divendres, de març 28, 2008

Easter Holidays (IV): Gaudint de les escalades al Ponoig, via de los Gomez

Seguint a Polop de la Marina.. ens fixem un objectiu pel diumenge, aquest cop anirem les dos cordades al Tozal de Levante. En Juanjo te al cap la via de los Gomez ... d'estil molt similar a las Hadas, en Marc per la seva banda te fixada la vista en la Danza Invisible.


Vires herboses al principi,... en Juanjo disfrutant de l'artifo i jo arribant cansat a la R.

Mirant les ressenyes la nostra via te dos possibles entrades, la original consisteix en pujar per unes grades herboses fins a la primera reunió, l'altra possibilitat es pujar recte per tal de fer més interessant aquest tram. Per a aquest primer llarg, nosaltres ens agafem a aquesta opció, consisteix en un diedre protegit amb un clau al pas de 6a+, i d'on cal sortir sense poder colocar gaire res mes... es un pas dels que et fa vibrar !! tot i que vam muntar reunió al clau de la R1 (a reforçar amb un tasco), es més recomanable empalmar els dos llargs i tirar placa amunt fins la R2. Seguidament apareix el tercer llarg, que amb tendencia a la dreta ens apropa al punt més debil del desplom, vigilar que depen de com el roce pot ser important.


Recoi.. que baix que es aixo.. ens arrastrarem.. a veure que ens depara el flanqueig !!


El juanjo.. arribant del flanqueig.. i una altra d'artifo (que xula queda la floreta de la dreta), i jo arribant a la placa posterior.

Aqui arriba el primer tram d'artifo, el quart llarg, tot i que la ressenya marca A2 en Juanjo que es més entes en aquests temes ho rebaixa bastant, de fet només al tram de sortida s'ha de colocar un alien, la resta tot esta equipat. Jo que amb aixo de l'artifo vaig bastant peix... acabo suant la cansalada per sortir del sostre... em falta més practica. Aqui arribes a la R4 i veus el seguent llarg... molt aconseguit el nom que li van donar els companys que portavem al davant: El largo del lagarto. Consisteix en un flanqueig tassat com a V+, tot i que tecnicament es bastant menys... un s'ha d'arrastrar per dins d'una feixa on es passa just.. fins que arribes a un punt que surts a fora.. i en amb canto increible segueixes flanquejant amb un pati imponent a sota. Un llarg que imposa respecte.. pero que guapo que es.


El 6a mola un munt... que disfruton

Seguirem amb un nou tram d'artifo, en aquest cas un A1. Aquest sisé llarg que fa de nou el Juanjo, esta equipat tambe... tan sols es pot colocar un alien en el lloc del primer espit que te la xapa bastant roñosa. El segueix un tram de 6a, que tiba de valent.. i on els A0 van caure a mansalva a la primera que no ho vaig veure gaire clar. Aqui arriba un dels millors llargs de la via: el seté llarg, consistent en moviments atletics sobre bona presa i completament equipat amb claus... que disfruton !! un llarg per repetir !!!


Els cinquens de la part superior.. el canto abunda !! Per cert.. algun dia em deixare la llengua pel cami...

Seguidament arriben els llargs superiors on el canto es realment generós... i ens ofereix escalada tranquila i per disfrutar !! Nosaltres vam empalmar els dos ultims llargs, i no era per menys... una breu nevadeta a meitat del nové llarg ens va fer posar les piles. El Juanjo animadissim anava dient.. aixo si que es un llarg alpí!!

La veritat va ser una via molt disfrutona.. i on no em faria res tornar a pujar. Avui si que baixem... i agafem el cotxe per iniciar la tornada cap al nord.. amb ganes de fer una aturada a la zona de la Musara... pero aixo ja ho deixem per al seguent post.

En quant a ressenyes.. trobem la de los gomez a onaclimb, i la de la danza al club del leon dormido.

1 comentari:

Llorenç ha dit...

Ostres!!! quin pas més guapo!! ara quina mandra sortir-ne! amb lo bé que es deu estar allí estiradet!

ep! tenim que tornar-hi!ens ha quedat feina pendent...i es que una setmana no dona per massa!