Escalada a Solius
[14 d'octubre]
Avui ens hem decidit a tornar a fer friki... aixi que ens decidim per anar a Solius que fa temps que no hi anem. Ens havien dit que els forats de la carretera estaven tapats.... pero nomes els més importants. Un cop a les roques trobem bastanta gent a la zona... fins i tot algun conegut i tot.
Be, centrant-nos en el que ens importa avui hem començat com de costum a Roca Ponça OEST:
- "El Drac", V/V+. Via fàcil surt be, només amb una petita relliscada no esperada. L'Albert la puja de primer sense problemes.
Passem a continuació a l'Espero SUD on fem:
- "La Polvera", IV/V+. Facileta sobretot a la zona superior on la roca s'ajeu bastant.
- "El pol pe lluna"???, 6b. Es la que ve a continuació, molt dura la sortida una mica desplomada, apart d'aixo es fa bastant be. La teniem muntada per dalt, esperant algo bastant dificil, per lo que teniem dubtes de que fos realment aquesta (tambe perque esta muntada i a la ressenya parla de portar ferralla).
L'albert al peu de la via que identifiquem com a "el pol de la lluna".
Donem per acabada aquesta zona i ens passem a l'agulla de dalt OEST:
- "Triblobite Jones", V. Observant el dibuix veiem que hem fet una variant que no passa pel mig de la balma, per aixo ha estat bastant facil. Muntada per dalt, ens decidim a probar just pel mig a veure que tal.
- "Triblobite Jones", V+/6a. Te el pas de sortida de la balma bastant dur i a continuació bastant en equilibri pero surt be en top-rope.
Les balmes caracteristiques de la Triblobite Jones
Com que la zona d'assegurament esta just passada la corda fixa, es poc agradable assegurar des d'alla i la corda arrossega bastant aixi que ens canviem de nou de sector per anar al sector de l'agullola SUD:
- "Super Mariano", 6a. Una sortida dureta, segueix amb plaques d'adherencia amb equilibri, pero surt be.
- "Variant de la filla de la Pepa", 6a+. Provem nomes la sortida aprofitant que baixant de l'anterior posem les 3 primers xapes. Bastant dureta... s'allarga a una ma amb un bloc d'aquests de quartz que et deixa la ma feta caldo.
Els dos a peu de via de la "Super Mariano"
Un cop acabada aquesta.. decidim tornar cap a casa... que ja es tard. Ha estat una bona jornada a les roques de solius.
Apala.. a tibar fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada