dilluns, de novembre 26, 2007

Escalant per la roca dels arcs

Aquest divendres tocava sopar amb els companys de l'empresa... pero això no va ser excusa per aixecar-se d'hora el dissabte, i despres de dormir menys de 3h, enfilar cap al Montsec amb en Juanjo. De totes maneres no es va notar gens i vam escalar bastant agilment.

Allí dalt ens esperava ja en Jordi, i el nostre primer objectiu del dia seria una via practicament desequipada: La via Tarrega. Poc es pot dir d'aquesta via que no s'hagi dit, poc menys de 200m d'escalada que no supera el V grau; nosaltres la vam disfrutar, tot i que la vam trobar una mica discontinua, de totes maneres es ideal per posar cacharrillos i escalar relaxat i sense complicacions.


En Jordi tibant al L2, en Juanjo a la R1 i la cordada un cop fet el cim


Un cop a dalt, vam baixar per la banda esquerra de la paret. En Jordi marxava cap a casa per compromisos familiars, i amb en Juanjo ens vam decidir per fer una altra classica de les repetides de la paret: La via Lleida. De la mateixa manera que l'anterior poc podem remarcar, ja que es una de les grans repetides de la paret, la roca en deixa fe ja que esta bastant pulideta i fins i tot brilla !!! De totes maneres vam disfrutar de valent dels seus 200m. A destacar el quart llarg, on un cop superat el tram de 6b+, et trobes amb un diedre-fisura d'aquells fets expressament per disfrutar.


Entre tanta via cal llegir de tant en tant el diari, en Juanjo al L4 i la cordada a dalt del cim


Total... un dia complet i cap a Barcelona de nou, en principi ens esperava una altra jornada de festa, pero un fort mal de panxa no em va permetre altra opció que retirarme cap al llit, que hi farem !! El cas es que el diumenge tocava BTT a partir de mig matí i al final no vaig fer res, un altre finde serà.

dimarts, de novembre 20, 2007

Investigant per l'Estartit

Donat que el dia anterior van quedar tallats els plans vaig aprofitar per acabar de fer el cap de setmana per Girona, i el diumenge va caure una matinal d'esportiva amb l'Albert.


Després de debatir-ho una estona, el que teniem clar es que fariem una bona cara sud, vam desestimar les opcions garrotxines de Beuda i Bellavista i ens en vam anar cap a l'Estartit on feia temps que no ens hi deixavem caure. I concretament ens vam decidir per visitar el sector de la Torre Moratxa on podiem provar noves vies.. amb l'al·licient de no saber quin grau tenien les vies.

A rocamaura, tenim tambè aquest sector situat a l'esquerra del sector tipic i amb la Torre Moratxa al capdamunt.


En la nostra primera visita a la zona, ens vam liar i vam anar a parar a aquesta paret amb les ressenyes de la paret normal, el resultat va ser que no enteniem res i al final vam provar tres linies que son de les que surten al dibuix/ressenya la a, la b i la g. En aquesta ultima vam pringar bastant, tot s'ha de dir, i en el seu moment vaig haver de rapelar des de la torre per tal de recuperar el material de la paret (diga'm garrepa que no vaig deixar mallon.. pero els vells spits del 8 de la via no son per anar amb tonteries).

El cas es que en aquesta ocasió ens va fer gràcia tornar a provar les vies que
haviem tastejat en l'última ocasió, i haig de dir que tot i el temps que ha passat es noten diferencies:

1) Algu s'ha entretingut a netejar les vies i accessos de verdura

2) Diria que hi ha alguna línia més de les que hi havia en altres ocasions.

3) Estem més forts que abans.. ja que les que es resistien han caigut.




Així vam començar per la via b, es una via d'uns 20m que deu rondar el V+/6a. De totes maneres es d'aquelles que si saps on anar a buscar la presa es fan molt més fàcils. Prou divertida, i bastant assegurada amb parabolts i amb una reunió comuna a la via a, de doble parabolt amb cadena i anella.

