Santa Brigida

Tot i que semblava que aquest diumenge em tocava quedarme sense escalar finalment el dissabte a la tarda em va sortir plan, inicialment tenia que anar amb la Neus i al final tambe es va apuntar en Josep Mª. El lloc escollit ha estat Santa Brigida al costat d'Amer.

Ressenyes de la zona.
Una mica desactualitzades, s'han afegit algunes vies i d'altres s'han quedat obsoletes.

Aquesta zona d'un calcari curiòs, molt erosionable i que per tant ens ofereix preses molt arrodonides. Com a nota curiosa els comentaris de dos veins de la zona que ens han dit en plan de conya que a la via 2 millor no ens hi posessim no fos cas que l'inmens bloc de roca baixes muntanya avall. Pel que sembla un dels dos tenia la casa just al fons de la vall, en la ruta directe que agafaria la pedra si caigues.

- Via 11, V. Comencem per la via més fàcil del sector, fins i tot es podría deixar en IV+ ja que un sol pas entre la segona i la tercera xapa ens complica una mica més la pujadeta. Això si, per disfrutar de valent en els primers passos.

- Via 10, V. Aquesta es una via divertida i variada, inicia un tram de diedre, un passet en adherencia per sortir del diedre i finalment cantos molt bons per sortir fins a la reunió.

- Via 3, V. Aquesta es per mi una de les millors vies del sector. Sens dubte la combinació presa molt bona i una lleugera inclinació cap enrera ens faran tibar de valent, pero el resultat es per gaudir-lo. L'única pega.. els pocs metres que ens faran venir ganes de repetir-la.

- Via 12, V+. Deu n'hi do amb aquest cinquillo, per arribar a la segona xapa cal suar de valent (sempre i quan no es vulgui agafar l'arbre que tenim al costat), després ja decau i amb passos assequibles s'arriba a un invertit molt guapo per xapar la reunió.

Diverses fotos d'arxiu (la camara es va quedar a casa). El bloc presumiblement inestable, la via 10 i la prespectiva del sector.

- Via 13, 6a. Aqui si que ja he vist que això de la presa roma no em transmet gens de confiança, excursions a dreta i esquerra buscant la bustia salvadora sense trobar-la. M'ha agradat, pero haig de dir que em trobava amb la sensació de que en qualsevol moment podia anar cap avall.

Aps.. comentar que estan re-emporlanant part de la pista de pujada per lo que possiblement la pista pugui romandre tancada alguns dies.

Interessant visita a les Roques del Rei

Aquest dissabte vaig tenir un guia d'excepció per a descobrir aquesta zona.. en Carles, del C. E. Farners, un dels col·laboradors en l'equipació d'aquesta zona d'escalada i de tantes altres de la comarca de la Selva. Al final tambe s'apunta l'Albert que acabats els examens te ganes de roca...

Les Roques del Rei, aquesta zona va començar a equipar-se deu fer uns 15 anys, basicament impulsat per l'alpinista de Sant Hilari Pep Permañer, i s'ha anat augmentant progressivament el nombre de vies obertes. Pel que sembla ressenyes de la zona no se n'han fet... basicament es paret difícil de dibuixar i fotografiar, per lo que sempre s'ha conegut la zona mitjançant el boca orella. La Zona orientada al SUD-OEST, li toca el sol a partir de les 11h/12h i es granit tipic de la zona, pero que en alguns trams recorda més el pirineu que no pas les roques del Begis. Es podria dividir la zona basicament en 3 sectors, s'ha de dir que la majoria de vies no tenen nom... i es fa dificil indicar una graduació perque tampoc s'hi han parat a plantejar-s'ho.

