dissabte, de març 29, 2008

Easter Holidays (V): Una de Pic del Martell

El nostre plan per al dilluns passava per anar a fer una pujadeta a un parell de vies a la Mussara: La Rif i la Hercules Incuarterable. Malhauradament... arribem a les 9h al parking i estem a 1ºC, això unit a que les vies estaven a l'ombra i que fotia una ventada del mil.. ens va decidir replantejar la situació.


Davant el panorama, i amb les cues previstes a l'AP-7... ens n'anem cap al Garraf... i concretament al Pic del Martell on no ens fan falta ressenyes, les tardes fanatiques al Pic del Martell d'en Marc son tot un pou de sabiduria.



Seguirem amb les mateixes cordades dels dies anteriors, amb en Juanjo ens posem inicialment a la Sestao: una via de dos llargs i grau sobre el 6a/6a+, realment molt interessant la vam disfrutar molt. Seguidament ens posem a la Mutant World, de V grau amb alguns parabolts algo allunyats... a mi personalment aquesta no em va entusiasmar. Seguim la visita amb la via Reserva, una recomanació d'en Marc que tampoc em va entusiasmar massa... cantos massa polits.. no em van deixar disfrutar del tot. Per sort la sortida la vam fer per una gran via: Fronteras del Infinito, on em van tocar el 1er i 3er llarg.. els més guapos i amb diferencia. Realment una via per disfrutar de valent... llastima que es fa curteta.

I res... cap a casa, que s'acaba la setmana santa !!

divendres, de març 28, 2008

Easter Holidays (IV): Gaudint de les escalades al Ponoig, via de los Gomez

Seguint a Polop de la Marina.. ens fixem un objectiu pel diumenge, aquest cop anirem les dos cordades al Tozal de Levante. En Juanjo te al cap la via de los Gomez ... d'estil molt similar a las Hadas, en Marc per la seva banda te fixada la vista en la Danza Invisible.


Vires herboses al principi,... en Juanjo disfrutant de l'artifo i jo arribant cansat a la R.

Mirant les ressenyes la nostra via te dos possibles entrades, la original consisteix en pujar per unes grades herboses fins a la primera reunió, l'altra possibilitat es pujar recte per tal de fer més interessant aquest tram. Per a aquest primer llarg, nosaltres ens agafem a aquesta opció, consisteix en un diedre protegit amb un clau al pas de 6a+, i d'on cal sortir sense poder colocar gaire res mes... es un pas dels que et fa vibrar !! tot i que vam muntar reunió al clau de la R1 (a reforçar amb un tasco), es més recomanable empalmar els dos llargs i tirar placa amunt fins la R2. Seguidament apareix el tercer llarg, que amb tendencia a la dreta ens apropa al punt més debil del desplom, vigilar que depen de com el roce pot ser important.


Recoi.. que baix que es aixo.. ens arrastrarem.. a veure que ens depara el flanqueig !!


El juanjo.. arribant del flanqueig.. i una altra d'artifo (que xula queda la floreta de la dreta), i jo arribant a la placa posterior.

Aqui arriba el primer tram d'artifo, el quart llarg, tot i que la ressenya marca A2 en Juanjo que es més entes en aquests temes ho rebaixa bastant, de fet només al tram de sortida s'ha de colocar un alien, la resta tot esta equipat. Jo que amb aixo de l'artifo vaig bastant peix... acabo suant la cansalada per sortir del sostre... em falta més practica. Aqui arribes a la R4 i veus el seguent llarg... molt aconseguit el nom que li van donar els companys que portavem al davant: El largo del lagarto. Consisteix en un flanqueig tassat com a V+, tot i que tecnicament es bastant menys... un s'ha d'arrastrar per dins d'una feixa on es passa just.. fins que arribes a un punt que surts a fora.. i en amb canto increible segueixes flanquejant amb un pati imponent a sota. Un llarg que imposa respecte.. pero que guapo que es.


