Escapada als Alps

Apa gent !!

Em desconecto durant 10 o 15 dies per anar a fer activitat pels Alps... el temps als alps, les ganes i la meteo del pirineu diran... .. quan torni ja informarem del que hem anat fent.

Basicament les activitats previstes haurien de ser esqui de muntanya i alpinisme invernal, pero bueno... ja veurem sobre la marxa.


El tema travessa dels pirineus... esta xungo, tot i que ha nevat i nevara aquests dies... es la primera nevada (i pel que sembla no massa important, espero equivocarme), per lo que a moltes zones encara faltarà neu per poder tapar roques. I si segons sembla a partir de la setmana que ve torna l'anticicló, la cosa només pot fer que empitjorar.

S'haurà d'anar veient...

Apa.. vagin be les activitats que aneu fent !!

Fotos de la web Chamonix-Mont Blanc

La Cresta del Ferran

[21 gener]

Avui finalment hem fet una activitat que feia temps que m'anava comentant en Josep Mª que tenia ganes de fer, la cresta del ferran. Finalment apart d'en Josep Mª i la Neus, també s'ha engrescat la Montse, i aixi ha pogut fer la seva primera cresta. Dels presents, en Josep Mª i jo ja l'haviem realitzat fa uns quants anys amb alguns companys del GEIEG. Al final el dia escollit es idoni, doncs al no fer massa sol ens permet gaudir de la cresta sense passar ni fred ni calor.

Que comentar de la cresta.. doncs primer de tot que al lloc on posa la ressenya de Desnivel que es pot aparcar el cotxe millor no intentar arribar-hi amb un turisme convencional, doncs el cotxe pot tocar pedres amb bastanta facilitat (algun rastre d'oli al terra aixi ho indica). Sobre els horaris, aquests dependran del nivell dels participants i les necessitats d'encordament, aixo si.. millor no badar perque la cresta no es difícil pero si es bastant llarga. Apart.. s'ha de tenir en compte que les dificultats son normalment puntuals, i que hi ha molt de tram on es va caminant; de totes maneres els paisatges i la tranquilitat de la zona son molt agradables.

Comencem a caminar en direcció a l'inici de la cresta, es un caminet ample i bastant fresat, fins a un punt on una fletxa vermella ens indica l'inici de la cresta. Al principi sense grans dificultats es superen unes grades, fins a un punt on es flanqueja fins a l'inici d'una paret plena de fisures (tot aquest tram parabolat cada 10m aprox.).

Primera dificultat.. la Neus superant el tram final de la placa de III.

Assegurant el tram de III.

Aqui comença una rampa inclinada (III), que amb molt bona presa et porta fins a l'inici de la cova (algun pito). Aqui ens trobem amb el tunel de la cova des del qual la ressenya indica que es pot sortir a la meitat amb passos de (II), de totes maneres nosaltres seguim fins al fons de la cova on es pot sortir grimpant per una rampa llisa i dificil d'assegurar (IV), fins arribar a un foradet al sostre que ens permet sortir ja al fil de la cresta. (Aquesta sortida li dona una gracia afegida al recorregut).

El divertit i curiós tram de sortida al final de la cova

A partir d'aqui arriba algun tram més aeri que consisteix en superar blocs amb molt bona presa (III), a partir de llavors la cosa es calma bastant i ens comença a envoltar la vegetació.

El fil de la cresta... al fons un altre grup.

Arribem a una petita bretxa a la qual podem baixar desgrimpant o fent un rapel (instalació amb dos parabolts i cadena). Aqui arribem a un punt d'abandonament doncs a la bretxa mateix existeix una altra instalació per a baixar a l'esquerra. Llavors arriba la principal dificultat de la cresta en un tram de 10m on és mes aeri que no pas difícil (molt ben assegurat amb pitons i sabines en arbres).

A partir d'aquest punt ja es seguir sense grans dificultats fins al cim del Ferran (983m). El descens cal a l'esquerra fins a Talaixa, i finalment GR fins a la pista entre Oix i Sant Miquel de l'Hortmoier.

El grup a dalt del Ferran.. com es pot comprobar ja començava a fosquejar.

Al final una sortida que hem disfrutat tots.. amb alguna que altra anecdota (perdua de bota cingle avall inclosa). Al final tots amb ganes de tornar a fer alguna altra cresta proximament.

En quant a material: una corda de 50 ens permetrà fer el rapel, apart nosaltres vam portar bagues per a arbres i merlets, els tascons tambe van pujar pero no es van utilitzar. En quant a peus de gat, nosaltres en vam prescindir; pero un altre grup que varem trobar els portaven posats.

Tornada al Vermell del Xincarro

[19 gener]

Aquest divendres seguia amb les meves mega-vacances... aixi que aprofitant la ocasió em vaig unir a un grup de companys de la web madteam per anar a penjar-nos durant tot el dia per les parets de montserrat. S'ha de dir que finalment vam ser sis... l'Eva, En Felip, en Jordi, en Miquel, l'Oriol i un servidor.

