dimecres, de febrer 28, 2007

Roca Roja de Corones

[28 de febrer]


Avui aprofitant que seguim enmig de processos de selecció i similars.. torno a quedar amb en Miquel per anar a tibar una estona, el lloc escollit: Roca Roja de Corones, al Ripollès.

L'entorn molt guapo, roca calcaria on predominen les vies d'uns 15/20m lleugerament desplomades amb algun sostre i amb tendencia a ser molt atletiques i continues, i com era d'esperar al final ens ha fallat la resistencia. Això si el grau mig de la zona esta per sobre de 7a, i de les 54 vies ressenyades, només n'hi ha 15 per sota de 7; i un sol V+. Pero això no era problema per en Miquel que venia molt inspirat, jo que encara estava una mica cansat li he intentat seguir el ritme pero al final ja no podia ni amb la meva anima.
En Miquel buscant 7a's per la paret.

- Luky la bola, 6a. Es la primera via "facil" que trobes només baixar a peu de paret, molt bona presa ideal per escalfar. Potser li posariem més un grau de V+, ja que no te cap pas massa compromés.

- Sopars de duro, 6b+. Comença per un sostre i despres va a buscar unes regletilles a dalt cap a l'esquerra, molt xula. En Miquel pringa al pas del sostre al no agafar la presa bona, despres m'hi poso jo i encadeno la via, això si.. patint una mica en el pas de sostre, pero amb l'ajuda d'haver vist on es posava en Miquel quan pujava.


Buscant la manera de passar el pas de desplom, i ja a dalt arribant a la placa de regletes.

- Tocomocho, 7a. Inspirats per lo be que ha sortit la via anterior, ens posem en aquest 7a del costat. Es una via lleugerament desplomada, amb un pas de bloc durillo al sortir ja del desplom. M'hi poso jo primer i passo tot el tram de desplom sense A0 pero amb algun descansillo, al arribar al tram de bloc els braços ja no tiren.. així que decideixo baixar. En Miquel s'hi posa i només pringa al pas de bloc, al baixar diu que troba el pas suficient per posar-hi un + al costat.


A l'esquerra i central diferents passos de Tocomocho; a la dreta en Miquel tibant a l'Esquirol, 6c.

Vist el percal... ens n'anem a una zona menys desplomada, on no haguem de tirar tant de braços. En Miquel fa la via "L'esquirol, 6c" en la qual ha d'esforçar-se de valent. Jo m'inclino per algo més assequible i em poso a:

- Benemérita, 6a+. Via assequible que surt sense problemes. No es de les millors de la zona, i te algun pas raro per la part superior, tot i que s'encadena sense problemes.

- La relíquia, 6b. Una via amb passos bastant sobats a la part inferior, després millora i te la seva gràcia. S'encadena be.

Com que es el torn d'en Miquel ens n'anem a provar més 7a, aquest cop anem a:

- Leif motif, 7a. Via que te tota l'estona un lleuger desplom, la primera xapa es una mica cabrona per arribar-hi. És de passos menys durs que el clau de la tocomocho, pero desploma una mica més, per lo que jo provant-la de segon m'hi acabo penjant continuament. En Miquel no aconsegueix encadenar, pero la veu assequible per properes ocasions.

En Miquel a Leif motif buscant com fer un pas (esquerra) i a Salut i feina (dreta)

A partir d'aquest moment... en Miquel es posa a Salut i feina, 6c+/7a, de la qual es pot destacar que les xapes estan lleugerament més allunyades que en les vies veines, i que es de tibar bastant per lo que el cansament no li deixa encadenar. Al peu de via fent el capullo em carrego el display de la camara digital... ha durat de nadal a sant esteve (2 mesos) !! quina rabia !!

Rebentats com estem.. ens n'anem a l'esquerra de tot on hi han les vies presumiblement més assequibles. Jo em poso a Sortint de fosc, 6b, via de cantos bastant romos i llimadillos, no la disfruto i al estar ja bastant cansat acabo abandonant a la 3a xapa: per avui ja n'hi ha prou. En Miquel puja per treure'n les cintes, i coincideix a dir que no es una via per disfrutar.


Guia: Escalades al Ripollès. Luis Alfonso i Xavier Buxò.

dilluns, de febrer 26, 2007

Sumant metres al Montsec: Vilanova + Terradets

[24 i 25 de febrer]


Aquest cap de setmana tocava via llarga, i així ens hem ajuntat amb en Marc, Jordi i Lluc, per anar a Vilanova de Meia a tibar. Com sempre que organitza una activitat en Marc.. ja se sap que acabarem rebentats.. així que jo ja anava bastant mentalitzat.

El dissabte ens centrem en Vilanova, aquí trobar vies que ni enMarc ni en Jordi hagin fet es fa complicat, així que comencem per una via que cap dels 4 havia fet:

- Plaerdemavida, 205m. 6c (6a obligat). Com passa a molts sectors de Vilanova.. la via esta molt proxima a les vies adjacents.. en certs punts es trepitjen. De totes maneres no ens entusiasma a cap dels presents, això si puntualment te passos interessants, tot i que no manté un estil similar en total la via. Com era d'esperar.. faig servir en més d'una ocasió l'ajuda de les cintes per tirar cap amunt. Remarcar... necessari algo de material per si es vol assegurar els importants alejes del trams facils del 2on llarg i llargs de sortida (nosaltres en vam prescindir).


En lluc al primer llarg de elplaerdelmavida(esquerra), i l'impresionant sostre de El clan de los chamanes (dreta).

