diumenge, de desembre 30, 2007

Esperat retorn al Montplà

El dia 26 va ser complicat trobar algu inspirat per escalar.. finalment el dia va servir per tibar una estona per Solius amb la Barbara, la Laia, en Juan i en Roman. El dia es va concentrar en fer alguns cinquens de la zona de l'Agulla Central, donat que la majoria eren principiants.


Per al dia 28 ja vaig poder convencer a l'Albert, i posats a que feia temps que no anavem al Montplà varem fer una matinal a la zona.

Ressenyes de la zona

La cinglera es força gran, llastima de la qualitat de la roca que no es cap maravella. Tot i que les vies intenten agafar el pany de paret més compacte, s'haurà d'anar especialment en compte a la caiguda de rocs (l'Albert va poder comprovar l'impacte que provoca al dit una minuscula pedra des de 20m, encara en queden rastres de sant a peu de via jeje).

Recordo que la part superior de les vies 7, 9 i 10 esta especialment delicada. A destacar la via 10 on després de tirar uns quants rocs, ens vam escaquejar a la reunió de la via 9, aquesta si que te uns ultims metres especialment trencats.

Per començar la jornada, ens vam colocar al bonic diedre de la via.11, facileta i ideal per escalfar. A destacar d'aquesta via que es bastant facil saltar-se algun parabolt... així que cal anar atent que a vegades en tenim algun a l'esquena (l'Albert que va sobrat s'en va saltar un, i jo que anava distret mirant l'aleje també).
.

L'Albert tibant a la via 9


Seguim amb la via.10, te una entrada comuna amb la via 9; molt guapos els primers metres sortida un tant desplomada amb molt bon canto. Després es separa i complica, vam fer primer la variant de la dreta (via10) fins a l'últim parabolt. Allí s'arriba a un tram bastant trencat on no vam ser capaços de tirar enlaire (faltaria netejar aquest tram final, apuntar portar martell el proxim dia!). Finalment abandonem cap a la reunió de la via9.

Cal dir que la R de la via 10 es més antiga que la resta d'equipament, i segurament la via pionera de la zona sortia de la base de la via 11 i arribava a aquesta reunió en un itinerari bastant clean (unicament es veu una xapa rovellada a l'inici).

La via.9 la muntem en top, te passos algo durillos i com que no ens en fiavem de la roca.. vam decidir fer-la agafats per dalt. Molt guapa... pero encara li falten repeticions... ja que alguna presa si que va baixar avall. De baixada vaig sanejar una presa increible.. i bastant grossa que es movia bastant.

Com que l'Albert tenia comptes pendents... ens en vam anar cap a la via.6, una via especialment bonica.. potser la millor de totes les que hem provat per la zona. Continuada... i amb la presa justa per disfrutar.


L'Albert tibant a la via 5. I vistes a Rocamaura


Ja posats ens coloquem a la seva veina.. la via.7, genial sortida a bloc.. i continuació similar a la seva veina pero sense tant d'encant. D'aquesta ens quedem amb el pas de sortida.. on es pot disfrutar de valent.

Posats que es fa tard.... marxem cap a casa que el dinar ens espera a taula. Posats a fer intentem trobar un itinerari més directe a la casa de les dunes... pero s'acaba convertint en encigalada, així que seguirem utilitzant la patejada de sempre.

p.d.: com es pot comprovar... la camara de fotos bona es va quedar a casa...
p.d.2: El grau de les vies es realment molt aproximat.

divendres, de desembre 28, 2007

Amb cert retrás (II): Anaconda

Pel diumenge.. la via escollida era Anaconda, a la Roca dels Arcs. Això si com que ens agrada cuidar-nos.. vam baixar a dormir i sopar com deu mana al refu d'Odena gentilesa de la Raquel.


Així que el dia seguent.. ens n'anem a buscar aquesta via equipada a base de burils i algun clau... i on cal reforçar una mica sobretot en alguns trams. Ens juguem a palletes els llargs.. i em toca el primer !! uole que be que ens ho passarem... tot i això imposa una mica de respecte.



Comencem provant en lliure fins que unes quantes relliscades (s'ha de dir que algun tram esta algo llimat), vam seguir tirant en mixte.. aqui el super friend del 4 ens va anar de nassos... entrava per tot arreu el cacharro aquell..

El seguent llarg per la Raquel.. un flanqueig a dretes que avança en diagonal per la paret. S'ha de dir que no era difícil pero si psicologicament dur.. ja que els alejes ens haurien fet fer un pendol dels bons... Aqui trobem un dels burils de la R esparrecats... i en Marc coneix a qui li va passar.



