dijous, de febrer 15, 2007

Sky rando als Alps (II). Haute Route Ticinese

Be.. a continuació avui que m'he inspirat us poso la travessa del ticino (amb una mica de retard.. pero la ressenya s'ho val). Haig de dir que m'ha quedat una parrafada considerable.. així que millor coloco un index.

>> Introducció.
>> La ruta original.
>> La cronica.
>> Descripció de les etapes.
>> Dades d'interés.


Introducció.

Quan algu parla d'alta ruta majoritariament a tots ens ve al cap la classica per excelencia: la Chamonix-Zermatt. Indubtablement i parlant des de l'experiencia propia, es una de les millors travesies.. pero n'existeixen d'altres, algunes més conegudes que d'altres. En aquesta ocasió ens hem proposat a fer una travessa de la que no n'havia sentit parlar fins que ens la van proposar: L'Alta ruta del Ticino.

La poca innivació d'aquesta temporada ocasionava que l'accés a zones de glaciars es presentés més perillosa que de costum, doncs la presencia d'esquerdes no tapades i amagades per una petita capa de neu ens podia ocasionar algun petit ensurt. Així, la proposta de l'Ursula (que des de Munich controlava aquestes zones de Suissa) de realitzar una travessa de fins a 10 dies per la zona es presentava bastant interessant, i en Jordi i jo ens hi vam llençar de cap.

On es ? El Ticino és un canto suís, situat a l'extrem inferior tocant a Italia. No es massa conegut: la relativa poca altitud de la zona (pics amb altituds máximes de 3400m), la unica presencia d'un petit glaciar a la cara N del Rheinwaldhorn, i el fet de que no trobem cap estació d'esqui de grans dimensions proxima; la converteix en una zona desconeguda i tranquila; completament eclipsada per la zona veina de l'Oberland Bernois amb l'Eiger com a figura estelar.



La ruta original.

Aquesta ruta esta definida de diferents formes, de fet existeix la variant d'esiu i la variant d'hivern. De totes maneres hi ha un grup de 5 etapes corresponents a la travessa Hinterrhein - Airolo on totes les propostes coincideixen; adicionalment es proposen algunes variants o ascensions des de refugis de la zona. A partir d'Airolo existeixen diferents propostes, arriban la original fins a la població de Locarno. Aqui tambe tindrem bastanta variabilitat de jornades i horaris depenent de l'estat de la neu, i de les ganes d'agafar el transport public per avançar per el fons de les valls.

En el nostre cas la intenció inicial era fer la travessia completa fins a Locarno (l'Ursula encara no ens havia informat de les altituds de travessa), malhauradament la presencia de neu en cotes baixes escassejava (es passava per altituds d'entre 1000 i 1300m), aixi que finalment ens vam decidir per abandonar la travessia a la població d'Airolo despres de 6 dies de travessa.

La nostra ruta final de 6 dies per la zona del Ticino

S'ha de dir que no es una travessa amb grans descensos, més aviat es "travessa", aixó vol dir que es completaran grans distancies on el desnivell final si pot ser important, pero les baixades fortes seràn puntuals.



La Cronica.
Amb en Jordi vam arribar a Hinterrhein el dilluns al vespre amb temperatures de -8ºC a les 19h. Despres d'algun petit contratemps al introduirnos a la base militar pensant que anavem cap al poble, ens trobem amb l'Ursula i vistes les temperatures ens dirigirim a la població veina de Nufenen (a Hinterrhein no hi havia res obert) per tal de sopar calent i comentar els detalls de la ruta. Les primeres impresions ja ens fan descartar quasi segur l'arribada a Locarno (impossible que tan avall hi hagi neu), no obstant considerem la opció de finalitzar a Fusio (7 dies).


Després de sopar.. i vistes les temperatures prescindim de la idea inicial de fer un bivac al costat del cotxe i habilitem la part posterior per dormir-hi a dins. Encara sort que haviem pillat el sac bo.. perque tot i això al tocar els laterals del cotxe quedes congelat. Ens despertem poc abans de les 9h (amb el cotxe marcant temperatures de -14 ºC), pero entre el fred, el cafè, la ultima repassada a la ruta, la preparació i distribució del menjar i material comú no ens posem els esquis als peus fins les 12h45. Total... eren només 3h30 de ruta.