L'inici de la primera vía del dia (molt guapa), i fotos dels desploms i una de les fisures i la placa de la zona del mig.
(fotos d'arxiu)

A la zona més oriental tenim unes 4 o5 vies de 2 llargs equipades, amb graus oscilants entre el V+ i el 6a. Potser una que travessa un sostre augmentaria més el grau. A la banda esquerra tenim tambe alguna altra via desequipada i més cap a l'esquerra encara surt una via que acaba en una xemeneia que pel que diuen es de les que fan patir... el seu nom ja no diu tot: "Agonia del Free". Nosaltres provem la 3a per la dreta: 2 llargs, el primer te uns 20 metres senzillament genials, canto bo i on es pot gaudir de valent. El segon ja perd continuitat, uns 20/25m més on s'acaba ajeguent la via. De grau crec que el proposat de V+ es molt correcte, aps !! i mentres es rapela la via es poden catar els desploms de la via presumiblement més dura del sector.

A la zona central tenim un bonic desplom, en surten algunes vies entre el 6a seguint la fisura (desplom pero molt de canto) i el 7a per el centre. Una mica a la dreta tambe tenim un V+ i més a la dreta encara surt alguna via a una placa. Una mica a l'esquerra del desplom es veuen 3 fisures molt marcades, son vies entre V+ i 6a, i existeix una per la dreta sobre una placa de la que pel que sembla no s'ha pujat i per tant te grau desconegut.

Si sequim cap a l'OEST tenim una altra zona, un bloc amb 4 vies equipades i alguna addicional a l'esquerra sense equipar. Son vies de 30m o una mica més... i en graus oscil·lant entre el 6a+ i el 6c (potser fins i tot una mica més), a excepció de la de la dreta de tot que es un IV. Aqui ens posem a "la vía del Carles", 6a+/6b (o algo més jeje). Es la vía de més a l'esquerra, de nivell sostingut i que busca el fil de l'aresta (cal saber que després del primer tram es desvia cap a la dreta per ajuntar-se amb la via de la seva dreta). Alguns trams més impressionants que difícils i un final que modifica les continues preses bastant bones per passar a trams de més adherencia. Aqui faig un saque i m'obro el dit, total que ja no m'hi capfico més i cap amunt amb A0 quant es possible. Aps, i quan sembla que ja hem acabat.. una placa llisa a l'estil solius que deu n'hi do... Si passeu per la via ja veureu que hi ha algun rastre vermell, que el meu dit ha quedat desagnat total.... Això arribats a dalt penso que guapa la vía, pero durilla durilla !!

Diversos trams de la via del Carles: les dos primeres la sortida, i les seguents en trams diferents de la vía.

A la ultima s'aprecien els desploms que s'eviten en aquesta vía, n'hi ha una que els afronta pel mig.

Acabada la via anem a petar al xerrada amb un grup de Santa Coloma, sembla ser que es un dels dies amb més aglomeracions a la zona.. som 6 !! I després cap a casa.. que ens espera el dinar. Sembla que l'hem encertada perque comencen a caure quatre gotes de tornada cap a casa.

I segur que algun dia hi tornem !!

Escapada al Castell de Farners

Aquesta tarda tenia ganes de penjarme una estona, com que no trobava ningú que tingues la tarda lliure me n'he anat a fer top-ropes en solitari acompanyat del mini-traxion. Com que no tenia gaire clar si m'agradaria el fet aquest d'escalar en top-rope i sol, he escollit la zona del Castell de Farners on recordava una zona on es podia arribar facilment a la reunió caminant.

Al arribar pero me n'he anat primer a guaitar que tal estaven les vies noves... per tenir nocions i m'he adonat que una de les reunions estava just a sota del cami que mena al turó del vent. Així que canvi de plans.. ja que hi som em tira més fer una investigació d'aquesta paret.

Vista de la paret des del parking, amb el pi que corona el turó del vent. A la dreta les 5 vies d'aquesta petita zona.

Aquesta petita zona esta situada a la dreta del caminet que porta fins al castell de Farners, just abans d'arribar a l'escala final de pedra. Son vies d'uns 20m bastant noves i amb orientació Nord-Oest. La zona esta bastant plena de molsa, per lo que en algunes vies es veu clarament on esta la presa identificant on falta molsa. L'equipament de les vies es a base de parabolts, i reunions de 2 parabolts amb anella.