Seguim en diagonal amunt.. amb dos llargs no excessivament difícils... despre el L4 que te un passet a la sortida del sostre.. i algun aleje important per arribar a la R. I el llarg d'Ae... aquest imposa respecte.. pero no es deixa fer bastant be... i aquest ideal per a la fanatica de l'artifo on disfruta de valent. D'aqui dos llargs i a la feixa... des de la R del primer dels llargs sembla que es vegi la feixa... pero no l'és. Ho dic perque allí em van dir que com no m'havia arribat a la feixa.. i al final va resultar que vam grimpar fins alli i estavem a la falsa.. que de fet es pot sortir per allí... pero posats a fer es pot sortir per la feixa i la sortida caminant s'agraeix.



Be.... una jornada de les bones, tipicament vilanovina... i que ens va deixar molt bon gust de boca. Ja queden menys vies a la paret....

aps.. més info a:
http://rakclimb.blogspot.com/2007/12/desprs-de-laventura-de-dissabte-la.html

diumenge, de desembre 23, 2007

Amb cert retrás (I): Mi primer amor

Pel cap de setmana del 15-16 tenia ganes de fer finde complet fora... així que vaig començar a moure agenda: en Marc em va comentar que anava cap al montsec... i que em podia apuntar sense problemes. Jo ni em vaig interessar per les vies.. pero a mitja setmana rebo un sms indicant que em feien guindola... total, que la via escollida era la mi primer amor, al pilar del segre.




Aquesta es tracta d'una via d'artificial, una linia molt atractiva i visible al Pilar del Segre. Com que encara no hem clavat mai,... jo no veia gaire clar això de començar amb el tema a mig llarg, així que vaig demanar de no fer els llargs on fos necessari (desprès vam comprovar que no era necessari).

El primer llarg el fa en Marc, sembla bastant equipat i unicament reforça algun pas puntual. En principi esta tassat de 6a, pero ja que anavem a fer artifo.. a la mínima que era complicat ja tiravem de cinta jeje



El seguent era per a la Raquel: el llarg de la via, desplomadillo cosntant i en principi s'hauria de clavar alguna cosa. Al final passem a base d'aliens, de cop al bell mig del desplom la raquel ens diu que ja esta a la reunió. Ondia, això ho veiem una mica ilogic.. normalment seria mes normal acabar el llarg en un punt d'inflexió de la via... i més quan porta tants pocs metres. De totes maneres remirem les ressenyes i seguim sense aclarar-ho.. en aquests casos el millor es fer cas del que esta a dalt.. que es el que esta més posat al llarg. I en aquesta ocasió va resultar que era una reunió que no era.. així que ole... una R extra al mig del desplom.

Jo per arribar fins allí ja em va costar lo seu.. no es que estigui massa posat en el moviment amb pedals (jo els utilitzo com a recurs en cas de no arribar al grau que toca..) i l'avance es converteix en un autentic calvari... pero be.. a mesura que fem metres anem millorant i al final arribem a la reunió per poder provar amb condicions la guindola made in rakel.

La resta de llarg el fa en Marc amb un plis-plas... i el fem seguir amb el seguent llarg. Aquest tampoc clava... i ressegueix una fisura on no saps massa com colocar-t'hi: agafant-nos per dins.. per fora.. a mitjes... I d'aqui ja fins a la seguent R on tenim la bustia amb llibre de piades.


Aqui jo ja em preparo rapid.. em tocara sortir ASAP... que el dia comença a fosquejar.. així que frontal i amunt... un llarg facilet.. amb pocs seguros pero bueno entre que no es veu res i es fàcil avanço prou rapid fins a muntar la seguent R. Arribats en Marc i la Raquel m'adono que fa falta canviar piles... que no es veu ben be res.

La baixada seguint la logica s'arriba sense perdua fins al cotxe... i d'allí a comentar la jugada del dia.. ens ho hem passat de conya i ja tenim més anecdotes per anar explicant.

Aps.. més info a:
http://rakclimb.blogspot.com/2007/12/mi-primer-amor-180m-mda2.html

dimecres, de desembre 19, 2007

Activitats varies: Rocamaura

Després d'una setmana plena de feina i estress... seguit d'un refredat amb febrada del mil.. avui ja començo a estar amb condicions de seguir amb les piades pendents.. i es que bufff!! porto un retard considerable !!


Comencem doncs per el diumenge dia 9, d'això ja fa uns 15 dies, i basicament amb l'Albert vam aprofitar el bon dia que feia, per anar a tibar a la zona esportiva de Rocamaura: Winter-Spot per excel·lencia. Amb un bon dia.. sense que sigui excepcional ja pots passar calor !!


