Haus-Estrems a la momia....

Aquest dilluns vaig quedar amb en Miquel per tibar a Montserrat fent via llarga. El planning era o la Haus Estrems o al Brown Sugar, totes dues a la momia. La decisió la fariem el mateix dia depenent de com ens trobessim de forces els dos.

I es que tant un com l'altre estavem bastant aixafats.. jo amb les Festes de la Mercé havia anat a dormir a les tantes amb unes quantes copes de mes i la ressaca es deixava notar, en Miquel li havia tocat guardia.. i anava dient que arrastrava cansament. Així que un sol llarg de 6a ens va fer moure cap a la Haus Estrems.

Que dir de la Haus Estrems.. doncs que es una via mítica que qualsevol escalador montserratí hauria de tenir en el seu curriculum, basicament el seu segon llarg te un munt d'histories. I es que aquesta via va ser oberta el 1946; i pel que sembla sol tenir poques repeticions. Segons sembla alguns forts l'ha feta a pel i es que tecnicament no es una via difícil i totes les dificultats es concentren en els ultims metres de la xemeneia del segon llarg.

Pero be.. anem per parts: El primer llarg catalogat de III+ o IV segons la ressenya, no te grans dificultats tecniques, unicament cal tenir en compte que hi ha 2 parabolts en tot el llarg. Això significa que els elejes son interessants, de fet per arribar al primer parabolt t'has de cascar uns quants metres de placa facil. Despres es segueix el diedre amb passos molt xulos, pero amb una arribada a la reunió que tot i sense dificultats importants psicologicament tenir l'ultim parabolt a uns 10m per sota.. fa una mica de basarda.

En Miquel en alguns dels passos de la xemeneia.

El segon... es el mitic, una xemeneia claustrofobica on jo he patit de valent al quedarme mig encallat. Des de la reunió veient com s'ho treballava de valent en Miquel, he pensat jo rai que soc prim.. no tindre problemes!! i res que m'he posat massa endins de la xemeneia i no podia ni anar amunt ni cap al costat.. i per tant he hagut de baixar com he pogut. En aquells moments m'han vingut uns comentaris d'en Jordi ja fa temps.. que va dir que havia entrat a la xemeneia mirant enfora i així l'havia hagut d'acabar. Doncs be.. he comprobat perque no hi ha cap parabolt en aquest tram... he patinat un moment i com a molt m'he desplaçat uns 10cm.. fins a quedar encaixonat. Despres d'uns quants moments d'angoixa, he aconseguit arribar al primer parabolt (ja a uns 15m de la reunió) allí ja estava psicologicament derrotat i fet caldo.. pero hem seguit amunt com he pogut pensant que en aquesta via no m'hi tornarien a veure mai (s'ha de dir.. que a mesura que passava la via.. li he trobat la gracia.. i no descarto tornar-hi) i s'ha de dir que sortien passos molt xulos un cop fora de la xemeneia.

Diferents trams del 4art llarg, es pot apreciar els importants alejes. La bavaresa final era de pelicula

El tercer llarg es de IV, pero amb el cansament que portava a sobre me l'he remirat mes del que hauria fet normalment. En aquest llarg curtet.. les distancies entre seguros son les tipiques en les que penses millor no pensar on has xapat per ultima vegada. Això es corrobora més en el quart llarg de III/IV on el primer parabolt esta a uns 15m quasi al capdamunt del diedre, aquest acava amb una bavaresa molt guapa on es disfrua de valent.

Per acabar un ultim llarg tipic de montserrat.. placa tumbada fàcil i un unic parabolt que jo diria que l'han posat per guiar una mica el personal, ja que la veritat sort que en Miquel m'ha dit per on havia de buscar.. perque he estat apunt de passar-me'l de llarg.

I a dalt les fotos de rigor

I be.. la ressenya al Kpujo, o al llibre de Sant Benet. Aps.. i dir que es una via recomanable pero s'ha d'anar concienciat del que et trobarás (tot i que just quan surts del segon llarg no pensis el mateix, jeje).

Trobada Blogger

El dissabte vam participar a la blogger trobada, per comentaris els de la Selene. Només comentar que els matiners vam anar directes cap a la Sardineta de Baix, allí vam tibar en vies com Usimandries V+, o la BlackOut un 6b+ que va ser atacat diria que per quasi tots els presents...

Despres cap a la sardineta de dalt.. on els fors tibaven en les vies dures, naltres vam aprofitar per fer alguna tibada abans de que comences a diluviar.

Excursió per regió d'agulles

Doncs el diumenge 15.. tocava via llarga per Montserrat, m'hi vaig acostar amb en Josep Mª i la Neus, i aquest cop anavem sense via decidida, unicament teniem decidida l'agulla: Agulla de l'Arbret, que en Josep Mª la tenia ullada de feia temps.

