Mas Brullet: Retorn a la via llarga
Aquest diumenge, tornem a la via llarga despres d'un llarg parentesis... ja casi no recordava l'última piada de llarga, que va ser ni més ni menys que a finals del desembre passat a Vilanova.
La prespectiva de la via des de Santa Cecilia, l'imponent primer llarg i la Montse en la guapa bavaresa del segon llarg.
Això si, la reentré ha estat amb una classica de les bones... la Mas Brullet al Serrat del Moro, molt recomanable tot i que estigui una mica sobadeta. Te llargs realment interessants i divertits !!
L'equip content a la R2, i el genial balco que forma aquesta reunió.
Així diumenge de bon mati quedem amb en Juanjo i la Montse per anar cap a Santa Cecilia, on ens rep una ventada de les bones... tot i que fa sol, el vent es fort i la sensació de fred es deixa notar. L'aproximació tot i que curta.. ja ens fa entrar en temperatura, i quan observem la magnificencia del primer llarg l'emoció corre per dins!! quina fisura més guapa. M'hi poso de primer, i la vaig treient fins que alguna relliscadeta (esta algo sobada) em posa a to.. i acabo fent algun A0.
En Juanjo i la Montse en el seté llarg, i jo barallant-me en artifo en la bavaresa/empotrament del nové llarg
La via transcorre basicament per fisures, bavareses empotraments... combinats amb algun llarg menys interessant. Remarcar el primer, sete i nove llarg com els més interessants. En aquest ultim arrives ja cansat i et trobes un fisuron amb seguros mediocres, on nosaltres vam pujar a base d'artifo...
En Juanjo iluminat amb la visió de la fisura, la Montse en plena feinada i la cordada a dalt de tot.
Acabada la via.. baixem pels dos rapels que ens acosten a la base de la canal de St. Jeroni, i cap a casa.. que avui ha estat una jornada llarga !!
5 comentaris:
Veig que ja tornes, i amb ganes ! Què tal és el primer llarg ? Jo 'havia feta pel traçat antic....
Pues si... una de classica de les bones... El primer llarg guapo, llastima que esta sobat, i això unit a que no es pot colocar gaire res mes del que hi ha posat.. et fa treballar-lo de valent. Jo em vaig penjar a la primera patinada jeje
Felicitats Piter, la via és de les guapes. Jo quan la vaig fer l'últim cop, el primer llarg estava equipat amb parabolts molt ben col.locats, pq no els podies fer servir per agafar-te. Crec que després els van treure. Era molt còmode, pq el primer cop q hi vam anar amb botes havies de clavar tacs de fusta i de sobat res de res.
A reveure
Collons!
Akesta la tinc fa temps a la llista... però tothom em parla del famós primer llarg..... i fa "yuyu".
Es pot anar fent bé u ké?
Merci!
Doncs el mitic primer llarg es fa prou be, la llastima que rellisca molt. Jo el tram inicial diria q no vaig posar gaire res.. pero es que poc es podia posar, potser un 4 en algun lloc.
Com ja diuen.. es una via que s'ha de fer jeje i la veritat esta bastant xula.
Publica un comentari a l'entrada