El 6a mola un munt... que disfruton

Seguirem amb un nou tram d'artifo, en aquest cas un A1. Aquest sisé llarg que fa de nou el Juanjo, esta equipat tambe... tan sols es pot colocar un alien en el lloc del primer espit que te la xapa bastant roñosa. El segueix un tram de 6a, que tiba de valent.. i on els A0 van caure a mansalva a la primera que no ho vaig veure gaire clar. Aqui arriba un dels millors llargs de la via: el seté llarg, consistent en moviments atletics sobre bona presa i completament equipat amb claus... que disfruton !! un llarg per repetir !!!


Els cinquens de la part superior.. el canto abunda !! Per cert.. algun dia em deixare la llengua pel cami...

Seguidament arriben els llargs superiors on el canto es realment generós... i ens ofereix escalada tranquila i per disfrutar !! Nosaltres vam empalmar els dos ultims llargs, i no era per menys... una breu nevadeta a meitat del nové llarg ens va fer posar les piles. El Juanjo animadissim anava dient.. aixo si que es un llarg alpí!!

La veritat va ser una via molt disfrutona.. i on no em faria res tornar a pujar. Avui si que baixem... i agafem el cotxe per iniciar la tornada cap al nord.. amb ganes de fer una aturada a la zona de la Musara... pero aixo ja ho deixem per al seguent post.

En quant a ressenyes.. trobem la de los gomez a onaclimb, i la de la danza al club del leon dormido.

dijous, de març 27, 2008

Easter Holidays (III): Gaudint de les escalades al Ponoig, via las Hadas

Després d'unes hores de cotxe.. arribem a Polop de la Marina i cap al parking superior de la urbanització, just al peu del Leon Dormido. Només arribar ja de fosc.. apreciem que una cordada de 3 esta penjada al mig de la paret.. en tenen per estona i de fet faran nit per allí dalt.

Nosaltres ens posem a fer bivac al parking i... ventada increible a mitja nit, semblava que volaria tot, pero al dia seguent el dia s'aixeca prou calmat.


Inici de la via.. i ja a certa alçada

Per al dissabte ens decidim per vies al Ponoig mateix... amb en Juanjo fem cordada a la classica Las Hadas, mentre que en Marc i en Jordi s'en van a tibar de valent a la Cocidito Madrileño. Realment son vies bastant diferents... mentre que la nostra es de grau assequible i de catxerrajar a dojo, la dels companys es de caire més esportiu a gaudir de tibar de gotetes d'aigua. Ambdues ressenyes les trobarem a onaclimb.


Diversos trams de l'escalada

De les Hadas indicar que es una via que ofereix alguns llargs increibles, mentre que en alguns trams esta més trencada i herbosa (sobretot a baix). De totes maneres et deixa amb molt bon gust de boca i es llarga per disfrutar durant una bona estona.La via la vam començar per el llarg que marca com a original (inscripció a peu de via) en un tram més herbos seguint el camí més net. A mesura que avancen els llargs va desapareixent la vegetació, i ens acostem a la zona del gruyere, forats i forats a la roca, enmig d'aquests trobem el sisé llarg, passos atletics sobre cantos una mica sobadets (l'únic punt on he trobat la roca algo pulida) i que et deixen ben content... el seguent tram interessant es la flauta !! un tram realment divertit per lo facil que es.. fins i tot el tram d'Ae ha de ser perfectamen forçable en lliure tot i que nosaltres ens hi vam moure a cop d'estrep, i l'arribada al BALCÓ... amb majuscules !! aqui vam fer una aturada perque el lloc s'ho valia !!

L'inici de la flauta i en juanjo al Balco amb Benidorm al fons.

A partir d'aquest tram ja bastant enlaire.. arribem a dos llargs el desé i onzé, que empalmats et deixen un llarg dels bons... canto guapissim amb pati imponent... divertidissim, segueix el tram del muro de los buzones.. on esperava més, tot i que les busties son de campionat. I per rematar... un llarg d'antologia: LA ARISTA AFILADA, increible cresta de IV amb pati del bo i afilada com un ganivet !! Fins i tot els companys de la cocidito... cuits com estaven a dalt.. van estar temptats a deixar la seva via i pujar per aquesta aresta increible.


Juanjo direccio al Muro delos Buzones, la Arista Afilada i les Chips Ahoy quines galetes !!!!

Acabada la via... baixada per els rapels equipats entre la Torre de en medio i el Tozal, indicar que tot i que el llibre posi que hi han dos rapels, aquests son 3, tot i que el primer de uns 10m es evitable desgrimpant... i als dos seguents es poden empalmar amb cordes de 60 llargues... des del segon dels rapels... encara recordo la conversa de tots al flipar de que allo fossin 40m com deia el llibre... pero un dels vascos es va tirar avall i va comprobar que efectivament les cordes arribaven ben justes.. jo no ho hauria vist gaire clar.


Algunes instantanies dels companys als primers llargs de la Cocidito Madrileño


Despres arribem al cotxe.. i cap al bar a celebrar-ho... que avui hem gaudit tots!!

dimecres, de març 26, 2008

Easter Holidays (II): Un stop a mig cami, la K.R.T.

En el nostre viatge cap al Sud vam parar als Ports, hi ha forces propostes de via llarga... pero indubtablement tothom recomana dues vies: la K.R.T a la roca dreta de les valls i la Mas Colomer a les Roques de Benet. Nosaltres vam fer parada a les valls... i vam muntar dues cordades, mentre en Juanjo i jo feiem la K.R.T., en Marc i en Jordi es van posar a la Manel Muñoz. Per cert.. cal dir que la tria es va fer perque aquestes son les dues vies que es proposen a les cent millors d'en Soldevila.


La Roca dreta de les valls... una panoramica de les valls i en juanjo arribant a la R3

De la K.R.T indicar que es una molt bona via, almenys nosaltres la vam disfrutar a tota pastilla... i no era per menys la temperatura era prou acceptable, pero la ventada era imponent i a la que et poses de ple en l'esperó no venia gaire de gust quedar-se esperant a la reunió. De la via destacar que esta completament equipada, el primer llarg el titllen de 6b+/Ae, nosaltres el vam fer a cop d'estrep i A0 en la majoria de trams. Després segueixen plaques de conglomerat, amb bona roca gens trencadissa i amb passos molt agradables. Molt guapo el tercer llarg, que s'ha de treballar la pila... per arribar a una reunió comodissima. Després ja ens posem de ple a l'esperó. Un curt quart llarg ens portará a la vertical sortejant la part més dreta i els ultims llargs ja més facilets ens portaran fins al cim.


Que dur es aixo de començar amb Ae, l'estrep marca la ventada que deixa les mans glaçades, de totes maneres la via deixa vistes espectaculars com en juanjo saludant a la R4.

En resum una via molt recomanable, i que ens va deixar amb bon gust de boca; la llastima es que segons diuen de millors no n'hi han gaires per la zona.. Això si la solitud de la zona i les increibles vistes als meandres dels riu, a la verdor de la vall i les ruines de masies... molt molt agradable.


Jo mateix arribant a la R2 i més endavant arribant a la R6. Des de dalt.. les panoramiques segueixent molt fotogeniques

De la via dels companys... indicar citant el foro de piades d'en Marc: "De la Manel Muñoz que voleu que us digui,llevat de la placa de 6c la resta no ens va agradar massa.Localitzem el peu de via bé perquè hi ha una xapa fixe de color daurat mentre que la via es troba equipada amb espits més vells.La fem amb les cintes i un estrep pel pas d'Ae del segon llarg.La via deu ser un V+ obligat peró a l'últim llarg hi ha un pas(per sortir d'un sostret) que potser obliga a 6a."



Fanatisme per les Chips Ahoy... i foto de cim més propia de l'everest !!

