dilluns, d’agost 25, 2008

Esbargida per Solius,

El diumenge tarda necessitava desconectar... així que amb en Jordi i l'Albert, ens vam escapar a Solius a tibar una miqueta. El resultat no podia ser millor... en Jordi, gironí de tota la vida, només havia escalat en escoles barcelonines.. i finalment s'estrenava en terres gironines.. i va ser a lo grande !! Que fort que esta el tiu...

Després d'un inici amb la via facileta: puja com puguis, V; ens n'anem al totxo del porc on hi ha la mítica Basarda, 6c de quatre o cinc moviments durillos... ideal per al tipus d'escalada d'en Jordi.
L'unic que va encadenar va ser en Jordi.. jo com sempre em vaig caure al pas clau... i en dos intents seguits !!

Però no ho volia deixar així... i vam anar cap a Trempera Matinera, 6c, que finalment vaig poder encadenar posant cintes i tot... que dura que es fa aquesta via !! En Jordi que esta a tope.. se la treu al primer intent... i l'Albert prefereix reservar-se per l'última via del dia, la via 10, 6a/b de l'esperó.

Total.. una jornada excel·lent, i ara uns dies per Ayna... a veure que si cou.

Un nuvol blanc

Aquest diumenge, vaig agafar la bicicleta de muntanya amb un objectiu al cap: El cim de la muntanya de Sant Miquel, aquesta es una sortida que fa molts anys que faig varies vegades a l'any. Ultimament la bicicleta la tenia més apartada... com tot a la vida hi ha moments per tot, i darrerament el que em motivava més eren les sortides a escalar o l'esqui de muntanya.



La pujada a Sant Miquel et porta sempre bons records... son escassament 35 minuts de pujada, 35 minuts que han estat compartits amb molta gent al llarg dels anys. I es que Sant Miquel esta estretament relacionat als meus inicis a la muntanya a finals dels 80, com tambè ho son les sortides amb l'Agrupament Escolta, l'Esplai, les sortides de diumenge amb els amics....



D'aquests inicis van sortir molt bones amistats... alguns van agafar camins diferents, altres van compartir part d'aquest camí o retornaven al mateix camí dels altres després d'algun desviament, això si estessim on estessim periodicament ens reuniem, teniem tant per explicar-nos, debatir, recordar....

Precisament un gran amic ens ha deixat recentment... des d'aquestes linies recordar les vivencies viscudes al llarg d'aquest anys: les rutes, les excursions, els instants de festa.... tots ells ja son part de tots nosaltres. Des d'aqui un ultim adeu i prometre't que seguirem endavant vivint intensament la vida.

Una cançó emotiva... d'un concert on se que vas assistir i que ens ha servit per donar-te l'ultim adeu.



Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill,
podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

dimecres, d’agost 13, 2008

Fanatisme a Sadernes ( 1a i 2a part)

Abans del finde Classic... vam estar una bona temporada de frikis, aquesta va tenir el seu apogeo en un parell de findes a la bonissima escola de Sadernes.

A destacar que van ser dos findes fanatics... on el grau era la paraula clau, de fet, més d'una conya ha caigut amb la frase: ara que fem grau. I es que per un escalador normal i corrent com nosaltres, passar al 7e ja es tot un món. De fet et mires les vies classiques... i penses amb nivell de 7e (encara que només sigui ocasional y en un tipus d'escalada) pujo per tot arreu. I bé, ja es va veure el finde passat que no es aplicable sempre jeje, i es que la tranquilitat que dona trobar el seguro ja col·locat et permet fer histories més dures.


A la sombra a S'espasa... i jo mateix al cami de la Tremolera

Total.. paranoies apart.. finde del 19-20 de juliol. Sota proposta dels de la Eh Petrel.... es munta una sortida cap a Sadernes a la que no puc fallar, finalment som: la Barbara, en Mauri, l'Oskar i un servidor fent el finde complet i la Elena i l'Oriol acompanyant-nos el dissabte. La zona guapissima... vies llargues i de regletes !!!

Matinal de dissabte, escalfament rapid a S'espasa esquerra i directes a la sombra: Cova del Bisbe, on basicament ens barallem amb Esbardellarà, 6c+ i Silenci, 7a totes dues fent els dos llargs amb més de 40m (la corda de 80m va niquelada aquí). Surt el 6c+ a vista, ole !! El 7a es resisteix...

Tarda de dissabte a S'espasa dret, ens n'anem a Tuloumeadows,7a i encadenem tots. Animats provem la Ladilla,7a i fallem a l'últim pas quan anavem molt be.


El sector l'Aventura.. i instantanies de Can Pixa

Matinal de diumenge a Can Pixa, escalfem a un dels V i cap a El cami de la Tremolera, 7a+ fins a dalt. Surt en top, ole!!... com que això es escalada discutible.. ens hi posem de first... i fallem, un altre dia serà. En Mauri i en Joan es barallen de valent amb el 7a+ nou de l'esquerra, una bona via de pila.

Diumenge tarda a l'Aventura, ens posem al L'aventura, 6b+ i deu n'hi do per treure'l a vista.. es durillo. Anem a la Memory, 7a i surt a vistai posant cintes, ole!!. Increible !! Animats ens posem amb en Joan a Eskalaoke, 7a+ (alguns diuen que 7b amb sortida recta), i aconseguim muntar fins a les regletes de sortida.. i allà o deixem.


L'Aventura

Un parell de setmanes de descans... i hi tornem amb l'Arnau, que s'havia perdut la visita anterior. Ens acompanyen dissabte en Gerard, en Pep i en Lucho.

Tornem a Can Pixa, com que som uns motivats... comencem per Canto de Fang, 6b+, surt a vista. Animats ens n'anem a la via de pila de nom desconegut i grau 7a+, la munto fins a la ultima xapa on faig vuelo quan ja tenia la reunió a tocar... estic cansat i em baixo.


La canya... i els 45º que es feien caminant segons l'Arnau... jeje

Per la tarda... a l'Aventura, es nota ja el cansament d'haver sortit de festa el dia anterior fins a les tantes... tot i això cap al Cops de Tempesta, 7b i res... no li veig ni el color. L'Arnau la te bastant a tocar, aquest esta molt fort !!

El dia seguent.. tornem a Can Pixa... tenim deures pendents, un cinquillo per començar i cap a El viatge de l'incredul, 7a+. Passos molt rebotosos.. bastant més dura que el viatge... tant que acabem muntant-la amb canya improvitzada. Marxem... per potes quan arriba el sol.


Fent el friki a l'aigua..

A la tarda anem cap a S'espasa Dret... i surt la Ladilla,7a al segon pegue. ole!!

Com es pot apreciar.. poques vies... pero es que als migdies ens fotiem unes banyadetes/becaina al riu... que et deixaven fet caldo. La zona.. feta a mida per el meu tipus d'escalada.... ideal per triunfar i pujar l'autoestima.

Ara tocaria treballar una mica el tema desploms...

p.d.: Nota.. el diumenge estaven les vies de s'Espasa Esquerra sense la primera xapa... raó? desconeguda.

Aprofitant el dia per Hoz de Jaca

Després de l'aventura del dissabte, el diumenge cap dels implicats tenia ganes de fer la pujada de nou cap a Pombie. Així que sense matinar massa... ens en vam anar a l'oficina de turisme de Sallent a veure si tenien ressenyes d'alguna via: resultat la Julian Vicente a la paret del mirador de Hoz de Jaca (a nosaltres ens la van vendre com a Diedre de la Hoz).


Poc a dir de la via que no hagi ressenyat en luichy recentment, basicament es una opció bona per aprofitar un dia perdut per la zona. La via es prou interessant, pero es fa curta ja que es de les rapides de pujar.

Us deixo amb unes quantes fotos de la via, moltes gentilesa de l'Arnau des de l'altra banda del pantà.


Des de l'altra banda del panta.



Apa.. ens veiem !

dilluns, d’agost 11, 2008

Reentré: Sudeste Classica al Midi

Després d'una temporada un tant friki (amb bastants posts pendents), calia tornar a l'ambient classic, que res millor que anar a una emblematica muntanya com el Midi d'Ossau i pujar per una de les seves linies alpines. La proposta com no.. d'en Marc, acompanyats de l'Edunz i finalment també de l'Arnau que no pot resistir-se a una proposta tant engrescadora. La cordada Foment (Piter-Arnau) ens vam posar inicialment a la Sudeste Directa (que vam abandonar al veure el seu quart llarg) i vam seguir per la Sudeste Classica, mentre que al cordada Marc-Edunz van engrescar-se amb la Ravier a l'Embarradere.