Acabada la via, veiem que encara ens dona temps a fer-ne una altra (de fet ja ho teniem previst), així que aqui ja ens dividim i en Jordi i en Lluc van a provar la via Tierra de Nadie, 175m 6b+ (6a obligat), que en Jordi tenia ganes de fer-la. En Marc te en ment El clan de los chamanes, 175m. 7a/Ae (V+ obligat), pero al veure la placa desplomada i al estar ja una mica cansat.. li demano algun projecte més senzillet (impresionant el sostre de Ae). Així nosaltres ens acabem dirigint cap a:

- Rampes invertides, 225m. 6a (V+ obligat). Deu n'hi do amb el V+ del primer llarg, ja per posar la primera xapa (bastant elevada al meu parer) ja pateixes.. roca pulidissima, al arribar al segon seguro rellisco de la presa de ma i faig un saque important. Així que decideixo donar-li entrada a en Marc, que s'ofereix a fer tota la via de primer si cal. A partir del segon llarg millora la roca, i ja en els llargs superiors recupero la confiança i encadeno algun dels trams de primer. Via molt guapa, bons moviments amb bon canto i molt disfrutona. (Com que per aqui anava bastant cansat.. doncs no hi han fotos)

Quan estic assegurant en Marc al tercr llarg veig com en Jordi i en Lluc comencen a rapelar, cansats de no poder pujar en lliure pel cansament decideixen tornar un altre dia i disfrutar be de la via. Quina enveja en aquell instant.. pero més endavant acabo disfrutant de valent dels llargs i m'alegro d'haver continuat amunt. Mentre baixavem de la via.. en Marc anava comentant.. podriem fer una pujada rapida a la Necronomicon... el tiu esta fortissim, i no es cansa mai !! Jo m'inclino més per anar cap a Can Cirera.. a disfrutar d'una bona cervesa.

Ja al bar.. en Marc treu la guia de Terradets.. i comença a alabar la via Mescalina a la paret de les bagasses. Al final ens acaba convencent.. basicament estem tots bastant cansats del dia, i més desploms made in vilanova per demà, ens farien patir de valent. Al final molt bona elecció, a més s'apunta en Robert de Girona que no te ganes de carnaval, i per tant farem dues cordades una de 2 i una de 3.

- Mescalina (Terradets, Paret de les Bagasses). 430m, 7b. (6a obligat). A la guia posa que es dels millors itineraris de la paret, i ho corroborem. Moviments xulos i agradables, escalada per disfrutar i els llargs difícils es poden fer perfectament tibant d'estreps i cintes; tot i que es pot fer gran part de l'escalada en lliure. Quan faltaven 2 llargs per la feixa sens posa a ploure... sort que dura poc.. perque la part superior segueix amb llargs disfrutons i molt ben parits. A destacar el desplomillo de IV que et treu de la feixa.. aixo si que es un IV jeje.


En Robert a la primera reunió i en Lluc i en Jordi atacant el segon llarg. En Robert superant el desplomillo del segon llarg. I en Marc arribant a la reunió del 5e llarg.

Per arribar al Jardi vam fer servir el primer llarg de l'Anglada.. on seria necessari posar alguna sabina (desequipat), apart d'aqui la resta no es necessari material, tot i que a la sortida (fàcil) si que allunya una mica les xapes.


En Marc començant el 6e llarg, i en Robert arribant a la 7a reunió.

A destacar sobre ressenyes: la guia de Terradets nova, no te una ressenya actualitzada i la ubicació de les reunions no es l'adequada (esquema abans de reequipació?). Veient-ho un cop feta, bastant més util la piada de ressenya.net. A destacar que els llargs 2 i 3 els vam empalmar ja que ni ens vam fixar en la reunió que coloquen a sota del desplom. Indicar que al llibre s'indica que "pasos clave pulidos y poco agradables", apart del llarg de 6a una mica llimadet (el 5 de ressenya.net) la resta la vam trobar bastant acceptable. Les indicacions de ressenya.net son adequades (l'esparrec segueix sense xapa, pero tenia un cordino lligat).

A dalt de la via, foto de grup.

Ben cansats tornem cap a casa amb un somriure d'orella a orella... ha estat un finde genial i la meteo ens ha respectat molt. Amb ganes de tornar més sovint cap a aquestes contrades.

Guies:
Vilanova de Meia i zonas cercanas (Xavier Buxó i Luis Alfonso). 2002
Terradets (Xavier Buxó i Luis Alfonso). 2005
www.ressenya.net

dimarts, de febrer 20, 2007

Disfruntant de Rocamaura

Aprofitant que segueixo sense feina i que l'Albert no tenia classe fins a ultima hora de la tarda hem fet una escapada fins a Rocamaura, on feia temps que tenia ganes de tornar.


Hem començat pel Sector Esquerra. Aquesta es la part esquerra de Rocamaura, les altres vies no ressenyades a l'esquerra d'aquestes potser seria més idoni anomenarles Torre Moratxa per la torre que hi trobem al capdamunt, pero aquestes les deixarem per una altra ocasió. Destacar que la via indicada com a 21 la vam definir malament quan vam anar-hi amb en PGB, puja recte atravessant la via 16 (en comparteix un tram).

Mapa explicatiu dels diferents sectors.

- via 17, V+. Una via que la gran pega que te, es una petita repisa a la meitat que talla per complet la via, de totes maneres te algun pas interessant.

- via 18, 6a. Aquesta via la trobo bastant interessant, un pas de bloqueig al mig dona el toc interesant a la via.

- via 6, 6a+. Via força sobada, amb algun aleje i una zona que brolla aigua lo qual t'obliga a intentar no mullar els peus de gat. La part final segueix amb la tonica, pero es evitable per la via 8 (V+) en cas de no veure-ho clar. No l'encadeno i haig de xucar magnesi continuament... no es de les vies que m'hagi agradat més tot i que te algunes zones de passos molt xulos.


L'Albert a la via 6. Sobre seu es veu un muñoc negre que rajava aigua continuament

- via16, V. Despres de patir de valent en el 6a+, ens posem en una via més assequible. A mig cami es bifurca i la part de l'esquerra es un 6a+/6b; pensant en la via anterior acabem la linia més facil. Despres d'un tram una mica més finet, la via va cap a la dreta, la linia que segueix amunt seria la via 21.

Per canviar una mica d'aires ens passem al sector de la dreta, hi han unes 8 vies (potser alguna més) i haig de dir que les ressenyes son bastant complicades d'interpretar (només n'hi surten 4).

Foto de Rocamaura Sector Dreta amb les vies aproximades dibuixades.

Destacar que el clean equipat... no l'he fet i per motius evidents era complicat saber per on seguia un cop deixada la fisura. La via indicada com a 8 tampoc tinc clar per on tira, i la 7 es una linia una mica forçada, suposo que entraria més per l'esquerra de l'arbre (autoassegurant) i anar a buscar l'aresta a on hi han els bolts, pe finalment pujar i surtir per dalt. (S'ha de comprovar)

Anem directes a unes xurreres que recordava de la meva visita al gener amb en PGB, pero al veure la via la veig massa dura i provo la de la dreta (que despres comprovo que es la via 4 de les ressenyes).

- via 4, 6a (30m). Via molt xula, amb dificultat continua de passos atletics. Molt recomanable !!! Encadenada sense problemes. Sobretot no parar a la reunió intermedia (es de la via 5).

L'Albert a la Via4. Molt Recomanable!!

- via 5 (add-on propi), ??. Aquesta es la de les xurreres, te una reunió a mig cami de la via4. Surtida mig desplomada amb molt poc canto, la intento en top-rope i em costa un munt.. fins i tot apretant de cintes. (potser cap a 7a ??)

- via 2, 6a (30m). Via en la que pateixo bastant per pujarla i on haig de parar un moment a reposar. Alterna arrastrarse per empotrament, trams de bon canto, passos de fisura... es una via que he trobat molt guapa sobretot quan he arribat a la reunió. Recomanable, pero almenys jo hi he patit bastant. Cal dir que la segona xapa no es veu.. pero hi és, de totes maneres jo no l'he vista i he acabat fent un pont de roca a la meitat.


L'Albert dins dins de la roca (la segona xapa segons sembla es troba a l'altura del pont de roca que nosaltres tenim com a segona).
A la dreta l'Albert mirant d'empotrar el braç dins de la fisura.

- via 7 (add-on propi), 6a?. De la mateixa tonica que les anteriors, de totes maneres no se si he seguit la linia correcte, ja que l'aleje fins a la reunió compartida amb la via 6 es considerable (potser segueix amunt pero no he trobat cap xapa) i l'entrada agafa un espit de la via 6 i un pont de roca fet amb un cordino. L'Aleje es dels que fan por... perque a més no es que sigui massa fàcil (posible pujar una mica més per assegurar en un merlet i flanquejar fins a la reunió per presa invertida).

La placa llisa (per alli hi passa un 7b+), a la seva dreta surt la linia de la Via2

Suposo que era una via per fer amb caxarros que li han posat uns bolts a la part central.. perque la linia no te massa sentit. Com a detall curiós de la reunió... dir que just a sobre hi ha un petit esquelet clavat. No se.. a mi m'ha fet gracia (si no t'hi fixes es difícil de veure.. sembla que vagi de camuflatge).

Despres d'això... ja en tenim prou i tornem cap a casa a dinar. Això si haig de dir que m'han agradat molt més les vies d'aquest sector (la 2 i la 4) que qualsevol de les vies del sector esquerra.

Aps.. i atenció a possibles novetats a la zona... hi ha bastanta via equipada en roca en tot aquest massis del montgri i recentment em van comunicar que tenien pensat obrir noves vies per la zona del castell.

dijous, de febrer 15, 2007

Sky rando als Alps (II). Haute Route Ticinese

Be.. a continuació avui que m'he inspirat us poso la travessa del ticino (amb una mica de retard.. pero la ressenya s'ho val). Haig de dir que m'ha quedat una parrafada considerable.. així que millor coloco un index.

>> Introducció.
>> La ruta original.
>> La cronica.
>> Descripció de les etapes.
>> Dades d'interés.


Introducció.

Quan algu parla d'alta ruta majoritariament a tots ens ve al cap la classica per excelencia: la Chamonix-Zermatt. Indubtablement i parlant des de l'experiencia propia, es una de les millors travesies.. pero n'existeixen d'altres, algunes més conegudes que d'altres. En aquesta ocasió ens hem proposat a fer una travessa de la que no n'havia sentit parlar fins que ens la van proposar: L'Alta ruta del Ticino.

La poca innivació d'aquesta temporada ocasionava que l'accés a zones de glaciars es presentés més perillosa que de costum, doncs la presencia d'esquerdes no tapades i amagades per una petita capa de neu ens podia ocasionar algun petit ensurt. Així, la proposta de l'Ursula (que des de Munich controlava aquestes zones de Suissa) de realitzar una travessa de fins a 10 dies per la zona es presentava bastant interessant, i en Jordi i jo ens hi vam llençar de cap.

On es ? El Ticino és un canto suís, situat a l'extrem inferior tocant a Italia. No es massa conegut: la relativa poca altitud de la zona (pics amb altituds máximes de 3400m), la unica presencia d'un petit glaciar a la cara N del Rheinwaldhorn, i el fet de que no trobem cap estació d'esqui de grans dimensions proxima; la converteix en una zona desconeguda i tranquila; completament eclipsada per la zona veina de l'Oberland Bernois amb l'Eiger com a figura estelar.



La ruta original.

Aquesta ruta esta definida de diferents formes, de fet existeix la variant d'esiu i la variant d'hivern. De totes maneres hi ha un grup de 5 etapes corresponents a la travessa Hinterrhein - Airolo on totes les propostes coincideixen; adicionalment es proposen algunes variants o ascensions des de refugis de la zona. A partir d'Airolo existeixen diferents propostes, arriban la original fins a la població de Locarno. Aqui tambe tindrem bastanta variabilitat de jornades i horaris depenent de l'estat de la neu, i de les ganes d'agafar el transport public per avançar per el fons de les valls.

En el nostre cas la intenció inicial era fer la travessia completa fins a Locarno (l'Ursula encara no ens havia informat de les altituds de travessa), malhauradament la presencia de neu en cotes baixes escassejava (es passava per altituds d'entre 1000 i 1300m), aixi que finalment ens vam decidir per abandonar la travessia a la població d'Airolo despres de 6 dies de travessa.

La nostra ruta final de 6 dies per la zona del Ticino

S'ha de dir que no es una travessa amb grans descensos, més aviat es "travessa", aixó vol dir que es completaran grans distancies on el desnivell final si pot ser important, pero les baixades fortes seràn puntuals.



La Cronica.
Amb en Jordi vam arribar a Hinterrhein el dilluns al vespre amb temperatures de -8ºC a les 19h. Despres d'algun petit contratemps al introduirnos a la base militar pensant que anavem cap al poble, ens trobem amb l'Ursula i vistes les temperatures ens dirigirim a la població veina de Nufenen (a Hinterrhein no hi havia res obert) per tal de sopar calent i comentar els detalls de la ruta. Les primeres impresions ja ens fan descartar quasi segur l'arribada a Locarno (impossible que tan avall hi hagi neu), no obstant considerem la opció de finalitzar a Fusio (7 dies).


Després de sopar.. i vistes les temperatures prescindim de la idea inicial de fer un bivac al costat del cotxe i habilitem la part posterior per dormir-hi a dins. Encara sort que haviem pillat el sac bo.. perque tot i això al tocar els laterals del cotxe quedes congelat. Ens despertem poc abans de les 9h (amb el cotxe marcant temperatures de -14 ºC), pero entre el fred, el cafè, la ultima repassada a la ruta, la preparació i distribució del menjar i material comú no ens posem els esquis als peus fins les 12h45. Total... eren només 3h30 de ruta.

Després de fer mitja hora d'esqui, arribem a una caseta d'estil militar... i sorpresa!! una tanca que posa un cartell HALT, que tot i no saber alemany ja em suposava que volia dir. La Ursula va anar a parlar amb el soldat, resulta que l'exercit Suis estava fent practiques de tir a la vall. Això significava que durant tot el dia estarien provant els tancs i similars i l'entrada logicament estava més que prohibida.

Buffff.... tots vam pensar rapidament amb la confortable nit anterior... així que vam començar a buscar alternatives. En el mapa es veia una ruta secundaria que passava per un petit passadis entre muntanyes a la dreta de la ruta que teniem prevista, amb les presses i la ilusió de no haver de pernoctar al cotxe de nou vam mirar malament els horaris i vam tassar la nova ruta en 5h30 (posteriorment veuriem que van ser unes quantes més). Això significava fer cap a 2h de fosc.. pero amb la lluna plena i cap nubol a la vista això no seria problema.

Així que de nou cap a Hinterrhein i a pujar per la nova ruta. Haig de dir que vam gaudir en tot moment d'unes vistes increibles, d'una neu pols genial (sense traçar cosa que ens va fer treballar de valent), i d'un ambient molt alpi. A més la tranquilitat era increible, només truncada en algun moment per el retruny dels canons al fons de la vall, ja que les practiques van durar fins ben entrada la nit.



Després d'un constant puja-i-baixa en una altura mitja de 2 500 m, rellevant-nos per obrir traça sobre un bon tou de neu pols, i sense quasi utilitzar el frontal (la lluna plena iluminava de valent) vam arribar a quarts d'onze agotats al coll del Höhberglücke.

Allí encara ens quedava un descens de prop de 700 m per neu pols (genial !!), després un flanqueig entre bandes rocoses travessant allaus caiguts, ens va fer prestar molta atenció (prohibit relliscar !!) fins que a les 23h45 vam entreveure ja la silueta del refugi davant nostre.


Total... unes 11h des de la sortida del cotxe, pensant que en 3h30 estariem preparant el sopar al refugi. Això si una experiencia
molt recomanable ( increible baixar per un tram de canal de
menys de 2m d'amplada amb neu pols i sense apreciar massa be el que tens més endavant).

Com sempre els refugis suissos solen ser molt hospitalaris, un refugi obert com aquest no dura ni quatre dies als pirineus !! Ens vam preparar un bon sopar i a dormir, que l'endemà ja teniem decidit que fariem una ascenció a algun pic de la zona per tal de descansar.

El dimecres ens llevem una mica cansats, pero amb ganes d'assolir algun pic de la zona, per la seva proximitat al refugi i la integre sortida amb esquis ens n'anem cap al Pic de Stabi. Vistes increibles per aquest fàcil pero interessant pic, des d'allí una pala continua fins a sota el refugi, en aquest cas la neu pols ja s'ha de buscar més i en alguns punts es troba força ventada creant una crosta que ens fa treballar de valent.


