Escalada a Beuda

[4 novembre]

Avui teniem la tarda lliure per Girona, aixi que hem aprofitat amb l'Albert per anar a fer una visita ràpida a l'escola de Beuda. Per el canvi de temperatures, pensavem que faria bastanta fred, al final era una temperatura bastant agradable, i havia poca gent a la paret, que permetia una escalada molt agradable.

Hem començat al sector de sempre: Els Gossos, on hem assolit les seguents vies:

• Frenasso, V+ 30m. Via molt assequible amb un parell de pasos més complicats, pero que ens surt sense problemes tant a mi com a l'Albert. Comentari!!: Avui m'he fixat que el moscata de dalt esta bastant polit, i no es que doni massa confiança.

• Fiblada a la pell, 6a+ 30m. Via bastant guapa, amb un pas d'aquests d'equilibri on no les tens totes quan la corda esta per sota, pero surt completa només amb algun periode de reflexió abans de fer aquest pas de mitja via. L'Albert l'encadena de segon, el seu primer 6a+, felicitats !!

L'Albert examinant fiblada a la pell 6a+.

El seguent pas que ens haviem marcat era anar a fer la "bavaresa namaste" i provar la via "speet de maig" o "garrotxa exotica"; malauradament estava la zona d'aquestes vies ocupada, i per tant hem decidit anar al sector Regae, al qual encara no hi haviem anat mai :

• Rastaman, 6a, 18m. Es una via curta pero molt sostinguda en quant a grau, molta tecnica d'equilibri, roca vertical i sense grans preses de mà. Total, que hem pillat bastant, i l'he trobada bastant dura, sobretot comparant amb els 6a de l'altra banda del riu. Al final la munto amb unes quantes caigudes, al repetirla de segona algun pas s'em segueix entravessant, de totes maneres no ens ha entusiasmat a cap dels dos.

L'Albert tibant a Rastaman, 6a.

• Survival, V+, 18m. Vista la dificultat amb que ens ha sorpres la Rastaman, decidim baixar les expectatives, i aqui encara flipem més. La via surt d'un caminet amb una bona vertical de caiguda avall, i tenim el primer parabolt a quasi 3m, i amb roca més llisa encara que a la rastaman. Decidim fer una mica d'equilibris i l'Albert la comença a muntar des de la via del canto (un 6b que tenia una sortida més assequible). Un cop posat el primer parabolt la seguim veient bastant xunga, tot i aixo acaba sortint, pero els dos pensem que per ser un V+ es molt molt dura.
  
  
• The Wailers, 6b, 18m. Es una via que suposo que ens hauria semblat complicada, pero comparant-la amb les dos ultimes es més o menys del mateix estil. En aquesta el pas complicat es troba a mitja via on et trobes amb una placa bastant llisa,

Jo mateix tirant de braços a The Wailers, 6b.

Total, una tarda ben aprofitada on hem conegut un nou sector d'aquesta escola. De totes maneres, crec que es més agradable l'escalada de l'altra banda del riu.