dissabte, d’octubre 28, 2006

Espeleo pel garraf

[28 i 29 d'octubre]

El dissabte fem una sortida inicial a fer proves amb els diferentes aparells utilitzats en espeleologia: dressler, puny, crol, aixi com de les diferents tecniques de progressió, descens, pas de nusos, canvis de sentit..

El lloc escollit, la zona d'escalada de Can Roca a Castelldefels, es una zona interessant, fa temps que no passava per alla i crec que serà hora de tornar-hi proximament, que hi han algunes vies que fan bona pinta.

La jornada ha estat molt divertida, sobretot quan en alguna situació algun company quedava bloquejat en posicions incomodes, moment en que t'entra un cert estres, i has de remuntar de nou per poder superar la instalació de la paret.

El diumenge ens dirigim al massis del Garraf.. aquest massis calcari esta més foradat que un formatge de gruyere, segons m'han comentat hi han documentats més de 200 avencs, alguns de certa profunditat. Des de fa poc pots veure pel parc natural tot de cartells que informen de la presencia d'aquestes formacions geologiques, segons es veu a un ciutadà se li va caure a l'avenc del Llamp el seu gos (s'ha de dir que veient el forat de l'avenc, se n'ha de tenir ganes de caure) i va muntar un ciri que deu n'hi do, fins i tot algun politic es veu que va aprofitar per fotre canya des de l'oposició indignat de l'existencia dels forats i demanant que fossin tapats !! increible !!

Cartell que pots trobar per tot el parc indicant la presencia d'avencs

Be, ja relatiu als avencs que hem visitat:

  • Avenc Emili Sabater: -40 m [topo]. Aquest avenc consisteix en un gran pou que baixa, a continuació es pot seguir per unes gateres (galeries estretes), pero com que el dia es llarg decidim no entrar més endins (s'ha de dir que hi ha un pas conegut com el tap de xampany, on un ja es pot imaginar perque es diu aixi).

Entrada de l'avenc


L'avenc des del fons del pou

  • Avenc d'en Passant: -34 m [topo]. Aquest avenc ja te més gracia, una vertical més gran i un petit pas pla per arribar a aquest segon pou. Com a curiositat remarcar, que el que semblava una guineu havia tingut un accident recentment com aixi ho demostraven les restes que hem trobat al fons.


A l'interior de l'avenc

Pujada fins el tram intermig, amb el passama muntat



Després d'aquesta matinal d'avencs, fem un dinar al passeig de pic de matell i una conversa amena sobre situacions viscudes a l'interior de cavitats, un dels veterans van estar 5 dies a l'interior d'una cavitat en espera de rescat al quedarse sense sistema d'iluminació, pero tambe s'ha de dir que eren altres temps, ... en que els dispositius de socors no eren els d'avui en dia.

+info: Topografies dels avencs del garraf. [link]

dissabte, d’octubre 21, 2006

Espeleologia Cueva del Molino de Aso

[21 d'octubre]

Avui he realitzat la primera sortida del curset d'espeleo del CEGracia. Hem anat a aquesta cova horitzontal, de gran bellesa i molt recomanable.

La cavitat es composa d'un recorregut de més d'1 km a l'interior de pedra calcaria cretacica. Es una cavitat amplia, amb sales extenses de fins a 15x20m amb algunes galeries de 80 o 140m. Durant la major part del recorregut seguim el curs d'un petit riu que forma gorgs impresionants i formacions descomunals. En el nostre cas, les pluges dels dies anteriors ens aboquen a una quantitat d'aigua considerable, que contrariament al que pensariem dona una bellesa increible al conjunt.

Acces: D'es d'Escalona seguir la carretera del cañon d'añisclo fins al parquing del Molino de Asó, d'alla seguir el circuit marcat, just abans de travessar el riu surt una vertent del cami a ma esquerra (algunes marques taronjes disperses) que puja fins a l'entrada de la cova molt gran i evident.

Cova:
Pas relliscos on s'evitava entrar al caudal del riu.


