diumenge, de desembre 02, 2007

Voltant-la pel serrat de les garrigoses

Aquest dissabte em vaig apuntar amb en Juanjo i en Jordi a fer; bé, més aviat mig fer; la via de l'Aranya al Serrat de les Garrigoses a Montserrat Sur. Les indicacions de la guia d'en luichy indicant-la com a: "La gran clasica del sector... . Sin duda la más repetida de Montserrat Sur. Muy Recomendable.", ens en feien venir bastantes ganes, i en part no va defraudar.

Quedem al Bruc a les 9h, amb algun que altre contratemps ens posem a esmorzar i comentant temes s'ens fan les quaranta. Total que al final no ens hem ni tan sols mirat la ressenya, pero anem cap al parking de les coves de collbató i ja hi farem una ullada. El nostre proposit es fer-la completa sense treure els dos primers llargs, pel que ja comencem a anar algo justos de temps. Finalment marxem unicament amb la ressenya de ressenya.net; i alguna que altra anotació que hem agafat de la guia.


El croquis del nostre tros de via, en Juanjo examinant la paret..i jo mateix al primer llarg.

Ja per trobar el peu de via es una bona odisea, les formes del Serrat fan complicat de localitzar els diferents punts de la paret; i amb l'empenta d'en Juanjo ens plantem al Serrat del Monjos.. tornada enrera i baixada a la carretera a buscar prespectiva. Finalment a les 12h estem a peu de via, això si que s'en diu anar ben d'hora !!

El primer llarg es un tram generalment en plan diedre, semiequipat i facil de protegir. S'ha de tenir en compte que la roca no es de gran qualitat i algo trencadissa pel que cal anar amb compte, especialment una llastra algo desenganxada de la que jo no faria palanca tot i que es la millor presa amb diferencia del pas. El vaig pujar sense A0 i suposo que si que deu ser un 6a, no es excessivament dificil tampoc.

En Juanjo segueix amb el segon llarg que va a buscar una xemeneia molt ample, interessants passos per superar la placa, cal treballar-los be (a la ressenya els marquen com V+). Aqui cal remarcar que la part superior de la xemeneia i la sortida a la feixa esta bastant bruta i la caiguda de pedres es important, interessant tenir-ho en compte perque la reunió es troba just a la zona de recepció de pedres i no fa massa gràcia. Aps.. i es difícil sentir el company !!


En Juanjo iniciant el segon llarg.. i en Jordi en els trams de sota la xemeneia.


Ja arribats a la feixa ens trobem amb una nova megapintada posant Aranya, en jordi surt amunt amb tendencia inicial a l'esquerra. I després cap a la dreta ja per arribar a reunió. Aquest tercer llarg es un bona tirada d'uns 50m de IV+, per disfrutar de valent. Als pocs metres trobem un friend marca Lucky que no surt ni a la de tres.. ja deu portar dies per allí.

Des de la reunió aqui comencem la nostra encigalada; i jo en vaig ser el primer protagonista. El cas es que començo el quart llarg cap a l'esquerra per superar un ressalt protegit amb un parabolt, després la tendencia natural et situa molt cap a l'esquerra, i jo seguint la logica vaig anar a la dreta arribant a una reunió de la Don Cipote. Aqui van sortir els dubtes.. eps com ho veieu !! I des de baix em diuen: diriem que es per el diedre de l'esquerra... t'has flipat !! Jo que no ho veia gaire clar i tenia només en ment que calia trobar un diedre vaig baixar a buscar el diedre. Certament hi havia bastantes traces de que algu s'havia enfilat per allí, alguns cordinos llaçant arbres, un pont de roca.. només faltaven claus i algun espit...


En Jordi al tercer llarg i en Juanjo intentant treure el friend de lucky


Quan ja portava uns metres la roca mediocre seguia cada cop més pessima.. es trencava facilment i et posava una mica en tensió, arribo al pont de roca... me'l miro no es que sigui cap maravella pero tampoc me'l miro gaire.. més amunt es veu un arbre collonut (no es que fos gran cosa... pero era bastant acceptable)... seguro dels bons !! Pero per arribar-hi cal superar una petita panxa i no hi ha bona presa de sortida, ho provo per la dreta.. per l'esquerra, pel mig.. pujo una mica.. baixo.. i finalment desisteixo, no veig clara una caiguda amb el miserable pont de roca que tinc un metre per sota... i el seguent camalot esta bastant avall !! Per tal de baixar.. miro de colocar alguna cosa més .. pero no hi ha manera... així que destrepo.. que en Juanjo intentará pujar.