Seguidament ens vam passar a la via a, seguia la tonica de la seva veina, algun pas divertit on tirava una mica enrera amb bon canto i una sortida de placa per arribar a la reunió. Prou interesant i tambè sobre el V+/6a.


L'Albert a la via b, i a la via a; jo a dalt de la reunió de les vies a i b; i la imponent placa per als lolos que teniem a la dreta.


Ja posats ens posem a la via c, aquesta es veu clarament que l'objectiu era buscar la superació pel mig d'un bloc que sobresortia en plan desplomat. Surt bastant be, pero s'ha d'estar fort de braços, això si.. si no tenim escapatoria pel lateral. En aquest cas tenim doble parabolt amb anella. El grau deu estar sobre el 6a.

Després d'aquestes em motivava bastant provar la via g, on a l'última ocasió em vaig quedar a mitja via. Per coses que te un.. vaig pujar amb els camalots, aliens i tascons penjats de l'arnes... sabia decisió, ja que els alejes eren prou considerables (vaig flipar de fins on havia arribat en l'última ocasió sense ajuda d'aquests preciats elements). Son 32m amb un grau que deu estar sobre el 6a+/6b, moviments molt guapos i un total de 8 spits de 8mm. Molt recomanable, això si anar en compte en l'arribada a la reunió que hi ha algun bloc una mica suelto.

L'Albert va desestimar pujar aquesta, pel que vam buscar alguna que sembles facileta i en vam treure una bona encigalada. Comencem a pujar per la via d, que s'ha de dir que comença prou facileta... quan la cosa es posava xunga em vaig passar a la via e amb un flanqueig bastant rarot... i quan em vaig adonar que presumiblement la reunió d'aquesta via consistia en un pito amb un mallon, vaig decidir passar-me amb un nou flanqueig fins a la reunió de la via f. Total no vaig provar res en concret i una mica de tot... Això si la via d esta equipada prou be.. pero te la reunió algo rovellada, la via e podriem dir que esta casi semiequipada ja que els alejes son importants i la via f te una reunió acceptable jeje Aquesta ultima la va provar en toprope l'Albert i la va trobar prou interessant, tot i que no es va mullar en el grau.


Jo observant la via g, la via g amb els seus espits i l'Albert pujant en top entre la via e i f.


Total.. que apart de les vies que surten a la foto, tenim unes quantes per la placa de l'esquerra de la via d, i unes quantes més a la dreta de la via g. I suposo que queden algunes linies addicionals per la zona.. pero no vam fer més investigació, queda pendent per un altre dia.


Total una bona jornada, on no vam passar gens de fred.. i vam gaudir de la zona completament sols... unicament es veien algunes cordades a la paret de Rocamaura.

diumenge, de novembre 18, 2007

Primera aproximació a Canalda

Aquest cap de setmana tocava un intensiu de via llarga amb en Gatsaule, l'objectiu: dues de les cent millors d'en Soldevila a la llista. Aquest plan començava a Terradets, pero el fred intens que va entrar durant la setmana ens va fer replantejar la opció i vam anar el dissabte cap a Canalda.



El tram de paret on esta la directa estel i les vistes des de la via

La via: Directa Estel, 6a 200m (V+ obligat)

La via esta equipada amb burils, i haig de dir que jo vaig veure la majoria de burils en prou bon estat... almenys no estaven rovellats jeje Aixo si.. dona més confiança algo més imponent sobretot en aquests terrenys on poca cosa es pot colocar.

I de cares a la via, com ja ha comentat en Joan al seu blog, la jornada va començar molt be, pero va quedar truncada per un vuelo amb mal aterratge en la zona alta de la via. La paret es veu força xula, a mi personalment em recorda un tros de suro.


Jo superant panxes amb tecnica zero i en Joan superant la primera panxeta


Pero be.. centrem-nos en el tram de via que vam pujar. Ja per trobar el peu de via es d'allò més fàcil, el caminet passa just per l'inici de la via, pero nosaltres ja vam anar a buscar-lo més aprop del ditet. Despres de mirar i remirar, vam acabar trobant l'inici, una pedra amb un espit (curiòs perque la via esta equipada amb burils !!)