Per dijous tocava seguir la travessa... i assolir el punt més alt de l'itinerari: el Rheinwaldhorn de 3 402 m. El dia pero s'aixeca ennuvolat i una mica ventós, fet que provoca que a mesura que guanyem altura la neu pols del fons de les valls es converteixi en neu dura, on l'ascens es fa més ràpid pero tambe més delicat (perque sempre ens fa mandra posar les ganivetes ??). Despres d'unes dures pujades, arribem al läntalücke, d'on al cap d'una estona començarem una cresta fàcil entre blocs de pedra. Un ambient més alpi, que ens permet coronar la part superior del glaciar N del Rheinwaldhorn.
Arribant al coll de sota el Rheinwaldhorn s'ens passen les ganes de pujar-hi, el vent es increiblement fort, i tot i que a estones surt el sol, majoritariament el pic esta envoltat de nuvols. Així que ens reunim a l'altra banda que esta una mica més arrecerada del vent, i ens preparem pel descens, increibles vistes sobre les valls del davant. Comencem un descens per neu dura i buscant el millor cami per tal d'evitar trepitjar pedra (cara SUD).

Amb un descens final molt pronunciat arribem al nou refugi on podem gaudir d'una increible posta de sol sota una panoramica genial.


El divendres s'aixeca assolellat i sense ni rastre del vent del dia anterior (aixo si que es mala sort, el dia que anem més amunt i no podem gaudir de les vistes !!). Avui ens espera una jornada sense grans desnivells en la que recorrerem molts de km. Seguint la vall anem trobant cases d'estiu, un pantà mig glaçat, i arribem a un punt on tenim un tunel !! per evitar unes muntanyes rocoses i amb massa vegetació es travessa per el tunel fins a l'altra banda de la vall on ens trobem en un balco amb vistes a Campo i a la presa. Aqui la cara Sud tambe fa de les seves.. i hem d'aprofitar la pista per poder baixar fins a Campo.

Un descans a la micro estacio d'esqui, i comencem la pujada cap al refugi, inicialment per una pista i la part final per les traces dels raquetaires... increible la directa que fan aquesta gent, en alguns punts hem de sortir de la traça: n'hi amb l'alça a tope l'adherencia ens permet pujar !! El refugi curiós, esta envoltada de 3 cases més just on s'acaba la vegetació. Aquest es l'únic punt on trobem algu de la ruta que no sigui una població, 3 jubilats que estan fent travesses per la zona i que ens informen que fins a Airolo anirem justets de neu... i que despres millora una mica pero tampoc massa.



El dissabte ens toca tambe una d'aquestes jornades llargues, en les que el desnivell no es molt important. Despres d'arribar al passo di gana negra (zona poblada amb uns grans blocs de pedra negra) ens toca fer el descens.. en el refugi ja ens havien dit que faltava neu.. pero això es una mica extrem. Anem buscant canaletes de no més de 3m d'amplada que van baixant... intentant passar d'una clapa de neu a l'altra (finalment haurem de baixar 50m a peu per enllaçar). A baix neu primavera, primavera.... i arribem a un parc de raquetes on comença a bufar fort el vent.

Amb un vent important comencem la remuntada cap al Passo del Sole... avui al ser dissabte ja comencem a veure gent, bastant lluny per això. Al passo aquest tenim un bloc de calcaria increiblement clar al mig de la neu... molt curiós de veure. Al arribar al pas... el vent es increible!! així que no ens entretenim massa i iniciem el descens cap a Cadagno.



El refugi de Cadagno potser es el més vell de tots els que hem estat, poc aillat i fa bastanta fred tot i dormir amb plumon i 4 mantes a sobre. L'endemà ja hem decidit que finalitzem a Airolo... tocarà baixar al llac Cadagno.. remuntar fins al Lago di Tom i arribar a l'últim coll on ja apreciem el nostre final. D'aquí per acabar amb bon gust de boca... ens posem a baixar pel mig del bosc amb un tou considerable de neu pols i inclinacions de 45º, on disfrutem com mai. Això si.. ens hem passat de llestos.. així que ara toca remuntar fins uns metres per recuperar el bon camí fins a Airolo.

A mesura que baixem.. cada cop hi ha menys neu i ens hem d'acabar treient els esquis un tram, per finalment acabar d'agafar uns prats esquiables fins a l'entrada d'Airolo. Ja hem acabat... i a tots ens ha entusiasmat la sortida, pero ens hauria agradat amb més neu per tal de poder acabarla.


Aquí agafem el tren primer i el bus després perque ens deixí a Hinterrhein, on al arribar veiem que el cotxe d'en Jordi tenia els 4 intermitents funcionant... i logicament la bateria incapaç d'arrencar el cotxe. Cagun dena.. només faltava això: apretar el cotxe amb el fred que fot, i les carreteres totes amb neu. Despres d'uns quants intents aconseguim engegarlo i tornem cap a casa.. no sense abans parar a una àrea de servei italiana a fer un topic: Sopar de pizza!!



La ruta.

Comentar que la ruta esta generalment marcada amb cartells indicatius amb direccions, marques blanques i vermelles i en alguns punts amb pals estil pista d'esqui amb les inicials HRT.



Hinterrhein

Hinterrhein es una població petita a la sortida del tunel de San Bernardino, disposa d'un bar/fonda pero no esta obert tot l'any. No obstant a la població veina de Nunenfen trobarem un bar/restaurant obert.

A considerar tambe la presencia d'una zona de practiques militars a la zona. Donat que ens serà necessari travessar aquesta zona, serà util informar-se previament dels horaris i zones afectades per aquestes practiques (telefon +41 81 6601111). No cal dir que davant la troballa d'un projectil el millor serà no tocar-lo i informar les autoritats corresponents (recompensa de 50 CHF per cada projectil trobat).

1a etapa. Hinterrhein - ZapportHutte

Aquesta primera etapa te dues variants, la original de la ruta es la pujada logica per el fons de la vall. No obstant les practiques militars, l'elevat risc d'allaus del tram final (Zapportstaffel), i la molt interessant alternativa, fa que recomani realitzar la ruta secundaria: més dura, pero molt més alpina.


1a. Via el Höhberglücke

Desnivell: + 1 500m, - 700m.
Horari: 8h30.