- Via B, 6a ?. Entrada durilla per fisuretes verticals, i un ultim tram més d'adherencia. L'he trobada interessant i ultra xapada en el tram més dur d'inici.

- Via C, 6a+ ?. Comparteix entrada amb la via B, pero la sortida la fa cap a l'esquerra i a mi m'ha semblat un pas una mica més dur que l'anterior. Després es torna bastan facileta fins a l'arribada a la reunió.

- Via D, V+ ?. La via més assequible sens dubte, a la part superior les xapes allunyen més i l'arribada a reunió es un tant estranya. De totes maneres es fa bastant bé.

- Via E, ?. Una entrada bastant dura on l'unica opció ha estat aprofitar l'arbre del darrera per pujar en contraposició, després dona una mica de tregua per finalment entrar en uns passos d'adherencia algo durillos on he tirat d'AO per arribar a reunió.

En resum.. un bon complement a les 7-8 vies que teniem a la banda SUD-OEST, ara faltarà comprobar si existeix alguna altra zona equipada, ja que la zona esta plena de roca.

Terreny d'aventura... Integral del Serrat del Corb

Ja fa dies que va caure a les meves mans una breu ressenya sobre aquesta cresta situada al bell mig de les Guilleries. No era d'estrenyar que en breu buscaria la primera ocasió per anar-hi, i finalment va ser aquest dissabte quan ens hi vam acostar a fer-la amb en PGB. Anavem una mica a l'expectativa a veure que es el que ens trobariem, i la sorpresa va ser molt grata doncs la cresta no te res que envejar a moltes de les que he fet pels pirineus.

Com a detall anecdotic indicar que pensavem que seria tant fàcil que ens donaria temps a acostar-nos als esqueis a fer una mica d'esportiva, però ja de per si aquesta es va convertir en tota una activitat que ja tinc ganes de repetir.

Integral del Corb

Es tracta d'una cresta formada per un seguit d'agulles, algunes més ben definides que d'altres. Com que ens trobem enmig de les Guilleries, la vegetació es abundant sobretot formada per castanyers i ens permet gaudir d'unes vistes increibles; però en contrapartida ens deixa poc definida la cresta sobretot en l'últim tram.

Sobre tipus de roca... es la mateixa dels esqueis, granit amb formes bastant arrodonides, en alguns punts (es veuen facilment) la roca no es massa forta i es desfà per lo que cal vigilar bé al moment d'agafar preses per no endur-se un ensurt.

En PGB accedint a peu de cresta muntanya a través, i els dos components de la cordada.

Aquesta cresta va ser oberta pels membres del C.E. Farners: Josep M.Solà i Carles Figueras el 27 de desembre de 2006. Al tractar-se de terreny d'aventura es fa integrament amb autoassegurança a base de fisurers, bagues i friends, i per tal de mantenir verge aquest paratge ens van solicitar expressament la voluntat de que no s'hi coloqui cap tipus d'expansió, ja que com nosaltres ja em comprobat aquestes no son per res necessaries.

---

Accés.
Des de Santa Coloma de Farners dirigir-se a Castanyet i continuar per la pista del Subirà (accessible a turismes sense problemes) fins al trencant (esquerra) de l'Albó. Seguir-lo fins a la bifurcació "El Rosell"-"La Fradera", on agafem la direcció d'"El Rosell" (esquerra), en uns 800m i uns quants revolts arribem a una curva de paella a la dreta d’on surt una pista secundaria a l’esquerra. Aparquem aprop d’aqui vigilant de no entorpir la circulació de vehicles.

Agafem aquesta pista a l'esquerra en direcció a l'inici visible de la cresta, quan ens sembli ascendim muntanya a través per mig de tarteres i castanyers. (No hi ha perdua, i cal comptar sobre uns 15/30min)

---

Material.