Acabades les vies... no dona temps ni a fer el toc al bar.. que ja agafem l'AP-7 direcció al Ponoig. Això d'anar amb fanatics... es el que te jeje

p.d.: trobarem ressenya tant de la KRT com de la Manel Muñoz a onaclimb, com sempre !!

dimarts, de març 25, 2008

Easter Holidays (I): Montserrat's

Aquesta setmana santa tocava esqui de muntanya per els Domes de Miage, malhauradament la meteo no acompanyava, i vam buscar plan alternatiu. Aquest plan va consistir en 5 dies seguits d'escalada via llarga... feia temps q no feia un intensiu d'aquests !!!

La jornada comença el dijous amb la visita matinal a Montserrat amb en Juanjo i en Joan, l'objectiu: la ven suri ven a la bandereta; pero al arribar fa bastant de fred, i en aquesta via no toca el sol fins ben entrat el matí.
Així que... canvi de plans: ens n'anem a la Mompart a la Miranda de les Boïgues. La via es força interessant, sobretot el segon i tercer llarg que ens ofereixen diedres bastant divertits, molt guapo el diedre del segon llarg i el pas de 6a a mig diedre del tercer llarg.


En Juanjo mostrant el recorregut.. en Joan en plena acció i el trio calaberas amb la Saca Gran al fons

Un cop a dalt de la miranda, veiem que segueix l'ambient fred, pel que desistim d'anar a fer l'objectiu del dia; ens mirem l'entorn i veiem una agulla que sembla bastant assequible per ferla sense ressenyes, resulta que al final fem la via Aresta Brucs a la Saca Gran. Via divertida i facileta, algun aleje tipic montserrati pero el grau ho permet.


Foto contra foto, i foto de cim

Acabem les vies i rapid cap a casa que marxem a la tarda amb en Marc i en Jordi cap al sud a escalar. Aps... a l'últim moment en Juanjo decideix que s'apunta.. el plan es dels bons... escalar, escalar i escalar !!!!

mmm, les ressenyes.. a Onaclimb i al Kpujo com sempre !!

dimecres, de març 19, 2008

Mas Brullet: Retorn a la via llarga

Aquest diumenge, tornem a la via llarga despres d'un llarg parentesis... ja casi no recordava l'última piada de llarga, que va ser ni més ni menys que a finals del desembre passat a Vilanova.



La prespectiva de la via des de Santa Cecilia, l'imponent primer llarg i la Montse en la guapa bavaresa del segon llarg.

Això si, la reentré ha estat amb una classica de les bones... la Mas Brullet al Serrat del Moro, molt recomanable tot i que estigui una mica sobadeta. Te llargs realment interessants i divertits !!

L'equip content a la R2, i el genial balco que forma aquesta reunió.

Així diumenge de bon mati quedem amb en Juanjo i la Montse per anar cap a Santa Cecilia, on ens rep una ventada de les bones... tot i que fa sol, el vent es fort i la sensació de fred es deixa notar. L'aproximació tot i que curta.. ja ens fa entrar en temperatura, i quan observem la magnificencia del primer llarg l'emoció corre per dins!! quina fisura més guapa. M'hi poso de primer, i la vaig treient fins que alguna relliscadeta (esta algo sobada) em posa a to.. i acabo fent algun A0.


En Juanjo i la Montse en el seté llarg, i jo barallant-me en artifo en la bavaresa/empotrament del nové llarg

La via transcorre basicament per fisures, bavareses empotraments... combinats amb algun llarg menys interessant. Remarcar el primer, sete i nove llarg com els més interessants. En aquest ultim arrives ja cansat i et trobes un fisuron amb seguros mediocres, on nosaltres vam pujar a base d'artifo...


En Juanjo iluminat amb la visió de la fisura, la Montse en plena feinada i la cordada a dalt de tot.

Acabada la via.. baixem pels dos rapels que ens acosten a la base de la canal de St. Jeroni, i cap a casa.. que avui ha estat una jornada llarga !!