Surtim del parking habilitat a l'entrada OEST de la població de Hinterrhein (1.620m). Comencem a pujar per la banda dreta del RäppierBach, i passem rapidament a la banda esquerra per un pont seguint una pista que puja suaument. Despres d'un parell de curves i cap a la cota 1800 deixem la pista per desviarnos cap a l'esquerra per pujar suaument fins a la cota 2250 per agafar un passadis entre les bandes rocoses. Veurem una antena que hem de vorejar per dalt.

A partir d'aquest punt es important no guanyar massa alçada, doncs ens trobarem amb el Schmarz Turra (2 519m) que podem vorejar per sota per arribar a la cota 2500. D'aqui començarem a trobar un seguit de pujades i baixades suaus mantenint-nos al voltant de la cota 2500, que ens permetran passar al peu de les parets del ChilChalphorn (3 039m), Lorenzhorn (3 044m) i Schmarzhorn (3 025m), fins arribar al collat del Höhberglücke (2 920m) als peus del Höhberghorn (3 004m).

Aquesta ruta més dura que la normal ens permetra realitzar un descens molt evident en direcció al fons de la vall de prop de 700m. Important quedar-se a la banda esquerra doncs al voltant de la cota 2 450, existeix un pas entre les bandes rocoses que ens permet arribar directament sense flanquejos just a sobre del refugi de la ZapportHutte (2 276m). Quan trobem una petita caseta al voltant d'aquesta cota, trobarem el refugi just a sota.

En cas de no trobar el pas, sempre es pot acabar de baixar fins a la cota 2 300, i flanquejar a l'esquerra per entre les bandes rocoses sense perdre alçada. Important remarcar que aquesta opció pot comportar perill de caiguda d'allaus i en algun tram es una mica exposat amb neu dura.

1b. Via el Zapportstaffel
Desnivell: + 650m.
Horari: 3h30.

Aquesta ruta amb risc segueix el recorregut de la vall passant a la dreta del riu. Es un recorregut sense perdua que es mante durant molts km en pujada molt suau al voltant dels 1700m, i que travessa un camp de practiques de tir militars. Indicar tambe que el tram final, consisteix en un congost on el risc d'allaus pot ser bastant elevat.


2a etapa. ZapportHütte - Piz de Stabi (3 136m)

Desnivell: 1 200 m.
Horari: 5h


El recorregut consisteix en seguir la vall de pujada fins a l'altura de la vall que baixa del Höhberglücke. Allí canviem de vessant del riu, per iniciar la pujada per les rampes suaus fins arribar en camí molt evident a la part EST del ZapportGletcher, d'allí encarar-se cap al coll del ZapportPass i sense guanyar altura flanquejar als 3 000m per posar-se a la pala final del pic. Ultims metres amb timbarro important a la dreta.


3a etapa. ZapportHütte - Capanna Adula (UTOE)

Desnivell: + 1 000 m, - 860 m.
Horari: 6h30.


Sortirem del refugi remuntant la vall per la banda dreta del riu, just arribar al fons (2 400 m) començarem a pujar per una pala ample a la dreta. Al voltant dels 2 600, podem elegir dues opcions, o be anem per la dreta a donar volta per evitar una banda rocosa just davant, o be pujem per l'esquerra seguint les fites del cami d'estiu. Nosaltres vam agafar aquesta pala de l'esquerra, que ens dona un pas entre bandes rocoses a una altitud d'entre 2 800 i 2 900. D'allí anem a buscar el coll marcat com a läntalücke a 2 979m.

Ara ens desviem per l'aresta cap a la dreta, fins a on puguem seguir amb els esquis. Aqui comença un tram de cresta rocosa fàcil que ens deixa al capdamunt del läntagletcher a 3150m. D'aqui ja veurem la pala final del Rheinwaldhorn (3 402 m), a la que ens podem dirigir o be anar cap al collet a 3 250 m que ens permet l'àcces a l'altra banda de la vall.

El descens directe travessa un glaciar, per tal d'evitar-lo ens dirigim a la dreta cap als peus de la paret de la Cima della Negra. D'allí surt una canal que en bona innivació et deixa directament a la cabana amb pendents pronunciades, d'altra banda es evitable desviant-nos a l'esquerra a la cota 2 650.

En el mapa existeixen dues cabanes Adula, nosaltres ens dirigim a la superior pertanyent al UTOE i situada a 2 393 m. Es possible tambe dirigir-se a la cabana del CAS pero esta en millors condicions aquesta primera cabana.


4a etapa. Capanna Adula (UTOE) - Capanna Bovarina

Desnivell: - 1 300 m, + 670 m.
Horari: 7h.


La jornada començarà amb un descens fins arribar a l'altura de la Cabana Adula del CAS, seguirem la vall mantenint-nos a la banda dreta del riu. Aquest es un tram en el que s'haurà de remar una mica doncs la pendent no ens ajuda massa a avançar.

Passarem per la dreta d'una presa, i seguidament trobarem una vall que baixa a la dreta, pero nosaltres seguim recte. Aviat trobarem el primer alicient de la jornada, després d'un punt indicat com a Passo Muaux trobem un tunel estret (il·luminat) ens permet atravessar la muntanya per deixarnos a l'altra banda. Allí sortirem amb vistes a Campo Blenio i a la presa del Lago di Luxxano, seguirem la carretera que ens portarà a l'altra banda de la vall mitjançant un tunel per dins de la presa.

Des d'aqui baixarem fins a la població de Campo Blenio a 1 200 m d'altitud on trobem les primeres zones on cal buscar la neu i vigilar de no rallar els esquis. Remuntem la vall de l'altra banda (per la zona on hi ha un remuntador d'esqui). Aqui tenim diferents opcions, la més rapida consisteix en seguir la carretera que remonta pels diferents nuclis poblats fins a Ronco di Gualda a on deixem la carretera per seguir l'itinerari del Sentiero. Tambe podem agafar el Sentiero directament a Campo Blenio que puja més directament i normalment pot estar marcat com a sender per a raquetes.