Joc de fisurers, friends (sobretot tamanys mitjans i grans) i bagues variades. Hi ha 3 pitons al diedre del principi del primer llarg, 1 altre abans de l’arribada a la reunió de la segona agulla i una baga per fer un rapel (obligatori) de la segona agulla.

Com a nota indicar que nosaltres varem fer la cresta amb un joc repetit de fisurers i multitud de bagues per a merlets i ponts de roca, de totes maneres no ens hauria anat malament tenir un joc de friends. Podrien ser necessaris pitons si aquests han saltat en el diedre del primer llarg.

---

Descripció.

Traçat que vam fer nosaltres, al ser itinerari clean es molt provable que cadascu reinventi una mica l'itinerari proposat.

Aqui fem una descripció del traçat que vam seguir nosaltres, amb graus i llargades de llarg merament orientatius, ja que sobretot en llargades no ens hi vam parar massa a pensar de quan eren.

1a Agulla

1er llarg. (V+, 30m)

Ens coloquem a sota un diedre molt marcat (des de baix es veuen 2 pitons), iniciem la pujada per l’esquerra per tal d'evitar la zona més herbosa; ens coloquem dins del diedre (equipat amb pitons), te un finet pas de sortida cap a l’esquerra (V+) per seguir buscant la canal més logica. Aqui la via original seguia el diedre amunt, malhauradament hi ha un niu de corbs per lo que la zona esta bastant emmerdada, apart de que hauriem de passar per sobre del niu cosa que no ens va acabar d'agradar. Per tant després d'una estona de reflexió,m ens vam decidir a fer itinerari alternatiu. Despres d'uns 2-3m de la sortida del diedre i trobem un precari pont de roca uns metres per sota del niu, des d'aqui observem a la nostra dreta una llastra amb mans increibles que ens permet desviarnos a la dreta per colocarnos a la vertical del fil de l’aresta (pati important). Remuntem amunt per unes fisures arrodonides (V+) on cal vigilar la presencia de molsa per no endur-se un ensurt (un servidor va fer una relliscada que quasi prova el saque sobre els tascons i les bagues colocades). Al cap d’uns metres la roca comença a tombar (vigilar amb algun roc suelto) i muntem reunió a un petit arbre i uns blocs grans actuant de merlets.

En PGB iniciant el primer llarg, atacant el diedre i en els ultims metres del llarg.
Ultima foto a l'arribada del segon llarg, ja al capdamunt de la primera agulla (el bloc de la dreta).

2on llarg. (IV, 20m)

Just darrera l’arbre es surt amunt amb bona presa (IV), després d’una petit replà ens desviem a la dreta passant per dins d'un gran forat entre roques, a sobre del qual ens haurem de colocar. D’aqui desviar-nos una mica a la dreta seguint la presa bona per arribar al capdamunt de l’agulla (III+). Muntem la reunió en uns blocs just uns metres per sota de l’agulla abans d’arribar al coll, una fisura entre dos roques ens permetrà evitar que en cas de caiguda del segon de cordada, el pendol sigui important.

Per accedir al coll hi ha un saltet amb pati a la dreta, per evitar ensurts seria interessant assegurar amb la corda el primer de cordada, i fer el mateix amb el segon mitjançant el merlet de la nostra esquerra o simplement amb l’ajuda del company que ja ha baixat les dificultats.

2ª Agulla

3er llarg. (V, 25m)

Ens trobem amb una placa llisa, els primers metres els afrontem per l’esquerra i a sobre una repisa ens desviem a la dreta a buscar el fil de l’aresta (V), i la seguim amb bona presa fins al capdamunt del’agulla on trobarem un pitó poc abans d’arribar al cim i una baga al capdamunt. Interessant portar-ne una de recanvi per fer el rappel, bastant obligat (baga a maig07 correspon a la que es va deixar el desembre del 2006, cadascu opini per ell mateix si cal canviar-la).

