Alta Ruta de L'Oberland Bernois
Seguint amb la tonica dels darrers anys, per setmana santa toca una alta ruta en skis. Aquest any ens hem reunit amb en Ramon, en Jordi i en Ricard i hem anat a fer l'Alta ruta de l'Oberland que era l'objectiu de l'any passat que es va haver d'anular per culpa del mal temps.
En gran part ens hem centrat amb la proposta de l'Oriol Guash al seu llibre "Alps amb skis", tot i que facilment s'en poden modificar alguns punts segons la meteo o les prioritats del grup.
1er dia. Arribada al refugi del Monch (3 650m)
[+ 196m, 45min]
Aquest dia es el que et permet posar-te en contacte amb els mites de l'Oberland: el jungfrauBahn, la Nord de l'Eiger, les primeres visions de la fascinant glacera de Aletschgletscher si el temps acompanya i posiblement a més d'un algo de mal d'altura (+3.000 m de cop no son menyspreables). A mi personalment em va fer gràcia veure els diferents noms que surten al llibre The White Spider, sobre l'ascenció de la Nord de l'Eiger, i imaginar el possible itinerari que van seguir en H. Harrer i companyia.
Arribem a interlaken de bon matí, hem fet el ronso més del degut durant el bivac a l'area de servei.. i es bastant més tard del que voldriem. Increiblement coincidim amb el 10th SnowOpenAir Concert que te lloc al Kleine Scheidegg, això ens fa perdre alguna conexió de tren per massificació i encara ens retrassem més.
La Nord de l'Eiger, el mega concert a l'estació d'esquí i en Ramon arribant al refu.
Cap a les 14h agafem ja el JungfrauBahn, que en pocs minuts guanya una quantitat de metres considerables, ... de sobte: parada al Eigernordwand. Gaudim de vistes increibles de la part inferior de la paret. Una nova parada i ja arribem al Top of Europe (3 454m). Abans d'arribar ja t'informen de les possibilitats comercials que gaudeixes en aquest seguit de galeries excavades a la roca.
Sortim a fora el glaciar, ens espera un recorregut de 45min amb desnivell molt suau i completament senyalitzat amb pals, et porta fins al mateix refugi del Mönch. Si la intenció es pujar al Mönch, ens haurem d'aturar a l'aresta SE on es deixen els esquis i es puja a dalt relativament ràpid.
Al coll, la majoria de gent es dirigeix a pujar al Gross-Fiescherhorn, un pic que es puja de forma relativament fàcil amb trams mixtes de roca i neu, nosaltres personalment tenim en ment el Hinter-Fiescherhorn, que en teoria es fa integrament amb esquis. Aqui ens enduem els dos ensurts del dia, la rimaia aparentment tapada, s'asenta i esquerda tan bon punt posem el primer esqui a sobre (jo que era el que m'estava posant a sobre, ja us dic que no em va fer molta gràcia). Davant la impossibilitat de afrontar el pic per aquesta cara més fàcil ens vam dirigir a la cara més directa per pujar amb grampons, increiblement es va trencar una placa de vent bastant prima que no haviem detectat, i que ens va passar per sobre sense consequencies enterrant les motxilles i esquis que teniem al peu de la pendent. Davant aquesta situació decidim baixar cap al refu.
La baixada increible, som els primers i estrenem tot el recorregut, neu pols increible amb unes vistes genials. La baixada es fa per la banda més Oriental del glaciar on no hi han grans esquerdes obertes, no obstant s'ha de vigilar amb un corredor que baixa del Fieschergrat d'on es desprenen seracs continuament. El tram final es el tipic d'un glaciar d'aquestes dimensions, baixada suau i placida fins als peus de la Finesteraarhütte. Allí la opció més fàcil es pujar amb esquis a l'esquena per la pala de neu a l'esquerra del refu, ja que el camí d'estiu es força més entretingut.
