dissabte, de març 24, 2007

Rocamaura

Aquest dissabte quedem en Marc, l'Albert i jo per anar a tibar una estona. Basats en la meteo prevista ens vam decidir per anar a Rocamaura on pensavem que quedariem lluny de les pluges intermitents que s'anunciaven i al mateix temps resguardats de la tramuntana.


El mati s'aixeca ennuvolat i pensavem que no plouria, pero de cami cap allí estava tot xop, de totes maneres (i per sort) ens decidim a anar a provar sort a veure si es podia fer alguna cosa. Al final la roca estava bastant seca tot i que en alguns punts regalimava una mica d'aigua. Apart d'això només alguna pluja intermitent, pero a la que sortia un moment el sol s'assecava ràpid.

- Via 10, V. Ens posem en aquesta per escalfar i l'encadenem els tres sense cap problema. A mi m'agrada especialment, sobretot el pas final.

En Marc arribat a l'últim pas de la 10, i en Marc i l'Albert a la via 24*.

- Via 24*, 6a+?. Es una variant per la dreta algo EXPO i amb un pas guapo a dalt. El canto es veu increible des de baix, i de fet ho és.. pero fa falta colocar-s'hi be. A mi m'ha agradat, pero algun pas inicialment m'ha fet bastant de respecte. Es una via que si estas fort de braços ha de surtir com si res.

- Scadel (Via 11), 6c/+. Faig mitja via, pero quan comença a desplomar una mica no la veig massa clara per lo que m'escapo per la via Ansia Vertical (vaja una escapada !! no se quina era més difícil). Queda pendent per proximes ocasions !! (Aps.. ha estat reequipada amb alguns parabolts entre els spits).

- Ánsia Vertical (Via 12), 6c/+. A peu de via hi ha una pedra enganxada que posa Kimbal de bruc, pero en ressenyes queda ben clar que es la via 12. Te els spits una mica més allunyats que l'anterior, al rato de que desplomi se m'acaba la pila i passo les dues ultimes cintes amb pedals. La torno a provar en top ja des de baix, i em falta un pas per encadenar-la. Queda pendent per proximes ocasions !! L'Albert i en Marc la proven en top tambe i es queden al pas clau de la via.


Alguns passos de la via 12

- Via 21*, ??. Em feia gràcia passar el pas de baix de tot amb preses molt guapes, despres s'acaba lo bo i es torna bastant bastant durilla. Fem 3 cintes en top i ho deixem correr.

Alguns passos de la via 21

Com que ja es tardet i continua plovent, fent sol ... decidim tornar cap a casa. Haig de dir que cada dia m'agrada més aquesta interessant escola de l'empordà. I avui m'han fet un macro reportatge... deu n'hi do

* La numeració l'he fet en base al que va indicar en PGB anteriorment, d'esquerra a dreta les no ressenyades van de la 17 a la 24 (s'inclouen dues vies que ens havien passat per alt). Més info a l'apartat de ressenyes.

divendres, de març 23, 2007

Matinal a Beuda

Avui hem tornat cap a Beuda amb l'Albert. Feia temps que no ens hi acostavem, de fet pensavem que hi hauria restriccions per nidificació a la zona Central (on tenim més deures per fer), sembla ser pero que aquest any no n'hi ha (a la web de la feec la posen lliure de restriccions i no hi havia cap cartell informatiu).


De totes maneres ens hem centrat en una altra zona:

- Fiblada a la pell, 6a+. Era un projecte pendent de l'Albert, l'encadenem els dos sense problemes.

- Spit de maig, 6b+. Aquesta via no l'havia fet mai, així que era una bona oportunitat per provar un a vista. Lamentablement no se m'ha donat gens bé la via, i he fracasat estrepitosament agafant-me en un parell de cintes. Ho he tornat a provar, pero no aconseguia veure per on anava la via.. així que ho deixem per un altre dia.


L'Albert encadenant la fiblada, jo mirant la placa de l'espit de maig i superant el sostre de la garrotxa exotique.

- Bavaresa Namaste, 6a+. Molt més dura i continua que la fiblada, es una via que a mi almenys m'agrada molt. L'Albert intenta encadenar dos cops, pero s'encalla a la sortida de la bavaresa, jo m'hi poso per l'esquerra (molt més continua) i encadeno. Aprofito per deixar la Garrotxa exotique muntada per fer en top-rope.

- Garrotxa Exotique, 6c. Una via durilla, de grau molt generós pero amb els espits molt allunyats. El pas del sostre l'he trobat més dur del que recordava.

Aprofitant l'avinantesa provem una linia de top-rope que hi ha entre la bavaresa i la garrotxa. L'havia intentada fa molt temps, pero no havia aconseguit encadenar-la. Passos molt xulos i atletics a baix, a dalt uns passos d'equilibri molt curiosos. Deu voltar el 6a+/6b i es deu fer bastant sovint... perque la roca esta marcada.

dimecres, de març 21, 2007

sub-activitats diaries...

El dimarts l'Albert tenia lliure al matí, en un principi ens haviem decidit per anar a escalar.. pero en vistes de que començava a fer fred ens vam inclinar per la BTT.


Les gavarres son un entorn magnific per la practica de la BTT, pots fer multitud de sortides curtes (unes 2-3h màxim) passant per llocs sempre diferents. El dimarts ens vam inclinar per fer caminets trialeres realment interessants... va ser una sortida d'unes 2h on vam poder combinar descensos ràpids, descens tecnics i pujades intentant evitar el màxim les pistes amples. Algun dia publicare un mapa de les gavarres més septentrionals (les més properes a Girona) indicant les rutes més interessants per fer amb bicicleta.


Vistes de Girona i dos moments del descens.

Avui ens hem decidit per fer una caminadeta.. i hem anat a fer un tram de la ruta de les 10 ermites a les Guilleries (existeix un dossier gratuit on hi ha la ruta hipermegabenexplicada). El tram escollit ha estat el de la carretera del Sobirà fins a la masia de Cal Rei. Es un tram molt interessant amb unes vistes increibles i molt ben senyalitzat. Tot i que es una ruta pensada per fer a peu... l'he vist completament ciclable per lo que crec que proximament hi fare alguna escapadeta acompanyat de la bicicleta (he comptat uns 75km).


El fulleto explicatiu.. vistes de les roques i alguns dels inicis de via.

Aquesta excursioneta m'ha permés tambe visitar la zona d'escalada de les Roques del Rei, on hi han unes quantes vies equipades (parabolts o espits). L'estil de roca es similar al que trobem a l'Esqueix del Begis amb vies que es veien prou guapes.. lo de que tenen 4 llargs, em sembla a mi molt justet.. pero bé s'haurà de provar algun dia.

Aps... i nevada important al pirineu !! Al final encara haurem d'estrenar la temporada d'esqui de muntanya i tot... la setmana que ve ?

dimarts, de març 20, 2007

Una estoneta per Solius

Després del tute del dissabte al Montgri, em tocava Solius el diumenge ja que havia quedat amb en Marc alias el fanatic a mitja setmana que hi aniriem.

Per sort em va dir que baixaven tambe de Figueres en Lluc, l'Eloi i l'Eric.. per lo que els vaig deixar amb els seus projectes més fanatics i jo amb en Marc de Girona i la Montse ens en vam anar a fer algo més light. El cas es que la roca abrasiva del Montgri m'havia deixat les gemmes dels dits destrossades.

Al final el dia es va limitar a 3 vies:

- Triblobite Jones - Dimas Norton (començant per una i acabant per l'altra). 20m, V. Una via interessant.. busca l'itinerari més fàcil per pujar a l'agulla de dalt. Molt bona presa, i pocs passos d'adherencia, això si.. la corda rasca bastant per lo que no es de les més indicades per a fer top-ropes.


A la reunió mig penjada de la triblobite jones.
Si hi haguessin dos parabolts en menys d'un seria un lloc ideal per ensenyar a moure's en reunió de via llarga.


- La Gavina (L1+L2). 30m, 6b. Davant l'insistencia d'en Marc que muntes alguna de difícil em poso en aquesta via de Roca Ponça. Ja veig que no tinc el dia.. doncs al primer pas de monodit ja faig un vuelo dels macos, més enlaire als passos més tecnics acabo fent servir un dels espits com a presa de peu i m'agafo a la cinta (fa poques setmanes vaig estar a punt d'encadenarla).


La Montse tibant al pas del monodit

- Via 6 o 7 de l'espero. 30m, V+/6a. Ja per acabar ens n'anem a l'esperó a fer un cinquillo, com que ens hi vam posar a la primera que vam trobar lliure, ara mateix no se quina era. De fet a l'esperó son totes més o menys iguals. Aqui encadenen en toprope tant en Marc com la Montse... i ja donem el dia per finalitzat.