Aquesta reunió et permet asseu-re't en plan pas de cavall, i gaudir mentrestant d'unes vistes molt xules de les Guilleries.

Jo mateix sortint en les primeres dificultats del llarg, assegut a la reunió al capdamunt de la segona agulla i baixant pel rapel obligat d'aquesta agulla.

Nota: pel que s'observa a les fotos de la piada dels aperturistes, ells van afrontar la placa pel mig, nosaltres ens vam desviar a la dreta on teniem més possibilitats d'entrar tascons i bagues.

3ª Agulla

4rt llarg. (IV, 20m)

Sortim per l’esquerra i voltem una llastra molt gran per davant cap a la dreta, allí podem seguir endavant amb passos fàcils pero plens de molsa, pero el més divertit serà tirar a la dreta per darrera un arbret, admirar el pati i pujar enclastrat entre dos pedres amunt uns metres amb molt bona presa de sortida fins al capdamunt de l’agulla on trobem bastants blocs.

En PGB pujant per els trams fàcils de la tercera agulla, i agafart en una de les impresionants busties que pots trobar en aquesta zona.

Nota: Observant la foto de la cresta a posteriori, segurament la proposta dels companys aperturistes anava més cap a la dreta resseguint unes fisures bastant més verticals i segurament més complicades.

4ª Agulla

A partir d’aqui el cordal de la cresta perd una mica de definició, així que queda una mica a voluntat de cadascu agafar el cami que li sembli més interessant. Per arribar a la seguent agulla cal anar grimpant entre blocs (nosaltres ho vam fer en ensamble) per terreny sense dificultats ni pati important.


5er llarg. (IV+/V, 20m)

En el nostre cas per pujar aquesta última agulla ens vam dirigir cap a la dreta a buscar unes fisures verticals. Ens situem a sota les fisures i entrem per l'esquerra en una zona on cal vigilar algun roc suelto (IV), d'aquí ens coloquem ja cap a sobre les fisures desviant-nos una mica a la dreta i les anem resseguint amb bona presa (en ocasions una mica romo) (IV+). Finalment vam fer la sortida cap a l'esquerra amb algun passet en adherencia (IV+/V) que et porta ja al final de les dificultats.

En PGB afrontant els primers metres per situar-se sobre les fisures, i jo en el mateix llarg colocant tascons a dins de la fisura.
Per últim jo al capdamunt del que seria la cinquena agulla i que es puja grimpant per canaletes herboses.

Nota: possiblement el tram que es ressenyava pels aperturistes era més cap a l’esquerra (III) pero nosaltres el vam trobar massa ple de vegetació, i vam preferir pujar per la roca.

Tot i que aquí nosaltres varem donar per acabada la cresta propiament dita, es pot seguir grimpant en trams de III+ per canaletes plenes d’herba i sorra fins els ultims blocs del cordal (bastanta vegetació) en el que seria la 5a agulla, opcionalment també es pot pujar per l’esquerra per blocs molt facils (II). (Ho vam pujar deixant el material al coll). Si un s’ha quedat amb ganes, encara pot treure un ultim llarg en aquesta cinquena agulla, tot baixant uns metres a la dreta i buscant unes fisures que en teoria pujaran fins al capdamunt de tot.

En el nostre cas l'horari va ser bastant elevat (quasi 5h), s'ha de tenir en compte que ens ho vam agafar amb mooooolta calma; i que haviem d'analitzar en cada moment per on haviem de passar (analitzar que feiem amb el niu, intentar veure per on anava la ruta, ...), com a orientació indicaria que en unes 3h/3h30 es podria realitzar perfectament la cresta sense comptar aproximació i descens.

La tornada es pot fer tant per la dreta com per l'esquerra, en qualsevol dels casos el cami es inexistent i cal devallar en compte entremig de tarteres de pedres (sovint amb forats amagats a sota acomulacions de fulles). En el nostre cas la baixada es va fer per la banda OEST. (comptar sobre uns 30/45min)

Com a ultim comentari indicar que es pot abandonar a cada agulla, ja que als laterals de la cresta tenim el bosc accessible amb molta facilitat. Aps.. i altament recomanable !!!