Vaig començar jo amb el primer llarg, en principi tenia dos passos un primer de V+ i un segon de 6a, només d'arribar al primer ja m'ho haig de començar a mirar be, aixo de preses romes i desploms sense massa peu no es el meu ambient... haig de dir que al primer pas ja vaig tenir els meus problemes pero el vam superar pensant en com seria el segon. El segon encara era més duret.. i aqui si que ja vaig tenir problemes importants... deu n'hi do com tibava el grau o potser es que no estic acostumat a aquestes panxetes. Faig reunió a 3 burils i em segueix en Gatsaule que tambe es troba amb alguns problemes a les panxetes.


En Joan sortint del tercer llarg, tecnica canalda.. poc canto i molta destresa !!

El segon llarg ja comença amb un nova panxeta.. aqui en Gatsaule s'ho mira i remira.. i despres de treure recursos amb estreps, amb cordinillos... va sortir amunt i fins a la reunió amb tram més fàcil (no confondre una primera opcional amb dos burils). El tercer llarg marcava un primer tram de flanqueig... jo que anava inspirat em vaig cascar un flanqueig fins a l'altra punta de la paret.. per veure que la via segui just per sobre de la reunió on estava en Gatsaule. Aquest tram bastant vertical te la gràcia de ser bastant continuat i que els burils no els trobes fins que t'has tirat decidit cap amunt. Aqui vaig patir de valent buscant les preses de sortida entre tots els cantos romos... i no em vaig penjar per orgull propi jeje, el cas es que un cop trobaves les ultimes panxes i perdia verticalitat tenies un tram d'uns 10m sense cap buril i dificilment equipable... cagun dena.. com m'ho vaig mirar !! perque hi havia un passet dels que no motiven per acabar d'arribar a la reunió.

Jo en dos trams del tercer llarg, a la central buscant burils, i a dalt de tot del quart llarg ja de baixada.

Aqui ja sortiem cap al quart llarg, es xapava un primer buril a la dreta.. i d'excursió per la placa... tot i que relativament facil el seguent buril estava a can pixa !! Despres de xapar aquesta tocava un panxa... on sort que alguna anima caritativa hi ha fet un montoncito de pedres.. perque jo no ho vaig veure massa clar.. Després arribaves a una repisa i a superar una nova panxa amb un pas de sortida dels de mirar-s'ho, aqui es on fatidicament en Gatsaule va patinar i va picar amb la repisa... la veritat es que quan ho vaig fer jo no les tenia totes... i més quan el seguent buril ja era la reunió uns 2m per sobre del pas, i no es que al superar la panxa es converits en tram facilet ...

El cas es que aqui vam decidir tirar avall... jo vaig pujar a recuperar cintes, i vaig muntar reunió rapelable dels 3 burils amb un mallon i un cordino. Des de la R3 es pot baixar fins a la R1 i d'aquesta ja fins al terra.

Total una gran jornada... tot i la llastima de la lesió... pero aquesta roca no ha estat la que m'ha motivat més, per panxes desplomades les de vilanova que almenys hi ha canto del bo !!!

I res.. company recupera't aviat que en tenim de pendents !!

dilluns, de novembre 12, 2007

Disfrutant del pedraforca (II)

Doncs pel diumenge teniem una altra gran via prevista.. aquest cop a la cara sud del pollego inferior.. en un paredon dels més llisos dels que m'he enfilat mai. Vam gaudir de la companyia de la Raquel, que va preferir apuntar-se amb nosaltres que surtir de festa amb els seus companys de cordada... aquests fanatics !!!!

Total.. que de bon mati comencem els tres una aproximació d'aquelles que et deixen apunt per començar la via... passem pel refu, per l'enforcadura, i despres seguint marques verdes fem una patejada important... casi només faltava pujar al cim del pedra per tornar a baixar... pero es que aproximacions així valen la pena... les vies estan menys visitades i l'ambient es idil·lic.