Mentrestant els fanatics s'havien polit tots els 6c's de la cara OEST de rocaponça, opinió unánime: increible el segon llarg del Drac, i quan marxem es dirigien a la cara EST a seguir amb la inspiració.

Naltres ens n'anem a dinar a Tamariu, per disfrutar una mica de les vistes del mar.. i tornant cap a Girona anem a fer una curta ruta 4x4 amb el defender 'preparat' d'en Marc pels tallafocs del costat de l'Ave. Increible les inclinacions que aguanten i es pugen amb aquests cotxes.. ara ja només falta anar algun dia anar a fer ruta per l'Atlas.. i alguna grimpadeta per la zona.

dissabte, de març 17, 2007

Montplà: Escalant sense ressenyes..

El dissabte tocava aventura... feia temps que amb en PGB(piada) teniem ullada una paret del montgri, i finalment vam trobar el moment per poder tastar la roca de la zona. La informació que en teniem era poquissima... un post del Viking de fa un any, i una visita que hi vaig fer jo mateix caminant unes setmanes enrera.


Fem un grup prou nombrós per ser una exploració sense ressenyes, i al final som en PGB, l'Albert, l'Edu, la Montse i un servidor. Ens acompanya un sol de justicia, que rapidament fa 'estragos' en les nostres minses reserves d'aigua, per sort ens venen a veure l'Alba & family & garrafa 5L aigua, solucionant els nostres problemes d'hidratació.

Els 3 minisectors de la zona.

El sector que visitariem seràn unes interessants parets Sud al massis del montgri, consta de 3 minisectors d'escalada esportiva amb 11 vies de grau mig (sense tenir ressenyes el que hem testejat ho cotariem entre V i 6c). La pedra es un entremig entre calcari i conglomerat, una mica fragmentat en algunes zones i roca molt molt abrasiva.

S'ha de dir.. que el fet d'escalar sense tenir ressenyes aporta un 'extra' molt interessant... de totes maneres en alguns moments pot ser frustant doncs el que semblava fàcil des de baix es pot convertir en algo realment difícil. Es per això que ajuda extra no va malament.. i en la via més xunga del dia ens hem hagut de servir de la canya PGB per arribar a la segona xapa.. i més amunt els pedals han fet servei permetent resoldre una placa lleugermaent desplomada que no hi havia manera de passar.

Un altre punt a remarcar es que les vies poden estar una mica brutes, en alguns casos es necessaria una mica de jardineria per agafar un canto amagat, o s'ha d'anar en compte doncs alguna roca pot estar mig 'suelta' per lo que el casc es fa bastant obligatori (que li diguin als que estaven a peu de via quan un inmens roc sobre el que estava tibant ha cedit).

El resultat del dia ha estat per part meva:

- Una via que es veia molt fàcil des de baix (V de canto generós), pot amagar passos interessants a dalt (els hem cotat sobre 6b). A la primera haig de de passar el pas clau en A0, al segon tiento.. ja l'encadeno sense masses problemes.


En PGB entrant al pas dur de la via, i l'Eduard un pel més amunt

- Una altra via d'uns 25m, amb inici de diedre de V grau amb algun pas més compromes a baix on el canto t'expulsa i passos molt estetics a dalt en plan més bavaresa. S'encadena sense masses problemes.

- Animats per l'exit.. ens decidim per una via més complicada tambe de 25m. Un inici de desplom amb sortida bastant durilla (6b/6c), que ens obliga a xapar la segona amb la canya PGB. Surto arrastrant-me com puc, i seguim amb un tram més facilet de V+/6a fins arribar a una placa lleugerament desplomada que he hagut de superar amb els pedals (suposo que deuria estar sobre el 6c o més). El tram fins a reunió es un seguit de fisures de grau sobre el 6a+, on passem algun tram més trencat (atenció a la caiguda de pedres). La repeteixo més tard en top.. pero em segueix semblant igual de dura, en la sortida del desplom i la placa tampoc aconsegueix-ho passar en lliure.


Jo abans (mirant-me el pas) i despres del pas dur (es veuen els estreps a baix).

- Ja per acabar em poso en una altra via d'uns 25m i amb grau sobre el 6a+ de continuitat, molt guapa, nombrosos bidits, passos atletics i posicions curioses. Que encadeno tambe, per poder acabar satisfet el dia.


L'Albert repetint la via... s'ha de comptar abans el numero de cintes necessaries !!

I posats a fer.. per acabar del tot satisfets: cervesa a l'estartit i braves a la Bisbal.