Des del refu, baixem cap a la pala que hi ha al Nord, amb unes quantes llaçades en un tram de fort desnivell ens plantem ja aprop de la cota 3600, on una gran plataforma i una barrera de pedres ens indica que haurem de fer un tram a peu. L'entrada a la seguent pala fa bastant de respecte, amb unes crevasses increibles als peus i un desnivell fort no hi ha lloc per a errors. En aquest tram varem passar bastanta fred, doncs el sol no apareix fins ben ve passades les 9h del mati que es quan un normalment ja ha arribat a peu de cresta.
Vistes des del mateix refugi cap a les parets del Gross-Grünhorn i el Hinter, en Jordi assegurant a mitja cresta amb el Cervino de fons i la cresteta des del Hügisattel.
Arribem a la cresta, un tram llarg de gairebe 200m de desnivell amb un bon pati pero relativament fàcil amb una escalda mixta que no passa del II/III grau. Nosaltres ho varem fer a pel... fins arribar a una desgrimpada més compromesa amb un pati interessant. On vam esperar els companys que venien amb la corda. L'espera va ser increiblement freda, amb un plumon dels guapos i el gore a sobre i la calor no es que fes massa acte de presencia, en Ramon que anava sense plumón acaba desistint d'esperar i s'en torna cap al coll a buscar el plumes.
A dalt.. unes vistes increibles. Estem al punt més alt de l'Oberland Bernoise, i les vistes a banda i banda son genials. Visualitzem algunes possibilitats de rutes al Nord d'aquest pic.. que generalment no son massa visitades.
La baixada avui no es disfruta tant, entre la gentada important que visita el pic, i que es bastant tard no es de la millor neu per disfrutar de valent.
[+1485m, - 1680m, 8h30]
La proposta normal sol ser pujar al Wysnollen, que per la seva envergadura y proximitat al refu del Finesteraarhorn el fa més adequat per afrontar la travessa. No obstant.. el Ramon li havien parlat d'una baixada increible per les pales del Gross-Wannenhorn.
La ruta s'allarga així bastant tant de recorregut com de desnivell, de totes maneres completament recomanable. Un primer tram baixem per les pendents suaus del Fieschergletcher fins just després d'un esperó de roca molt evident a la cota 2 900 aproximadament. Calcem pells i amb continues ziga-zagues ens plantem a una especie de coll que es veu al fons a l'esquerra. D'allí ens posem a la banda oposada de muntanya per guanyar altura fins arribar a una explanada amb dos pics, el nostre es un grup de roques a l'esquerra amb un pati impresionant al darrera.
Pujant al cim, es veuen moltes traces del dia anterior, a dalt del cim amb febre per trobar cobertura de mobil i el descens del pic.
La baixada seguint l'itinerari de pujada, pero controlant la posició de les esquerdes, nombroses en tot el recorregut. Un cop hem disfrutat de la baixada (sens cap mena de dubte es una baixada per disfrutar, fins i tot els més agosarats tenen un recorregut pel vell mig de les esquerdes i seracs que evita haver de donar la volta) toca remuntar suaument cap al Grünhornhücke, el coll entre konkordia i el Finesteraarhorn.
Aqui per fernos disfrutar del que es una inmensa glacera, ens ve a visitar una espessa boira. Posem rumb en la direcció del refu, un cop als peus del refu intentem localitzar sense exit la traça de pujada per lo que ens tocarà currar-nos la pujadeta fins al coll sense visibilitat. A dalt arribem tots força cansats, ara toca la ultima baixada del dia. Ens esperavem una baixada desagradable per terreny molt trepitjat i sense massa desnivell, inesperadament el desnivell es força interessant i ha caigut una fina capa de neu que ens permet disfrutar de valent de la pala i les vistes doncs la boira ja ens ha abandonat.
El gran punt que te el refu de konkordia son els 100m d'escales que et menen al cim, el glaciar es va enfonsant a un ritme aproximat d'1m per any. Queden encara entre 700 i 800 m de glaç.. pero el ritme es espectacularment alt, i la obra de enginyeria per resoldre el problema també.