Aixo d'escalar entre setmana te les seves aventatges... per exemple tot i no estar sols a la zona (suposo que deu ser molt complicat), la tranquilitat era bastant més notable que en l'última ocasió que vam anar a la mateixa zona (llavors crec que era un diumenge).

Miquel afrontant el desplomillo de la part superior de Directa Brucs

Be.. el cas es que vam anar a gairebe els mateixos sectors que en l'última ocasió. Lamentablement veig que algunes de les vies que vaig repetir em van costar més que en l'última ocasió, deuran ser els turrons.. o be el fet de no anar al rocodrom de la UPC ?. Be.. la cronica de les vies a continuació:

- "Hi ha marro". 6a, 18m. Comencem força be encadenant aquesta via que ja haviem fet en l'anterior ocasió.

- "Moroño". 6b, 30m. Animats per l'anterior via, ens decidim a provar aquest petit sostre a l'esquerra de la via anterior. No arribo a agafarme a la presa en questió i acabo agafant-me de les cintes. Passat el pas segueix fineta pero més assequible.

L'Eva concentrada pujant la via "M'abstinc"

- "Nando". 6a, 15m. Via interessant, curta i concentrada en els primers metres.

- "Nanu". 6a+, 15m. Segueix la tonica de l'anterior un concentrat en els primers metres, que no encadeno. Em fa molta rabia perque en l'última ocasió si que havia encadenat.

- "Via a la dreta de Nando". V+?, 15m. Via més assequible que les anteriors. Amb algun pas divertit.

En Jordi disfrutant en una bavaresa.

- "Guti, gutae, gutum". 6a, 15m. Via molt, molt sobada. Jo almenys no la recomano i menys en dies calorosos.

- primer llarg de "Tablas de Gimnasia". 6b, 15m. Segueix una fisura que des de baix es veu molt guapa. La provo en top-rope, i no la disfruto, esta algo sobadilla i una mica rara. mmm un aleje considerable entre el 3 i el 4 spit (de fet a la guia ja diu que s'han de portar friends).

Jo afrontant aquesta via en top-rope

En general un dia genial d'escalada, ens ho hem passat de conya i amb ganes de tornar-hi.

+fotos i un video:
picassa link

Escalada a Banyadores

[17 gener]

Avui he quedat de nou amb alguna gent de la web madteam, ens hem ajuntat la berta, en miquel, en jordi i un servidor. Com que dels presents només haviem estat l'últim cop a banyadores en miquel i jo, hem decidit tornar-hi a fer alguns dels sectors que ens mancaven.

Anem primer al sector amazonia, ja que el Classic ja l'haviem testejat en l'última ocasió.

- "Gomina", 5c. Consisteix en el lateral esquerra d'una placa bastant llisa, bona per entrar en contacte amb la roca.

- "La placa Maleïda", 6a. Una bona placa d'adherencia, a la que agafes confiança surt molt rapida.

Animats per com han sortit les anteriors anem amb en Miquel a les vies una mica més desplomades:

- "Desplom de l'Erudit", 6b+. Entre que desploma, i que em rellisquen les mans a les preses que m'haig d'agafar: la veig imposible. Ho provo de segon i em quedo igual, passant els passos amb A0. Definitivament els desploms no s'han fet per mi.

La berta apretant a la via.

- "Quina potra si t'empotres", 6b+. Segueix la tonica de l'anterior, i directament ja la provo en top-rope. Com l'altra acabo passant el pas clau en A0. Quan la fas esbrines perque porta aquest nom.. jo no vai tenir potra.. i vaig acabar agafant-me a la cinta.

- "R.I.P", 6a. Via que combina adherencia a baix amb un petit sostre a dalt. Es fa molt b.

- "El fanàtic de l'Hospi", 6a. Algun pas d'adherencia més compromes, pero més del mateix.

Just entre aquestes dos vies, existeix una nova via que esta molt guarra de sorra, per lo que desistim de fer-la i anem a vies més netes.

Ara anem cap a l'esquerra on una placa ens pica l'ullet:

- "Amazonia", 6a. Basicament te un pas a baix, la resta seria un IV+ com a molt.

- "Via de la Vespino", 6a+. Segueix la tonica de l'anterior: passos durillos a baix, i a dalt cap problema.

Ja per acabar ens acostem al totxo del sector mongo, on flipem amb algunes de les vies del desplom (que ni tan sols ens animem a provar... jeje massa dures). Anem a una placa que es veu llisa, llisa, llisa.

- "Cocaine", 6a. Deu n'hi do com apreta, pero surt sense problemes.

- "QuintoxQuinto=25", 6b. Quan quasi ho tenia inexplicablement caic a l'entrada a la placa, un cop a dalt.. segueix la tonica de placa hyperllisa.