Nou tram molt guapo, semblaque no, pero hi havia una profunditat considerable

Formacions curioses a una de les sales mes grosses del recorregut (columna al fons, torre a primer pla)

Aqui comença el tram de sostre més baix, grimpadeta i a remullar-se !!

En aquests trams més baixos la bellesa del recorregut es impresionant.

En aquest tram, ens hem de remullar per força, doncs caldra aprofitar la produnditat que ens porporciona el rierol.

Un dels trams on et remulles més, pas obligat on es passa bastant just, en cas de crescuda d'aigua pot ser necessari fer una remulladeta important.

Durada: Depen del temps esmenat en admirar el0. Nosaltres la vam fer amb unes 3-4h a l'anada i 2 a la tornada.

Molt recomanable, pero necessari el llum de carburer, amb un frontal normal no s'aconsegueix la mateixa quantitat de llum i apart dels inconvenients d'orientació no es podria apreciar plenament la bellesa del recorregut.

p.d.: Tenim algun cartell a la sortida que prohibeix la espeleologia al parc, aixo es refereix al sistema S1, no quedant dins aquesta prohibició la zona periferica on ens trobem.

Informació: Atenció del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. Important consultar estat de la cova en cas de pluges en els dies precedents.

dissabte, d’octubre 14, 2006

Escalada a Solius

[14 d'octubre]

Avui ens hem decidit a tornar a fer friki... aixi que ens decidim per anar a Solius que fa temps que no hi anem. Ens havien dit que els forats de la carretera estaven tapats.... pero nomes els més importants. Un cop a les roques trobem bastanta gent a la zona... fins i tot algun conegut i tot.

Be, centrant-nos en el que ens importa avui hem començat com de costum a Roca Ponça OEST:



  • "El Drac", V/V+. Via fàcil surt be, només amb una petita relliscada no esperada. L'Albert la puja de primer sense problemes.

Passem a continuació a l'Espero SUD on fem:

  • "La Polvera", IV/V+. Facileta sobretot a la zona superior on la roca s'ajeu bastant.
  • "El pol pe lluna"???, 6b. Es la que ve a continuació, molt dura la sortida una mica desplomada, apart d'aixo es fa bastant be. La teniem muntada per dalt, esperant algo bastant dificil, per lo que teniem dubtes de que fos realment aquesta (tambe perque esta muntada i a la ressenya parla de portar ferralla).

L'albert al peu de la via que identifiquem com a "el pol de la lluna".

Donem per acabada aquesta zona i ens passem a l'agulla de dalt OEST:

  • "Triblobite Jones", V. Observant el dibuix veiem que hem fet una variant que no passa pel mig de la balma, per aixo ha estat bastant facil. Muntada per dalt, ens decidim a probar just pel mig a veure que tal.
  • "Triblobite Jones", V+/6a. Te el pas de sortida de la balma bastant dur i a continuació bastant en equilibri pero surt be en top-rope.

Les balmes caracteristiques de la Triblobite Jones

Com que la zona d'assegurament esta just passada la corda fixa, es poc agradable assegurar des d'alla i la corda arrossega bastant aixi que ens canviem de nou de sector per anar al sector de l'agullola SUD:

  • "Super Mariano", 6a. Una sortida dureta, segueix amb plaques d'adherencia amb equilibri, pero surt be.
  • "Variant de la filla de la Pepa", 6a+. Provem nomes la sortida aprofitant que baixant de l'anterior posem les 3 primers xapes. Bastant dureta... s'allarga a una ma amb un bloc d'aquests de quartz que et deixa la ma feta caldo.

Els dos a peu de via de la "Super Mariano"

Un cop acabada aquesta.. decidim tornar cap a casa... que ja es tard. Ha estat una bona jornada a les roques de solius.

Apala.. a tibar fort.

divendres, d’octubre 13, 2006

2 dies per Andorra

[12 i 13 d'octubre]
L'objectiu marcat per aquest pont es centrava en fer la cresta Salenques-Tempestats (tota una clasica) amb bivac intermedi inclos. Les previsions incertes de la meteo ens porten a cambiar el nostre objectiu cap a algun cim més auster. Finalment ens decidim per la Cresta dels Malhiverns [Vertex.185] al Coma Pedrosa pel dijous i la Serra de Tristaina [Vertex.185] pel divendres. Tot i això.. el nostre objectiu no es veurà complert en cap dels dos casos per les condicions meteorologiques.