S'ha de dir que a la zona encara hi ha pedra per posar-hi alguna via addicional, a veure si trobem l'equipador i ens canta els graus de la zona.

dilluns, de març 12, 2007

ski de muntanya a les aiguilles d'Arves

[10 i 11 de març]

Video a low-resolution: http://video.google.es/videoplay?docid=-8702089855641600267

En vistes del trist panorama nivologic dels pirineus, amb l'Albert, en Josep Mª i la Neus ens decidim a fer una excursioneta de cap de setmana als Alps més proxims a casa. Em van deixar tota la responsabilitat de l'elecció de zona, i no vaig dubtar gaire a proposar la zona de les Aiguilles d'Arves. Desprès d'haver fet la visita, només cal dir que es altament recomanable.

Aguille de l'Epaisseur, Tet du Chat i Aigulles central i Meridional d'Arves, vistes camí de Chalmieu.

L'estetica d'aquestes tres impresionants agulles i la possibilitat de rodejarles, ja em va picar l'ullet quan vaig voltar per la zona a finals de gener. A comentar com a curiositat que es pot pujar escalant a l'Agulla central per vies alpines que no superen el IV grau. (cara E agulla central, travessa de la triologia entre d'altres... en particular aquesta ultima de la travessa de la triologia em fa bastanta gràcia).

El Tour de Aiguilles d'Arves des de Chalmieu

Aquest es l'itinerari previst incialment.

Sortida: Chalmieu, 1 580m.

Primer dia: Chalmieu - Col de l'Epaisseur - Refuge des Aiguilles d'Arves. (+1 320m, - 640m)

Sortida d'entre 1 580m i 1 950m depenent de la neu que hi hagi per la zona. El primer tram puja fins a una antena repetidora de TV, on agafarem una pista d'esqui de fons que es mante a l'esquerra de la vall. La seguim fins a 2100m, on hi ha l'últim xalet de la vall i ens desviem cap a l'esquerra en direcció al coll de l'Epaisseur (2890m) (45º/100m). D'allí baixar per la banda dreta seguint les bandes rocoses de les parets de l'aiguille de l'Epaisseur, i a 2700 flanquejar i pujar una mica per agafar la pendent de sobre el refugi i baixada envident. En cas de no veure clar el flanqueig, es pot baixar fins al fons de la vall i despres hi ha 100m de pujada fins al refugi (2.260m).

Segon dia: Ref.Aiguilles d'Arves - Col des trois pointes - Col Lombard - Base du Gerbier - Chalmieu ( + 1 700m, -2 300m)

Sortim del refugi en direcció al fons de la combe des Aiguilles, i la remuntem fins a la cota 2.500 on ens desviem direcció SW per atendre el colir NE del Col des Trois Pointes (40º/100m) (3.043m), remarcable possible cornisa a dalt !! Agafem el descens de la vall del Grand Verdillon fins a la cota 2 668m on rodejem uns bandes rocoses per agafar la pujada fins al Col Lombard (3.092m). D'allí ja agafar el descens en direcció NW fins a 2.300, on ens desviem al Nord cap a les Ruines de le Rieu Blanc (2.283m). D'aquí iniciem la pujada NE fins a la Base du Gerbier (2.578m) i ja el descens evident fins a la població de Chalmieu.

Cronica

Com que vam sortim de Girona a les tantes, la opció més adient era fer un bivac per la zona proxima a Saint-Jean-de-la-Maurienne. Una opció molt interessant es les parades de bus de la zona, consisteixen en unes casetes de fusta molt ben parides i ideals per encabir-hi fins a 3 persones.


Sortida de Chalmieu, pujada entre la boira en direcció al peu de l'Aiguille de l'Epaisseur i el començament de la rampa final de 45º.

El dissabte ens aixequem de bon mati i cap a Chalmieu, entre pitos i flautes s'ens va fer força tard i vam acabar sortint a les 9h30 del matí. El primer tram sol tenir la traça oberta doncs coincidim amb l'itinerari de la Base du Gerbier, un pic que vindria a ser d'un estil Bastiments i per tant sol tenir aglomeracions importants de personal. S'ha de dir que quan hi ha 15cm de neu recent, tenir la traça oberta facilita bastant la pujada. Un cop arribem a l'ultim xalet, la Motte, ens desviem a l'esquerra per anar a buscar la canal més fàcil que ens pujarà al coll de l'Epaisseur.

