Montplà: Escalant sense ressenyes..

El dissabte tocava aventura... feia temps que amb en PGB(piada) teniem ullada una paret del montgri, i finalment vam trobar el moment per poder tastar la roca de la zona. La informació que en teniem era poquissima... un post del Viking de fa un any, i una visita que hi vaig fer jo mateix caminant unes setmanes enrera.

Fem un grup prou nombrós per ser una exploració sense ressenyes, i al final som en PGB, l'Albert, l'Edu, la Montse i un servidor. Ens acompanya un sol de justicia, que rapidament fa 'estragos' en les nostres minses reserves d'aigua, per sort ens venen a veure l'Alba & family & garrafa 5L aigua, solucionant els nostres problemes d'hidratació.

Els 3 minisectors de la zona.

El sector que visitariem seràn unes interessants parets Sud al massis del montgri, consta de 3 minisectors d'escalada esportiva amb 11 vies de grau mig (sense tenir ressenyes el que hem testejat ho cotariem entre V i 6c). La pedra es un entremig entre calcari i conglomerat, una mica fragmentat en algunes zones i roca molt molt abrasiva.

S'ha de dir.. que el fet d'escalar sense tenir ressenyes aporta un 'extra' molt interessant... de totes maneres en alguns moments pot ser frustant doncs el que semblava fàcil des de baix es pot convertir en algo realment difícil. Es per això que ajuda extra no va malament.. i en la via més xunga del dia ens hem hagut de servir de la canya PGB per arribar a la segona xapa.. i més amunt els pedals han fet servei permetent resoldre una placa lleugermaent desplomada que no hi havia manera de passar.

Un altre punt a remarcar es que les vies poden estar una mica brutes, en alguns casos es necessaria una mica de jardineria per agafar un canto amagat, o s'ha d'anar en compte doncs alguna roca pot estar mig 'suelta' per lo que el casc es fa bastant obligatori (que li diguin als que estaven a peu de via quan un inmens roc sobre el que estava tibant ha cedit).

El resultat del dia ha estat per part meva:

- Una via que es veia molt fàcil des de baix (V de canto generós), pot amagar passos interessants a dalt (els hem cotat sobre 6b). A la primera haig de de passar el pas clau en A0, al segon tiento.. ja l'encadeno sense masses problemes.

En PGB entrant al pas dur de la via, i l'Eduard un pel més amunt

- Una altra via d'uns 25m, amb inici de diedre de V grau amb algun pas més compromes a baix on el canto t'expulsa i passos molt estetics a dalt en plan més bavaresa. S'encadena sense masses problemes.

- Animats per l'exit.. ens decidim per una via més complicada tambe de 25m. Un inici de desplom amb sortida bastant durilla (6b/6c), que ens obliga a xapar la segona amb la canya PGB. Surto arrastrant-me com puc, i seguim amb un tram més facilet de V+/6a fins arribar a una placa lleugerament desplomada que he hagut de superar amb els pedals (suposo que deuria estar sobre el 6c o més). El tram fins a reunió es un seguit de fisures de grau sobre el 6a+, on passem algun tram més trencat (atenció a la caiguda de pedres). La repeteixo més tard en top.. pero em segueix semblant igual de dura, en la sortida del desplom i la placa tampoc aconsegueix-ho passar en lliure.

Jo abans (mirant-me el pas) i despres del pas dur (es veuen els estreps a baix).

- Ja per acabar em poso en una altra via d'uns 25m i amb grau sobre el 6a+ de continuitat, molt guapa, nombrosos bidits, passos atletics i posicions curioses. Que encadeno tambe, per poder acabar satisfet el dia.

L'Albert repetint la via... s'ha de comptar abans el numero de cintes necessaries !!

I posats a fer.. per acabar del tot satisfets: cervesa a l'estartit i braves a la Bisbal.

S'ha de dir que a la zona encara hi ha pedra per posar-hi alguna via addicional, a veure si trobem l'equipador i ens canta els graus de la zona.