En Jordi aguantant-se a "Cocaine", al costat el 6b de placa llisa llisa.

Acabades les vies.. decidim anar a fer la cervesa al bar.. i deixar l'escalada per divendres que ja hem quedat per anar a Montserrat.

Sobre l'escola.. grau generalment baix, i poc sostingut. Be.. per fer granit, pero per els de Girona.. amb Solius al costat de casa no crec que hi torni massa sovint.

Descobrint nous sectors: Cingle de Sant Roc

[15 gener]

Ja fa temps que amb el meu germà comentavem que era estrany que al cingle de Sant Roc, entre Bonmati i Sant Marti de Llemenà no trobessim ressenyes de vies d'escalada. Va ser la casualitat que trobes l'altre dia una referència a BTTGirona sobre una activitat de Via Ferrada en la passada edició del Mercataventura.

una part del cingle de Sant Roc

Així avui he aprofitat i m'he apropat a la zona on en una mescla de Trail Running d'aquest.. i exploració per l'altra, he voltat per la zona (primer un intent fallit per el poble de Barroca) despres des de peu de cingle, sortint de la carretera entre Bonmati i Sant Marti. Si be l'intent de trobar la ferrada que puja fins a Sant Roc (que pensava que seria trivial) no ha estat fructifer, si que he trobat diverses vies d'escalada (en part m'ho esperava). La sorpresa més interessant arribaria al veure que aprop de l'ermita arriben dues vies d'escalada equipades amb parabolts (en una de les quals encara es veia el polsim que deixa el taladro al foradar per posar el parabolt).

Via "Iaia Pilar"... que seguint la linia més fàcil arriba fins a dalt del cingle (parabolts).

Algunes vies amb equipació no fiable (burils podrits), alguna sembal que es podria auto-assegurar amb material.

Itinerari: Tot i que hi han diferents itineraris de pujada, en el nostre cas hem pujat pel corriol que sortint del pla del forn ( km 1,5 de la GI-532 ) ens porta fins a les cases abandonades de Can Poller, d'allí surt un cami marcat amb marques grogues i marques vermelles que ens mena per la dreta dels cingles fins al pla de Sant Roc. Allí empalma amb la ruta de les ermites del Palau Robert (marques blanques) per deixar-nos a l'ermita mateix, si seguim endavant seguint les marques blanques arribarem al grau de Santa Maria que ens permetra arribar seguint marques vermelles i més tard taronjes fins al peu del cingle, d'on surten algunes vies d'escalada.

Un detall de la diferent equipació que s'ha trobat per la zona.. els burils (majoritaris) fant bastanta por.. i més quan veus que algun sostre que te bastanta pinta d'haver de passar-se en artificial.

Els burils... ja es veu un a dalt al mig.. com han quedat.
A baix a la dreta detall d'una reunió (hi havia un altre parabolt adicional que no surt a la foto)

Aps.. i just davant tambe tenim el cingle de Roca Fesa (direcció a Rocacorba).. algun dia hi haurem d'anar a donar un cop d'ull que tambe es veu pedra a dojo.

Apart.. una curiositat: la bauma de la xemeneia. Es una bauma on s'han trobat restes arqueologiques de fa 19 000 anys, segons sembla els autoctons de la zona aleshores tenien un sistema peculiar de caça consistent en despenyar els cavalls pel cingle i recollir les restes a sota per menjar. Aixi dins aquesta bauma trobem restes fossilitzades d'animals, principalment de cavalls. Aps.. es diu de la xemeneia.. perque des de dints hi ha un forat/escletxa que ens permet veure el cel des de dins.. diuen q es bastant interessant.

Montgrony..

[13 gener]

Avui ens hem trobat amb en Marc i en Pere de figueres per anar a tibar tot el dia per Montgrony. El dia s'aixecava assolellat.. pero al final ha estat massa i tot.. deu n'hi do la calda que feia. A més el coctel de calor = mans suant.. + vies algo sobadilles.. provoca que hagim patit de valent en més d'una via.

Per l'orientació ens dirigim cap a la paret de Sant Pere, on tenim un bon grapat de vies assequibles al nostre grau, a més l'orientació permet que toqui el sol tot el dia. Les vies que hem realitzat son:

- Mickey Mouse. V+/6a. Via llargueta i ben assegurada, de totes maneres no es la millor via per començar, i despres d'algun pas delicat... ja no m'ho miro gaire i acabo fent un pas en A0.

En Marc fa un intent a Caçador de nuvols, 6a pero els alejes i la combinació parabolt amb pitons no li acaba de fer el pes, i l'acaba per la Mickey Mouse.

- Mexic. (L1+L2, 30m). 6a, 6b (13 cintes). Via llarga i molt xula, surt sense caigudes pero amb més d'un descans per mirar i remirar per on s'ha de passar. Molt recomanable!, en alguna ressenya no surt, es troba entre la innominata i la angoixa vital.