El tram final puja fort fins als 1870 m per sota una linia electrica primer i finalment va a sortir a un nucli amb 3 cases, una de les quals esta forrada de fusta clara: el refugi de Bovarina.


5a etapa. Capanna Bovarina - Capanna Cadagno

Desnivell: + 1150m, - 1000 m.
Horari: 6h30.

Remuntem la vall seguint el riu Ri de Gana Negra, mantenint-nos a la seva esquerra. A 2140 travessem el riu i seguim remuntant en direcció al coll de la dreta de la vall. A l'altura de 2400 comencem a trobar blocs de pedra negra, i finalment arribem al Passo di Gana Negra ( 2 480 m).

Aqui el descens es fara per una canaleta en direcció SE, cal vigilar de no desviar-se ja que més a l'esquerra tindrem un bandes rocoses que ens podrien dificultar la baixada. Adicionalment considerar que es una cara SE i per tant pot faltar neu (en el nostre cas vam haver de baixar 50m a peu per enllaçar els trams de neu).

Arribem a l'Alpe Casaccia a 1818m on hi ha una area de parking amb itineraris marcats per a raquetes. Seguirem l'itinerari que ens porta al Passo del Sole, a traves de les senyals de Sentiero.

Un cop al Passo del Sole, haurem d'iniciar el descens mantenint-nos en tot moment a l'esquerra de la vall. Tot i que pot semblar més intuitiu passar pel mig, aixo ens estalviarà remar un bon tros al fons de la vall. A l'altura de x m creuem el riu per un pont i iniciem un petit ascens fins al refugi.

6a etapa. Capanna Cadagno - Airolo

Desnivell: + 450 m, - 1200 m.
Horari: 4 h.


Sortim del refugi en direcció al nucli pobla al sud del Lago Cadagno, creuem el riu i avancem en direcció E en pujada buscant un collat a 2 077 m. Allí baixarem uns metres fins a la base del Lago di Tom. Allí caldrà remuntar per les combes de més a la dreta tambe en direcció E fins a l'altitud de 2 200 m on ens desviem a l'esquerra per anar a buscar el coll de la Bochetta del Camoghé a 2 242 m.

D'aquí ens espera ja l'ultim descens, ens dirigim a L'Alpe di Lago. Seguim en direcció SE i baixant pel mig del bosc fins a buscar el sentiero local en direcció S fins a 1680m on ens desviem a la dreta (SE) (important remarcar que tot i que es pot baixar per diferents punts, si no marxem el maxim possible cap al SUD ens tocarà fer un tros de pujada del sentiero local). Aquest cami que comença per prats acaba finalitzant en un cami estret pel mig del bosc que pot ser complicat davant l'absencia de neu. Més avall s'obre la vall i la pista ens deixa a l'entrada d'Airolo on haurem d'entrar caminant (1100m).


Airolo

Aquesta es la població intermitja de la travessa, en aquest punt la continuació ens permet assolir el pic Cristalina. Seguir fins a Fusio i d'allà remuntar muntanya amunt per arribar a Locarno amb 3 jornades més. S'ha de dir que adicionalment es pot ampliar la ruta arribant a altres refugis de la zona, tenint en compte les marques de ruta d'esquis adjuntes als mapes suissos.

D'Airolo es pot arribar mitjançant tren fins a Bellinzona, allí podem agafar un bus que ens portarà fins a Hinterrhein (consultar abans de marxar els horaris ens pot estalviar algun ensurt).


Continuació de la travessa

La travessa segueix fins a Locarno. D'Airolo ens dirigim a Ossasco, on generalment es va amb bus. D'allí es puja a la Cristallina-Hütte i es va fins a Fusio. Depenent de l'estat de la neu i la ressenya aqui ens proposen diferents variants fins a Locarno on en unes quantes ja t'indiquen que s'haurà d'anar caminant.



Dades d'interés.

>> Mapes. Recomanables els mapes del Swiss Topo 50. Cartes de randonnées à ski:
- 267S San Bernardino
- 266S Valle Levantina
- 265S NufenenPass
- 256S Disentis

>> Refugis
ZapportHütte (CAS)
Capanna Adula (UTOE)
Capanna Bovarina (UTOE)
Capanna Cadagno (SAT)

>> Meteo:
Meteo Suisse

>> Schiezzplatz Hointerrhein - Rheinwald info. (camp de tir militar)
Tel. +41 81 6601111
Suposo que un mail al refugi tambe et pot informar dels horaris.

>> Transport public:
La Poste Bus (FR)
Servei Transport public Ticinese (IT)

dimarts, de febrer 13, 2007

Dia inspirat a Solius

El diumenge vaig rebre una trucada d'en Miquel.. tenia ganes d'anar a escalar, i em va fer una proposta interessant: escalar per Solius el dimarts.

Tot i que en alguns punts la roca encara estava una mica humida, el sol que ens ha acompanyat la major part del dia ens ha permés escalar molt de gust disfrutant de la roca. Com que en Miquel no hi havia estat mai, hem començat per alguna cosa assequible, i ens n'hem anat cap a l'Agulla Central.

- A la page. V+, 30m. Es una via fàcil, que comença amb una rampa inclinada de IV+ i acaba amb uns passets que apreten lo suficient per donar-li aquesta graduació.

El seguent objectiu estava en les vies del canto, pero al veure que els dos l'encadenavem sense cap problema ens hem dirigit cap a la cara OEST on tenim vies més curtes pero més intenses.