A nosaltres la boira ens la va jugar i ens vam desviar massa cap a la dreta, el que va provocar que pujessim per pendents més fortes i fessim una volta innecessaria. Un cop s'arriba als peus de l'Aiguille de l'Epaisseur ens trobem amb diferents opcions de pujada, la opció més segura i fàcil es dirigir-se cap a l'esquerra de tot on una canal ample en orientació SO ens mena una mica per sobre del coll per l'itinerari més evident (hi ha un cable metalic per assegurar en plan ferrata a l'estiu).


L'Aiguille de l'Epaisseur des del coll, l'Albert fent el tram de coll per arribar a la canal de baixada i l'Albert amb les aguilles al fons.

El dia va restar enboirat continuament amb algunes estones on es destapava i et deixava veure els pics per fer quatre fotos i orientar-se, això va permetrens pujar sense suar gaire ja que quan sortia, el sol era de justicia. Amb la boira vam començar a fer voltes maries continuades, fins que em vaig cansar i després d'analitzar la jugada, vaig veure que ja estavem al tram de 100m i 45º de desnivell. Així que vam posar esquis a l'esquena i cap amunt sense gaires problemes fins als ultims 20m on el gruix de neu era bastant primet i les roques i glaç de sota feien la pujada més delicada pero sense problemes. Aquí la Neus menys habituada a aquests ambients va patir de valent, i suposo que tot i que no va pronunciar masses paraules interiorment va maleir bastant al guia que resulta que era jo jeje, pero res, que un cop a dalt valia la pena ja que finalment es va destapar tot i les vistes eren impressionants.

Després una baixadeta per neu molt cambiant: dura, pols, crosta... fins a la cota 2200 on flanquejant i caminant una miqueta arribavem al refugi des Aiguilles D'Arves. A destacar d'aquest refugi que tot i ser petit es molt acollidor, l'ambient es molt agradable i el menjar era bastant correcte (hagi de dir que les meves millors experiencies en refugis han estat sempre a Suissa).

L'endemà vam fer dos grups, l'Albert i jo aniriem fins a Chalmieu desfent la ruta del dissabte i en Josep Mª i la Neus baixarien fins a la Valloire on els passariem a recollir. Amb l'Albert vam seguir la ruta de l'Aiguille de l'Epaisseur fins a 2600m, on ens haviem de desviar cap a la dreta per anar a buscar flanquejant la Combe de Puy per on haviem baixat el dia anterior, aquesta opció ens permetia evitar obrir traça els primers 400m de desnivell. Després ja dirigint-nos cap al coll tornavem a la solitud d'aquesta zona fins al mateix coll, on ja vam veure un nombròs grup que s'encarava ja cap a la canal de pujada seguint les nostres traces del dissabte.


La pendent d'acces al coll vista des de baix, diverses S... increibles i jo mateix amb les aguilles al fons.

Després de desfer els primers 10m amb esquis a l'esquena (tampoc era questió de rallar els esquis), vam gaudir d'una neu pols increible on les 'S' sortien inmaculades fins ven be a la cota 2100, on vam seguir l'itinerari de la Base du Gerbier per neu trepitjada agafant bastanta velocitat. Els ultims trams fins a Chalmieu els vam fer per la pista d'esqui de fons que ens permetia assegurar que no tocariem terra.

Total dos dies increibles, on no vam poder dur a terme l'objectiu inicial (queda pendent), pero que sens dubte ens va fer entrar ganes de tornar-hi ben aviat.

Aps.. i sens cap mena de dubte recomanable a tothom una visita a la zona !!!

Dades interés:

- IGN 3435 ET. Valloire.
- Refuge des Aiguilles obert els caps de setmana d'hivern. Tel. (33) 479 59 01 77

p.d.: proximament ampliarem amb el mapa de la sortida.

diumenge, de març 04, 2007

Matinal a Llafranc

[4 març]


Després de que en PGB em parles tant de llafranc, finalment hem decidit tornar-hi (la meva anterior visita deu ser de ven be fa 6 anys). Ens hem tornat a reunir la Montse, l'Albert i jo; amb la intenció d'aprofitar la proximitat del mar per fer una capbussada hivernal en la freda aigua del mar.

De la zona destacar l'entorn increible que ens ofereix la costa brava, pel que es refereix a vies: les poques que he provat m'han agradat força, això si una mica relliscoses per la brisa que bufava i que no invitava a escalar a les plaques de l'esquerra. Això si... s'ha d'anar en compte de que no caigui material a les nombroses bassetes d'aigua estancada que hi han. Només arribar ja hem vist l'especulació inmobiliaria a la zona i també un BMW que ha comprovat que si un carrer esta en obres millor no passar-hi, a la zona l'afluencia era important tot i que el grup més nombrós ha marxat a mig matí.