Descobrint el Castell de Farners

Tot i que el dia no acompanyava.. al final he quedat amb l'Edu de Santa Coloma per anar a investigar unes vies a la zona del Castell de Farners, de les que havia sentit a parlar.. pero encara mai m'hi havia acostat.

La visita a la zona ha estat molt ràpida ja que rapidament ens ha arribat un nuvol que ha deixat caure una mica de pluja.

De totes maneres hem pogut visitar aquest castell que deu fer pocs anys que han restaurat (el recordava de petit i no tenia aquest aspecte), després hem anat al sector que m'havien comentat que es troba baixant al costat de la cisterna del castell. Com que m'he deixat la camara a casa.. poso imatge de la web Castells Medievals de Catalunya.

Comentaris d'aquesta zona.. doncs granit tipic de la zona i similar al de Solius. Com a semblança.. jo l'he trobat molt similar a l'Esperó de Solius, ja que es tracta d'unes 7 o 8 vies de prop de 30m i de nivell entre IV i V+, però normalment les vies de grau alt son passos esporadics. Nosaltres hem provat la segona i la tercera per la dreta, i les catalogaria de V i IV respectivament. A l'esquerra de tot surt un cable equipat en plan ferrata que et puja per una canaleta de III+/IV fins al turo del vent. Aps.. l'orientació SUD tirant una mica cap a OEST.

L'equipament de les vies esportives es bastant dispar, hi han vies més velles i vies més noves, generalment hi ha bastant de parabolt, pero tambe trobem espits o dinabolts, com a curiositat una via te unes anelles bastant 'caseres' pero q es veuen molt resistents. Les reunions son accessibles per el lateral, i de fet s'ha de pujar despres a recuperar el material ja que no hi ha reunions equipades amb anella i cadena. Aps... hi ha una via amb una reunió de quimics que m'ha fet pensar en l'entropia de l'Oskar a la Font, els dos quimics tenien l'anella que sobresortia de la roca ven be uns 3 o 4 cm... i tot i ser totalment nous no donaven que diguessim molta seguretat.

Com que s'ha posat a ploure una mica i el fred apretava, hem recollit i de cami al cotxe.. sorpresa a la banda EST del turonet hi han més vies equipades (per lo que brillaven les xapes diria q bastant noves), i alguna tenia pinta de tenir més nivell que les de l'altra zona. Ara caldrà tornar un altre dia a provar que hi ha més...

En Vermell les dues zones... i en Verd el recorregut de la curta ferrata.

Escalant per les Agudes

Ja feia temps que no feia via llarga... i aquest dilluns !!! (dimarts plovia !!! error meu!!) hem aprofitat per que l'Albert s'estrenés en això de fer escalades una mica diferents.

Voliem fer alguna cosa proxima a casa... després de buscar una mica ens queden diferents opcions... Puigsacalm, el Far, el Montseny, la cresta del Corb a les Guilleries. Com que haviem d'anar-hi amb corda simple d'esportiva i l'Albert s'iniciava, al final ens hem decidit per una via facileta i totalment assegurada amb parabolts:

Airun i el mar d'estels, 160m 6a+ (V+/A1e) (ressenya)

Es tracta d'una via amb 2 llargs molt interessants (el 4rt i el 6e), la resta transcorre mes amb un estil de grimpadeta / cresta / caminadeta, pero això li dona més ambient alpi a la via. Comentar que el 4rt llarg marcat de 6a, jo el catalogaria de V+ bastant continu, et permet pujar agradablement i amb passos molt xulos (a la carretera un grup de ciclistes s'ha parat a observar les nostres evolucions durant tot aquest llarg). Sobre el 6e llarg, aquest ja te molt d'ambient i es per disfrutar, de totes maneres tens alguns passos aillats més tecnics i un sostret de 6a+ on almenys jo he suat de valent per superar-lo (de totes maneres aquest es facilment escaquejable per l'esquerra o bé amb artifo tirant de cintes i streps).

