Escalada al Garraf

[1 novembre]

Ahir vam aprofitar el dia festiu entre setmana per apropar-nos a una escola molt proxima a bcn a la que no havia anat mai, "el pas de la mala dona" al Garraf. Aquesta es una zona que ens permet aproximar-nos amb tren a falta de cotxe.

L'entorn esta molt xulo, de fet el terra es pla amb sorra i sembla que et trobis a la platja, només que de la sorra a l'aigua hi ha un bon salt, i que de tant en tant tenim els trens passant just sota nostre.

Al principi erem només dos, com que el tipus de roca es bastant relliscós, per la ressaca que porta en Felip veig em tocarà muntar les vies de primer a mi, aixi que com que no hi haviem escalat mai decidim iniciar l'experiencia per alguna via fàcil:

• Variante Pico Pato, 25m, 6a. Ens posem a la via pensant que estem a Aniversari (5c) per lo que no ens lliga gaire i a mitja paret anem a la reunió de Aniversari. Total, fem només la meitat de la via. No gaire complicada, només algun passet on les mans son bastant relliscoses, i duret el pas cap a la reunió de Aniversari, ja que alla no hi havia via .. jeje De totes maneres ja podem començar a veure el tipus de roca, molt llisa i jo quasi sense magnesi.. a les parts de dalt les mans suen un munt.

En felip a peu de via de la variante de Pico Pato

• Aniversari, 15m, 5c. Fem només el primer llarg, bastant curtet. La trobo més dura que el 6a de Variante Pico Pato, sobretot per lo llises que estan les preses, deu n'hi do com rellisquen fins i tot amb magnesi.

• Intent a Friki de mar, 6a. Un inici bastant dur ens fa desistir, la roca rellisca un munt i ni els gats ni les mans ens permeten arribar be a la primera xapa. Pel que veiem després, aquest primer pas se li dona malament a quasi tots els que es posen a la via, i majoritariament algú els ha de mig aguantar per baix per poder arribar a la primera xapa.
  
  
• El mono con navaja, 18m, 5c. Una via xula, el principi una mica estrany, pero els llargs de dalt son molt disfrutons. Guapa sobretot per la llargada.

• Carnestoltes, 25m, 6a. Via llarga i atletica, l'havia vist recomanada als foros de RockFax, i no se perque al començarla pensava que era un 5b, un cop a dalt te bon canto en casi tot el recorregut, pero es bastant de braços. M'uneixo a la recomanació, es una via molt disfrutona.

Felip fent de les seves a Carnestoltes

• Ja per acabar fem una via curta a la part esquerra, com que ja fosquejava i anavem rapid no se si vam fer "Los chicos no Lloran, 6b" o "La reina del Burdel, 6a+". Era una via de 10m amb forats evidents pero molt molt atletica, al ferla despres de Carnestoltes fa que els braços no aguantin tan be, i es la unica que no em surt sense caigudes. Be de fet en aquesta anavem quasi de cinta a cinta i a descansar, i a la segona tirada ja de segon, em vai quedar a un pas de bloquejar braç i allargar fins a la seguent mà,... sera questió de repetir-la un dia fresc,.. que segur que es pot muntar be.

Jo mateix tibant a la via, com es comproba ja fosquejava.

David tibant a l'inici de la via

Ja de tornada, ara anirem en cotxe, que el David ha vingut més tard amb el cotxe. Deu n'hi do lo aviat que fosqueja.. sort que portavem un frontal...

p.d.: ressenyes a mauriWeb. L'estació de tren logicament es garraf, no sitges. El mapa que adjunta no clarifica massa el tema, basicament atravessar la cantera i pujar a l'esquerra en fortes llaçades fins a un avenc, que malauradament esta ple de merda. Just allà baixar per un corriol petit cap al mar.