Va ser en les estades a Grenoble de fa dos anys que vaig coneixer una magnifica pagina de piades, skitour, la llastima es que dels Pirineus la informació existent no es tan extensa com la que podem trobar per altres massissos dels Alps.
Sortida del parking cap a la vall equivocada, passem la Borda de Sorteny i a la zona coneguda com els clots del Forn
Així va ser que va arribar a les meves mans una interessant ruta d'ascensió al
Thoumasset, una piramide molt estetica que trobem a l'Ariege tocant a Andorra. Així després de intercanviar mails amb en Ramon i en Jordi debatent propostes per setmana santa, també va sortir la opció de fer una sortida el dissabte, en aquesta ocasió amb destinació Andorra. El divendres sopant a mig camí ens vam decidir per una opció llarga i alpina, i aquesta ruta complia totes les condicions.
Flanqueig sota el Turó del Forn, el port de la Banyell i encarant la pujada final
En Jordi reflexionant amb el Thoumasset al fons, valls solitaries i de camí a la bretxa.Nit plàcida aprofitant el porxo del garito de turisme... i els sacs de plumes, i de bon matí ? Doncs cap al bar a esmorzar com deu mana jeje. Com que som uns cracks, ens hem deixat el mapa a casa.... i amb l'emoció del moment ens equivoquem de vall: Ens n'adonem que anem pel camí erroni quan trobem el refugi de la Borda de Sorteny, que no estava previst trobar-la a la ruta. Pero com diu la dita: "
caminante no hay camino.. se hace camino al andar" i arreglem la situació amb un canvi de rumb cap als clots del forn, d'allí no tenim clar si seguir enlaire cap al coll o anar a buscar la destinació inicial del port de la banyell. Ens decidim per aquesta segona opció, no obstant després veurem que potser hauria estat més adequada la opció de pujar el coll (menys accidentada en quant a terreny i esquiable per la vessant nord).
La fotogenica aresta SE del Thoumasset... pujant entre roques i replantejant la situació
Baixem per la banda nord, sense perdre massa altura vorejant els pics de Soulanet i de la Banyell, per tal d'anar a buscar una bretxa molt caracteristica de l'aresta SE. Pells als esquis... i una pujadeta ens portarà fins a aquesta bretxa, d'aqui depenent de les condicions seguirem amb esquis als peus o a la motxilla, en el nostre cas van passar a la motxilla. Malhauradament, les condicions de neu eren bastant rares, i no ens van permetre avançar correctament ja des del primer moment. Així que despres de barallar-nos una estona amb la neu primer i amb les pedres despres... vam tirar enrera per on haviem vingut fins al port de la Banyell... i posteriorment vam fer la baixada directa fins al parking per la vall de Rialb.
De nou al port de la banyell, traçant curves i el Fontblanca, pendent aquesta temporada.
En resum... un altre encert de zona, bones baixades i una ruta que queda pendent per a més endavant... aquesta aresta prometia molt!! I la baixada per el costat oposat també!!! Una volta que no tardarem a fer.