Després de fer mitja hora d'esqui, arribem a una caseta d'estil militar... i sorpresa!! una tanca que posa un cartell HALT, que tot i no saber alemany ja em suposava que volia dir. La Ursula va anar a parlar amb el soldat, resulta que l'exercit Suis estava fent practiques de tir a la vall. Això significava que durant tot el dia estarien provant els tancs i similars i l'entrada logicament estava més que prohibida.

Buffff.... tots vam pensar rapidament amb la confortable nit anterior... així que vam començar a buscar alternatives. En el mapa es veia una ruta secundaria que passava per un petit passadis entre muntanyes a la dreta de la ruta que teniem prevista, amb les presses i la ilusió de no haver de pernoctar al cotxe de nou vam mirar malament els horaris i vam tassar la nova ruta en 5h30 (posteriorment veuriem que van ser unes quantes més). Això significava fer cap a 2h de fosc.. pero amb la lluna plena i cap nubol a la vista això no seria problema.

Així que de nou cap a Hinterrhein i a pujar per la nova ruta. Haig de dir que vam gaudir en tot moment d'unes vistes increibles, d'una neu pols genial (sense traçar cosa que ens va fer treballar de valent), i d'un ambient molt alpi. A més la tranquilitat era increible, només truncada en algun moment per el retruny dels canons al fons de la vall, ja que les practiques van durar fins ben entrada la nit.



Després d'un constant puja-i-baixa en una altura mitja de 2 500 m, rellevant-nos per obrir traça sobre un bon tou de neu pols, i sense quasi utilitzar el frontal (la lluna plena iluminava de valent) vam arribar a quarts d'onze agotats al coll del Höhberglücke.

Allí encara ens quedava un descens de prop de 700 m per neu pols (genial !!), després un flanqueig entre bandes rocoses travessant allaus caiguts, ens va fer prestar molta atenció (prohibit relliscar !!) fins que a les 23h45 vam entreveure ja la silueta del refugi davant nostre.


Total... unes 11h des de la sortida del cotxe, pensant que en 3h30 estariem preparant el sopar al refugi. Això si una experiencia
molt recomanable ( increible baixar per un tram de canal de
menys de 2m d'amplada amb neu pols i sense apreciar massa be el que tens més endavant).

Com sempre els refugis suissos solen ser molt hospitalaris, un refugi obert com aquest no dura ni quatre dies als pirineus !! Ens vam preparar un bon sopar i a dormir, que l'endemà ja teniem decidit que fariem una ascenció a algun pic de la zona per tal de descansar.

El dimecres ens llevem una mica cansats, pero amb ganes d'assolir algun pic de la zona, per la seva proximitat al refugi i la integre sortida amb esquis ens n'anem cap al Pic de Stabi. Vistes increibles per aquest fàcil pero interessant pic, des d'allí una pala continua fins a sota el refugi, en aquest cas la neu pols ja s'ha de buscar més i en alguns punts es troba força ventada creant una crosta que ens fa treballar de valent.


Per dijous tocava seguir la travessa... i assolir el punt més alt de l'itinerari: el Rheinwaldhorn de 3 402 m. El dia pero s'aixeca ennuvolat i una mica ventós, fet que provoca que a mesura que guanyem altura la neu pols del fons de les valls es converteixi en neu dura, on l'ascens es fa més ràpid pero tambe més delicat (perque sempre ens fa mandra posar les ganivetes ??). Despres d'unes dures pujades, arribem al läntalücke, d'on al cap d'una estona començarem una cresta fàcil entre blocs de pedra. Un ambient més alpi, que ens permet coronar la part superior del glaciar N del Rheinwaldhorn.
Arribant al coll de sota el Rheinwaldhorn s'ens passen les ganes de pujar-hi, el vent es increiblement fort, i tot i que a estones surt el sol, majoritariament el pic esta envoltat de nuvols. Així que ens reunim a l'altra banda que esta una mica més arrecerada del vent, i ens preparem pel descens, increibles vistes sobre les valls del davant. Comencem un descens per neu dura i buscant el millor cami per tal d'evitar trepitjar pedra (cara SUD).

Amb un descens final molt pronunciat arribem al nou refugi on podem gaudir d'una increible posta de sol sota una panoramica genial.