Dimecres:
Sortida a les 20h de Girona ciutat amb un xim-xim de pluja i uns 25ºC. Arribem a l'estació d'Arinsal amb una temperatura d'uns 5ºC. Portem la tenda, pero per la mandra de muntar-la acabem fent bivac al porxo d'un hotel tancat.

Dijous:
El despertador sona a les 7h30... pero no arrancarem fins ben entrat el mati... la continua pluja que va caient no invita a sortir. Centrem l'objectiu en el Coma Pedrosa pero acabem visitant el refugi de Coma Pedrosa on dinem per despres baixar de nou per la vall de Coma Pedrosa (molt agradable a la tardor) i remuntar la vall fins al pla de l'estany. En els punts alts ens trobem en la cota de neu, ens informen que per les parts altes el gruix es considerable. Un cop a baix... observem el brutal desviador d'allaus que han instalat a la zona i marxem cap a Arcalis on dormirem de nou refugiats per les instalacions de l'estació d'esqui.

Divendres:
Avui es desvetlla un dia bastant agradable, recollim campament i ens decidim a pujar al Tristaina, ja nomes sortir trepitjem neu... per lo que ja veiem que la jornada no sera tant placida com esperavem. Al final veiem els bonics estanys de Tristaina.. plens de gent tot i la nevada caiguda. Ja a l'estany de dalt ens decidim a modificar una mica l'itinerari escollit i anem a pujar al port de l'Arbella on es veia una bonica canal de pujada. Amb piolet i pal acabem arribant al port on no paren de caure trossos de glaç del pic de l'Arbella, degut a l'intens sol que hi ha avui. D'aquest punt unes magnifiques vistes a la vall francesa.

D'aquest fem la petita carena que sense ser massa complicada ens fa estar atents per la quantitat de neu acumulada. Ja al port d'Auzat declinem la opció de pujar al Tristaina.. i ens decidim a baixar cap al cotxe. Aprofitem la quantitat de neu i el temps disponible per fer unes practiques d'ensamble en baixada.

Un cop al cotxe.. un bon dinar i cap a casa falta gent.

A destacar:

Refugi lliure de Coma Pedrosa: en molt bon estat, 6 places en lliteres (amb aillant inclos), taula i llar de foc.

Cabana de pastors de Coma Pedrosa: en estat més precari... pero eventualment acceptable. (4 places máxim) amb llar de foc.

Borda de la Curuvilla: estava ocupada.. pero diria que era bastant acceptable.

Refugi lliure del pla de l'estany: en molt bon estat, 6 places en lliteres, taula i llar de foc.

Cabana de pastors del FontBlanca: des de fora es veu molt acceptable.

diumenge, d’octubre 08, 2006

Escalada a Montgo

[8 d'octubre]

Despres del tute d'ahir a Sadernes, ens decidim per anar a escalar a Montgó amb el meu germà Albert. Ja fa temps que coneixiem de l'existencia d'aquesta petita escola d'escalada.. pero encara mai haviem tingut l'ocasió de visitarla, i des de la publicació al blog d'en PGB d'unes ressenyes ens feia més curiositat.

Tot i aixo ja me n'havia parlat fa temps en Josep Mª que la zona desplomaba la ostia.. que els mosquits eren abundants i que era una zona que ell no recomanava massa.

En aixo arribem a la cala montgo.. i seguim pel cami de ronda.. i arribem despres d'una desgrimpada a peu de vies.. i ondia si desploma, deu n'hi do. Examinem la zona.. i esta tot ple de salt, per lo que rellisca bastant. Aixi que decidim a muntar per dalt.. i deu n'hi do com estan les reunions... fan una mica de "guiñe". A destacar que hi ha alguna via més de les que es marquen a aquella ressenya.

