dijous, de juny 28, 2007

Visita rapida a la Palma

Amb tant de blogger suelto aprofitant les tardes estiuenques, a mi tambe m'en van entrar ganes. Pero com que no tinc jornada intensiva, em vaig haver de contentar amb fer algo rapid a partir de les 19h, i realment proxim a barcelona. Entre les opcions, i despres de comentar-ho amb en PGB ens vam decidir per anar a provar La Palma de Cervelló: aproximació nula, grau assequible i unes ressenyes bastant currades d'en Zorat que tenien molt bona pinta.

Al final ens vam ajuntar la Montse, la Marie i jo mateix.



Al arribar a lloc, es veia bastant xulo, vies en general curtetes pero la roca no tenia tant mala pinta com havia vist comentat en algun post. La llastima l'equipament que en alguna via es veia una mica vell. Les ressenyes estan força bé, tot i que en el Sector 2 almenys a mi la part dreta em va donar lloc a una mica de confusió (diria que hi ha alguna via nova).

Vam començar per la via 13, 5b. la veritat es que no estic molt segur de si era aquesta, pero te uns passo realment molt guapos al principi. Es passa molt aprop de la reunió de la via 12, pero ens hem de desviar per una placa a la dreta per acabar arribant facil a la reunió de la via.

Un cop tots vam acabar aquesta vía, ens vam dirigir a la via combinació 4-16, sobretot el tram de la 16 es veu molt espectacular des de baix, i des de dalt encara ho es més. Un tram de diedre/xemeneia molt disfruton, espectacular pero gens difícil. La combinació marca 4c a baix i 5c a dalt. Comentar que l'accés per la via 4 hi falten el segon i el 4rt parabolt, pero es pot passar sense problemes (si es vol fins i tot es pot llaçar algun arbust). Aps.. i anar en compte amb el cap al tram superior, que una es va endur un xixon de record cap a casa (si.. ho se hauriem d'haver portat el casc..)

Finalment ens posem a la via 7, 5c. Basicament es tracta d'un pas més finet a l'entrada per xapar la primera, i després ja ens permet disfrutar de valent amb cantos "a mansalva", canto generòs que et fa acabar amb molt bon gust de boca.

Per ultim anavem a fer com a ultima la via 6, 6a. Pero van començar a caure quatre gotes, i com que ja fosquejava vam decidir tornar cap a casa.

La veritat es que va estar molt bé, hi tornarem: aqui o a algun altre lloc proxim.

dissabte, de juny 23, 2007

Escampant la boira al canigó

Aquest cap de setmana es Sant Joan, i com cada any es fa l'encesa de la flama del canigó que posteriorment es reparteix per tots els paisos catalans. La nostra idea era marxar després de treballar per arribar ja justet al refugi dels Cortalets i pujar rapid cap al cim.

Inicialment semblava que hauriem de ser força colla, pero finalment només ens reunim en Josep Mª, la Neus, la Maria, en Sebastian i jo mateix. Ja una serie de contratemps inicials ens van anar fent perdre temps: retards de trens, controls a la frontera, .... pero al arribar ens vam trobar amb el gran contratemps de la jornada: una boira molt espessa ens va fer pujar la pista fins als cortalets molt més lents del que pensavem ( en gran part del recorregut costava apreciar les corbes que anava fent la carretera).


Durant una estona aquesta era de les millors fotos que van sortir, la boira era bastant espessa.
La segona un dels intents de fer la foto de la gent baixant del canigó.


Arribats a l'explanada dels Cortalets ja comencem a veure la important multitud que es reuneix en aquestes dates a la falda del canigó: tendes, fogueres i xirinola ambientaven els prats proxims al refugi. La veritat es que el nostre plan no incloia passar la nit, pero no hauria estat gens malament. Fem un entrepa i amb frontal al cap ens barrejem entre la gent fent una passejada cap a la pica, rapidament veiem que serà complicat arribar al cim: hem arribat força tard, la boira ve i va rapidament i de pujada ens trobarem amb tota la gent que baixa. De totes maneres decidim seguir un tram del camí i cap a quarts de 12 ens plantem al coll des d'on podem observar la bonica traçada que marquen els frontals de la gent que baixa del cim. Quatre fotos en les que inutilment intentem immortalitzar la imatge i cap avall...