En Pere a dalt de la via Mexic.

- FreeGirls. (L1+L2, 35m). IV,V+. Una via recomanable, permet disfrutar dels moviments facils i disfrutons. Al ser la primera via que et trobes al accedir a aquesta paret, es troba una mica sobada, sobretot en el tram inferior, pero les grans busties que te, permeten fer virgueries. Atenció: si s'empalmen els dos llargs es necessiten moltes cintes (unes 16 si no recordo malament)

- Variant Kasamir Nallas. 6b. L'intentem els 3, pero tots ens quedem al pas entre la 3a i la 4a xapa. Tot i que en una ocasió arribo a tocar la presa invertida, no em situo prou be per traccionar en la sortida. Despres de 3 pegues.. o deixo per un altre dia. Ens posem a la via del costat per poder treure les cintes. (Aqui ens hauria anat be la canya que s'ha comprat en PGB !!)

En Marc afrontant el pas on hem abandonat la via.

- Sense Nom, 6a+. No agrada a cap dels tres: combina un primer tram molt sobat, zones amb roca trencada i un tram superior molt brut de vegetació. Com que tampoc em motiva, no m'hi trenco el cap, i despres d'un pegue a la zona sobada, la finiquito amb dos A0 consecutius.

- Raquel, 6a+ (en alguna ressenya 6b). Via que trobem molt dura o almenys aixo ens sembla, una placa molt llisa on no passem de la 2a xapa. Com que es fa tard, no ens hi trenquem el cap i passem a la via de l'esquerra. Com a curiositat.. a on hi ha escrit el peu de via.. algu ha escrit com a cotació de la via 7c, suposo que tant no deu ser.. pero algú devia quedar ben servit.

En Marc apretant a un dels primers passos hiperfins de la via Raquel.

- GEM, 6a. Via molt xula, en general bona presa amb algun passet més compromés. Com que ja es tard m'hi poso en top-rope i surt sense problemes. Aquesta via tampoc surt a totes les ressenyes, es troba just a l'esquerra de la Raquel.

Buff.. en general hem disfrutat molt de l'escalada a Montgrony, jo feia anys que no hi pujava. Aixo si.. roca massa sobada en alguns casos.. i en d'altres el grau pica molt (normal en una escola on la majoria de vies estan per sobre del 7a). Aps.. i impresionant la cleca que queia !!

Escalant en plan tranquil

[10 gener]

El dimecres disposava del dia complet per fer qualsevol activitat, despres de varis sondejos al final vaig aconseguir animar algu per anar a escalar, i ja posats a fer de professor.

Solius

Al mati quedo amb la Dolo, una amiga de Salt, i anem cap a Solius per a fer algunes pujadetes a l'agulla central. Tot i fer ja alguns mesos que escala, encara no s'havia atrevit mai a pujar de primera, aixi que l'animo a fer-ho amb un IV de la zona. Despres d'unes explicacions teorico-practiques de com posar les cintes ( i tambe alguna de estar segur de no caure quan vas a xapar), encadena un IV que previament ja havia pujat sense cap problema en top-rope. Més tard repeteix amb un altre V de la zona i em confesa que es disfruta molt més de primer que de segon !!

El resultat del mati es:

- "Petit princep". IV+, 15m. M'hi poso i com sempre que es comença amb adherencia, dubto als primers passos.. al cap d'uns metres.. ja ens trobem com a casa !!

- "President". IV, 20m. La munto amb la finalitat de que la Dolo puji de primera, i tot i que les primeres xapes allarguen bastant s'atreveix sense problemes !!

La dolo just al acabar d'encadenar la seva primera via de primera

- "Elogi a la paciencia". IV+, 20m. Una via d'adherencia més.

- "Peix fregit". V, 20m. Una entrada per una fisura fins que s'abandona a una xapa. Si es posen les xapes com diu la ressenya.. la corda frega bastant !! Com a curiositat.. trobem dues xapes amb mig metre de distancia entre elles.

- "La llum de l'Alba". V, 20m. Recentment equipada per en Pere (PGB), una via diferent a la resta de les que haviem fet avui, ja que combina altres moviments als tipics d'adherencia. Es nota que es nova, doncs salta sorra de tant en tant.

Jo a la nova via de solius

Beuda

A la tarda he quedat amb en Narcis de Riudellots per anar a fer un climbing... pero no tenim clar a on.. com que ell no hi ha estat mai ens aproximem a Beuda, ja que a solius aquest mati feia bastant de vent. El resultat de la tarda es:

- "Via no ressenyada a la dreta de Garrotxa Exotica". IV+/V, 20m. Una via molt disfrutona, molt agradable per començar.

En narcis a mitja via.

- "Frenasso". V+, 28m. Un classic de la zona.. una primera placa i un pas intermedi defineixen la via. A destacar el moscata de dalt bastant menjat !!