El resultat del mati es:

  • 2a per la dreta (6b): unicament es via de força, els cantos bonissims si no fos per la sal que et fa relliscar bastant. Surt en top-rope sense caiguda.
  • 5a per la dreta (6a+): els cantos ja no son tant bons i la sal es fa notar.. ens fa pal netejar els cantos be per a ferla i acabem provant la del canto. Sense sal no seria molt complicada.
  • 4a per la dreta (6a): fem el primer tram.. ens notem cansants i decidim marxar.
  • Visita a la torre i instalacions militars de la punta montgó.
  • Una remullada a la cala montgó deserta de gent... aixo si que es un plaer.
  • Un gelat i una canya al bar.

dissabte, d’octubre 07, 2006

Ressenyes en format PDF

Donat que els links directes del servei box.net no permeten fer actualitzacions sense trencar el link, posaré els links actualitzats en aquesta pàgina:

Ressenyes del Begis (link pdf)
Base de les ressenyes publicades a l'Agullola del GEIEG per Pep Angelats i actualitzada alguna via per comentaris publicats.

Ressenyes de Beuda (link pdf) ACTUALMENT HI ESTA PROHIBIDA L'ESCALADA
Ressenyes actualitzades d'aquesta escola per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi. Actualment encara s'esta equipant alguna via addicional al sector Jamaica, per lo que caldrà estar atent a possibles actualtizacions.

Ressenyes de Rocamaura (link pdf)
Ressenyes provisionals actualitzant les ressenyes que hi han per internet d'aquesta escola de l'Empordà, falta actualitzar amb més dades alguns dels sectors.

Ressenyes de la Muntanya Gran d'Ullà (link pdf)
Ressenyes de la Muntanya d'Ullà al Montgri, foto digital sobre la fulla original de ressenyes dels equipadors. Més info al blog d'en PGB.

Ressenyes de Montgrony. Sector de la vena (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona de Montgrony publicades a la revista l'Agullola del GEIEG, i realitzades per Jordi Cruz a data estiu 2005.

Ressenyes de Montgrony. Coll de Merolla (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona de Montgrony publicades a la revsita l'Agullola del GEIEG, i realitzades per Jordi Cruz a data hivern 2006.

Ressenyes de Coll d'Ares (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona a cavall entre Catalunya i França, publicades a la revista l'Agullola del GEIEG a data de tardor del 2006 per Jordi Cruz.


Altres ressenyes externes de la zona de girona:

Ressenyes de Costoja (link pdf)
Zona a la frontera amb França, ressenyada per un membre del Club Alpi Capmany, per accedir a les ressenyes es la secció de muntanya, apartat ressenyes.



Altres ressenyes que no son de Girona:

Ressenyes de Paret de les Bruixes a Terradets (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona d'escalada esportiva de Terradets, publicades a la revista l'Agullola del GEIEG a data de hivern del 2005 per Jordi Cruz.


En breu possiblement es publiquin altres zones proximes a Girona.

Afegides més ressenyes de la revista Agullola gràcies a Josep Mª.

Via LLarga a Sadernes

[7 d'octubre]

Avui hem quedat a les 9h a Besalu per anar a fer clàssica equipada a Sadernes amb en Marc Busquets. Li he deixat tota la iniciativa pero he deixat clar que més de 6a+/6b no munto, al final m'ha portat a unes vies bastant al limit del meu grau pero ho he disfrutat un munt.

Al final enllaçem 3 vies als Cingles de Guitarriu, amb un total de 285m de via equipada. Es necessiten 15 expres, a la guia diu que es pot rapelar la via amb dos cordes de 50m... nosaltres em preferit baixar caminant.


Imatge dels cingles de guitarriu. Recorregut de les vies no orientatiu

  • La Pruneta ensucrada:100 mt.,max.6c,obligat V+. Per arribar a peu de via cal pendre el camí de Guitarriu i després d'uns cinc o deu minuts de caminar agafar una traça a la dreta(alguna fita i marques vermelles) que tot remontant una tartera ens deixa al peu de la primera feixa,al sector Intramon.Un cop aquí seguim la paret a la dreta fins a peu de via(30 min.).Hi han dues vies, agafar la de l'esquerra, la de la dreta tiba bastant més. Hem toca començar el primer llarg de V+, i el primer pas ja hem dona problemes,.. per sort es només el primer, ja m'estava espantant... jejeje. Despres seguim amb un 6c que deu n'hi do com tiba en algun punt... més o menys l'intento pero acabo agafant cintes de tant en tant. A continuació em toca un 6a+ de primer que finalitzo sense masses complicacions i per rematar aquesta primera part un 6b+ que tambe em requereix algun pas agafat a les cintes.