Aglomeració a l'agulla de l'Arbret i la desconeguda via que farem al final

El gran problema es que si no vols matinar.. acabes arribant tard. Així ens vam plantar a Can Maçana a les tantes, i vam fer la passejadeta de prop d'1h per arribar a l'agulla escollida. Al arribar ens trobem amb que l'Agulla esta hiperocupada, totes les vies estan plenes de gent tant a baix com a dalt, com a les reunions intermedies. Davant el festival.. els hi proposo de fer l'Agulla del costat on es veu una via facileta i de la que no tenim ni nom ni reunió.

Un servidor a regió d'agulles i en Josep Mª treballant-se el segon llarg.

La via equipada amb parabolts constava de 2 llargs, un primer molt rampos de IV com a molt i un segon llarg que devia ser de de V. Una escalada rapida i per disfrutar en el segon llarg, pero que et deixava amb ganes de més metres de paret. Pero com que encara ens esperava un bon tute fins al cotxe i a la nostra agulla veina encara estava tothom per alli penjat, vam decidir tirar de nou cap a Barcelona.

Les Paparres

El dissabte dia 14, fa ja més d'una setmana, vaig acostar-me a aquesta zona d'escalada situada al costat d'Olesa de Montserrat. Anava amb l'hipermotivat Pep, ell anava amb projecte d'intentar un 7a, jo ja em conformava amb provar alguna cosa més senzilleta.

Arribats ens coloquem a la via Panolis, 6a. Son uns 15m interessants.. amb un petit tram de diedre i un tram de placa a dalt. Surt... pero costa més del que m'hauria pensat. En Pep tambe s'hi posa per escalfar.

Seguidament em poso al projecte del dia, Gnomos engañes más un 6c plaquero que segons el Pep esta completament fet a mida meva. Mi coloco i al pas clau fallo, en el meu cas es tracta de fer un pas dinamic per anar a pillar la presa salvadora; despres d'algun vuelo decideixo que un altre dia ja sera... i m'ajudo de la cinta per arribar a la presa que toca. La resta de via surt sense cap problema. Hi haurem de tornar a provar moviments dinamics....

Vistes privilegiades a Montserrat. I en Pep tibant a On vas que t'en vas.

En Pep passa de plaques.. i es coloca al desplom: On vas que t'en vas, 7a. El pas dur de la via el monta escaquejant-se per La Cagarada, ja que l'Aleje no l'acaba de convencer. Jo la provo en toprope.. i despres de fer 3 cintes tibant penjat com un fuet, decideixo baixar.. ja que no disfruto gens els moviments.

Per acabar ens coloquem a BoulderGate, 6a+ on trec la via sense complicacions. Aquesta es de les meves... plaquera, sense desploms i per disfrutar.

Apa doncs... com tantes altres zones... s'hi haurà de tornar.

I'll be back.... to Sant Llorenç !!

Ja ho vai dir.. tornaré !! I que millor que tornar-hi el dia seguent, aquest cop s'ha de dir no ha estat ni tant fanatic ni tant fantastic. Avui estrenava companys.. la Isa i en Pep... ambdos de Mallorca (quina sort tenen alguns amb aixo del psicobloc a tocar de casa... !!) i la companyia ha estat fantastica, pero la zona estava petadissima de gent (cagun dena... com li agrada a la gent el Gruyere... ) i feia bastanta més calor que ahir, de totes maneres el dia ha estat genial.

Hem començat amb la Sardineta de baix on han caigut les vies Cazo Grande, V, deu n'hi do la sortida de desplom si l'afrontes directa... jo m'he escaquejat una mica per la dreta. Després inspirats com estavem, hem anat per Yankee, 6a+ que ja ha costat més.. costava trobar alguns dels cantos pero ha estat encadenada sense masses complicacions. Aqui la Isa ja ha vist que avui no tenia el dia.. i s'ha decidit per el TopRope per tal de no jugar-se una tendinitis, en Pep s'ho mirava amb ganes de pujar i tastar la roca.. pero lesionat de dit, avui li ha tocat mirar i observar!!

Amb la soleia que queia.. ens hem decidit a avançar direcció a la zona de Els diedres... on hem fet unicament una via El diccionario del Beso, V+/6a, que ressegueix el diedre i te algun pas bastant finet. Com que aquesta zona no ens ha acabat de convencer.. ens n'hem anat cap al Gruyere... on hi ha garantia de qualitat, pero l'aglomeració de gent era bastant important (res a veure amb el dilluns que estavem completament sols).

