Roca Roja de Corones

[28 de febrer]

Avui aprofitant que seguim enmig de processos de selecció i similars.. torno a quedar amb en Miquel per anar a tibar una estona, el lloc escollit: Roca Roja de Corones, al Ripollès.

L'entorn molt guapo, roca calcaria on predominen les vies d'uns 15/20m lleugerament desplomades amb algun sostre i amb tendencia a ser molt atletiques i continues, i com era d'esperar al final ens ha fallat la resistencia. Això si el grau mig de la zona esta per sobre de 7a, i de les 54 vies ressenyades, només n'hi ha 15 per sota de 7; i un sol V+. Pero això no era problema per en Miquel que venia molt inspirat, jo que encara estava una mica cansat li he intentat seguir el ritme pero al final ja no podia ni amb la meva anima.

En Miquel buscant 7a's per la paret.

- Luky la bola, 6a. Es la primera via "facil" que trobes només baixar a peu de paret, molt bona presa ideal per escalfar. Potser li posariem més un grau de V+, ja que no te cap pas massa compromés.

- Sopars de duro, 6b+. Comença per un sostre i despres va a buscar unes regletilles a dalt cap a l'esquerra, molt xula. En Miquel pringa al pas del sostre al no agafar la presa bona, despres m'hi poso jo i encadeno la via, això si.. patint una mica en el pas de sostre, pero amb l'ajuda d'haver vist on es posava en Miquel quan pujava.

Buscant la manera de passar el pas de desplom, i ja a dalt arribant a la placa de regletes.

- Tocomocho, 7a. Inspirats per lo be que ha sortit la via anterior, ens posem en aquest 7a del costat. Es una via lleugerament desplomada, amb un pas de bloc durillo al sortir ja del desplom. M'hi poso jo primer i passo tot el tram de desplom sense A0 pero amb algun descansillo, al arribar al tram de bloc els braços ja no tiren.. així que decideixo baixar. En Miquel s'hi posa i només pringa al pas de bloc, al baixar diu que troba el pas suficient per posar-hi un + al costat.

A l'esquerra i central diferents passos de Tocomocho; a la dreta en Miquel tibant a l'Esquirol, 6c.

Vist el percal... ens n'anem a una zona menys desplomada, on no haguem de tirar tant de braços. En Miquel fa la via "L'esquirol, 6c" en la qual ha d'esforçar-se de valent. Jo m'inclino per algo més assequible i em poso a:

- Benemérita, 6a+. Via assequible que surt sense problemes. No es de les millors de la zona, i te algun pas raro per la part superior, tot i que s'encadena sense problemes.

- La relíquia, 6b. Una via amb passos bastant sobats a la part inferior, després millora i te la seva gràcia. S'encadena be.

Com que es el torn d'en Miquel ens n'anem a provar més 7a, aquest cop anem a:

- Leif motif, 7a. Via que te tota l'estona un lleuger desplom, la primera xapa es una mica cabrona per arribar-hi. És de passos menys durs que el clau de la tocomocho, pero desploma una mica més, per lo que jo provant-la de segon m'hi acabo penjant continuament. En Miquel no aconsegueix encadenar, pero la veu assequible per properes ocasions.

En Miquel a Leif motif buscant com fer un pas (esquerra) i a Salut i feina (dreta)

A partir d'aquest moment... en Miquel es posa a Salut i feina, 6c+/7a, de la qual es pot destacar que les xapes estan lleugerament més allunyades que en les vies veines, i que es de tibar bastant per lo que el cansament no li deixa encadenar. Al peu de via fent el capullo em carrego el display de la camara digital... ha durat de nadal a sant esteve (2 mesos) !! quina rabia !!

Rebentats com estem.. ens n'anem a l'esquerra de tot on hi han les vies presumiblement més assequibles. Jo em poso a Sortint de fosc, 6b, via de cantos bastant romos i llimadillos, no la disfruto i al estar ja bastant cansat acabo abandonant a la 3a xapa: per avui ja n'hi ha prou. En Miquel puja per treure'n les cintes, i coincideix a dir que no es una via per disfrutar.


Guia: Escalades al Ripollès. Luis Alfonso i Xavier Buxò.