  • Falcons:85 metres,max.6b,obligat V+.Un cop arribem al capdamunt de la primera feixa flanquejem a l'esquerra uns cinquanta metres fins que trobem l'inici de la ruta,aquest resulta fàcil d'identificar perquè hi ha un burí i el nom picat s'intueix. Aqui em toca començar de nou amb un V+ que deu n'hi do lo atletic que es.. bon canto pero molt continuat i vertical..amb poc descans. a continuació un 6a i un altre V.

  • Sabina mosquitera:100mt.,max 6c,obligat V+.Desde el final de la falcons prenem una traça a l'esquerra que contorneja la paret i passat el Quer Foradat trobem el peu de via(fletxa picada). Aqui hem torna a tocar començar si vull evitar fer de primer el 6c, aixi que fai un V de primer, 6c de segon, 6a+ de primer i un V facil de segon. Haig de dir que al llarg de 6c de segon el vaig trobar durissim i que alla si que el vaig fer quasi integral de cinta a cinta... suposo que els metres que portavem a sobre es notaven.

Per baixar seguim una traça a la dreta i seguint fites gira a l'esquerra per tornar a la paret en un petit espero que surt, fins arribar al Quer Foradat on amb l'ajuda d'algun cable arribem al caminet que travessa el cingle. El seguim de baixada i a l'altura de la Recaderia Vertical seguim avall passant pel Pas del Cabró (precaució que no hi ha cable !!) i despres de la desgrimpada el cami ja ens menara fins a la pista on tenim el cotxe.

L'escalada ens ha portat tot el dia i ens ho hem passat de pm!!. Molt recomanable.. al costat es veu la recaderia vertical... q ens pica l'ullet per un altre dia. 4 llargs amb maxim de 6a, es bastant assequible al meu nivell.

Piada d'en Marc a www.centrecac.cat.

Important: no s'hi pot escalar per nidificació de Gener a Juliol.

Info: Guia "Sadernes-Beuda" de C. Terma, X.Buxó y L. Alfonso (1.999). D-146

dimecres, d’octubre 04, 2006

Escalada a la Fuixarda


[4 d'octubre]

Avui tarda, m'he sentit inspirat... aixi que m'he endut una companya de pis de barna la Montse a la fuixarda.. ja feia temps que deia que hi volia anar.

Hem començat per explicar el funcionament basic dels diferents aparells, despres de quatre proves i veure que tenia clar el funcionament del grigri ens hem decidit a muntar la primera via, a la dreta a l'entrada del tunel. Un IV a la paret amb preses, que es fa molt facilment, l'ha repetit un parell de cops i quant he vist que ja anava millor ens hem anat cap a la pedra.

M'he trobat en Marc Busquets fent boulder,... feia temps que no el veia.. ja hem quedat pel dissabte a fer via llarga a Sadernes.

Hem anat a la zona de pedra.. bastant plena de gent com de costum.. acabo muntant sense problemes un 6a+ foixarda que sera un V com a molt. Una via amb canto picat i del gros. Mentre la Montse el repeteix... es posa a ploure aixi que hem de baixar i cap al tunel a fer una mica de boulder.

Feia temps que no passava per la foixarda.. i n'hem tret una sortida via llarga de bo.

Apala...

diumenge, d’octubre 01, 2006

L'Estartit : Rocamaura i Torre Moratxa

Penjo aqui una ressenya més actualitzada de les vies d'escalada que trobem en aquest sector, actualment hi han algunes vies que no tenen grau confirmat o que simplement no se de ningú que li hagi donat grau. Vindria a ser la versió fotografica del que en el seu moment va ressenyar en PGB amb la inclusió d'alguna via addicional.