El divendres s'aixeca assolellat i sense ni rastre del vent del dia anterior (aixo si que es mala sort, el dia que anem més amunt i no podem gaudir de les vistes !!). Avui ens espera una jornada sense grans desnivells en la que recorrerem molts de km. Seguint la vall anem trobant cases d'estiu, un pantà mig glaçat, i arribem a un punt on tenim un tunel !! per evitar unes muntanyes rocoses i amb massa vegetació es travessa per el tunel fins a l'altra banda de la vall on ens trobem en un balco amb vistes a Campo i a la presa. Aqui la cara Sud tambe fa de les seves.. i hem d'aprofitar la pista per poder baixar fins a Campo.

Un descans a la micro estacio d'esqui, i comencem la pujada cap al refugi, inicialment per una pista i la part final per les traces dels raquetaires... increible la directa que fan aquesta gent, en alguns punts hem de sortir de la traça: n'hi amb l'alça a tope l'adherencia ens permet pujar !! El refugi curiós, esta envoltada de 3 cases més just on s'acaba la vegetació. Aquest es l'únic punt on trobem algu de la ruta que no sigui una població, 3 jubilats que estan fent travesses per la zona i que ens informen que fins a Airolo anirem justets de neu... i que despres millora una mica pero tampoc massa.



El dissabte ens toca tambe una d'aquestes jornades llargues, en les que el desnivell no es molt important. Despres d'arribar al passo di gana negra (zona poblada amb uns grans blocs de pedra negra) ens toca fer el descens.. en el refugi ja ens havien dit que faltava neu.. pero això es una mica extrem. Anem buscant canaletes de no més de 3m d'amplada que van baixant... intentant passar d'una clapa de neu a l'altra (finalment haurem de baixar 50m a peu per enllaçar). A baix neu primavera, primavera.... i arribem a un parc de raquetes on comença a bufar fort el vent.

Amb un vent important comencem la remuntada cap al Passo del Sole... avui al ser dissabte ja comencem a veure gent, bastant lluny per això. Al passo aquest tenim un bloc de calcaria increiblement clar al mig de la neu... molt curiós de veure. Al arribar al pas... el vent es increible!! així que no ens entretenim massa i iniciem el descens cap a Cadagno.



El refugi de Cadagno potser es el més vell de tots els que hem estat, poc aillat i fa bastanta fred tot i dormir amb plumon i 4 mantes a sobre. L'endemà ja hem decidit que finalitzem a Airolo... tocarà baixar al llac Cadagno.. remuntar fins al Lago di Tom i arribar a l'últim coll on ja apreciem el nostre final. D'aquí per acabar amb bon gust de boca... ens posem a baixar pel mig del bosc amb un tou considerable de neu pols i inclinacions de 45º, on disfrutem com mai. Això si.. ens hem passat de llestos.. així que ara toca remuntar fins uns metres per recuperar el bon camí fins a Airolo.

A mesura que baixem.. cada cop hi ha menys neu i ens hem d'acabar treient els esquis un tram, per finalment acabar d'agafar uns prats esquiables fins a l'entrada d'Airolo. Ja hem acabat... i a tots ens ha entusiasmat la sortida, pero ens hauria agradat amb més neu per tal de poder acabarla.


Aquí agafem el tren primer i el bus després perque ens deixí a Hinterrhein, on al arribar veiem que el cotxe d'en Jordi tenia els 4 intermitents funcionant... i logicament la bateria incapaç d'arrencar el cotxe. Cagun dena.. només faltava això: apretar el cotxe amb el fred que fot, i les carreteres totes amb neu. Despres d'uns quants intents aconseguim engegarlo i tornem cap a casa.. no sense abans parar a una àrea de servei italiana a fer un topic: Sopar de pizza!!



La ruta.

Comentar que la ruta esta generalment marcada amb cartells indicatius amb direccions, marques blanques i vermelles i en alguns punts amb pals estil pista d'esqui amb les inicials HRT.



Hinterrhein

Hinterrhein es una població petita a la sortida del tunel de San Bernardino, disposa d'un bar/fonda pero no esta obert tot l'any. No obstant a la població veina de Nunenfen trobarem un bar/restaurant obert.

A considerar tambe la presencia d'una zona de practiques militars a la zona. Donat que ens serà necessari travessar aquesta zona, serà util informar-se previament dels horaris i zones afectades per aquestes practiques (telefon +41 81 6601111). No cal dir que davant la troballa d'un projectil el millor serà no tocar-lo i informar les autoritats corresponents (recompensa de 50 CHF per cada projectil trobat).