La via: Choras Piengue, 6c (6b obligat), 200m

La via comença just en un petit sostre que s'ha format al caure un gran bloc, just al punt on surt l'estimball. Allí ens repartim els llargs a les palletes... per fer-ho més equitatiu el que li surti la curta farà els llargs L1: 6a, L3: 6b i L7: IV; el de la palleta mitjana li toquen el L2: 6a+ i L6: 6c i el de la palleta llarga li tocarà el L3: 6b i L5: V+. La sort dicta sentencia i li toca començar a la Raquel, seguidament em tocará a mi i tancara el primer round en Marc. Buff.. quina sort penso en aquest moment.. la sortida sembla bastant dureta.... almenys entrarem al segon llarg amb la presa de contacte amb la roca feta.


La Raquel iniciant la via amb un passet, i en Marc fent els ultims passos fins a la R. A la dreta la Raquel disfrutant de l'adherencia al L2: 6a+.

El primer llarg comença amb un desplomet on xapar la primera.. ja te la seva gràcia, seguidament una placa llisa llisa.. on l'adherencia t'agafa completament en fred. Quan li comences a agafar el truco al tema.. les preses surten del no res.. i arribes disfrutant a la reunió. Deu n'hi do quin llarg s'ha tret la Rak, tant en Marc com jo flipem amb colors tot i que acabem encadenant els tres. Aps.. aqui coloquen un alien no en recordo el color.. per salvar l'aleje fins a la reunió.

El segon llarg segueix amb la tonica del primer... quin senyor 6a+ d'adherencia, igual que abans els primers metres son els més durs, o potser ja t'acostumes a la placa.. ni ho veus tot més fàcil. Aquest el vaig fer jo de primer.. i no vaig colocar res.. tot i que en algun punt els seguros estaven algo allunyats. Mentre pujava aquest llarg... en Marc ja anava preguntant que tal el seguent llarg? esta gaire equipat ?... jo i la Raquel anavem dient doncs esta força equipat... ell no va pensar el mateix.

La Raquel iniciant la placa del 6b, i buscant l'ultim parabolt xapat al tram "fàcil" del L4. Per ultim en Marc disfrutant de cantos al L5.

Doncs això... el tercer llarg es finet finet.. en Marc eclipsat pel llarg s'estressa i si posa amb els estreps... malament perque els arrastrará de dalt a a baix.. això si.. aquest cop no es podrà queixar dels companys de cordada.. que animaven de valent !!! no com d'altres ocasions jeje.
Després la Raquel encadena de segona... i jo li segueixo els passos. Haig de dir que en més d'un pas no ho vaig veure gaire clar.. i jo mateix flipava de que s'aguantessin els peus en aquella placa tant i tant llisa.. Definitivament hauria suat bastant per pujar-lo posant cintes.

El quart llarg comença amb una excursió a la dreta per anar a superar el desplom pel tram fàcil.. seguint la màxima de si es fàcil els seguros a can pixa... doncs et pots jugar una bona galeta. La Raquel resol el tema posant algun caxarrillo a mig flanqueig (s'ha de dir... que això de fer flanquejos en adherencia no es el que faci més gràcia). Segueix un tram per superar un nou desplom i segueixen una serie de passos seguint una fisura algo herbosa que puja en diagonal, i de regal.. un paset fins a la reunió. La cinquena tirada... ja es més facileta el canto apareix del no res... i ens regala un llarg per disfrutar de valent sense patir gens.... on es l'adherencia ?? s'ha de dir que el llarg va be per començar a descansar peus.. que estan rebentats.


Quin parell de fanatics de Roca... a la segona la Raquel analitzant el pas clau de la via mentre en Marc observa des de baix.