A dalt del coll feia un mica de fred, pero alguns estaven força contents.


En definitiva molt recomanable, molta gent i en general molt agradable. Segur que algun altre any hi tornem, pero aquest cop arribarem una mica més d'hora i muntarem tenda.

diumenge, de juny 17, 2007

Santa Brigida

Tot i que semblava que aquest diumenge em tocava quedarme sense escalar finalment el dissabte a la tarda em va sortir plan, inicialment tenia que anar amb la Neus i al final tambe es va apuntar en Josep Mª. El lloc escollit ha estat Santa Brigida al costat d'Amer.



Ressenyes de la zona.
Una mica desactualitzades, s'han afegit algunes vies i d'altres s'han quedat obsoletes.

Aquesta zona d'un calcari curiòs, molt erosionable i que per tant ens ofereix preses molt arrodonides. Com a nota curiosa els comentaris de dos veins de la zona que ens han dit en plan de conya que a la via 2 millor no ens hi posessim no fos cas que l'inmens bloc de roca baixes muntanya avall. Pel que sembla un dels dos tenia la casa just al fons de la vall, en la ruta directe que agafaria la pedra si caigues.

- Via 11, V. Comencem per la via més fàcil del sector, fins i tot es podría deixar en IV+ ja que un sol pas entre la segona i la tercera xapa ens complica una mica més la pujadeta. Això si, per disfrutar de valent en els primers passos.

- Via 10, V. Aquesta es una via divertida i variada, inicia un tram de diedre, un passet en adherencia per sortir del diedre i finalment cantos molt bons per sortir fins a la reunió.

- Via 3, V. Aquesta es per mi una de les millors vies del sector. Sens dubte la combinació presa molt bona i una lleugera inclinació cap enrera ens faran tibar de valent, pero el resultat es per gaudir-lo. L'única pega.. els pocs metres que ens faran venir ganes de repetir-la.

- Via 12, V+. Deu n'hi do amb aquest cinquillo, per arribar a la segona xapa cal suar de valent (sempre i quan no es vulgui agafar l'arbre que tenim al costat), després ja decau i amb passos assequibles s'arriba a un invertit molt guapo per xapar la reunió.


Diverses fotos d'arxiu (la camara es va quedar a casa). El bloc presumiblement inestable, la via 10 i la prespectiva del sector.


- Via 13, 6a. Aqui si que ja he vist que això de la presa roma no em transmet gens de confiança, excursions a dreta i esquerra buscant la bustia salvadora sense trobar-la. M'ha agradat, pero haig de dir que em trobava amb la sensació de que en qualsevol moment podia anar cap avall.

Aps.. comentar que estan re-emporlanant part de la pista de pujada per lo que possiblement la pista pugui romandre tancada alguns dies.

dissabte, de juny 16, 2007

Interessant visita a les Roques del Rei

Aquest dissabte vaig tenir un guia d'excepció per a descobrir aquesta zona.. en Carles, del C. E. Farners, un dels col·laboradors en l'equipació d'aquesta zona d'escalada i de tantes altres de la comarca de la Selva. Al final tambe s'apunta l'Albert que acabats els examens te ganes de roca...

Les Roques del Rei, aquesta zona va començar a equipar-se deu fer uns 15 anys, basicament impulsat per l'alpinista de Sant Hilari Pep Permañer, i s'ha anat augmentant progressivament el nombre de vies obertes. Pel que sembla ressenyes de la zona no se n'han fet... basicament es paret difícil de dibuixar i fotografiar, per lo que sempre s'ha conegut la zona mitjançant el boca orella. La Zona orientada al SUD-OEST, li toca el sol a partir de les 11h/12h i es granit tipic de la zona, pero que en alguns trams recorda més el pirineu que no pas les roques del Begis. Es podria dividir la zona basicament en 3 sectors, s'ha de dir que la majoria de vies no tenen nom... i es fa dificil indicar una graduació perque tampoc s'hi han parat a plantejar-s'ho.