Hem provat:

- Via 13. V+. Algun passet.. pero bona per acostumar-se al granit de la zona. Amb algun passet d'equilibrista.

- Via 12. V+. Més del mateix.. amb alguns cantos que permeten fer alguns passos xulos.

- Via 11. V+. Aquesta via tambe li falta un quimic just abans de la reunió, me n'he adonat quan he vist el pedacho aleje fins a la reunió. De totes formes no és un tram excessivament difícil, i es puja sense masses problemes.

- Via 16. 6a+. La difícultat es concentra a superar el desplomillo, no és difícil doncs hi ha molta presa bona. L'encadeno sense difícultats, la part seguent ja es IV fàcil.


Jo al tram interessant de la via 11, al centre la Montse tibant a la via 12 i a la dreta afrontant el desplom del 6a+.


Aps.. i hem fet el primer bany de la temporada, jo no les tenia totes però com que l'Albert s'hi ha tirat he acabat fent una capbussadeta rapida. Deu n'hi do lo fresqueta que estava... tot i que al sortir no feia gens de fred, lo que per temperatura recordava a quan et tires a un llac dels pirineus.
L 'Albert observant amb ganes l'aigua, i el resultat final

Aqui com que la gana ja començava a apretar, i començava a refrescar una mica (el sol començava a amagar-se), m'he quedat amb les ganes de pujar el 6b+ i hem tirat cap a dinar.

dissabte, de març 03, 2007

Ogassa: esta bé, pero....

[3 març]

Avui hem anat a Ogassa, ja que tenim la guia del ripollés la intenció es anar coneixent una mica més aquestes escoles de la comarca. Ens hem ajuntat l'Albert, la Montse i jo; com que jo encara arrossegava cansament de dimecres el plan es basava en no tibar massa i gaudir de la zona i del dia.

A priori la opció d'Ogassa semblava molt interessant: entorn increible (audio d'esquelles de vaca inclòs), orientació sud, vies de grau mig-baix i proximitat relativa a casa; però quan hem arribat ens hem trobat que moltes de les vies es trobaven bastant, bastant sobades i que la gentada que corria per la zona era bastant important. El tema gent unicament provoca que no puguis fer en tot moment la via que vulguis, pero el tema sobat a mi em genera bastant mal rollo (s'ha de dir que en algunes vies amb busties no suposava massa problema, pero quan eren cantos finets.. ja es una altra cosa), així que no crec que acabi siguent massa asidu a la zona.

- Bucaners, IV. Ens posem en aquesta pensant que estavem en un cinquillo, pero no.. molt assequible i molt bona presa. Ideal per els que comencen.

- Roc Volador, V+. Aquesta ja te algun punt més interessant, i tot i que te alguns passos una mica sobats tampoc es massa problematic.

- 9' (sense nom), 6a+. Via curiosa, te la gràcia a l'arribada a la reunió on desploma una mica pero tens presa increible.

- Això es una merda, 6b. Aquesta tambe l'hem encadenat, pero deu n'hi do com hem patit a la part superior: una bavaresa sobadilla que t'expulsa amb la xapa al canto contrari. Aqui he fet uns quants metres pujant i baixant fins que ho he vist clar per tirar enlaire.

- Les Arenes, V+. Aquest es un cinquillo molt maco, es puja gran part en plan diedre i només diriem que es una mica incomode per xapar la reunió.

- Churrimangui, 6a. Via molt sobada, te una xurrera ample que baixa a la seva esquerra. En general estava constantment patint per si em relliscarien les mans.

- Per sika akàs, 6a. Aqui he tingut l'únic fracas del dia, el tema preses sobades ha pogut amb mi i abans de fer vuelo.. m'he agafat de la cinta.


A l'esquerra jo pujant la via 9', a la central la montse a Roc Volador i a la dreta l'Albert a Les Arenes.

Com que estavem ja tots tres una mica cansadillos, hem tirat cap a casa... però amb objectiu per el diumenge: llafranc i banyadeta al mar. Parlant amb la gent que corria per la zona m'han sortit dos assignatures pendents: Bellavista (finalment he trobat algú que em mig expliqui com s'hi arriba) i el Baell que m'han dit que esta molt guapo.

p.d.: Urgent comprar o recauxutar gats.. q estan fets caldo.