dissabte, de març 24, 2007

Rocamaura

Aquest dissabte quedem en Marc, l'Albert i jo per anar a tibar una estona. Basats en la meteo prevista ens vam decidir per anar a Rocamaura on pensavem que quedariem lluny de les pluges intermitents que s'anunciaven i al mateix temps resguardats de la tramuntana.


El mati s'aixeca ennuvolat i pensavem que no plouria, pero de cami cap allí estava tot xop, de totes maneres (i per sort) ens decidim a anar a provar sort a veure si es podia fer alguna cosa. Al final la roca estava bastant seca tot i que en alguns punts regalimava una mica d'aigua. Apart d'això només alguna pluja intermitent, pero a la que sortia un moment el sol s'assecava ràpid.

- Via 10, V. Ens posem en aquesta per escalfar i l'encadenem els tres sense cap problema. A mi m'agrada especialment, sobretot el pas final.

En Marc arribat a l'últim pas de la 10, i en Marc i l'Albert a la via 24*.

- Via 24*, 6a+?. Es una variant per la dreta algo EXPO i amb un pas guapo a dalt. El canto es veu increible des de baix, i de fet ho és.. pero fa falta colocar-s'hi be. A mi m'ha agradat, pero algun pas inicialment m'ha fet bastant de respecte. Es una via que si estas fort de braços ha de surtir com si res.

- Scadel (Via 11), 6c/+. Faig mitja via, pero quan comença a desplomar una mica no la veig massa clara per lo que m'escapo per la via Ansia Vertical (vaja una escapada !! no se quina era més difícil). Queda pendent per proximes ocasions !! (Aps.. ha estat reequipada amb alguns parabolts entre els spits).

- Ánsia Vertical (Via 12), 6c/+. A peu de via hi ha una pedra enganxada que posa Kimbal de bruc, pero en ressenyes queda ben clar que es la via 12. Te els spits una mica més allunyats que l'anterior, al rato de que desplomi se m'acaba la pila i passo les dues ultimes cintes amb pedals. La torno a provar en top ja des de baix, i em falta un pas per encadenar-la. Queda pendent per proximes ocasions !! L'Albert i en Marc la proven en top tambe i es queden al pas clau de la via.


Alguns passos de la via 12

- Via 21*, ??. Em feia gràcia passar el pas de baix de tot amb preses molt guapes, despres s'acaba lo bo i es torna bastant bastant durilla. Fem 3 cintes en top i ho deixem correr.

Alguns passos de la via 21

Com que ja es tardet i continua plovent, fent sol ... decidim tornar cap a casa. Haig de dir que cada dia m'agrada més aquesta interessant escola de l'empordà. I avui m'han fet un macro reportatge... deu n'hi do

* La numeració l'he fet en base al que va indicar en PGB anteriorment, d'esquerra a dreta les no ressenyades van de la 17 a la 24 (s'inclouen dues vies que ens havien passat per alt). Més info a l'apartat de ressenyes.

6 comentaris:

Mohawk ha dit...

Piter! Ja he parlat amb algú que va fer la directa GRESCA. M'ha comentat que és força discontinua, tipus pic del martell. Totalment escaquejable (per tant difícil de seguir) i que el que ells van fer com a molt 6b...

A veure com ens va a nosaltres!!

PGB ha dit...

Lo de la discontinuitat ja salta a la vista veient la paret :P

A veure què tal surt... porteu estreps per si m'he d'arrossegar! :P

JAL ha dit...

Ostia xaval, per les fotos bé podries presentar-te al casting de Spiderman 4

TR ha dit...

Hola PIter.

La via NATALIA (7a+) crec que és la que vas provar tu...Comença amb uns passo amb bon canto, un lance a un forat i de sobte fas un slab vertical i llis amb roca més polida, fins sota un desplom que és el pas final....Aquesta 21 és un 7a+...

Just a la dreta hi ha la 13 ( que tu dius la NATALIA) i la 14...de les dues en surt una..a nivell de recorregut...La entrada de la 13 és desplomada i hi ha uns quants picats...és el més dur...i sortint vas fent entre les dues linies de seguros, a estones et desvies a la dreta . crec que era més dura que la RATAMAHATTA ( 7b).

Vinga saludus!!!

Piter ha dit...

Ostres.. pel que comentes aquest tros no el teniem massa clar (normal ja que fins que no escales la via no tens clar per on passa).

Quan pugui ja fare una actualització amb les teves puntualitzacions..

per cert, vas visitar el montgri al final ?

Oriol ha dit...

iep Pite..

Al final no hi vaig anar.

Diumenge vam anar a Romanyà, i com que vaig deixar una via per encadenar hi vaig tornar el dilluns una estona a tibar-li a la Petita Roser.