1a etapa. Hinterrhein - ZapportHutte

Aquesta primera etapa te dues variants, la original de la ruta es la pujada logica per el fons de la vall. No obstant les practiques militars, l'elevat risc d'allaus del tram final (Zapportstaffel), i la molt interessant alternativa, fa que recomani realitzar la ruta secundaria: més dura, pero molt més alpina.


1a. Via el Höhberglücke

Desnivell: + 1 500m, - 700m.
Horari: 8h30.

Surtim del parking habilitat a l'entrada OEST de la població de Hinterrhein (1.620m). Comencem a pujar per la banda dreta del RäppierBach, i passem rapidament a la banda esquerra per un pont seguint una pista que puja suaument. Despres d'un parell de curves i cap a la cota 1800 deixem la pista per desviarnos cap a l'esquerra per pujar suaument fins a la cota 2250 per agafar un passadis entre les bandes rocoses. Veurem una antena que hem de vorejar per dalt.

A partir d'aquest punt es important no guanyar massa alçada, doncs ens trobarem amb el Schmarz Turra (2 519m) que podem vorejar per sota per arribar a la cota 2500. D'aqui començarem a trobar un seguit de pujades i baixades suaus mantenint-nos al voltant de la cota 2500, que ens permetran passar al peu de les parets del ChilChalphorn (3 039m), Lorenzhorn (3 044m) i Schmarzhorn (3 025m), fins arribar al collat del Höhberglücke (2 920m) als peus del Höhberghorn (3 004m).

Aquesta ruta més dura que la normal ens permetra realitzar un descens molt evident en direcció al fons de la vall de prop de 700m. Important quedar-se a la banda esquerra doncs al voltant de la cota 2 450, existeix un pas entre les bandes rocoses que ens permet arribar directament sense flanquejos just a sobre del refugi de la ZapportHutte (2 276m). Quan trobem una petita caseta al voltant d'aquesta cota, trobarem el refugi just a sota.

En cas de no trobar el pas, sempre es pot acabar de baixar fins a la cota 2 300, i flanquejar a l'esquerra per entre les bandes rocoses sense perdre alçada. Important remarcar que aquesta opció pot comportar perill de caiguda d'allaus i en algun tram es una mica exposat amb neu dura.

1b. Via el Zapportstaffel
Desnivell: + 650m.
Horari: 3h30.

Aquesta ruta amb risc segueix el recorregut de la vall passant a la dreta del riu. Es un recorregut sense perdua que es mante durant molts km en pujada molt suau al voltant dels 1700m, i que travessa un camp de practiques de tir militars. Indicar tambe que el tram final, consisteix en un congost on el risc d'allaus pot ser bastant elevat.


2a etapa. ZapportHütte - Piz de Stabi (3 136m)

Desnivell: 1 200 m.
Horari: 5h


El recorregut consisteix en seguir la vall de pujada fins a l'altura de la vall que baixa del Höhberglücke. Allí canviem de vessant del riu, per iniciar la pujada per les rampes suaus fins arribar en camí molt evident a la part EST del ZapportGletcher, d'allí encarar-se cap al coll del ZapportPass i sense guanyar altura flanquejar als 3 000m per posar-se a la pala final del pic. Ultims metres amb timbarro important a la dreta.


3a etapa. ZapportHütte - Capanna Adula (UTOE)

Desnivell: + 1 000 m, - 860 m.
Horari: 6h30.


Sortirem del refugi remuntant la vall per la banda dreta del riu, just arribar al fons (2 400 m) començarem a pujar per una pala ample a la dreta. Al voltant dels 2 600, podem elegir dues opcions, o be anem per la dreta a donar volta per evitar una banda rocosa just davant, o be pujem per l'esquerra seguint les fites del cami d'estiu. Nosaltres vam agafar aquesta pala de l'esquerra, que ens dona un pas entre bandes rocoses a una altitud d'entre 2 800 i 2 900. D'allí anem a buscar el coll marcat com a läntalücke a 2 979m.

Ara ens desviem per l'aresta cap a la dreta, fins a on puguem seguir amb els esquis. Aqui comença un tram de cresta rocosa fàcil que ens deixa al capdamunt del läntagletcher a 3150m. D'aqui ja veurem la pala final del Rheinwaldhorn (3 402 m), a la que ens podem dirigir o be anar cap al collet a 3 250 m que ens permet l'àcces a l'altra banda de la vall.

