Esperat retorn al Montplà

El dia 26 va ser complicat trobar algu inspirat per escalar.. finalment el dia va servir per tibar una estona per Solius amb la Barbara, la Laia, en Juan i en Roman. El dia es va concentrar en fer alguns cinquens de la zona de l'Agulla Central, donat que la majoria eren principiants.

Per al dia 28 ja vaig poder convencer a l'Albert, i posats a que feia temps que no anavem al Montplà varem fer una matinal a la zona.

Ressenyes de la zona

La cinglera es força gran, llastima de la qualitat de la roca que no es cap maravella. Tot i que les vies intenten agafar el pany de paret més compacte, s'haurà d'anar especialment en compte a la caiguda de rocs (l'Albert va poder comprovar l'impacte que provoca al dit una minuscula pedra des de 20m, encara en queden rastres de sant a peu de via jeje).

Recordo que la part superior de les vies 7, 9 i 10 esta especialment delicada. A destacar la via 10 on després de tirar uns quants rocs, ens vam escaquejar a la reunió de la via 9, aquesta si que te uns ultims metres especialment trencats.

Per començar la jornada, ens vam colocar al bonic diedre de la via.11, facileta i ideal per escalfar. A destacar d'aquesta via que es bastant facil saltar-se algun parabolt... així que cal anar atent que a vegades en tenim algun a l'esquena (l'Albert que va sobrat s'en va saltar un, i jo que anava distret mirant l'aleje també).
.

L'Albert tibant a la via 9

Seguim amb la via.10, te una entrada comuna amb la via 9; molt guapos els primers metres sortida un tant desplomada amb molt bon canto. Després es separa i complica, vam fer primer la variant de la dreta (via10) fins a l'últim parabolt. Allí s'arriba a un tram bastant trencat on no vam ser capaços de tirar enlaire (faltaria netejar aquest tram final, apuntar portar martell el proxim dia!). Finalment abandonem cap a la reunió de la via9.

Cal dir que la R de la via 10 es més antiga que la resta d'equipament, i segurament la via pionera de la zona sortia de la base de la via 11 i arribava a aquesta reunió en un itinerari bastant clean (unicament es veu una xapa rovellada a l'inici).

La via.9 la muntem en top, te passos algo durillos i com que no ens en fiavem de la roca.. vam decidir fer-la agafats per dalt. Molt guapa... pero encara li falten repeticions... ja que alguna presa si que va baixar avall. De baixada vaig sanejar una presa increible.. i bastant grossa que es movia bastant.

Com que l'Albert tenia comptes pendents... ens en vam anar cap a la via.6, una via especialment bonica.. potser la millor de totes les que hem provat per la zona. Continuada... i amb la presa justa per disfrutar.

L'Albert tibant a la via 5. I vistes a Rocamaura

Ja posats ens coloquem a la seva veina.. la via.7, genial sortida a bloc.. i continuació similar a la seva veina pero sense tant d'encant. D'aquesta ens quedem amb el pas de sortida.. on es pot disfrutar de valent.

Posats que es fa tard.... marxem cap a casa que el dinar ens espera a taula. Posats a fer intentem trobar un itinerari més directe a la casa de les dunes... pero s'acaba convertint en encigalada, així que seguirem utilitzant la patejada de sempre.

p.d.: com es pot comprovar... la camara de fotos bona es va quedar a casa...
p.d.2: El grau de les vies es realment molt aproximat.