Seguidament em toca a mi amb el llarg més xungo de la via, el sise llarg,... la ressenya marca un desplom i mirant la paret no el se trobar.... el primer tram i consisteix en nyapetes petites per anar pujant, amb els seguros algo allunyats... pero això mentre pujes val més no fixar-s'hi. Entre aleje i aleje.. acabes arribant a una petita cova... d'on la sortida es un tram bloquero de 6c... agafant en invertit el forat de la cova s'ha de pujar peus i agafar-se a la nyapeta de sortida.. o provo dos cops i no ho veig clar... com sempre m'acabo agafant a la cinta, munto el pedal i surto en artifo. Pero aqui m'arriba el regal.. just passat el pas em saturo i decideixo assegurar el pas fins a la reunió amb un alien, sorpresa.... una de les cordes s'ha enganxat a un parabolt per sota de la reunió i no puc avançar... quina impotencia... alli penjat amb la reunió a 2m, els bons cantos a 1m... i jo alli penjat... amb l'estres entro massa l'alien verd.. i casi es queda de record alli, quina feinada per recuperar-lo !!!!

Per ultim un sete llarg facilet amb alguna canalera... el que ens faltava, i sortida encordats fins a la cresta final de ls costes d'en dou. Per el descens.. anem a buscar el cami de pujada, i per tant una nova excursió important. I cap al bar.. a recordar anecdotes divertides i buscar nous projectes... acompanyats d'una mitjana.

Total.. una gran via.. segons en Marc, encara es millor l'Estimball; doncs res, l'haurem d'anar a fer aviat.. ja que si hem disfrutat amb aquesta.... la nova proposta promet !!

diumenge, de novembre 11, 2007

Disfrutant del pedraforca (I)

Aquest cap de setmana vam seguir amb la ruta de les cent millors d'en Soldevila... i de nou fent cordada amb en Marc. I es que ultimament fer cordada amb en Marc es garantia de qualitat: bones vies, bona ambient.. i anecdotes per recordar.


L'objectiu del dissabte era la via Prima, a la paret del Roget a la cara sud del pedraforca. Una gran via.. pero be, millor comencem per l'aproximació. Tenim ressenyes al llibre de les cent millors, a onaclimb i veig que en Gatsaule fa poc tambe s'hi va acostar.



Per accedir al Roget.. hi anem per la pista de les antigues mines carboníferes de Saldes, per experiencia propia no es una pista massa recomanable per a turismes convencionals. Nosaltres a les 00h00 del divendres ens trobavem en aquesta pista baixant marxa enrera i guiant a base de frontal degut a que quan faltaven pocs metres per acabar la part amb més pendent vam perdre adherencia i ja no hi va haver manera de poder-la recuperar de nou per pujar. Una bona experiencia... Aquesta pista ens mena fins a l'explanada del monolit, des d'on prenem un camí que ens mena per la canal de l'esquerra de la paret fins a l'inici de les vies.

La via: Prima, 6b+ (6a obligat), 210m

La via comença just sota dels marcats diedres de la part superior, trobem una fletxa vertical i les restes intuitives de la paraula prima marcades a peu de via.

El primer llarg ja ens posa a to.. el marquen de V, i son unes plaques grises que formen unes petites grades, i on cal avançar bastant en tecnica d'adherencia. Un bon llarg.. on es podrà disfrutar de valent. El segon llarg si que ja es un mer tramit per arribar als llargs més guapos de la via, uns 40m de tram ajagut, algo trencat i bastant ple de vegetació, per nosaltres el pitjor llarg de la via.


En Marc al primer llarg, i a diferents trams del diedre del 4rt.


A partir del tercer llarg.. ja ens posem ven be dins de la línia de la via. Un diedre que surt a l'esquerra de la reunió ens fa disfrutar de valent. Si aquest ens ha agradat el seguent tampoc ens deixarà indiferents, un diedre encara més marcat i de moviments atletics. En definitiva aquests dos llargs ens faran disfrutar de valent i sense gens de patiment, de tant en tant trobem algun parabolt o algun clau, i els trams que allunyen es poden assegurar facilment.