El descens directe travessa un glaciar, per tal d'evitar-lo ens dirigim a la dreta cap als peus de la paret de la Cima della Negra. D'allí surt una canal que en bona innivació et deixa directament a la cabana amb pendents pronunciades, d'altra banda es evitable desviant-nos a l'esquerra a la cota 2 650.

En el mapa existeixen dues cabanes Adula, nosaltres ens dirigim a la superior pertanyent al UTOE i situada a 2 393 m. Es possible tambe dirigir-se a la cabana del CAS pero esta en millors condicions aquesta primera cabana.


4a etapa. Capanna Adula (UTOE) - Capanna Bovarina

Desnivell: - 1 300 m, + 670 m.
Horari: 7h.


La jornada començarà amb un descens fins arribar a l'altura de la Cabana Adula del CAS, seguirem la vall mantenint-nos a la banda dreta del riu. Aquest es un tram en el que s'haurà de remar una mica doncs la pendent no ens ajuda massa a avançar.

Passarem per la dreta d'una presa, i seguidament trobarem una vall que baixa a la dreta, pero nosaltres seguim recte. Aviat trobarem el primer alicient de la jornada, després d'un punt indicat com a Passo Muaux trobem un tunel estret (il·luminat) ens permet atravessar la muntanya per deixarnos a l'altra banda. Allí sortirem amb vistes a Campo Blenio i a la presa del Lago di Luxxano, seguirem la carretera que ens portarà a l'altra banda de la vall mitjançant un tunel per dins de la presa.

Des d'aqui baixarem fins a la població de Campo Blenio a 1 200 m d'altitud on trobem les primeres zones on cal buscar la neu i vigilar de no rallar els esquis. Remuntem la vall de l'altra banda (per la zona on hi ha un remuntador d'esqui). Aqui tenim diferents opcions, la més rapida consisteix en seguir la carretera que remonta pels diferents nuclis poblats fins a Ronco di Gualda a on deixem la carretera per seguir l'itinerari del Sentiero. Tambe podem agafar el Sentiero directament a Campo Blenio que puja més directament i normalment pot estar marcat com a sender per a raquetes.

El tram final puja fort fins als 1870 m per sota una linia electrica primer i finalment va a sortir a un nucli amb 3 cases, una de les quals esta forrada de fusta clara: el refugi de Bovarina.


5a etapa. Capanna Bovarina - Capanna Cadagno

Desnivell: + 1150m, - 1000 m.
Horari: 6h30.

Remuntem la vall seguint el riu Ri de Gana Negra, mantenint-nos a la seva esquerra. A 2140 travessem el riu i seguim remuntant en direcció al coll de la dreta de la vall. A l'altura de 2400 comencem a trobar blocs de pedra negra, i finalment arribem al Passo di Gana Negra ( 2 480 m).

Aqui el descens es fara per una canaleta en direcció SE, cal vigilar de no desviar-se ja que més a l'esquerra tindrem un bandes rocoses que ens podrien dificultar la baixada. Adicionalment considerar que es una cara SE i per tant pot faltar neu (en el nostre cas vam haver de baixar 50m a peu per enllaçar els trams de neu).

Arribem a l'Alpe Casaccia a 1818m on hi ha una area de parking amb itineraris marcats per a raquetes. Seguirem l'itinerari que ens porta al Passo del Sole, a traves de les senyals de Sentiero.

Un cop al Passo del Sole, haurem d'iniciar el descens mantenint-nos en tot moment a l'esquerra de la vall. Tot i que pot semblar més intuitiu passar pel mig, aixo ens estalviarà remar un bon tros al fons de la vall. A l'altura de x m creuem el riu per un pont i iniciem un petit ascens fins al refugi.

6a etapa. Capanna Cadagno - Airolo

Desnivell: + 450 m, - 1200 m.
Horari: 4 h.


Sortim del refugi en direcció al nucli pobla al sud del Lago Cadagno, creuem el riu i avancem en direcció E en pujada buscant un collat a 2 077 m. Allí baixarem uns metres fins a la base del Lago di Tom. Allí caldrà remuntar per les combes de més a la dreta tambe en direcció E fins a l'altitud de 2 200 m on ens desviem a l'esquerra per anar a buscar el coll de la Bochetta del Camoghé a 2 242 m.