- "Fiblada a la pell". 6a+, 26m. A principis d'estiu m'havia trencat bastant el cap amb aquesta via, te un sol pas dur que passo quasi sense adonar-me'n.

- "Musulmà". V, 8m. Buff... quin V, esta bastant sobat. Entre que es fosc i que no tinc gens clar per on va, acabo agafant-me a la cinta.. repeteixo el pas en top-rope pero segueixo sense entendre massa la via. Atenció: la reunió de dalt esta en un estat més que lamentable. Consta de dos mallons enganxats en unes plaquetes (model antic) d'uns espits que no fan massa gracia. Una es troba rovellada, i l'altre a més esta completament doblegada. Gens recomanable !!


Aprofitant.. que estava per alla.. he fet alguna foto de la zona:

Travessa dels pirineus amb esquis de muntanya (II)

[projecte a l'aire]

Be.. tot i que no neva, ni sembla que hagi de nevar a curt plaç, el projecte de travessa continua. Actualment fer-ho amb esquis es una utopia, pero be.. som optimistes (potser massa) i encara confiem amb alguna nevada a finals de gener que permeti continuar ambel projecte, encara que sigui retallat i/o retrassat. Sino.. segurament ho anirem cap als alps.. o be farem gel, escalada o alguna altra activitat..

Pero be.. seguirem amb el tema:

Itinerari

L'itinerari l'hem dividit en 30 etapes que finalitzen en un refugi (que pot esser guardat, lliure o gite d'etape), no obstant per condicions climatologiques, d'innivació, fisiques o qualsevol causa aleatoria ens poden fer acabar una etapa en un punt intermedi sense poder arribar a un refugi (sobretot a la zona més central). Per tal de resoldre aquest punt, portem un parell de tendes ultralleugeres que ens permetran pernoctar en qualsevol punt del recorregut.

Itinerari aproximat de la ruta per els pirineus. [Mapa d'editorial Everest 1:230.000]

Consultant i detallant l'itinerari realitzat i ubicant els punts de logistica d'avituallament.

Avituallament

En una travessa de tants de dies, evidentment no es pot carregar tot el menjar, gas, roba de recanvi... i s'ha d'utilitzar un sistema de subministrament cada certes etapes. Com que no es pot comptar amb un equip de suport que et pugui portar el material necessari, es fa servir un sistema de bidons distribuits al llarg de l'itinerari.

Un cop feta la divisió muntem els bidons per a cada diposit.

Aquests bidons quan es possible es deixen en refugis o gites d'etape, quan no s'ha de buscar un sistema alternatiu consistent en tenir una persona de suport que et porta el bido, enterrar o amagar el bido en un punt de l'etapa o be desviar-se de la ruta per anar a recollirlo. I aixi es com en el nostre cas hem distribuit un conjunt de 8 diposits de material que contenen basicament la roba termica de recanvi, els aliments necessaris, gas pel fogonet, mapes i piles.

En Jordi carregant el bido fins a la gite.

El dia 31 aprofitant que estavem per cap d'any per la catalunya nord ens aproximem a deixar el primer bido a la gite d'etape de l'Hospitalet. On comentant la jugada amb els propietaris ens comenten que la setmana que ve passen els primers que la faran aquest any (no esta clar si faran a peu, ja que actualment en esquis es impossible), i que ja estan acostumats al tema de bidons que es dona estiu i hivern. Aps... i l'home ens assegura que nevarà algun dia d'aquests... a veure si l'encerta.. que sino ja ens veig caminant... jeje

Apa... fins una altra!!

p.d.: proximament mes detall en les etapes i potser un post amb el material.

Matinal a Sadernes

[7 gener]

Despres d'un merescut descans el dissabte, per diumenge m'ajunto amb en Josep Mª i la Neus per anar a tibar en plan tranquil una estona per Sadernes. El plan inicial es anar a gaudir de Sadernes sense les multituds de l'estiu, i fent les vies faciletes que trobem als sectors Iniciació o Espasa. Quan arribem.. veiem que tot i fer calor.. allí la paret no esta precisament orientada al sol.. per lo que descartem directament el sector iniciació i ens dirigim al Castell d'Espasa, on almenys toca una mica.

A destacar que en una escola on el grau majoritari pica de 6b cap enlaire, els cinquens van bastant repetits, aixi no es estrany trobar-se vies sobadissimes... el que fa que comparant la guia vella amb la nova ens trobem que nombroses vies que han pujat el grau.

Al arribar teniem en ment la via "Cul de Got", marcada com a V a la guia vella i de la qual recordava que es podia fer força be, pero al arribar esta ocupada, aixi que ens posem a la via que aquest grup tenia incompleta i ja pensaven abandonar un mallon.