L'inici de la primera vía del dia (molt guapa), i fotos dels desploms i una de les fisures i la placa de la zona del mig.
(fotos d'arxiu)


A la zona més oriental tenim unes 4 o5 vies de 2 llargs equipades, amb graus oscilants entre el V+ i el 6a. Potser una que travessa un sostre augmentaria més el grau. A la banda esquerra tenim tambe alguna altra via desequipada i més cap a l'esquerra encara surt una via que acaba en una xemeneia que pel que diuen es de les que fan patir... el seu nom ja no diu tot: "Agonia del Free". Nosaltres provem la 3a per la dreta: 2 llargs, el primer te uns 20 metres senzillament genials, canto bo i on es pot gaudir de valent. El segon ja perd continuitat, uns 20/25m més on s'acaba ajeguent la via. De grau crec que el proposat de V+ es molt correcte, aps !! i mentres es rapela la via es poden catar els desploms de la via presumiblement més dura del sector.

A la zona central tenim un bonic desplom, en surten algunes vies entre el 6a seguint la fisura (desplom pero molt de canto) i el 7a per el centre. Una mica a la dreta tambe tenim un V+ i més a la dreta encara surt alguna via a una placa. Una mica a l'esquerra del desplom es veuen 3 fisures molt marcades, son vies entre V+ i 6a, i existeix una per la dreta sobre una placa de la que pel que sembla no s'ha pujat i per tant te grau desconegut.

Si sequim cap a l'OEST tenim una altra zona, un bloc amb 4 vies equipades i alguna addicional a l'esquerra sense equipar. Son vies de 30m o una mica més... i en graus oscil·lant entre el 6a+ i el 6c (potser fins i tot una mica més), a excepció de la de la dreta de tot que es un IV. Aqui ens posem a "la vía del Carles", 6a+/6b (o algo més jeje). Es la vía de més a l'esquerra, de nivell sostingut i que busca el fil de l'aresta (cal saber que després del primer tram es desvia cap a la dreta per ajuntar-se amb la via de la seva dreta). Alguns trams més impressionants que difícils i un final que modifica les continues preses bastant bones per passar a trams de més adherencia. Aqui faig un saque i m'obro el dit, total que ja no m'hi capfico més i cap amunt amb A0 quant es possible. Aps, i quan sembla que ja hem acabat.. una placa llisa a l'estil solius que deu n'hi do... Si passeu per la via ja veureu que hi ha algun rastre vermell, que el meu dit ha quedat desagnat total.... Això arribats a dalt penso que guapa la vía, pero durilla durilla !!


Diversos trams de la via del Carles: les dos primeres la sortida, i les seguents en trams diferents de la vía.
A la ultima s'aprecien els desploms que s'eviten en aquesta vía, n'hi ha una que els afronta pel mig.

Acabada la via anem a petar al xerrada amb un grup de Santa Coloma, sembla ser que es un dels dies amb més aglomeracions a la zona.. som 6 !! I després cap a casa.. que ens espera el dinar. Sembla que l'hem encertada perque comencen a caure quatre gotes de tornada cap a casa.

I segur que algun dia hi tornem !!

diumenge, de juny 10, 2007

Sadernes, festival de canto !!

Aquest diumenge tenia visita per Girona, alguns companysd el Roco UPC ja m'havien comentat feia temps que tenien ganes de pujar algun dia a alguna de les zones de Girona. Al final ens vam decidir per calcaria, i d'entre les diferents zones.. per proximitat, orientacions i entorn la millor opció era sens dubte Sadernes.


Així avui de bon mati quedem a Girona en Juanjo, en David, la Leila i un servidor per agafar el cotxe i cap a la Garrotxa falta gent. S'ha de dir que el fet de tenir un riu al costat amb gorgues guapes dona bastant de joc i al final tampoc hem fet un dia fanatic, això si tots han quedat amb ganes de tornar-hi, l'entorn i les vies s'ho mereixen.


Els companys admirant el paisatge, el Juanjo tibant a Pornomania i a Aresta demostrant que ve que va ser alt.

Comencem el dia a la zona de Castell S'espasa on provem les vies seguents:

- Pornomania, V+. 24m. Via molt guapa, generalment el canto es molt bo tot i que combina algun tram més finet. A dalt la via va a la reunió de l'esquerra, que arriba un punt que es fàcil desviar-se a la reunió de la No "e pa re" (com a nosaltres ens ha passat).