Situació i accés:

Tot i que a la ressenya que circula per internet es proposa una altra ruta, aquesta es més ràpida, tambe te l'extra que no hi han tants xalets i per tant no cal anar sortejant cotxes mal aparcats.


Font: Institut Cartografic de Catalunya ( ICC). http://www.icc.cat
Sector Esquerra:

Aquest es el sector més conegut, respecte les ressenyes originals han aparegut algunes vies noves, i n'hi han algunes de velles que hem inclós.



1 .- V+
2 .- Escalfadora 6a
3 .- 6a
4 .- Ratamahatta 7b
5 .- La del Pare 7a
6 .- El chun i la mare que el va parir 6a+ (preses algo llimades)
7 .- Carme 6a
8 .- V+
9 .- 6c
10 .- V
11 .- Scadel 6c/+
12 .- Ànsia vertical 6c/+ (molt guapa)
13 .- Natàlia 7a+
14 .- ?
15 .- 6a+/b
16 .- V
17 .- V
18 .- V/+
19 .- 6b/+ (hi ha un pas bastant dur per sortir al principi, cal saberlo agafar bè i no es tan complicat)
20 .- 6b/+
21 .- 7a+ (via amb les xapes algo velles.. es veu durilla)
22 .- V+/6a (hi ha un bloc que sembla molt dur, pero un cop en saps el truc surt molt fàcil. La part superior s'agafa més tirant a l'esquerra i es més fineta). Creua la via num 16.
23 .- ?
24 .- V+ ?

Les que estan en negreta m'han comentat el grau directament gent que coneix qui les va equipar.

Sector Dreta:

Poques vegades es veu gent en aquest sector, i això que per mi te alguna de les vies més guapes. Suposo que la poca quantitat de vises i l'explicació complicada d'entendre de les ressenyes d'internet algo obsoletes en son la causa. Alguns itineraris no equipats es poden trobar al voltant de la que indico com a via 8.



1 .- Somnis Inmortals 7a
2 .- 6a La segona xapa no es veu des de baix, guapa.
3 .- Mandràgora 6a Clean equipat.
4 .- 6a Aprox. 30m, molt guapa i continua.
5 .- ? bastant durilla
6 .- ?
7 .- 6a ? Diria que mal dibuixada. Linia recta semiequipada.
Si es segueix el dibuix l'aleje final es de llibre.
8 .- ?

Hi han dues vies addicionals més a la dreta de la 4 amb un grau rondant el 6b. (no comprobades)

Sector Torre Moratxa:

En general bastanta vegetació i poc net, i algunes vies amb seguros envellits. Tot i això alguna via interessant la podem trobar. Fa bastant de temps que vaig visitar aquesta zona.. així que no recordo exactament per on passaven les vies.




Vies llargues:

Proximament.. directa gresca.


S'accepten opinions sobre graus i dibuix de vies més exacte (bastantes no les he pujat i les he dibuixat intuint on deuria anar la via). Per això a vegades la reunió no estarà exactament a on esta dibuixada.

Actualitzacions de Beuda.

Updated at: 22-abril-2007


A beuda existeixen nous sectors no ressenyats, i alguna via nova als sectors si ressenyats.

Indicar que el grau de Beuda es diferent.. si estas fort fisicament no et serà difícil provar vies de grau superior al que fas normalment (almenys en la majoria de sectors el grau es generós).

Comentaris:

Al sector G i H (Central i la Columna). Anteriorment comentava que hi havia una possible prohibició per nidificació, aquesta temporada no hem trobat cap cartell indicatiu com en anys anteriors i a la web de la feec la posa com a zona lliure de prohibicions (entorn del castellot).

Al sector E (Els Gossos) comentar que les vies curtes de V grau estan ultra-sobades.. per lo que ara son una mica més dures que en el moment en que es van equipar. Vigilar que algunes reunions (la de la musulmà per exemple) estan bastant deteriorades; el moscata de la Frenasso tambe esta força menjat.

Al sector F (Iniciació) es difícil de trobar... algun cop m'havien comentat que esta en bastant mal estat.