- "Escletxa de Tendresa". V+/6a, 24m. Ondia.. anavem amb unes ressenyes on posava que aixo era un V, despres veiem que depenent de les ressenyes es unV+ o 6a; no es precisament de les millors vies per començar, pero amb fred de mans i tot s'encadena. A destacar que la via esta hipersobada en alguns trams, sobretot en el que es refereix a peus.

-"L'escorpi + variant". IV, 26m. Ara si que ens posem en algo tranquil, on poder disfrutar tots de l'escalada. Aquesta es puja molt be, es una via de les tipus escala i on podem disfrutar tots de la via, tot i que en Josep Mª no li acaba de convencer.

-"Cul de got". V/+, 20m. Ara si anem a la via que teniem en ment de bon principi, molt sobada, pero amb passos molt xulos, i tot i que esta força sobada la disfruto molt. A destacar el primer espit a can collons.. pero 2 metres per sota d'aquest es pot equipar un pont de roca que et dona més seguretat.

Ja per acabar.. em proposen que m'asseguren a la via que vulgui i marxem... estava dubtant pero al final em decideixo per un 6b+ que comparteix reunió amb un 6a del costat. Quasi es podria dir que l'encadeno a vista, pero malhauradament, a mitja via m'adono que m'estic quedant sense cintes (s'en necessiten 12 si mal no recordo), i haig de parar a comprobar que en tingui suficients.

-"El perfum de les transparències". 6b+, 28m. Una via més de pila que de dificultat tecnica per la seva allargada, pero amb passos finets que et fan dubtar de si aguantaras alla agafat. Una via que disfruto molt i que recomano plenament, pero que em fa suar la cansalada.. deu n'hi do com em deixa els braços. (S'ha de dir que en alguna ressenya li posen 6b)

Completament satisfet amb la via realitzada, anem al cotxe a dinar.. i ja que hi som jugar amb l'adherencia a la zona d'slabs (unes lloses molt llises al costat del parking). I despres al bar a fer la cerveseta i ja alla comentem que proximament ens hauriem d'acostar a Santa Brigida que fa anys que no hi hem estat, i ultimament m'havien comentat que ha estat tot re-equipat.

p.d.: sense fotos perque la camara es queda oblidada a casa.

Espelo + escalada a Beuda

[5 gener]

Avui amb en Josep Mª hem aprofitat per fer una activitat que m'havia quedat a mitges a finals d'estiu amb en Grau i l'Albert, la visita de la cova de la mosquera a Beuda. Es una cova de guix.. i es molt facil de trobar amb les indicacions de la web de l'ajuntament de Beuda.

L'únic inconvenient es no tenir la topografia de la cavitat, pero be seria molt dificil perdre's a dins doncs les galeries que hi han es compten amb els dits d'una ma. S'ha de dir que es una cova que es pot visitar en poc més d'una hora depenent de l'interes que es tingui i les manies per a mullar-se i enfangar-se, perque tenim un petit rierol subterrani que transcorre per dins de la cova (a tenir en compte possibles pujades de nivell de l'aigua en cas de pluja).

A continuació un esquema de la cova:

Les galeries faran aproximadament entre mig metre i 2 metres d'alçada amb una amplada constant de quasi 1,5 metres. En alguns trams (marcat en blau) hi transcorre un rierol subterrani.. per lo que pot estar bastant enfangat o ple d'aigua depenent de l'epoca. El caminet fins a la cova et deixa en un forat lateral d'una galeria.. a la dreta vas arrastrant-he fins a la sortida natural de la cova i a l'esquerra et trobes un bifurcació.. a la dreta vas per galeria ample pero baixa de sostre i segurament enfangada fins a la galeria principal.. amb l'altra es va estrenyent i al final et deixa en un foradet que tirant amunt (facil, tot i que una mica estret) et deixa tambe a la galeria principal sense quasi enfangar-te (marcat amb una fita aquest pas a la galeria principal). La galeria principal per la qual sol transcorre el rierol.. molt guapa, tot i que s'ha d'anar en compte amb el fang, de fet al remuntar-la just despres d'una curva molt pronunciada el volum d'aigua i fang era considerable pel que hem decidit no continuar.

Canvi de roba obligat al cotxe... estesa de la roba remullada

Al cap d'una hora ja estavem fora.. aixi que decidim com ja teniem planejat acostar-nos a les vies d'escalada de Beuda. Anem al sector no ressenyat.. que en Josep Mª no coneixia. Aixi hem començant provant el que m'havia dit un company que considerava que eren IV's... i més aviat tirariem cap a V, i el de la dreta li hem posat un V+ (comparant amb la via Frenasso).

Ortofotomapa de la zona, amb un esquema 'moooolt' aproximat dels camins per arribar.

I una imatge de la zona !!

