es necessiten forces expres per xapar-ho tot, diria que unes 15.

Val a dir que tots dos vam disfrutar molt la via, tot i que vam suar lo nostre per equipar els llargs xungos i basicament els vam pujar en mescla d'artifo i trams en lliure. Això si.. com sempre el que puja de segon disfruta encadenant el llarg... falta confiança en les nostres possibilitats en trams desequipats !!!

El primer llarg es un mer tramit, el segon ja ens regala passos guapos en flanqueig per arribar a un forat petit on trobem la seguent reunió. La sortida del seguent llarg es dura, dura.. fins que s'arriba a la fisura on es fa més assequible, segueix la tonica amb una nova fisura en diagonal per arribar a una placa llisa llisa.. on es puja d'espit a espit sense problemes. Per acabar un tram assequible per terreny més inestable ens mena al cim.. on es disfruta de l'ambient de l'agulla. Les vistes molt xules... s'ha de dir que l'agulla es molt fotogenica... i constantment para gent a mirar les nostres evolucions per la paret. Aps.. i comptar amb que el sol no toca la paret fins al migdia.

El proxim dia... toca Paret de Catalunya.. que aquest finde ens hem quedat amb les ganes, potser d'aqui a dos caps de setmana sera el moment....

Per ultim.. el dissabte vam estar pel xincarro... hi tenim una via que no surt a la guia.. guapissima i disfrutona, pero no en tenim el grau. Com que ningu la va encadenar.. suposem que sera sobre el 6c minim.. si algu en te idea deixo foto:

Font: Onaclimb, sector Vermell del Xincarro Dreta.

Potser l'ultima de la temporada ?

El cap de setmana passat tocava esqui... tenia tots els numeros, finalment per problemes logistics vam acabar fent dos dies de friki per Solius i Montbru. Després de veure piades interessants... aquest cap de setmana no podiem fallar !!!

Sembla que hagi passat un exercit.. i son les 4 motos... en JM disfrutant de la roca.. i arribada al pic patejant.

Així que amb en Josep Mª planejem una sortida per dissabte, en vistes de les temperatures que ens esperen el millor es fer una matinal andorrana combinada amb compres alpinistiques a la tarda. S'ha de dir llegint el butlleti de perill d'allaus, esperes trobar tota andorra nevada com a mínim... i la realitat es bastant decepcionant, de totes maneres crec que vam treure petroli d'on no n'hi havia i ens va sortir una excursioneta collonuda.

El cim estava una mica peladet... foto de cim.. i iniciant la baixada

La sortida finalment va ser a la vall d'incles, amb objectiu colocat al pic de la cabaneta (on esperavem trobar menor risc d'allaus), finalment vist el panorama en altitud on el vent havia fet una bona feinada, vam redirigir la nostra sortida cap al vei Pic del cap del port dret.
Total neu continua fins a dalt, algo glaçadeta i s'escapava alguna relliscada de tant en tant; per desgracia aquesta zona es terreny de motos de neu i ens acompanyen durant gran part de la jornada els sorolls i les seves traçes. Fins i tot, ens trobem un noi al que de poc es menja una moto de neu i s'endu cap a casa rallades als esquis de record. Aps.. per arribar a dalt.. ens decidim a fer-ho pel dret.. esquis a l'esquena i mixta de neu, roca i terra fins a dalt.

En JM caçat a mig giro per la canaleta

La baixada per una de les canals orientades a N, amb neu increible... i ens desviem a baix a buscar la vall de pujada.Total... només unes 3,5h d'esqui, pero es que a partir de les 14h.. la neu ha d'estar bastant malament ja !!

A mitja canaleta... i la foto del cim des de baix de les canals.

I a la tarda.. a fotre-li gasto per Andorra: en JM es fira un plumon i un sac... un servidor una bona colxona per vivaquejar... que des que es va rebentar l'anterior, no es el mateix.

Easter Holidays (V): Una de Pic del Martell

El nostre plan per al dilluns passava per anar a fer una pujadeta a un parell de vies a la Mussara: La Rif i la Hercules Incuarterable. Malhauradament... arribem a les 9h al parking i estem a 1ºC, això unit a que les vies estaven a l'ombra i que fotia una ventada del mil.. ens va decidir replantejar la situació.

Davant el panorama, i amb les cues previstes a l'AP-7... ens n'anem cap al Garraf... i concretament al Pic del Martell on no ens fan falta ressenyes, les tardes fanatiques al Pic del Martell d'en Marc son tot un pou de sabiduria.