La muralla de Pombie amb la ruta marcada per Luichy , les vistes cap al refu..
i l'Arnau mirant ressenyes al refu.

Primera foto: http://lanochedelloro.blogspot.com/

Situació: Des del refu de Pombie, molt evident sortint pel caminet de la normal al midi, i desviant-se cap a la paret en algun dels nombrosos caminets. El peu de la Directa es reconeix rapid, l'arc del 6b es veu molt clar. Per la Clasica, ens haurem de desplaçar bastant més enlaire (aquell dia algunes cordades es van colar per on no tocava i van venir a veurens a la Directa).

Itinerari: Sense lloc a pèrdua, hi ha nombroses ressenyes que en detallen en major o menor qualitat el recorregut (la d'en luichy es de les bones, no esta de menys portar-ne alguna altre per contrastar). En quant a llargs i similars... hi ha nombroses possibilitats de reunió, tot i que també dependrá de les cordades que tinguem al davant. L'ambient guapo, i hi han llargs increiblement bons.

Seguint l'itinerari marcat per en luichy... a mi em van agradar especialment el L2 de la Directa amb un 6b (V+/A1) guapissim, ja a la Classica els llargs L5 amb les escales/grades, el L6 amb una bavaresa increible, els diedres del L8, el flanqueig finet del L10 i la chemeneia del L11 per citar-ne alguns trams. La via es molt bona i totalment recomanable.. fins i tot, alguns trams més de grimpada no se'm van fer gens llargs i els vaig disfrutar moltissim.

Material: nosaltres portavem un joc de camalots del 0,5 al 3 repetits, mes el semafor d'aliens, els tascons i bagues variades. El num. 4 prescindible.. tot i que si l'haguessim portat l'hauriem fet servir, jeje. Portar del 0,75 al 3 repetits, va de nassos. Cordinos i mallons per la baixada no esta de menys..

L'escalada: Sortim a quarts de sis de la matinada del parking de la carretera, i amb poc més de 1h ja ens trobem al refu. Observem la paret i ens despedim de la cordada Marc/Edunz que s'en van a l'Embarradere a fer la Ravier, amb l'Arnau ens mirem la paret la nit anterior després de debatrens bastant entre la SE Classica i la SE Directa, ens hem decidit per la Directa.


La cordada a peu de via... l'Arnau arribant en diferents trams del L3 de la Directa.

Arribem a peu de paret... trobar la via es fàcil, el semiarc del L2 es inconfusible. Sense debatre gaire.. l'Arnau es posa al primer llarg de tramit (sort que era de tramit.. que amaga algun passet que deu n'hi do) i arriba a la R1. El seguent llarg, 6b (V+/A1) es increiblement bo... un tram resseguint l'arc.. sortida a placa i arribada a reunió per un diedre en diagonal guapissim. El seguent llarg de la directa s'inicia per unes grades per anar a buscar un placa al costat d'un diedre en direcció a un sostre groc d'es d'on ens desviem a la dreta per anar a buscar la repisa als peus del gran diedre. Aqui ens ho repensem... l'horari no es l'adequat, son les 12h i la cordada que tenim al davant que anava més suelta al 6b... s'hi ha estat una bona estona per pujar el seguent llarg. Opció assenyada: abandonem al llarg i seguim per la Classica que ens deparará escalada més comode.

El punt d'abandonament de la Directa

Ens acoplem a mig L4 de la Classica, per agafar els trams més rectes d'aquesta gran via. Aqui comencem amb les reunions al nostre rotllo... influenciats per les cordades precedents. L'Arnau la vibra a la placa de V+... es troba caravana i munta reunió abans de les grades. El que s'ha perdut !!! buaahh.. els esglaons aquests son descomunals... i empalmar-los amb la bavaresa de V+ ja es per crear un llarg de somni !! Li cedeixo el seguent tram de diedre que tampoc desmereix res i ara si que ja ens arribem fins a la R6. D'aqui anem a la R7... ens trobem una repisa molt comode amb una fisura que puja recte amunt... es bo pujar-la que just a sobre trobem reunió en una nova repisa amb dos o tres pitons.