[+423m, -1633m, 6h]
Ja el dia anterior es va començar a posar a nevar debilment a mitja tarda, durant tota la nit no ha parat i a fora s'acomulen ven be entre uns 10 i uns 15cm de neu nova i segueix nevant amb una visibilitat bastant reduida. Davant del panorama desistim del que teniem planejat: pujada a l'Abeni Flue i baixada al refu de Hollandia, i ens decidim a tornar cap a casa via Blatten.
Mentre esperem inutilment a veure si millora el temps, comencem a pendre graus, distancies i altituds en ment: el resultat fixar el rumb en la brujula i rellotges i amb una visibilitat gairebe nul·la no desviar-se de la ruta que ens porta al petit coll. Uns 200m al davant tenim dos austriacs que ens van obrint la traça, els atrapem en un punt on dubten una mica de la direcció a seguir. Nosaltres tambe fem la nostra discusió particular i ens acabem equivocant al no fer cas del rellotge i seguir als dos austriacs. Finalment hem de tornar enrera sobre els nostres passos doncs estavem pujant cap a l'Abeni Flue.
Al Lötschenhütte increible vendaval... ens ve d'esquenes i transporta gran part de la neu caiguda a la vall per on hem de baixar. Una bona aturada al refu (que veiem penjat a la nostra dreta) no hauria estat malament, pero ens fa mandra baixar. Ens parem un moment i com podem ens treiem les pells per iniciar el descens, els primers metres sobreacomulacions molt molt importants que no ens deixaven ni baixar (quedaves clavat amb neu per sobre dels genolls). A més estem atent al risc de que tota aquesta acomulació no baixi amb nosaltres, en algun punt passem per sobre de caigudes espontanies d'allaus.
Els dos austriacs ens segueixen obrint traça, amb una tecnica excelent el més experimentat dels dos va baixant i testejant l'existencia d'esquerdes amb el pal; la resta seguim les seves traces ja que a la que sortim una mica quedem absolutament clavats. Per sota de 2300 ja s'aclara el temps i la baixada es comença a fer més suau fins a les tipiques remades de fi de travessa quan arribes a les poblacions del fons de la vall.
La tornada amb transport public fàcil, ràpida i relativament economica via Goppensttein - Spiez. Al arribar a Interlaken ens espera un bon sopar (ja que ens hem estalviat un refugi anem a fer un bon plat per sopar).
Com a reflexions finals indicar que els refugis d'aquesta zona estan increiblement plens de gent, entre 50 i 70 persones al refu cada dia, i que els menus son molt més encertats en d'altres zones, suposo que per causa de la massificació que hi ha en aquest sector. Aps.. increible a Konkordia, lavabos amb música !!!
I ja per ultim.. recomanar a tothom que faci almenys un cop a la vida una visita a aquesta zona, ja sigui a peu o amb esquis la inmensitat de les glaceres es brutal !!!
+info:
Mapes del swisstopo, interessant la versió blava amb els itineraris d'esqui ja dibuixats.
"Alps amb esquis", Oriol Guash.
"Vertex n.178. L'Alta Ruta: Els gegants de l'Oberland", Manel Borrell.
Alguns trams de ruta explicats a les webs de camptocamp o skitour.
Aquest dia es el que et permet posar-te en contacte amb els mites de l'Oberland: el jungfrauBahn, la Nord de l'Eiger, les primeres visions de la fascinant glacera de Aletschgletscher si el temps acompanya i posiblement a més d'un algo de mal d'altura (+3.000 m de cop no son menyspreables). A mi personalment em va fer gràcia veure els diferents noms que surten al llibre The White Spider, sobre l'ascenció de la Nord de l'Eiger, i imaginar el possible itinerari que van seguir en H. Harrer i companyia.