Seguirem amb les mateixes cordades dels dies anteriors, amb en Juanjo ens posem inicialment a la Sestao: una via de dos llargs i grau sobre el 6a/6a+, realment molt interessant la vam disfrutar molt. Seguidament ens posem a la Mutant World, de V grau amb alguns parabolts algo allunyats... a mi personalment aquesta no em va entusiasmar. Seguim la visita amb la via Reserva, una recomanació d'en Marc que tampoc em va entusiasmar massa... cantos massa polits.. no em van deixar disfrutar del tot. Per sort la sortida la vam fer per una gran via: Fronteras del Infinito, on em van tocar el 1er i 3er llarg.. els més guapos i amb diferencia. Realment una via per disfrutar de valent... llastima que es fa curteta.

I res... cap a casa, que s'acaba la setmana santa !!

Easter Holidays (IV): Gaudint de les escalades al Ponoig, via de los Gomez

Seguint a Polop de la Marina.. ens fixem un objectiu pel diumenge, aquest cop anirem les dos cordades al Tozal de Levante. En Juanjo te al cap la via de los Gomez ... d'estil molt similar a las Hadas, en Marc per la seva banda te fixada la vista en la Danza Invisible.

Vires herboses al principi,... en Juanjo disfrutant de l'artifo i jo arribant cansat a la R.

Mirant les ressenyes la nostra via te dos possibles entrades, la original consisteix en pujar per unes grades herboses fins a la primera reunió, l'altra possibilitat es pujar recte per tal de fer més interessant aquest tram. Per a aquest primer llarg, nosaltres ens agafem a aquesta opció, consisteix en un diedre protegit amb un clau al pas de 6a+, i d'on cal sortir sense poder colocar gaire res mes... es un pas dels que et fa vibrar !! tot i que vam muntar reunió al clau de la R1 (a reforçar amb un tasco), es més recomanable empalmar els dos llargs i tirar placa amunt fins la R2. Seguidament apareix el tercer llarg, que amb tendencia a la dreta ens apropa al punt més debil del desplom, vigilar que depen de com el roce pot ser important.

Recoi.. que baix que es aixo.. ens arrastrarem.. a veure que ens depara el flanqueig !!

El juanjo.. arribant del flanqueig.. i una altra d'artifo (que xula queda la floreta de la dreta), i jo arribant a la placa posterior.

Aqui arriba el primer tram d'artifo, el quart llarg, tot i que la ressenya marca A2 en Juanjo que es més entes en aquests temes ho rebaixa bastant, de fet només al tram de sortida s'ha de colocar un alien, la resta tot esta equipat. Jo que amb aixo de l'artifo vaig bastant peix... acabo suant la cansalada per sortir del sostre... em falta més practica. Aqui arribes a la R4 i veus el seguent llarg... molt aconseguit el nom que li van donar els companys que portavem al davant: El largo del lagarto. Consisteix en un flanqueig tassat com a V+, tot i que tecnicament es bastant menys... un s'ha d'arrastrar per dins d'una feixa on es passa just.. fins que arribes a un punt que surts a fora.. i en amb canto increible segueixes flanquejant amb un pati imponent a sota. Un llarg que imposa respecte.. pero que guapo que es.

El 6a mola un munt... que disfruton

Seguirem amb un nou tram d'artifo, en aquest cas un A1. Aquest sisé llarg que fa de nou el Juanjo, esta equipat tambe... tan sols es pot colocar un alien en el lloc del primer espit que te la xapa bastant roñosa. El segueix un tram de 6a, que tiba de valent.. i on els A0 van caure a mansalva a la primera que no ho vaig veure gaire clar. Aqui arriba un dels millors llargs de la via: el seté llarg, consistent en moviments atletics sobre bona presa i completament equipat amb claus... que disfruton !! un llarg per repetir !!!

Els cinquens de la part superior.. el canto abunda !! Per cert.. algun dia em deixare la llengua pel cami...

Seguidament arriben els llargs superiors on el canto es realment generós... i ens ofereix escalada tranquila i per disfrutar !! Nosaltres vam empalmar els dos ultims llargs, i no era per menys... una breu nevadeta a meitat del nové llarg ens va fer posar les piles. El Juanjo animadissim anava dient.. aixo si que es un llarg alpí!!

La veritat va ser una via molt disfrutona.. i on no em faria res tornar a pujar. Avui si que baixem... i agafem el cotxe per iniciar la tornada cap al nord.. amb ganes de fer una aturada a la zona de la Musara... pero aixo ja ho deixem per al seguent post.

En quant a ressenyes.. trobem la de los gomez a onaclimb, i la de la danza al club del leon dormido.