Aqui ens hem posat a la unica assequible que quedava lliure... la Cañon, 6b, pero nois.. he estat incapaç de pasar de la primera xapa.. no veia pas per on sortir així que hem abandonat la via. Vist el tema estavem per marxar... pero ha aparegut l'Oriol, hem petat la xerrada i ens hem acabat quedant a provar la via Punt Vermell, 6a que ens ha sortit a tots dos sense masses problemes. Després de comentar amb l'Oriol l'intent d'en Gatsaule a la Peuterey... ens n'hem anat cap a la Placa de l'Heura on voliem provar la via De aqui no sale nadie vivo, 6a+/b, i fent honor no n'hem sortit vius... la part de podrit era massa podrida i cada cop que tivaba els peus es desfeien així que he intentat passar en artifo, al no poder.. desmuntar i cap a dinar !!

Com que m'havia quedat amb ganes... abans de marxar cap a casa fem la via Pa i Trago, V+/6a, una via assequible i prou distreta, de les que et deixen amb bon gust de boca. I d''aqui cap a casa aviat per evitar cues, i unes quantes birres al costat de casa amb els companys... i cap a casa a piar !!

P.d.: avui m'he oblidat de fer fotos... i queda una mica totxo.

Estrena inspirada a St Llorenç

El dilluns es presentava ple de feina al curro... així que res millor que demanar-se festa i anar a escalar !! Ja el dijous en vam parlar per la fuixarda mentre tivabem de valent en una via que deien que era 6c i resulta que al final va ser 7a, així que amb en Josep i en Ramon del roco UPC vam decidir anar a la zona de la Font Soleia a St. Llorenç del Munt. L'Arnau que va ser el que va proposar la zona finalment es va quedar currant... que hi farem !!

Tots tres ens estrenavem en aquesta muntanya així que anavem una mica perduts, ja des de primera hora es veia el fanatisme a la cara d'en Josep que anava parlant de provar 7a's, jo no ho veia massa clar, tot s'ha de dir, .. pero al final em va encomanar el fanatisme i vaig acabar la jornada imparable... en Ramon ressacos de les borratxeres del cap de setmana no estava per gaires trotes... pero va gaudir de valent com tots de la zona.

La paret gran i el sector Gruyere

Però bueno... anem per parts. Només arribar ja tenim els primers dubtes amb la ruta a seguir (la pujada ens feia dubtar)... pero ja quan veiem les primeres vies identifiquem el que devia ser la zona de la Sardineta, més endavant Els diedres... pero no ens parem fins que arribem a la Paret Gran on la brutalitat de la paret ens crida l'atenció. Rapidament pero posem els peus a terra quan veiem que no hi ha cap via al mig de la paret que baixi de 6c.

Així que busquem algo facilet i ens n'hem d'anar a l'extrem esquerra on provem la via "Le dio y rebotó, 6b". Comença l'inspirat numero 1, es a dir en Josep, que comença patint més de l'esperat.. pero acaba fent la via. Segueixo jo i em quedo rebentat de braços (i amb molt mal de peus..) a tocar de la reunió (llastima que anava per encadenar la via al flash).

En Ramon a le diio y rebotó... i en Josep tibant com un bou a Performance

Mentre estem mirant la paret central davant em retorna una trucada en PGB de quan estavem perduts per l'aproximació.. seguint les seves recomanacions ens n'anem cap al Gruyere... i quin encert !!

Jo i en Ramon tibant a Performance

Davant la paret que ens trobem... l'inspirat Josep comença a parlar amb ganes de 7a's...i buscant i rebuscant es queda amb Performance, 7a un viote molt xulo amb dos trams de desplom que munta amb uns quants descansillos. Jo i en Ramon hi fem una pujadeta en tope... i veig que encara em falta poder tibar més de trams desplomats ja que haig de parar a descansar uns quants cops. En Josep es queda a reservar forces per aquesta via on vol fer un nou intent de primer per intentar encadenar-la.. jo em quedo enbadalit amb la placa de foradets de Parentesis, 6c i li fai un tiento. Quan estic a la penultima xapa encadenant ja veig que la cosa dificilment acabará be.. un desplomillo de regal per arribar a la reunió es presenta complicada i finalment m'haig de penjar i pasar tirant de cinta la sortida de l'ultima xapa fins a la reunió... una llastima.


De totes maneres estic hiperinspirat... m'ha entrat el fanatisme i després de veure un nou intent per part d'en Josep a la Performance... m'en vaig a fer un encadene a la via Ella es así, 6b. Després de les altres vies la trobo fins i tot fàcil... i la faig rapid i sense complicacions. Els companys la proven també... i decideixen que per avui ja n'hi ha prou. Jo que segueixo fanatic em faig una ultima via Hemisferi Nord, 6a+, on em costa més de trobar les preses pero que encadeno tambe sense problemes.