Arribem a interlaken de bon matí, hem fet el ronso més del degut durant el bivac a l'area de servei.. i es bastant més tard del que voldriem. Increiblement coincidim amb el 10th SnowOpenAir Concert que te lloc al Kleine Scheidegg, això ens fa perdre alguna conexió de tren per massificació i encara ens retrassem més.
La Nord de l'Eiger, el mega concert a l'estació d'esquí i en Ramon arribant al refu.
Cap a les 14h agafem ja el JungfrauBahn, que en pocs minuts guanya una quantitat de metres considerables, ... de sobte: parada al Eigernordwand. Gaudim de vistes increibles de la part inferior de la paret. Una nova parada i ja arribem al Top of Europe (3 454m). Abans d'arribar ja t'informen de les possibilitats comercials que gaudeixes en aquest seguit de galeries excavades a la roca.
Sortim a fora el glaciar, ens espera un recorregut de 45min amb desnivell molt suau i completament senyalitzat amb pals, et porta fins al mateix refugi del Mönch. Si la intenció es pujar al Mönch, ens haurem d'aturar a l'aresta SE on es deixen els esquis i es puja a dalt relativament ràpid.
2on dia. Travessa cap al FinesteraarhornHutte
[+ 800m, -1400m, 6h]
Aquesta personalment va ser una de les etapes que em va agradar més, combina una primera baixada per un glaciar inmens fins a la cota 3 300, allí ens desviem a l'esquerra per entrar paralels a una aresta de roca dins una comba bastant grossa. Indicar que amb condicions de poca visibilitat pot ser complicat trobar l'itinerari correctament. El nostre objectiu serà el Fieschersattel, un collet a 3 923m amb pendents de 50º. Tot i ser una pendent sense cap dificultat tecnica aparent ( a l'hivern es una rampa de neu), fa el seu respecte per el pati de baixada que acomules al radera i pel fet de que pots trobar bastanta acomulació de gent pujant.[+ 800m, -1400m, 6h]
La sortida del refu, el Gross i el Hinter-Fiescherhorn i pujant entre esquerdes cap al Fieschersattel.
Al coll, la majoria de gent es dirigeix a pujar al Gross-Fiescherhorn, un pic que es puja de forma relativament fàcil amb trams mixtes de roca i neu, nosaltres personalment tenim en ment el Hinter-Fiescherhorn, que en teoria es fa integrament amb esquis. Aqui ens enduem els dos ensurts del dia, la rimaia aparentment tapada, s'asenta i esquerda tan bon punt posem el primer esqui a sobre (jo que era el que m'estava posant a sobre, ja us dic que no em va fer molta gràcia). Davant la impossibilitat de afrontar el pic per aquesta cara més fàcil ens vam dirigir a la cara més directa per pujar amb grampons, increiblement es va trencar una placa de vent bastant prima que no haviem detectat, i que ens va passar per sobre sense consequencies enterrant les motxilles i esquis que teniem al peu de la pendent. Davant aquesta situació decidim baixar cap al refu.
El tram de 50º del Fieschersattel, direcció al Hinter i just després del petit allau de placa.
La baixada increible, som els primers i estrenem tot el recorregut, neu pols increible amb unes vistes genials. La baixada es fa per la banda més Oriental del glaciar on no hi han grans esquerdes obertes, no obstant s'ha de vigilar amb un corredor que baixa del Fieschergrat d'on es desprenen seracs continuament. El tram final es el tipic d'un glaciar d'aquestes dimensions, baixada suau i placida fins als peus de la Finesteraarhütte. Allí la opció més fàcil es pujar amb esquis a l'esquena per la pala de neu a l'esquerra del refu, ja que el camí d'estiu es força més entretingut.