Be... basicament per arribar s'ha d'anar com si anessim al sector Reggae: una fita al cami principal indica un caminet a ma esquerra que baixa en direcció a la riera seca. Seguim el caminet i en un punt el cami evident tira amunt.. i a la dreta es veu un caminet que sense perdre altura ens porta al sector Reggae. Si seguim el que tirava amunt anem pujant en direcció a una pedra, les vies (K) es troben just a l'extrem superior; les vies (L) es troben seguint amunt i a l'esquerra i seguir el cami evident a la dreta, fa una pujadeta i despres baixada (en el punt més alt es te una prespectiva de les vies just davant). Be.. se que m'explico molt malament.. pero no es massa complicat trobar-ho, ja que no hi ha massa més roques grans per la zona.

- "Via de l'esquerra". V, 16m. Via amb petites panxes que tiren cap enrera... si busques hi ha bona presa.. pero son sobretot moviments atletics tirant de força de braços.

En josep Mª iniciant la via.

- "Via de la dreta". V+, 16m. Te algun pas més durillo que l'altre sobretot a la sortida, i segueix la tonica de bona presa no trivial i pocs peus.

Despres d'aquestes pugem al sector de dalt, on seguim amb les vies:

- "Primera per l'esquerra". IV+, 15m. Comparant amb les de baix la trobem més facil, amb algun passet pero en general es molt assequible.

- "La tercera per l'esquerra". 6a, 15m. Es una via de placa per avançar en equilibri, molt xula. Aquesta ja l'havia provat.. i brutal les dues busties que trobes a dalt de tot. Per disfrutar-la be, no desviar-se cap a l'esquerra i afrontar la placa pel mig. S'ha de dir que es la via més divergent en estil de la zona de beuda.

Acabada aquesta via.. anem a dinar que per avui ja n'hi ha hagut prou.

Escalada a Banyadores

[4 gener]

Avui hem quedat amb foreros de la pagina del madteam per anar a escalar a Banyadores. La veritat es que no coneixia a ningú dels presents.. pero ens ho hem passat molt be. Els presents som: Eva, Marià, Miquel, Narcis, Oriol, Pere i un servidor, aps i la gossa Goldie que m'endescuidava. S'ha de dir que la presencia d'en Pere (un dels equipadors de la zona) ens permet prescindir de les ressenyes, doncs ell ens indica els graus de memoria.

Ens hem passat el dia al sector Classic on jo he fet les vies seguents.

- "Aresta Final", V+. Via curiosa, ja que combina una primera part més facil tipica d'adherencia, amb una placa llisa al final de tot que ens marca el grau de la via.

- "Via Normal", IV. Ens hi posem pensant que arribariem a la part final de la via Sinuosa, de totes maneres ataquem l'unic pas de la via per la zona més dura (2 burils), i aixo li dona certa gràcia a la via.


- "Doctor Muerte", V+. Via curta i tipica d'adherencia amb molt poca presa, un sol pas a mitja via en marca el grau. Va ser oberta per en Pere i el nom te una historia real al darrera...

- "Infanticides compulsius", 6a. Una via tambe amb un sol pas dur que en marca el grau, t'has de posar en equilibri per fer una pinça, que es més complicat del que sembla. De totes maneres s'encadena sense problemes. S'ha de dir que a l'Eva li ha encantat la pinça... pero al final ha acabat repetint de primera la via.

- "The Fly", 6a+. Un inici divertit en bavaresa, es disfruta i tot i que estic apunt de fer un vuelo (per fer honor al nom) al final surt bastant be.

- "El caprici de la infermera", 6b. Una entrada curiosa: t'has d'enfilar de lateral a la pedra, marca un primer pas, pero el pas dur es troba en un desplom que amb presa no massa bona s'ha de sortir a xapar la seguent.. no em surt i haig de passar en A0. Nota:A les ressenyes de madteam esta intercanviada amb la 15. Nota2: La corda frega un munt.

En Miquel superant el pas del desplomet al caprici de la infermera.

- "Le mosquit", 6b+. Via molt xula, no l'encadeno, pero surt amb 3 caigudes. Recomanada per en Miquel i l'Oriol que ja l'havien probat abans. Es bastant constant en grau i es disfruta un munt ja que combina diferents tipus d'escalades. Haig de dir que es de les que m'ha agradat més del sector.


Un cop finalitzada aquesta ja la gent comença a recollir i marxem cap a casa. Ha estat un dia d'estiu esplendid (la cara sud fa que alguns agosarats escalin sense samarreta i tot). Els graus de la gent variats.. rialles continues i molt bon ambient, tornarem a anar a la proxima quedada.

BTT: volta al Puig Neulos

[3 gener]

La zona del puig neulòs es una zona de contrastos; combina prats pirenaics, pedregam als pics, fagedes, ... per altra banda tenim vistes increibles a la plana de l'empordà, el golf de roses, el cap de creus, el canigó, la plana del rosello....