Al quart llarg ja canvia la cosa... l'escalada es guapissima, pero si vas amb el grau algo just i amb menys de la meitat del material que seria necessari... et trobes amb un problema. I es que el llarg ronda el V+ a baix i el 6b+ a dalt, i unicament te algun clau en la sortida del primer tram de diedre. Sino explicali a en Marc... que buscava el camalot del 2 continuament per la via. I es que la fisura era perfecta per fer-hi entrar el del num. 1, 1.5, 2, 2.5 i en algun tram el del 3. Nosaltres nomes portavem en aquest rang, dos 1's, un 2 i un 3. En resum.. el que anava de primer, en Marc, va patir bastant i el que anava de segon va disfrutar de valent apretant i encadenant els dos diedres i el desplom que formen aquest interessant llarg.


En Marc arribant a la R4, jo fent contorsionisme al diedre del 6e llarg i la cordada Gironins on holidays a la R6 un cop la feina estava feta.


Al cinque la cosa es complica, son un primer tram de diedre de 6b i un segon tram de bavaresa difícil de 6b+, això si aquest cop l'equipament es a base de claus i parabolts generosament repartits. Aquí m'hi coloco jo i vaig treient els passos del diedre, guapissim per cert, posant algun camalot pel camí i penjant-me de tant en tant a veure que tal esta el tema. A dalt apareix una bavaresa infernal... una paret llisa on cal posar els peus plans mentre tibes de braços, un que no esta per moltes histories despres de quatre relliscades consecutives decideix pujar aquest primer tram a base d'A1. Amb la combinació de dos camalots vaig remuntant aquests 3m més durs.. després la cosa ja es posa fàcil i ho torno a treure en lliure. Al igual que abans.. aqui el segon de cordada, en Marc, disfruta de valent.. i es treu el llarg en lliure amb un somriure de boca a orella. I es que es un llarg de pelicula !!!!

I es que no n'hi ha per menys.. quina gran via !! Hem disfrutat de valent. Fem broma una estona amb el friend del '2' que buscava en Marc... i repassem la ressenya:
Material a llevar: Un juego de bicoins, friends del 0,5 al 3, repitiendo del 1,5 al 3, utiles sobretodo en los dos ultimos largos. 14 cintas expres.

Afegiriem que ja posats.. tambe repetim el del 1... i que els aliens tampoc ens van anar malament.

El descens el fem a base de rapels per la mateixa via... amb cordes de 60 es poden rapelar junts els llargs 4 i 5, i 2 i 3. Aqui comprovem com sempre es millor caminar que rapelar.. en una reunió de les que estan en feixa.. em quedo sense encordar durant les maniobres de recuperar corda i recolocar-la... sempre s'ha d'estar més atent !!

Arribem a baix i son les 15h30.. mmm donará temps a fer-ne una altra ?? Ho provem per si de cas.. aquest cop a la via: Carnestoltes, 7a/Ae (V+ obligat), 265m.

Els dos primers llargs... els resolem perduts per les vires trencades i herboses, fins a trobar una linia de parabolts on fem reunió. Així podriem dir que iniciem propiament la via pel tercer llarg, quin gran llarg. Un diedre atletic amb bona presa de V/V+ amb una sortida de 6b/6c, en Marc que va animat s'ho treu en lliure de primer.. i jo faig el mateix de segon. Quin gran llarg.. molt bo, quin gran encert..


En Marc a diferents trams del nostre "segon llarg", i com no perduts pel mig del bosc amb frontals.


Seguidament em poso jo en el llarg de 7a.. d'Ae pels que ens falta menjar sopetes. Un flanqueig bastant cabron.. cap a l'esquerra ja em comença a posar a to, després combinem trams d'A0 propiament dit de cinta a cinta amb alguna sortida en lliure. Es un llarg molt equipat.. i on haurem de tornar a provar els moviments en lliure, interessant l'arribada a reunió que tot i no ser difícil t'agafa en fred després de la rastallera d'A0 que acabes de fer.

Aqui per mutuo acord decidim tirar avall que ja comença a fosquejar, i els seguents dos llargs son bastant laboriosos amb bastant d'artificial pel mig.

