Dia inspirat a Solius

El diumenge vaig rebre una trucada d'en Miquel.. tenia ganes d'anar a escalar, i em va fer una proposta interessant: escalar per Solius el dimarts.

Tot i que en alguns punts la roca encara estava una mica humida, el sol que ens ha acompanyat la major part del dia ens ha permés escalar molt de gust disfrutant de la roca. Com que en Miquel no hi havia estat mai, hem començat per alguna cosa assequible, i ens n'hem anat cap a l'Agulla Central.

- A la page. V+, 30m. Es una via fàcil, que comença amb una rampa inclinada de IV+ i acaba amb uns passets que apreten lo suficient per donar-li aquesta graduació.

El seguent objectiu estava en les vies del canto, pero al veure que els dos l'encadenavem sense cap problema ens hem dirigit cap a la cara OEST on tenim vies més curtes pero més intenses.

- La llei del puma . 6a. Aquesta ja es una via més continua, amb algun passet més durillo, on ens fa dubtar una mica l'adherencia de la roca. De totes maneres l'encadenem els dos.

- El quart de l'Eduard. 6a+. Suposo que el tal Eduard devia estar bastant fort, ja que tot i que es una via d'un sol pas, aquest no es del tot trivial. Encadenem no sense abans mirar-nos més d'una vegada com haviem d'encarar el pas tecnic.

- El puto avi. 6b+. Veient que ens estaven surtint be les coses ens posem en aquesta via, que te alguns passos una mica finets.

En miquel abans d'encarar els passos durs de El puto avi.

Com que tornem a encadenar sense masses problemes i ja veiem que avui estem inspirats, ens dirigim cap a Roca Ponça cara EST.

- Trempera matinera. 6c. Aquesta es una via de continuitat, provo de primer i acabo pillant-me d'alguna cinta. Com sempre em fa cosa caure i a la que hem començo a desequilibrar acabo agafant la cinta.... molta psicologia falta encara. Be.. lo important es que no el veig tant impossible, i suposo que amb algun que altre intent més acabara sortint algun dia. En Miquel quasi encadena, pero es desequilibra en un pas perque no agafa la presa bona, ell ja te més assentat aquest grau. M'ha agradat sobretot el pas del monodit, tot i que no m'ha acabat sortint, es veia molt xulo de fer.

- Flames de pedra. L1: 6c. Estem un rato determinant quina es la via, des de baix ja es veu una sortida cabrona del forat. La prova en Miquel i s'ha de penjar per mirar la sortida del forat que es veu impossible (potser algun canto trencat falta...). L'acaba i hem comenta que la veu bastant més dura que el 6c i concentrat en aquell pas, la resta per l'estil. Ho provo de primer i tot be fins a la sortida del forat, t'escup cap a fora i el canto es romo... així que no tinc miraments i hem poso a practicar A0 en les dues cintes que et treuen del forat. La resta acaba sortint be tambe.

En miquel empotrant la cama al forat de sortida de la via Flames de pedra.

- Suite Cabirol. [7a > 6c]. En miquel es queda amb ganes de 7a, així que anem a fotreli en aquesta. Concentra tot el grau en els primers 5 m, i acabo surtint en A0 de la 2 xapa, la resta es fa millor, pero es bastant durillo. La part superior la indica com a 6c, nosaltres ho deixem a la primera reunió que trobem. Sembla ser que això de la pujada gradual funciona molt b !!

Com que comença a refrescar ens passem a la cara OEST, on ja toca el sol.

- ITACA. [6b > V+ > 6c+]. Aquesta via comença amb una sortida molt dura (almenys si no ets molt alt costa arribar a la bona presa) que jo haig de passar en A0, i catalogada de 6b. Despres un tram de placa d'adherencia amb bon canto et deixa sota un petit sostre on comença la part dura de la via. Acabo pillant-me un moment de la cinta, pero la via te bastant de canto. En aquesta en Miquel es passeja... i ja al arribar a baix em comenta que li sembla menys del que li donen ja que te molt de canto a dalt, despres de fer el segon llarg de la via Drac m'ho corrobora.

- El Drac (Queen). [L1: V+ i L2: 6c+], 32m. El primer llarg es ampliament conegut per molta gent, doncs aquesta es una de les vies més guapes de l'escola per molta gent. El segon llarg, i més si l'empalmes amb el primer es fa bastant dur (pes de la corda i roçament important), passos llargs, fins i delicats; això si molt ben equipats (es pot passar en A0 sense masses problemes). En el segon llarg m'arrastro literalment per la via, doncs la zona clau la passo d'A0 en A0: bastant, bastant durilla aquesta via, sobretot comparada amb l'anterior. Aquí en Miquel tambe flipa bastant... es dura i ja a aquestes hores les forces comencen a fallar !!

- La Gabina. [L1: 6a>5 i L2: 6b], 30m. El primer llarg te un unic pas a baix, que li deuen donar 6a per el fet d'haver d'agafar-se a un monodit, la resta es un V. Atenció anar en compte just abans de la reunió, perque una part del bloc de pedra que hi havia no hi es, per lo que el del canto pot correr la mateixa sort. El segon llarg es bastant continu.. amb passos finets i cantos petits, quasi a dalt m'haig d'agafar un moment a la cinta en un flanqueig que no ho veia massa clar, de totes maneres acabem la jornada amb molt bon gust de boca.

En miquel afrontant el segon llarg de El drac

Aps.... per celebrar-ho en aquesta ultima via acabo fent els ultims dos metres fins al cim de Roca Ponça (avui es la primera vegada que acabo a dalt de tot!!)... llastima que ja no hi hagi la bandera... m'hauria agradat trobarla.

Increible jornada a Solius... i amb unes ganes bojes de tornar-hi !! que tremolin els 6c's.... jeje em sembla que el proxim dia tremolare jo jeje. Apa doncs.. a veure si la proxima trobada blogger.. es fa a Solius, que aqui possiblement s'em donarà millor que al Torrent dels Porxos.