En Josep a Ella es asi.

Acabada aquesta ens n'anem els tres supermotivats cap a casa.... avui hem fet fotos i videos per parar un tren..

Aps.. i em sembla que dema hi tornaré...

de ruta per els psicoblogs de la costa brava

Ultimament m'ha motivat aixo del psicobloc, la combinació d'aigua amb escalada em sembla ideal. En contrapartida psicologicament em supera, ja que quan estic a certa alçada els passos durs es tornen durissims per por d'una caiguda descontrolada; en resum que normalment mai acabo cap via i basicament em dedico a penjar-me per les roques de baix. Tot i això sempre surto content de les visites.

Anant al gra, en els ultims dies he anat varies vegades a l'arxiconegut psicobloc de les coves de Tossa, i avui m'he concentrat en els dos psicoblocs que coneixia de la zona de Sant Feliu de Guixols: el de la punta de l'Edenrock i el de la punta de les mongetes. Apart volia buscar una zona de flanqueig amb boulder de la que havia sentit a parlar molt aprop de Tossa, pero finalment ens hem quedat tibant per la zona de Sant Feliu.

Del de les coves de Tossa que dir... poca cosa que no s'hagi dit. En la ultima visita la setmana passada amb en Miquel ens van acribillar els mosquits, i alguna medussa rondava per la zona i em tenia una mica inquiet. De totes maneres vam fer alguns intents a la chiringuito play, que em van deixar a tocar de la repisa pero no va poder ser. Despres ens vam mirar una miqueta la via psicoblog, molt dura i on basicament vam observar com un grup de fanatics li anava fent intents.

Jo tibant de valent a la via chiringuito play, i en Miquel observant la zona.

Avui amb l'Albert hem fet una primera visita a la punta de les mongetes, al costat de la urbanització "Punta Brava". Un enclavament molt interessant si no fos per la increible quantitat de gaviotes que hi havia per la zona... de totes maneres de cares a les opcions de la zona, aquestes es concentren basicament en la via El psico d'en Soepe, ja que les reduides dimensions de la zona no donen per molt més. De totes maneres el flanqueig per escalfar te certa gracia, i es realment d'escalfament doncs augmenta gradualment la dificultat deixant uns ultims passos durissims fins a empalmar amb les vies.

El punt de la zona es el descens fins a la zona on s'ha de desgrimpar una mica, i on els primers passos la quantitat de pinassa acomulada fa que un hagi d'anar amb molt de compte ( la corda no seria necessaria com diu la ressenya, pero si ajuda si els acompanyants no son molt donats a aquests temes).

tres imatges del flanqueig d'escalfament.

Nosaltres ens hem concentrat amb el psico d'en soepe que he resolt fins a la sortida del desplom on la falta de confiança ha minat les possibilitats de pujada, l'slab del hyppie no m'ha atret perque no veia clara la caiguda. On si hem disfrutat molt es amb el flanqueig lateral on hem estat apunt d'empalmar amb la via del soepe.

L'Albert provant l'inici de l'Slab del hyppie, i jo en el psico del Soepe.

Despres d'unes quantes picades de mosquit... i vist que l'onatge augmentava bastant, ens hem decidit anar per retirada.

De tornada hem parat al psicoblog de Sant Feliu de guixols al costat de l'Edenrock, que esta protegit per una banda rocosa al davant. Els ultims cops que ens hi haviem aproximat les canyes dels pescadors ens havien tirat enrera, avui hem tingut sort i no hi havia pescadors.

Aqui no hi ha ressenya oficial ni nom de vies, pero be.. hem fet tot el flanqueig en direcció Nord a tocar d'aigua i ja s'arriba a un punt on es veu que es pot tirar enlaire que la paret es torna recta i amb un molt lleuger deplom. La paret dona moltes possibilitats, es pot augmentar o disminuir la dificultat a voluntat de cadascu, i per exemple la primera pujada he intentat per una zona on el grau devia rondar el V+, i a uns 4/5m he decidit fer una retirada controlada en forma de salt.

El flanqueig que permet arribar a la via sense mullarse.

El segon intent si que he anat reduint gradualment les dificultats a mesura que augmentava l'alçada i he aconseguit sortir per dalt. Increible... tot i ser una via facileta.. i a on diria que la part superior he escollit una ruta que no superava el IV+ (l'alçada de uns 10m o més no donava peu a una caiguda descontrolada), he gaudit moltissim de la pujadeta i m'he quedat amb ganes de tornar a tocar l'aigua. Pero la fresqueta que ja començava a fer a aquelles hores ens ha fet tocar retirada ben contents de la jornada.

Pujant per la vertical del psicoblog.

Apa gent a disfrutar de l'aigua que l'estiu s'acaba !!!