Vistes des de la zona.


Vam començar per la via num.18. V/V+, una de rapida i relativament facileta, que surt sense gaires problemes, el cas era escalfar. Acabada aquesta l'Albert proposa fer uns pegues a Ansia Vertical. 6c+, que ja tinc pendent d'encadenar de fa temps. Al final la idea es queda amb un únic pegue en que em quedo com sempre sense resoldre correctament el pas clau, com que veig que amb un segon intent tampoc sortira.. i tampoc soc molt donat a anar repetint vies indiscriminadament ho deixo com a satisfacció per un altre dia i anem a disfrutar a una altra banda.


L'Albert fent de les seves a la via num.4, una via molt recomanable.


I on millor per disfrutar a Rocamaura com a el viote num.4 de la zona de la dreta, cotat de 6a. Fins i tot li podrien donar un punt de '+', pero a mi independentment del grau que li proposin només diré que es molt difrutona. Això si.. son 30m de pila continuada amb poc descans, només interrumput a la zona de la reunió de la via num.5. L'Albert com l'últim cop ja comenta que la troba bastant durilla... pero la cataloga com a molt bona.

Seguidament dubtem d'anar a provar les dues vies una mica a la dreta de la num.4 o bé, donat que portavem tota la cacherreria, provar la via Mandragora, 6a. Es tracta d'un clean equipat segons marca la ressenya, nosaltres no teniem gaire clar que significava això així que vam recollir tots els cacharros, cordinos i eines varies. Finalment va resultar ser una via equipada amb espits i claus, algun pont de roca (algun altre per equipar) i reforçable en alguns trams amb material variat.


L'Albert a la Mandragora.. una altra linia recomanable.


Respecte la via... un fisura per pujar en plan diedre de les bones, on un pot disfrutar!!... això si, recordo especialment quan arriba a un punt que la fisura es tanca (un pont de roca interior genial e increible)... i arriba el pas dela via !! jo no vaig poder en lliure (bé de fet ni vaig provar-ho ja que veia una presa de mans i despres ja per sobre un clau que no tenia ni idea de com arribar a xapar i vaig acabar enclastant un alien a l'única presa de mans que podia veure a la vista, i a base d'A0 arribar al seguent clau de la via.. la resta es fa be.. i per disfrutar.

Total.. que el dia va ser molt ben aprofitat.. si no fos perque ens esperaven a dinar a casa.. encara hauriem fet alguna via més.. pero bueno.. la roca no es moura de lloc així que ja tindrem temps de tornar.

dissabte, de desembre 08, 2007

Integral de Corb reloaded

El dissabte tenia previst fer esportiva, però una trucada d'en Josep Mª en busqueda d'alguna activitat picant em fa canviar els plans: i juntament amb la Neus vam quedar a les 9h a Girona per anar a fer la cresta Integral del Corb al bell mig de les Guilleries.



Apreciem la diferencia de colors segons l'estació de l'any.


No ressenyaré la cresta ja que aquesta ja va quedar plenament descrita en un post anterior, només comentar que l'he tornada a disfrutar de valent. Aquest cop anava més ben preparat amb alguns camalots i aliens, i amb la ruta a seguir ben clara. Indicar tambe que el niu del primer llarg segueix al seu lloc (tot i que diria que esta deshabitat), a comentar tambe que en el primer llarg si no estas acostumat al tema clàssic et pot semblar de grau més elevat del que realment és, els cantos hi son... només cal buscar-los amb tranquilitat. En aquest llarg al seu dia vaig patir una mica, en aquesta ocasió l'he disfrutat molt i l'he fet amb molta seguretat, de fet això de colocar alguns camalots et deixa bastant més tranquil.


Diferents trams de la via.. al primer llarg i a la R3.

Al tercer indicar que em reforçat la baga del rapel amb un cordino i un mallon, al quart tot i fer de nou la variant facileta, tinc clar que la proxima vegada buscarem les fisures de la dreta que semblen bastant més divertides. I per a la cinquena tirada aquest cop hem fet la versió de III indicada a la ressenya original, casi que optaria més per fer la versió de ÌV+/V ja que li dona més gràcia al conjunt.


Arribant a la R3, al rapel i arribant a la R4.


Total un dia que ha començat gris, pero que s'ha arreglat a mesura que avançaven les hores. Hem disfrutat tots tres de l'escalada, tot i que el primer llarg als companys se'ls hi ha entravessat una mica, pero amb la prespectiva de tota la cresta l'han vist molt recomanable.