La ressenya es excel·lent i no dona lloc a perdua, i si combines amb la baixada per la Font del Briançó el recorregut es excel·lent amb vistes a la zona de Santa Fe durant la pujada.. una caminadeta per la zona de Les Agudes - Turo de l'home i finalment un descens pel mig de fagedes sobre un mar de fulles.

Els dos integrants de la sortida, l'Albert sortint d'un dels sostrets del 4rt llarg, i les vistes increibles del montseny.

Indicar que nosaltres vam empalmar els llargs 2 i 3, que la R5 es pot muntar quasi directament al R5bis i que vam donar per finalitzada la via a la R6, el 7e llarg de II es fa caminant amb bambes. Sobre horaris nosaltres vam tardar en fer el bucle de parking a parking en unes 3h30.

Com que acabem l'activitat més aviat del que ens pensavem i ens quedem amb ganes de més escalada, comencem a fullejar la breu ressenya del Corb... de totes maneres el temps es posa una mica amenaçador (fins aleshores un dia molt agradable) i decidim anar cap als Esqueis de Begis.

Com que mai ens haviem acostat a la paret del Pi i a les noves ressenyes hi sortien algunes vies addicionals escollim aquesta zona com a primera opció.

- El gegant del Pi, 6a. Via molt xula, un llançament a la primera cinta i despres passos finets i d'equilibri. Es de les vies en que has de tenir fe de les teves habilitats... la roca s'adhereix molt pero es pot passar una mica de por. Seguros bastant juntets.

En aquest punt animats per aquesta via ens posem als dos 6a+ que resten a la zona... on fracassem estrepitosament (uns alejes de cuidado !!). Després de posar dos cintes a cada un, baixo i decideixo fer una grimpadeta lateral i muntar les vies en top-rope.

La paret que a primer cop d'ull impresiona (s'aprecien les difernts cintes dels intents de primer), l'Albert pujant per el Gegant del Pi i jo mateix en top després d'encabirme a la fisura i apunt d'afrontar el desplom de Ioga.

- Sopa de Cabra, 6a+. A les ressenyes velles li posen 6a, jo li posaria 6b... ni en top-rope soc capaç d'encadenar-la. De fet un cop xapada la primera, soc incapaç de sortir enlaire a no se que faci A0. Després ja es fa assequible i fins i tot seria un 6a o menys, però tenint xapes cada 2-3m... en terreny d'adherencia no dona massa confiança. Via curiosa, amb una bavaresa de sortida de la 3a xapa molt guapa.

Un cop vist el percal com esta.. l'Albert decideix deixar l'escalada per un altre dia.. i jo m'en vaig a muntar el top-rope de l'altra via.. almenys per recuperar les cintes.

- Ioga, 6a+. De primer ja tens una excursió increible fins a la primera xapa, la segona estava increiblement alta (si mal no recordo, unes 5 xapes en 20m... ja surten els numeros..), per tant després d'arribar a aquesta m'havia baixat. En top-rope es una altra historia.. passos finets al principi.. encabir-se en una fisura després i un pas superxulo de sostre amb presa molt generosa i per acabar passets bastant fins fins a la reunió. Increiblement guapa, això si.. de primer s'ha d'anar amb el grau assentat que sino t'agafa taquicardia !!

- Susanna, 6b+. Com que no n'havia tingut prou... munto en top-rope aquesta.. pensant-me que era un 6b. Acabo pujant en A0 gran part de la via i la trobo bastant bastant durilla... de fet si amb els 6a+ ja pateixo.. el 6b+ tot i tenir les xapes més proximes no estava a l'abast !!

Per acabar tornem cap a casa... pensant que això del sauló no es la nostra roca. De totes maneres amb ganes de tornar-hi aviat, i més si finalment s'aconsegueixen les ressenyes completes de la zona que promet bastant !!