Ben contents per la feina feta ens n'anem cap al bar a celebrar-ho amb la mitjana de torn... i parlem de la via que farem l'endemà, i on s'ens ajuntará la fanatica de la Raquel.. pero això ja ho explicarem al proxim post.

dimecres, de novembre 07, 2007

Cinglera dels Esplovins: Justel - Hita - Picazo

Seguint amb el cap de setmana... vam seguir fent km.. aquest cop en direcció a Oliana, on ens esperaven els 700m de paret de la Torre de Lleida.


La via escollida va ser la Justel-Hita-Picazo, de totes maneres ens vam estar mirant tambe la de Crosters del Segre, que vam desestimar perque encara ens falta entrenar més... objectiu a posar en cua.

La Via: Justel - Hita - Picazo, 645m. MD/6b/6a (A0) (V+ obligat)
Oberta el 2002 per els escaladors que li donen nom a la via, es troba majoritariament equipada amb parabolts, quedant els trams fàcils per reforçar. La orientació es Sud-Est.



En quant a ressenyes, podem trobar-la al vertex 187, al llibre d'escalades a l'urgell, al ressenya.net i nombrosos comentaris en diferents forums d'internet.

Per ultim comentar que l'horari de la via va ser de 6h, coincidint així amb els companys de ressenya.net.

Aproximació: Passat el primer tunel aparquem a l'exterior del segon tunel, d'allà surt un cami marcat amb fites, superat el primer espero rocos de l'esquerra ens desviem a l'esquerra en direcció a un marcat sostre en forma de L invertida. A peu de via trobem una senyal d'obres blanca i vermella, i una fletxa amb les inicials marcades.

Descripció:

Una via que comença compartida amb la Roberto Fernandez, a la primera reunió es separa amb tendencia a l'esquerra a buscar un llarg de placa just sota un petit sostre bastant marcat, després segueix enlaire per una fisura ample on avançarem entre tecnica diedre i bavaresa. Aquests llargs segon i tercer son bastant guapos. Seguidament tenim un tramit bastant ajagut per arribar a la primera zona boscosa.



El segon tram de via segueix enlaire i va a buscar un diedre bastant marcat i molt guapo de fer, cal dir que els trams que marca d'A0 a la fitxa del vertex son de máxim 6a com ja marquen a ressenya.net. Amb aquest diedre arribem al segon tram boscós, on farem reunió novament a un arbre.

La tercera part, comença amb un llarg dels llargs... un tram de 6a+ a mig llarg es resisteix i apunto el primer A0 a la pujada, en marc.. que va fort.. es treu tan aquest com el seguent.. un primer tram, que deu ser 6b, bastant sorrós i que tira una mica enrera. Els seguents llargs es poden empalmar sense problemes i arribar rapidament a la reunió sobre una petita feixa.



D'aqui caminem sobre la feixa uns 20m a l'esquerra a buscar un altre diedre. Aqui es marquen 3 llargs.. pero nosaltres la primera reunió ens la vam saltar... i ningú dels dos la va saber veure. En marc.. fa reunió en un parabolt just passat el suposat tram d'Ae, i d'allí ja arribem al cim anant a buscar una pujada per una ample i curta xemeneia.

Descens:

El descens no es curt.. cal seguir les marques blaves a l'esquerra que trobem just a sobre el cim. Després d'una bona caminada.. començarem a trobar bastantes marques blaves en diferents sentits (suposadament el retorn de cada via), cal vigilar d'escollir be quines son les correctes (agafar les que van més a l'esquerra). I ja finalment arribem al tram equipat de la ferrata seguint les marques vermelles que ens baixen de nou a la carretera.



En definitiva una bona via, amb bon ambient i que unicament li falta netejar-se en alguns trams de terra i vegetació, pero això no es excusa per no visitar-la. Aps.. i durant la baixada, impresionant la paret de la cascada... on ens anotarem la via Chapuzas de la Evolución, al igual que durant la puajda també mirant i remirant... ens fa l'ullet la Crosters del Segre. Ja tenim excusa per tornar-hi més endavant.