Una de via llarga per Guitarriu

Aquest pont entre un refredat per cuidar i cansament acumulat de la setmana he optat per quedarme per casa.. de totes maneres no s'ha desaprofitat el temps. I el divendres sortiem amb el meu germà direcció Sadernes per anar a provar una via llarga facileta per fer una matinal.


La via escollida va ser la Recaderia Vertical, d'uns 150m i V+ obligat. La impressió de la via es basicament de poca continuitat, plaques generalment curtes interrumpudes per zones herboses i algunes petites feixes, de totes maneres cal remarcar els ultims llargs, que son realment interessants.

La via consta de 5 llargs i esta completament equipada amb espits del 8, excepte a les reunions on hi ha un parabolt. Per arribar-hi cal seguir el cami que porta al pas del cabró i el quer foradat, just quan trobem el cartell de prohibit escalar per nidificació de gener a juliol s'inicia la via (marcat amb una fita gran). Son en general llargs curts, delimitats per zones herboses. Els dos primers per disfrutar del canto, molt generós i unicament amb passos aillats on cal posar més atenció. El tercer segueix la tonica dels anteriors amb algun pas més complicadet, tot i que la ressenya marqui un desplom, unicament cal destacar que hi ha una lleugera inclinació enrera en l'arribada a la reunió.

Aqui caldrá fer un canvi de reunió per evitar el fregament, iniciem el llarg amb canto excepcional fins que aquest s'acaba i ens haurem de moure cap a un diedre i pujar facil ja fins a la reunió R4. Aqui podem empalmar fins a la R4b sense masses problemes. Per últim tenim el llarg de sortida, cotat com a 6a, haig de dir que vaig trobar el grau proposat algo ajustat ja que s'ha de treballar de valent. Això si un llarg molt recomanable i on es disfruta de valent dels moviments sobre calcari del bo.


L'Albert arribant a la R1, i superant el presumpte tram desplomat del L3.


Un cop a dalt, podem afegir un llarg per sortir per dalt i baixar en direcció a la dreta per anar a buscar el pas del cabro i quer foradat o be rapelar tota la via. Amb cordes de 60m, es baixa amb uns 3 rapels, empalmant els llargs L3 i L4; i els L1,L2 i L3.

Ara el que queda per mirar son les vies de la paret de la Matllada a l'altra banda del riu, a veure quan ens hi acostem a fer una nova matinal.

Important: Restriccions per nidificació d'aus, NO ESCALAR de Gener a Juliol

diumenge, de desembre 02, 2007

Voltant-la pel serrat de les garrigoses

Aquest dissabte em vaig apuntar amb en Juanjo i en Jordi a fer; bé, més aviat mig fer; la via de l'Aranya al Serrat de les Garrigoses a Montserrat Sur. Les indicacions de la guia d'en luichy indicant-la com a: "La gran clasica del sector... . Sin duda la más repetida de Montserrat Sur. Muy Recomendable.", ens en feien venir bastantes ganes, i en part no va defraudar.

Quedem al Bruc a les 9h, amb algun que altre contratemps ens posem a esmorzar i comentant temes s'ens fan les quaranta. Total que al final no ens hem ni tan sols mirat la ressenya, pero anem cap al parking de les coves de collbató i ja hi farem una ullada. El nostre proposit es fer-la completa sense treure els dos primers llargs, pel que ja comencem a anar algo justos de temps. Finalment marxem unicament amb la ressenya de ressenya.net; i alguna que altra anotació que hem agafat de la guia.


El croquis del nostre tros de via, en Juanjo examinant la paret..i jo mateix al primer llarg.

Ja per trobar el peu de via es una bona odisea, les formes del Serrat fan complicat de localitzar els diferents punts de la paret; i amb l'empenta d'en Juanjo ens plantem al Serrat del Monjos.. tornada enrera i baixada a la carretera a buscar prespectiva. Finalment a les 12h estem a peu de via, això si que s'en diu anar ben d'hora !!

El primer llarg es un tram generalment en plan diedre, semiequipat i facil de protegir. S'ha de tenir en compte que la roca no es de gran qualitat i algo trencadissa pel que cal anar amb compte, especialment una llastra algo desenganxada de la que jo no faria palanca tot i que es la millor presa amb diferencia del pas. El vaig pujar sense A0 i suposo que si que deu ser un 6a, no es excessivament dificil tampoc.