Al sector D (Del castell) existeixen dues vies no ressenyades a la dreta de Garrotxa Exotica (per cert.. aquesta no es difícil, pero deu n'hi do quins alejes que te). La primera seria un IV+/V; mentre que la segona més curteta no en tinc referencies, pero te pinta de ser durilla.

Per sobre del sector Reggae tenim una placa amb dos vies de V; tot i que alguna gent m'havia dit que les considera IV. Pricipalment considerar l'entrada més compromesa després bastant més fàcils.

Més enlaire tenim un altre sector amb sis vies de dificultat entre IV+ i 6b. Augmentant la dificultat d'esquerra a dreta. El grau de les vies aproximat.. segons la opinió dels presents era d'esquerra a dreta: 1. IV+, 2. IV+/V, 3. V+, 4. 6a, 5. 6a/6a+, i 6. 6a+/6b. Les vies guapes i ben equipades.

Com a novetat indicar que durant el més d'Abril s'han equipat 4 noves vies que complementen molt positivament l'escola al ser de grau baix. Gràcies Sergi per la feina feta !!. Es tracta de 4 vies, d'esquerra a dreta serien:

1.- L'Esperó de l Rubio. IV+.
2.- Faré-Barriga. V.
3.- Oliveras. V. (a comprobar l'estat de la reunió, a data del post tenia un seguro xungo. Facil agafar reunió de la via2)
4.- V+ ? (no m'ha quedat clar si es aquesta doncs segons comenten estan repensant on posar la reunió).


Visio de la zona no ressenyada a la guia Sadernes - Beuda.


Ortofotomapa de la zona, amb un esquema 'moooolt' aproximat dels camins per arribar.
Entrada de Espeleo+escalada a Beuda.

Zona escalada Sant Roc de la Barroca (pendent d'actualització)

El Cingle

Com es pot apreciar a la fotografia el cingle es bastant llarg, amb parets que deuen oscil.lar al voltant dels 100m. De tant en tant s'aprecien alguns desplomillos interessants.. la majoria suposo que dueen estar equipats amb burils.

El tipus de roca, una calcaria que en alguns trams es pot trobar una mica descomposta, pero es molt variable d'un punt a un altre.

Accés:

L'accés a la zona potser es un dels punts dolents, doncs hi tenim prop de 30 minuts, amb un desnivell important.. aixi que se n'ha de tenir ganes d'anar-hi.

* Al sector de sota l'ermita on hi han dues vies equipades, arribem desde la carretera que enllaça Sant Marti de Llemena i Bonmati, aparcant al km 1,5. Des d'aquest punt surt un corriol que ens mena a les cases abandonades del Poller (una furgona abandonada al mig del prat). Al final d'aquest prat a la dreta surt un corriol marcat amb traces vermelles que ens mena a Sant Roc passant per una zona on hi han les vies de burils d'uns 15/20m. Si a mig cami agafem la pista que puja fent ziga-zaga, arribem un punt on una fita indica l'inici del corriol de la base del cingle (marques taronjes flourescents), que s'ha de dir que es bastant perdedor.

* Altres sectors on encara no he investigat es podria accedir des de la pista que enllaça Sant Climent d'Amer i la Barroca.

Coordenades GPS:
Parking: UTM N 42º01'07.5" E 02º40'12.7" 304m
Fita indicant inici corriol sota el cingle: UTM N 42º00'58.4" E 02º39'48.9" 450m

El Sector de l'Ermita


Orientació de la cara SUD i EST respectivament del cingle, amb algunes vies dibuixades.

A - Canal taronja. Molt facil, no cal corda. Un sol pas de III+ que es més aeri que dificil, trobem un buril just passat aquest pas. La canal es bastant herbosa i a estones amb molta sorra, per lo que s'ha de vigilar a no relliscar. S'aprecia alguna via a la paret de l'esquerra amb burils.

B - Via blava. Un clau amb argolla a l'inici de la via, es veu a primera vista fàcil, pero faltaria posar-s'hi. No es veuen assegurances.. pero des de baix es veu factible almenys posar sabines en arbres.