3er dia. Ascenció al Finesteraarhorn (4 273m)
[+1230m, -1230m, 7h]
Encara que no te el nom de la Jungfrau, l'Eiger o fins i tot l'Aletschhorn, aquest es el pic més alt de la zona. Des del refugi que n'agafa el nom es fa tranquilament amb una jornada, tot i que l'aglomeració de gent que trobarem pot ser bastant important.[+1230m, -1230m, 7h]
Des del refu, baixem cap a la pala que hi ha al Nord, amb unes quantes llaçades en un tram de fort desnivell ens plantem ja aprop de la cota 3600, on una gran plataforma i una barrera de pedres ens indica que haurem de fer un tram a peu. L'entrada a la seguent pala fa bastant de respecte, amb unes crevasses increibles als peus i un desnivell fort no hi ha lloc per a errors. En aquest tram varem passar bastanta fred, doncs el sol no apareix fins ben ve passades les 9h del mati que es quan un normalment ja ha arribat a peu de cresta.
Vistes des del mateix refugi cap a les parets del Gross-Grünhorn i el Hinter, en Jordi assegurant a mitja cresta amb el Cervino de fons i la cresteta des del Hügisattel.
Arribem a la cresta, un tram llarg de gairebe 200m de desnivell amb un bon pati pero relativament fàcil amb una escalda mixta que no passa del II/III grau. Nosaltres ho varem fer a pel... fins arribar a una desgrimpada més compromesa amb un pati interessant. On vam esperar els companys que venien amb la corda. L'espera va ser increiblement freda, amb un plumon dels guapos i el gore a sobre i la calor no es que fes massa acte de presencia, en Ramon que anava sense plumón acaba desistint d'esperar i s'en torna cap al coll a buscar el plumes.
A dalt.. unes vistes increibles. Estem al punt més alt de l'Oberland Bernoise, i les vistes a banda i banda son genials. Visualitzem algunes possibilitats de rutes al Nord d'aquest pic.. que generalment no son massa visitades.
La baixada avui no es disfruta tant, entre la gentada important que visita el pic, i que es bastant tard no es de la millor neu per disfrutar de valent.
3er dia. Ascenció al Gross-Wannenhorn i travessa cap a Konkordia
[+1485m, - 1680m, 8h30]
La proposta normal sol ser pujar al Wysnollen, que per la seva envergadura y proximitat al refu del Finesteraarhorn el fa més adequat per afrontar la travessa. No obstant.. el Ramon li havien parlat d'una baixada increible per les pales del Gross-Wannenhorn.
La ruta s'allarga així bastant tant de recorregut com de desnivell, de totes maneres completament recomanable. Un primer tram baixem per les pendents suaus del Fieschergletcher fins just després d'un esperó de roca molt evident a la cota 2 900 aproximadament. Calcem pells i amb continues ziga-zagues ens plantem a una especie de coll que es veu al fons a l'esquerra. D'allí ens posem a la banda oposada de muntanya per guanyar altura fins arribar a una explanada amb dos pics, el nostre es un grup de roques a l'esquerra amb un pati impresionant al darrera.
Pujant al cim, es veuen moltes traces del dia anterior, a dalt del cim amb febre per trobar cobertura de mobil i el descens del pic.
La baixada seguint l'itinerari de pujada, pero controlant la posició de les esquerdes, nombroses en tot el recorregut. Un cop hem disfrutat de la baixada (sens cap mena de dubte es una baixada per disfrutar, fins i tot els més agosarats tenen un recorregut pel vell mig de les esquerdes i seracs que evita haver de donar la volta) toca remuntar suaument cap al Grünhornhücke, el coll entre konkordia i el Finesteraarhorn.
Aqui per fernos disfrutar del que es una inmensa glacera, ens ve a visitar una espessa boira. Posem rumb en la direcció del refu, un cop als peus del refu intentem localitzar sense exit la traça de pujada per lo que ens tocarà currar-nos la pujadeta fins al coll sense visibilitat. A dalt arribem tots força cansats, ara toca la ultima baixada del dia. Ens esperavem una baixada desagradable per terreny molt trepitjat i sense massa desnivell, inesperadament el desnivell es força interessant i ha caigut una fina capa de neu que ens permet disfrutar de valent de la pala i les vistes doncs la boira ja ens ha abandonat.