- Aresta, 6a+. 22m. Després dels comentaris d'un noi sobre la via ens hi posem amb ganes, te alguns trams ja més compromesos. No l'encadeno ja que malhauradament intento afrontar el pas clau per l'esquerra on es bastant més xungo que per la dreta, per lo que després de quedar petat de braços intentant-ho baixo fins a la cinta i reposo. Després surt sense masses problemes per la dreta, tot i que cal mirar-s'ho be.

- "No e pa re", 6a. 25m. Es similar a la Pornomania, pero te un parell de passos bastant més finets. Vist que en Juanjo la treu sense cap problema, m'hi poso confiat, pero en el primer dels passos xungos em lio bastant i acabo tibant més de la conta... per lo amb els braços inflats la via es comença a fer bastant més dura, tot i això acabo encadenant.

En teoria després tocava fer el Perfum de les transparencies, pero donat que el Juanjo prefereix que la faci jo primer, i jo estic encara amb els braços fets caldo decidim fer retirada, anar a dinar i fer una remullada al riu. Al riu ens trobem amb peixos mossegadors de dits !! suposem que els peixos confonen els dits amb menjar i la sensació es com curiosa. Aps.. l'aigua ja esta increible, entre la caloreta i que tampoc esta massa freda la banyada es obligatoria.


Jugant amb els peixos al riu.


Acabat el break ens en tornem de nou cap a la pedra, i després de rondar per diferents zones plenes de gent ens en tornem al Castell S'espasa, pero aquest cop al sector de dalt (orientació Nord-Est), on ataquem les vies seguents:

- Serveis minims (L1), V. 20m. Tot i que comença una mica rara, es converteix rapidament amb una via de canto increible i disfruton. Via molt agradable i que no genera cap tipus de complicació.


El David tibant a Serveis minims, i jo a Aresta tibant de valent.


- La Puça, 6b. 22m. Mira que ens havien avisat que aquesta era via de regletes petites i gotes d'aigua, de totes maneres com que la tenim al costat li fem un tiento. Començo de primer i es fa fàcil fins al punt on es bifurca, rapidament sembla que la via de 6b+ (dreta) tingui més canto, pero m'arrastro com puc per la via. Les regletes molt fines, plaques on t'has de posar una mica amb equilibri i la intensitat de la via fan que m'hagi de penjar varies vegades i acabi fet pols a la reunió. Un cop l'ha repetida en Juanjo m'hi torno a posar de segon... i a la que es posa xungo fracasso de nou per lo que ja pujo a recollir cintes i cap a casa.

Acabem amb cervesa a l'hostal... i cap a bcn. Un dia genial on ja hem pogut comprovar que ja comença a haver-hi força gent per la zona, per lo que haurem de deixar-la com a zona pels dissabtes.

dissabte, de juny 09, 2007

Prenent el sol per Llafranc

Avui dissabte hem fet un dia de relax. Entre que aquesta setmana he començat a currar de nou i que ahir vaig tenir festival fins ben entrada la matinada per el raval, la proposta de la Montse de fer alguna cosa tranquileta al costat del mar tenia el seu punt.



Vistes cap a Llafranc i Calella, i arribant a la zona d'escalada.


Així que com a bons domingueros (en dissabte) quedem a les 12h del migdia per anar direcció a llafranc, un cop allí a dinar amb interessants vistes a la costa brava i cap a les vies falta gent.

Al arribar contra tot pronostic només hi ha una parella escalant, de totes maneres el primer es el primer... i ja que estem ens remullem una mica a peu de roques. Més endavant arribara una colla de Girona... y alguns banyistes a les zones proximes; per cert.. mosquits zero.


La Montse en diferents trams de la via 13.


Al final el dia es limita a les vies 13, un interessant V+ amb alguns passos guapos; i la via 16, un 6a+ on el pas clau consisteix en la sortida d'un tram una mica desplomat. Pel que sembla avui no es el meu dia... i la via es resisteix a poder encadenar el passet, així que decidim deixar-ho per avui, que en principi demà toca Sadernes i ja li fotrem més canya.