- La llei del puma . 6a. Aquesta ja es una via més continua, amb algun passet més durillo, on ens fa dubtar una mica l'adherencia de la roca. De totes maneres l'encadenem els dos.

- El quart de l'Eduard. 6a+. Suposo que el tal Eduard devia estar bastant fort, ja que tot i que es una via d'un sol pas, aquest no es del tot trivial. Encadenem no sense abans mirar-nos més d'una vegada com haviem d'encarar el pas tecnic.

- El puto avi. 6b+. Veient que ens estaven surtint be les coses ens posem en aquesta via, que te alguns passos una mica finets.





En miquel abans d'encarar els passos durs de El puto avi.


Com que tornem a encadenar sense masses problemes i ja veiem que avui estem inspirats, ens dirigim cap a Roca Ponça cara EST.

- Trempera matinera. 6c. Aquesta es una via de continuitat, provo de primer i acabo pillant-me d'alguna cinta. Com sempre em fa cosa caure i a la que hem començo a desequilibrar acabo agafant la cinta.... molta psicologia falta encara. Be.. lo important es que no el veig tant impossible, i suposo que amb algun que altre intent més acabara sortint algun dia. En Miquel quasi encadena, pero es desequilibra en un pas perque no agafa la presa bona, ell ja te més assentat aquest grau. M'ha agradat sobretot el pas del monodit, tot i que no m'ha acabat sortint, es veia molt xulo de fer.

- Flames de pedra. L1: 6c. Estem un rato determinant quina es la via, des de baix ja es veu una sortida cabrona del forat. La prova en Miquel i s'ha de penjar per mirar la sortida del forat que es veu impossible (potser algun canto trencat falta...). L'acaba i hem comenta que la veu bastant més dura que el 6c i concentrat en aquell pas, la resta per l'estil. Ho provo de primer i tot be fins a la sortida del forat, t'escup cap a fora i el canto es romo... així que no tinc miraments i hem poso a practicar A0 en les dues cintes que et treuen del forat. La resta acaba sortint be tambe.

En miquel empotrant la cama al forat de sortida de la via Flames de pedra.

- Suite Cabirol. [7a > 6c]. En miquel es queda amb ganes de 7a, així que anem a fotreli en aquesta. Concentra tot el grau en els primers 5 m, i acabo surtint en A0 de la 2 xapa, la resta es fa millor, pero es bastant durillo. La part superior la indica com a 6c, nosaltres ho deixem a la primera reunió que trobem. Sembla ser que això de la pujada gradual funciona molt b !!

Com que comença a refrescar ens passem a la cara OEST, on ja toca el sol.

- ITACA. [6b > V+ > 6c+]. Aquesta via comença amb una sortida molt dura (almenys si no ets molt alt costa arribar a la bona presa) que jo haig de passar en A0, i catalogada de 6b. Despres un tram de placa d'adherencia amb bon canto et deixa sota un petit sostre on comença la part dura de la via. Acabo pillant-me un moment de la cinta, pero la via te bastant de canto. En aquesta en Miquel es passeja... i ja al arribar a baix em comenta que li sembla menys del que li donen ja que te molt de canto a dalt, despres de fer el segon llarg de la via Drac m'ho corrobora.

- El Drac (Queen). [L1: V+ i L2: 6c+], 32m. El primer llarg es ampliament conegut per molta gent, doncs aquesta es una de les vies més guapes de l'escola per molta gent. El segon llarg, i més si l'empalmes amb el primer es fa bastant dur (pes de la corda i roçament important), passos llargs, fins i delicats; això si molt ben equipats (es pot passar en A0 sense masses problemes). En el segon llarg m'arrastro literalment per la via, doncs la zona clau la passo d'A0 en A0: bastant, bastant durilla aquesta via, sobretot comparada amb l'anterior. Aquí en Miquel tambe flipa bastant... es dura i ja a aquestes hores les forces comencen a fallar !!

- La Gabina. [L1: 6a>5 i L2: 6b], 30m. El primer llarg te un unic pas a baix, que li deuen donar 6a per el fet d'haver d'agafar-se a un monodit, la resta es un V. Atenció anar en compte just abans de la reunió, perque una part del bloc de pedra que hi havia no hi es, per lo que el del canto pot correr la mateixa sort. El segon llarg es bastant continu.. amb passos finets i cantos petits, quasi a dalt m'haig d'agafar un moment a la cinta en un flanqueig que no ho veia massa clar, de totes maneres acabem la jornada amb molt bon gust de boca.

En miquel afrontant el segon llarg de El drac

Aps.... per celebrar-ho en aquesta ultima via acabo fent els ultims dos metres fins al cim de Roca Ponça (avui es la primera vegada que acabo a dalt de tot!!)... llastima que ja no hi hagi la bandera... m'hauria agradat trobarla.

Increible jornada a Solius... i amb unes ganes bojes de tornar-hi !! que tremolin els 6c's.... jeje em sembla que el proxim dia tremolare jo jeje. Apa doncs.. a veure si la proxima trobada blogger.. es fa a Solius, que aqui possiblement s'em donarà millor que al Torrent dels Porxos.

diumenge, de febrer 11, 2007

Trobada Blogger al torrent dels Porxos

El dissabte vam participar en aquesta 2a trobada de bloggers que va tenir lloc al berguedà... i més concretament a la zona del torrent dels porxos.

Tot i que la zona picava una mica massa de grau per mi, ens ho vam passar de conya. Vam tibar una estona, vam gaudir de les acrobacies dels q estaven més forts en les vies desplomades i vam finalitzar la jornada amb una suculenta barbacoa.

Va ser una jornada sota amb sol, una mica de vent.. pero acceptable. Pero be.. lo important era coneixer més a la gent que es troba darrera de cada blog, i compartir unes estones tibant a la paret.


Apa fins la proxima !!