C - Via groga. Via que es veu facileta, situada a la dreta d'un gran bloc separat del cingle per aproximadament mig metre. Esta plena de burils en mal estat.

D - Via vermella. No n'he trobat l'inici. La reunió superior esta al davant de l'ermita. 3 parabolts, 1 amb anella (no units per cadena). L'ultim tram de pedra (despres de la lleixa) seràn uns 15/20m i esta ple de parabolts. Evitable per una canal fàcil a la dreta.
Coordenades GPS:
Inici:
Final: UTM. N 42º01'02.7" E 02º39'43.3" 601m

E - Via "Iaia Pilar". Parabolada molt recent (encara es veu el polsim blanc). S'arriba per el caminet de marques taronjes, facil trobar l'inici doncs hi ha el nom a peu de via. No tenim més detalls de llargades o dificultat.

Ressenya a ressenya.net per Gerard Tubert.


Sector del la dreta. Al cami d'accés a Sant Roc.

Cami de pujada en vermell.. i les vies al sector puntejat.

Hi han vies curtes d'uns 15/20m, sense reunió i equipades amb burils. Si es te ganes, es pot muntar reunió a dalt amb els arbres (seguir el cami de Sant Roc va a parar a dalt).

Les dues primeres vies que es troben les vam probar en top-rope, la primera es durilla, amb passos molt llisos a baix i sense massa canto per les mans, deu ser un 6b o una mica més i tot. La seguent segueix una fisura, i es molt més facil, deu surtir un V+. Les dues comparteixen la part superior, amb passos atletics pero facils per entremig de dues roques.

Notes

Segons sembla ha d'haver-hi alguna ferrata en algun punt de la paret, almenys esta indicada com a activitat del passat Mercataventura de Salt.

Si algu passa per allà o be.. en te alguna informació, doncs endavant perque crec que fins d'aqui una bona temporada no podre tornar-hi a explorar.

Per cert... en algun punt es trobava inscrit el logo del GEIEG i la UEC, suposo que la UEC devia ser la sucursal de Girona que ja no existeix, i el GEIEG devia ser de l'etapa abans de reestructurar-se la secció de muntanya.. o sigui que esta xunga la cosa per saber-ne més detalls per aquesta via.

Escalada a Beuda

Avui estrenem Blog: I ho farem ressenyant una sortida matinal a aquesta bonica zona de la garrotxa amb l'Albert el meu germà.

Comencem com sempre per el sector dels gossos on cauen les vies seguents:


  • "Frenasso": V+ 30m. Bona via per començar es facil i permet fer un bon calentament, potser el pas més dificil esta a l'inici de la via.
  • "Una liblada a la pell": 6a+ 30m. Via amb algun pas bastant dur en algunes plaques que es passen en equilibri (molt poques mans).

D'aqui passem al sector de la columna, on decidim a probar alguna via que no haguem fet mai:

  • "El patiment del solstici": 6a 30m. es una via interessant.. pero te un pas que allarga bastant i on jo diria que es la zona més complicada.

D'aquest sector parlant amb altres escaladors ens recomanen al via "Orus, ..." al sector central i "la ressaca perpetua" al sector ultim. Aixi ens anem al sector ultim on:

  • "Ressaca Perpetua": 6a+/6b 30m. Una via molt recomanable, tot i que la dificultat es ferla en la linia recta es pot evitar alguns passos clau per els laterals. Combina regletes fines, passos amb una mica de desplom, equilibri...

Foto: Via Ressaca Perpetua.

Ja per acabar anem al sector del Castell on la bavaresa namaste em crida sempre l'atenció.

  • "Bavaresa Namaste": 6a+ 25m. La munto per la dreta, utilitzant el la torre de pedra que fa més facil la part més fina de la via. Un cop muntada la torno a fer amb toprope per la via recta (per l'esquerra) on es presenta bastant més complicada. La faig sense cap caiguda, l'entrenament de la upc va de pm jeje, i marxem ben contents cap a casa.

Ens queda per provar un altre dia la via "Garrotxa Exotica": 6c (que ens han dit que es assequible) i la dels "Orus, la pel....": 6a+

Apala... a tibar una estona.