Descens cap a Konkordia amb neu excel.lent, la konkordia platz entre una mica de boira i algun plano de les inacabables escales per arribar a konkordia.
El gran punt que te el refu de konkordia son els 100m d'escales que et menen al cim, el glaciar es va enfonsant a un ritme aproximat d'1m per any. Queden encara entre 700 i 800 m de glaç.. pero el ritme es espectacularment alt, i la obra de enginyeria per resoldre el problema també.
4rt dia. Retirada inesperada cap a Blatten
[+423m, -1633m, 6h]
Ja el dia anterior es va començar a posar a nevar debilment a mitja tarda, durant tota la nit no ha parat i a fora s'acomulen ven be entre uns 10 i uns 15cm de neu nova i segueix nevant amb una visibilitat bastant reduida. Davant del panorama desistim del que teniem planejat: pujada a l'Abeni Flue i baixada al refu de Hollandia, i ens decidim a tornar cap a casa via Blatten.
Mentre esperem inutilment a veure si millora el temps, comencem a pendre graus, distancies i altituds en ment: el resultat fixar el rumb en la brujula i rellotges i amb una visibilitat gairebe nul·la no desviar-se de la ruta que ens porta al petit coll. Uns 200m al davant tenim dos austriacs que ens van obrint la traça, els atrapem en un punt on dubten una mica de la direcció a seguir. Nosaltres tambe fem la nostra discusió particular i ens acabem equivocant al no fer cas del rellotge i seguir als dos austriacs. Finalment hem de tornar enrera sobre els nostres passos doncs estavem pujant cap a l'Abeni Flue.
La sortida del refu amb força neu, la foto de les escales actualitzada i la baixada cap a Blatten al tram de Flateralp. Indicar que entremig no hi ha fotos perque serien totes blanques jeje
Al Lötschenhütte increible vendaval... ens ve d'esquenes i transporta gran part de la neu caiguda a la vall per on hem de baixar. Una bona aturada al refu (que veiem penjat a la nostra dreta) no hauria estat malament, pero ens fa mandra baixar. Ens parem un moment i com podem ens treiem les pells per iniciar el descens, els primers metres sobreacomulacions molt molt importants que no ens deixaven ni baixar (quedaves clavat amb neu per sobre dels genolls). A més estem atent al risc de que tota aquesta acomulació no baixi amb nosaltres, en algun punt passem per sobre de caigudes espontanies d'allaus.
Els dos austriacs ens segueixen obrint traça, amb una tecnica excelent el més experimentat dels dos va baixant i testejant l'existencia d'esquerdes amb el pal; la resta seguim les seves traces ja que a la que sortim una mica quedem absolutament clavats. Per sota de 2300 ja s'aclara el temps i la baixada es comença a fer més suau fins a les tipiques remades de fi de travessa quan arribes a les poblacions del fons de la vall.
La tornada amb transport public fàcil, ràpida i relativament economica via Goppensttein - Spiez. Al arribar a Interlaken ens espera un bon sopar (ja que ens hem estalviat un refugi anem a fer un bon plat per sopar).
Com a reflexions finals indicar que els refugis d'aquesta zona estan increiblement plens de gent, entre 50 i 70 persones al refu cada dia, i que els menus son molt més encertats en d'altres zones, suposo que per causa de la massificació que hi ha en aquest sector. Aps.. increible a Konkordia, lavabos amb música !!!
I ja per ultim.. recomanar a tothom que faci almenys un cop a la vida una visita a aquesta zona, ja sigui a peu o amb esquis la inmensitat de les glaceres es brutal !!!
+info:
Mapes del swisstopo, interessant la versió blava amb els itineraris d'esqui ja dibuixats.
"Alps amb esquis", Oriol Guash.
"Vertex n.178. L'Alta Ruta: Els gegants de l'Oberland", Manel Borrell.
Alguns trams de ruta explicats a les webs de camptocamp o skitour.