En Juanjo segueix amb el segon llarg que va a buscar una xemeneia molt ample, interessants passos per superar la placa, cal treballar-los be (a la ressenya els marquen com V+). Aqui cal remarcar que la part superior de la xemeneia i la sortida a la feixa esta bastant bruta i la caiguda de pedres es important, interessant tenir-ho en compte perque la reunió es troba just a la zona de recepció de pedres i no fa massa gràcia. Aps.. i es difícil sentir el company !!


En Juanjo iniciant el segon llarg.. i en Jordi en els trams de sota la xemeneia.


Ja arribats a la feixa ens trobem amb una nova megapintada posant Aranya, en jordi surt amunt amb tendencia inicial a l'esquerra. I després cap a la dreta ja per arribar a reunió. Aquest tercer llarg es un bona tirada d'uns 50m de IV+, per disfrutar de valent. Als pocs metres trobem un friend marca Lucky que no surt ni a la de tres.. ja deu portar dies per allí.

Des de la reunió aqui comencem la nostra encigalada; i jo en vaig ser el primer protagonista. El cas es que començo el quart llarg cap a l'esquerra per superar un ressalt protegit amb un parabolt, després la tendencia natural et situa molt cap a l'esquerra, i jo seguint la logica vaig anar a la dreta arribant a una reunió de la Don Cipote. Aqui van sortir els dubtes.. eps com ho veieu !! I des de baix em diuen: diriem que es per el diedre de l'esquerra... t'has flipat !! Jo que no ho veia gaire clar i tenia només en ment que calia trobar un diedre vaig baixar a buscar el diedre. Certament hi havia bastantes traces de que algu s'havia enfilat per allí, alguns cordinos llaçant arbres, un pont de roca.. només faltaven claus i algun espit...


En Jordi al tercer llarg i en Juanjo intentant treure el friend de lucky


Quan ja portava uns metres la roca mediocre seguia cada cop més pessima.. es trencava facilment i et posava una mica en tensió, arribo al pont de roca... me'l miro no es que sigui cap maravella pero tampoc me'l miro gaire.. més amunt es veu un arbre collonut (no es que fos gran cosa... pero era bastant acceptable)... seguro dels bons !! Pero per arribar-hi cal superar una petita panxa i no hi ha bona presa de sortida, ho provo per la dreta.. per l'esquerra, pel mig.. pujo una mica.. baixo.. i finalment desisteixo, no veig clara una caiguda amb el miserable pont de roca que tinc un metre per sota... i el seguent camalot esta bastant avall !! Per tal de baixar.. miro de colocar alguna cosa més .. pero no hi ha manera... així que destrepo.. que en Juanjo intentará pujar.

En Juanjo si posa amb la corda per dalt.. cada cop veiem que no estem anant pel lloc que toca.. pero no es questió de deixar material a la paret... Puja i reforça alguns punts que no veu gaire clars... i arribats al punt del pont de roca.. ell que es alt i te recursos aconsegueix colocar in extremis un alien al costat de l'arbre.. passa el pas.. i va millorant la roca.. arriba a un segon arbre, aquest ja es bastant nyicris, va escas de material i més amunt no es veu res clar... i decideix abandonar deixant un tasco, una baga i un mallon; s'ha de dir que el pobre va patir bastant que tampoc veia massa clar que l'arbre aguantes el descens...

Arribats a reunió ho parlem.. esta clar que no arribarem a dalt.. portem més d'una hora, hem anat lents i a sobre hem fet una excursió. Ara que ja hem identificat la via, decidim fer el seguent llarg, buscar la reunió de la Cipote a l'esquerra i suposant que sigui rapelable, doncs, baixar a buscar el tasco blau d'en Jordi; sino surtirem per dalt seguint la seguent feixa.


En juanjo tibant per l'encigalada.. i els companys a la reunió de dalt de la cipote.


El quart llarg s'inicia amb un ressalt que tira enrera protegit amb un parabolt, seguim a l'esquerra i anem a buscar un altre ressalt protegit amb dos espits.. després una mica d'excursió i cap a la reunió de la cipote, la creuem i arribem a un diedre on trobem algun espit; pero es facil protegir-lo. La reunió la trobem a la dreta sobre una repisa.. nosaltres vam seguir amunt i vam flanquejar a buscar la reunió de la cipote on trobem dos espits amb anella... podrem fer rappel !! el tasco esta salvat !! jeje

D'aqui dos rapels i al caminet de les coves de collbato.. son ja les 18h, un bon dia ens ho hem passat be, tot i que hi ha hagut moments de tensió, pero aixo es part de l'escalada. Un altre dia hi tornarem.. i triunfarem !!