Diferents trams bonissims de la via.

A partir d'aqui...ens trobem un diedre collonut... que abandonem a l'altura d'un pont de roca per flanquejar a l'esquerra fins a dos pitons. El seguent llarg rarot.. ens deixa a una repisa als peus d'un sostre groc, i d'aqui ja uns passos raros per pujar enlaire i flanquejar a la dreta a buscar un prat. Aqui la via es comença a tumbar... i ens depara una xemeneia de V amb un pas de pujar a un bloc enclastat.. que te la fa vibrar bastant, almenys a mi de la tensió del pas casi em lesiono el braç jeje (anava pensant que estava a un IV...i despres al mirar la ressenya posava clarament que allo era un V, i sembla que no.. pero hi ha diferencia !!). L'últim llarg es pot dividir en dos tranquilament... que sino roça la corda una burrada... sino explicali a l'Arnau... que va relliscar.. i entre roces, xicle i histories es va fotre un vuelo dels bons !!! Amb encastament de friend del 3 inclos... m'hi vaig barallar una estona intentant-lo treure, pero al final entre els consells de deixar-ho estar de l'Arnau i que es feia tard el vam abandonar a la seva sort (suposo que algu amb més manya se l'endura de record).


Més fotos de la via.


L'Aventura del descens: Al cim de l'Agulla... no fem ni la zancada ni histories per accedir al segon cim, es tard i cal anar avall. Primer de tot indicar que hi ha multiples instal·lacions enmig de la paret, pel que es un descens facil de l'agulla.

Nosaltres, destrepem fins al rapel.. i comencem una mecanica bastant organitzada per tal d'anar molt rapid alhora de baixar (aqui ja rebem trucada d'en Marc per saber que tal van les coses). Després d'assegurar millor alguna reunió algo precaria... arribem a la base del que semblava que ja hauria de ser l'últim rapel. Trucada d'en Marc... estan al bar del poble, i els informo que ja estem acabant... que passem el refu els truquem i ens venen a buscar.... pero no podia ser tot tant facil.

L'Arnau estava tirant de les cordes... quan de cop em mira i no recordo exactament que em va dir... pero diria que era si havia desfet el nus de cap de corda, jo ni vaig respondre... vaig agafar la corda roja i vaig tirar amb força: no baixava estava enganxada. Després d'alguns intents moguent-nos a dreta i esquerra (estavem en una repisa bonissima i ample, protegida per un gendarme, entre la R2 de la Directissima Sud i la R3 de la Surplombs), una bona repisa per quedar-se a dormir vaig pensar. Però be.. s'havia de probar de sortir, entre varies histories s'ens havia fet de nit intentant fer baixar la corda... i al final vam iniciar una escalada nocturna amb la intenció de intentar fer baixar la corda des de més amunt. Al cap d'uns quants metres la fisura per la que pujavem (diria que era la linia de la Lily Marleen) es posava més tiesa... aprofitant un merlet consistent, em vaig assegurar be i vaig tirar de la vermella... increible es va moure !!!! No recordo que vaig dir... pero es notava l'alegria, un destrepe assegurat i a baixar l'últim llarg, bé... ara ja no ho teniem tant clar.. no es veia el terra !! Pero si.. al final arribavem a baix sobrant -hi algun metre.


Les cares de cansament... contrasten amb l'alegria de quan acavabem de baixar de la paret.


I d'aqui... a baixar entre blocs.. per arribar al refu. Increible... pero no hi havia cap llum a partir de les 22h30... i va ser algo caotic arribar-hi sense cap referencia per seguir. I després arribar al cotxe.. on vam arribar a quarts d'una i on ens estaven esperant els dos companys... ja teniem una anecdota per explicar amb aquesta via.

p.d.: bufff... quina parrafada que m'ha sortit.... res que va ser una sortida increiblement bona !!!

I ara.. per a proximes sortides tenim alguns objectius:

Fotos de http://isuel.iespana.es/ i www.todovertical.com