En Juanjo si posa amb la corda per dalt.. cada cop veiem que no estem anant pel lloc que toca.. pero no es questió de deixar material a la paret... Puja i reforça alguns punts que no veu gaire clars... i arribats al punt del pont de roca.. ell que es alt i te recursos aconsegueix colocar in extremis un alien al costat de l'arbre.. passa el pas.. i va millorant la roca.. arriba a un segon arbre, aquest ja es bastant nyicris, va escas de material i més amunt no es veu res clar... i decideix abandonar deixant un tasco, una baga i un mallon; s'ha de dir que el pobre va patir bastant que tampoc veia massa clar que l'arbre aguantes el descens...

Arribats a reunió ho parlem.. esta clar que no arribarem a dalt.. portem més d'una hora, hem anat lents i a sobre hem fet una excursió. Ara que ja hem identificat la via, decidim fer el seguent llarg, buscar la reunió de la Cipote a l'esquerra i suposant que sigui rapelable, doncs, baixar a buscar el tasco blau d'en Jordi; sino surtirem per dalt seguint la seguent feixa.


En juanjo tibant per l'encigalada.. i els companys a la reunió de dalt de la cipote.


El quart llarg s'inicia amb un ressalt que tira enrera protegit amb un parabolt, seguim a l'esquerra i anem a buscar un altre ressalt protegit amb dos espits.. després una mica d'excursió i cap a la reunió de la cipote, la creuem i arribem a un diedre on trobem algun espit; pero es facil protegir-lo. La reunió la trobem a la dreta sobre una repisa.. nosaltres vam seguir amunt i vam flanquejar a buscar la reunió de la cipote on trobem dos espits amb anella... podrem fer rappel !! el tasco esta salvat !! jeje

D'aqui dos rapels i al caminet de les coves de collbato.. son ja les 18h, un bon dia ens ho hem passat be, tot i que hi ha hagut moments de tensió, pero aixo es part de l'escalada. Un altre dia hi tornarem.. i triunfarem !!

9 comentaris:

Raquel ha dit...

Uaaaahhh!! D'això se'n diu aventura!!

Felicitats pel disfrute i el final feliç!!

Josep Barberà. ha dit...

Sou valents i us va la marxa condenats!.
Si em passa a mi,començar a les 12 vull dir,passo de tot i me'n vaig a fer deportiva o bloc!.
Enhorabona per haver-ne sortit amb dignitat...

Anònim ha dit...

jeje quina gracia, fa un parell de mesos vam anar a fer aquesta via i ens va passar exactament el mateix. Encara ens vem encigalar una mica més per això, vem pujar fins a l'arbre i despres vem flanquejar cap a la dreta fins a la línia de spits de l'altre via. Després no saviem si tirar amunt i buscar el ràpel com vosaltres, i al final vem decidir desmuntar el tinglado i abandonar un mallon. Vem fer el llarg que tocava i ja es feia fosc, total, que vem rapelar.
segur que li ha passat a més gent, jeje.

apa, bones escalades

Gatsaule ha dit...

Piter, ja veig que això de trobar per on van les vies no és precisament el teu punt fort, he, he,....

Llorenç ha dit...

Ostres!!! es una zona que tenim pendent d'anar-hi però ningú en parla maravelles!! tothom hi te histories, no acabar, no trobar la via, tot molt poodrit.....mecatxis!

sort que vau sortir-ne be!

bona passejada!

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Piter deu tindre alguna cosa estranya aquesta via, nosaltres la vam deixar a mitges al abril, igualment , no em va agradar gaire..una mica trunyet tot plegat...al serrat dels monjos ni han de guapes i amb millor roca i equipament, la graffiti i la milenium estan força bé, i la Picnic que és més curteta també mola, no se si les tens fetes.

Piter ha dit...

Doncs mirant-ho amb prespectiva sempre te el seu gustet.. Curiòs pero que siguem uns quants que acabem per perdren's per la paret..

Menu: nosaltres tambe vam estar apunt de seguir la linia d'espits.. per sort no ho vam fer perque era un 7a a la part superior.. massa dur tot plegat !!

Al serrat no en tinc cap altre de feta... era el meu estreno; m'apunto les que em comentes Miquel.

apa gent a disfrutar !!

QUIMI ha dit...

La setmana pasada jo tambe vaig tindre que abandonar un tasco al serrat dels monjos.La veritat es que no mola anar perdut per la paret,pero com dius tu,tambe es part de l'escalada... ;D
Per cert,vam acabar fent la Graffiti,i te trams molt xulos.

Anònim ha dit...

El quart llarg comença anant cap a la dreta a buscar un parabolt visible des de la R i molt a prop de la Don Cipote. Un cop xapat el parabolt vas a l'esquerra esquivant el morro per on passa la Cipote i després d'una canaleta terrosa escales un mur molt bonic de forats cap a la dreta, allà hi tens una possible R però pots continuar uns 15-20m més a munt per un diedre.
El 7è llarg encara és una mica més perdedor que aquest... ja que fas un gran flanqueig cap a la dreta per després tornar a l'esquerra a muntar R sota el sostre vermellós visible des de la R.