Avui en companyia de l'Albert de Bascara i en Terri de Girona, ens hem acostat a la zona amb la intenció de fer una sortida aprofitant tot el dia. La ruta que hem realitzat es una reducció d'una gran sortida que ja varem realitzar fa uns quants anys: Sortim des de Llançà, amb direcció a Requesens pel GR-11. Un cop alli pugem directament al Puig Neulòs per una pista que en nombroses llaçades et deixa al cim mateix. Un cop alli comencen els caminets, trialeres i decensos per prats que et deixen just a sobre de portbou.

Mapa de la sortida realitzada per la zona [Font: ICC]

La nostra versió d'avui, adaptada al horari d'hivern, ha escurçat el tram pla per sortir des de cantallops [200m], d'aquesta manera seguint l'itinerari a peu de requesens (no es ciclable al 100%) et deixa als peus del castell [400m](visita obligada si no si ha estat mai, nomes obert els caps de setmana i festius (2€), pero sempre que hi vaig i esta tancat esta ple de gent que si cola, jo no dic res...).

L'Albert i en Terri en un tram de la pujada.

Els tres al cim del puig Neulòs (1.280m)

Des d'alli hem agafat una pista que et porta directament al cim del puig neulos [1.280m], amb un ultim tram per prats (l'objectiu era no trepitjar res d'asfalt). Admirem les vistes i agafem una pista que rodeja la instalació d'antenes per iniciar un fort descens marcat com a GR (pintura blanca i vermella), ens deixa sobre els prats, anem seguint les marques fins al Ras de la Menta [1.070m] on el temps es just per continuar i tornem per la pista des de la font de l'orri fins a buscar el coll pregon. Alli surt un cami ample (marques grogues) que ens portaria directament fins a Cantallops de nou.

Un dels descens pel mig del bosc. Atenció: pendent pronunciat!!

De totes maneres quan arribem al Collet del vent abandonem la pista per iniciar un divertit descens per corriols (marques blaves) que ens deixarà just al refugi de Miralvent o del forn de calç just al costat de Requesens.

Despres d'una visita rapida al castell iniciem el descens per la pista, agafant algun que altre corriol, fins al poble de Cantallops.

Total: 35km i un desnivell acomulat d'aproximadament uns 1200 m.

El castell es impressionant!!

Iniciem l'any a Rocamaura

[2 gener]

Avui havia quedat amb en PGB per anar a fer una matinal d'escalada per alguna zona de l'empordà. Finalment la destinació ha estat Rocamaura a l'Estartit, on l'orientació Sud ens ha resguardat de la tramuntana.

RocaMaura, el sector on hem estat era el de l'esquerra de tot.

Arribem amb les ressenyes que te tothom, pero amb ganes de probar alguna de les vies que no surten ressenyades, i que ja tenia ullades en PGB. (Nota: les vies ressenyades a ressenya.net es troben a la dreta, just a sobre dels xalets, que més d'un hem parat bojos intentant entendre les ressenyes al sector de l'esquerra).

Abans pero.. iniciem amb alguna via més facil:

- "Via 10 de ressenya.net". V, ~20m. Via interessant per començar, bon canto a baix i una mica sobadeta a dalt.

- "Via 2 de ressenya.net". 6a, 10m. Ens hi posem pensant que es el V+, es curta pero intensa. Sobretot si, com m'ha passat a mi, et poses a la dreta de les cintes on trobes una plaqueta bastant llisa.

En PGB tibant a la via 2: Escalfadora

- "Via no ressenyada a l'esquerra de tot". Aproximadament d'un grau de V+, te un petit sostre amb molt bona presa i una part llisa en un segon tram on per la dreta surt bastant be.

- "Via no ressenyada segona per l'esquerra". Li donem una graduació de 6a/6a+. Te bon canto i moviments molt xulos. Aixo si, a baix la pedra et deixa les gemmes dels dits fetes caldo. (la primera part coincideix amb la via 1 de ressenya.net).

- "Via no ressenyada entre la via 1 i 2 de ressenya.net". Via d'uns 15/20m, on li donem un grau de 6b/6b+. Te una sortida bastant dura, i un tram a dalt que desploma una mica. No l'encadeno, es més, el primer pas l'haig de superar en A0.

Jo arribant a la reunió de la via.

- "Via 3 de ressenya.net". 6a, 10m. Es una altra via curta i intensa, de placa i segueix destrossant bastant les gemmes dels dits.

- "Via no ressenyada a la dreta de la via 3 de ressenya.net". Via molt curta on el pas es la sortida que desploma una mica, pero que te una absencia notoria de peus. La provem amb les dues primeres cintes passades, i hem de d'ajudarnos de la tensió de la corda per pujar. La repeteixo en tope-rope, i el primer pas quasi surt.. pero falta colocarse millor.

Satisfet a dalt de la via

Ja es tard.. aixi que decidim fer una exploració ràpida del sector de més a la dreta que te nombroses vies no ressenyades. Aquestes més les del sector de l'esquerra (sota la torre), dona un bon grapat de vies per a aquesta petita escola de l'empordà.