D'aquí ens espera ja l'ultim descens, ens dirigim a L'Alpe di Lago. Seguim en direcció SE i baixant pel mig del bosc fins a buscar el sentiero local en direcció S fins a 1680m on ens desviem a la dreta (SE) (important remarcar que tot i que es pot baixar per diferents punts, si no marxem el maxim possible cap al SUD ens tocarà fer un tros de pujada del sentiero local). Aquest cami que comença per prats acaba finalitzant en un cami estret pel mig del bosc que pot ser complicat davant l'absencia de neu. Més avall s'obre la vall i la pista ens deixa a l'entrada d'Airolo on haurem d'entrar caminant (1100m).


Airolo

Aquesta es la població intermitja de la travessa, en aquest punt la continuació ens permet assolir el pic Cristalina. Seguir fins a Fusio i d'allà remuntar muntanya amunt per arribar a Locarno amb 3 jornades més. S'ha de dir que adicionalment es pot ampliar la ruta arribant a altres refugis de la zona, tenint en compte les marques de ruta d'esquis adjuntes als mapes suissos.

D'Airolo es pot arribar mitjançant tren fins a Bellinzona, allí podem agafar un bus que ens portarà fins a Hinterrhein (consultar abans de marxar els horaris ens pot estalviar algun ensurt).


Continuació de la travessa

La travessa segueix fins a Locarno. D'Airolo ens dirigim a Ossasco, on generalment es va amb bus. D'allí es puja a la Cristallina-Hütte i es va fins a Fusio. Depenent de l'estat de la neu i la ressenya aqui ens proposen diferents variants fins a Locarno on en unes quantes ja t'indiquen que s'haurà d'anar caminant.



Dades d'interés.

>> Mapes. Recomanables els mapes del Swiss Topo 50. Cartes de randonnées à ski:
- 267S San Bernardino
- 266S Valle Levantina
- 265S NufenenPass
- 256S Disentis

>> Refugis
ZapportHütte (CAS)
Capanna Adula (UTOE)
Capanna Bovarina (UTOE)
Capanna Cadagno (SAT)

>> Meteo:
Meteo Suisse

>> Schiezzplatz Hointerrhein - Rheinwald info. (camp de tir militar)
Tel. +41 81 6601111
Suposo que un mail al refugi tambe et pot informar dels horaris.

>> Transport public:
La Poste Bus (FR)
Servei Transport public Ticinese (IT)

8 comentaris:

Mohawk ha dit...

Ei Piter!!!

Això és més llarg que el meu post de la Moratona, eh!!

Felicitats per l'excursioneta!!

Ens veiem!!! ;)

PGB ha dit...

Bua Pere, ara mateix no puc però m'ho llegiré amb calma quan tingui més temps ;)

Això és una crònica i lo altre tonteries! :P

Piter ha dit...

jeje

la veritat es que he estat uns quants dies emplenant.. pero bueno com que
normalment es difícil trobar ressenyes de travesses pels alps, volia tenir-la guardada.

Potser més endavant m'inspiro i faig una ressenya per l'estil de la Chamonix-Zermatt o la Travessa Imperial (Zinnal).

Apa.. fins una altra!!

Gatsaule ha dit...

Enhorabona per la ruta i per la currada de la informació, Piter. Amb el que has escrit no cal gaire més informació per anar-hi. Me l'apunto !!

Mohawk ha dit...

Jo crec que es mereix unes quantes planes del Vèrtex... pots provar-ho!

;)

Ozzy ha dit...

Hei Piter!

Quan hagi de tornar pels Alps, et demanaré a tu la informació.
És millor que totes les guies juntes!

Salut!

Piter ha dit...

Doncs això del vertex... doncs ja ho haviem pensat amb en Jordi mentres la feiem... potser al final ho provo i tot.

mmm... dels Alps basicament se algo del tema de travesses d'esqui de muntanya, pero el que seria altres activitats encara estic molt verd !!

Anònim ha dit...

miley cyrus nude [url=http://www.ipetitions.com/petition/mileycyrus]miley cyrus nude[/url] paris hilton nude [url=http://www.ipetitions.com/petition/parishilt]paris hilton nude[/url] kim kardashian nude [url=http://www.ipetitions.com/petition/kimkardashian45]kim kardashian nude[/url] kim kardashian nude [url=http://www.ipetitions.com/petition/celebst]kim kardashian nude[/url]