Novetats al blog

Recentment en Sergi m'ha fet arribar les ressenyes provisionals de Beuda on ultimament hi han hagut noves obertures de vies i s'espera que s'obrin algunes més. Aquestes vindrien a ser unes ressenyes actualitzades del que en el seu moment van sortir a la guia de Sadernes-Beuda. La feina excel·lent ha estat duta a terme per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi, em comenten que l'equipament es a base de parabolts de 8 i 10 mm. i dinabolts de 10 i 12 mm.

Per tal que tothom en pugui gaudir les incorporo a la barra lateral en format pdf, de la mateixa forma aprofito per penjar unes ressenyes del 2003 de l'Esqueix de Begis que van sortir a la revsita l'Agullola del GEIEG, i que tot i no estar complet incorpora bastantes novetats respecte les que volten per diferents webs.

Res més que donar les gràcies als equipadors de noves zones i a seguir amb aquestes noves escoles!!

Santa Brigida

Tot i que semblava que el cap de setmana seria passat per aigua, cap al dissabte tarda ja vam començar a entreveure que podriem disfrutar del diumenge. Així que vam quedar en PGB, l'Alba, l'Albert i un servidor per anar a tibar. D'entre les diferents possibilitats al final ens vam quedar amb les parets de Santa Brigida, jo i l'Albert feia temps que no hi anavem i en Pere i l'Alba hi feien la seva primera visita.

Santa Brigida es una zona de grau majoritariament baix (la majoria de vies es troben entre el V i el 6a) i transcorren majoritariament sobre un tipus d'escalada en adherencia (presa bastant roma). L'equipament es variat, pero la majoria de vies han estat reequipades recentment, no obstant sempre queda alguna linia de burils, spits o alguna reunió més precaria. Les ressenyes es poden trobar a Ressenya.net, pero s'ha de dir que s'hi ha afegit alguna que altre via addicional.

Nosaltres vam anar al sector de dalt, on vam estar provant diferents vies:

- Via entre la 9 i la 10, 6a?. Tot i que des de baix no ho semblava es troba bastant molla, a part la pedra es bastant trencadissa, per lo que m'acabo escaquejant per la dreta per muntar-la. Més tard la proven l'Albert i en Pere, i si mal no recordo comenten un grau de 6a.

- Via 10, V. Una via amb uns passos molt xulos a unes plaques del principi, bastant fàcil en general i es disfruta molt.

- Via entre la 6 i la 7, 6a?. Una via que concentra tot el seu suc amb 2 metres on passes d'una bavaresa genial a un bloc amb presa roma que fa panxa cap enfora. Es divertida i distreta, i suem de valent per a fer-la, de fet l'haig d'encadenar al segon intent.

En Pere a la via de la bavaresa just passada aquesta, jo més o menys en la mateixa posició i l'Albert resseguint la llastra de la via1

- Via 7??, V+. Via que transcorre per un diedre amb presa en general bastant roma, i on cal saber colocar-se correctament. El tram superior una mica perdedor amb un aleje guapo fins a la reunió. Entre mig de l'anterior i aquesta encara transcorre una via addicional equipada amb parabolts nous.

- Via 3, V. Via molt guapa, sens dubte la millor de les que hem provat. Canto generòs i passos molt xulos. Aprofitem que a dalt hi ha una repisa magnifica per fer un book de fotos de les que solen quedar bastant bé, aps.. i un video (a veure si aviat el tenim penjat al blog d'en PGB).

L'Alba i l'Albert apretant en diferents trams de la via3

- Via 1, V. Molt guapa tambe, ressegueix una llastra amb molt bon canto i que et fa disfrutar molt. Increible la xemeneia que tenim a la seva dreta on es pot practicar l'empotrament de pujada i baixada.

Mentre estem documentant la pujada per la via 3 des del capdamunt de la via 1, la pluja fa acte de presencia i decidim tornar cap a casa.