Amb cert retrás (I): Mi primer amor
Pel cap de setmana del 15-16 tenia ganes de fer finde complet fora... així que vaig començar a moure agenda: en Marc em va comentar que anava cap al montsec... i que em podia apuntar sense problemes. Jo ni em vaig interessar per les vies.. pero a mitja setmana rebo un sms indicant que em feien guindola... total, que la via escollida era la mi primer amor, al pilar del segre.
Aquesta es tracta d'una via d'artificial, una linia molt atractiva i visible al Pilar del Segre. Com que encara no hem clavat mai,... jo no veia gaire clar això de començar amb el tema a mig llarg, així que vaig demanar de no fer els llargs on fos necessari (desprès vam comprovar que no era necessari).
El primer llarg el fa en Marc, sembla bastant equipat i unicament reforça algun pas puntual. En principi esta tassat de 6a, pero ja que anavem a fer artifo.. a la mínima que era complicat ja tiravem de cinta jeje
El seguent era per a la Raquel: el llarg de la via, desplomadillo cosntant i en principi s'hauria de clavar alguna cosa. Al final passem a base d'aliens, de cop al bell mig del desplom la raquel ens diu que ja esta a la reunió. Ondia, això ho veiem una mica ilogic.. normalment seria mes normal acabar el llarg en un punt d'inflexió de la via... i més quan porta tants pocs metres. De totes maneres remirem les ressenyes i seguim sense aclarar-ho.. en aquests casos el millor es fer cas del que esta a dalt.. que es el que esta més posat al llarg. I en aquesta ocasió va resultar que era una reunió que no era.. així que ole... una R extra al mig del desplom.
Jo per arribar fins allí ja em va costar lo seu.. no es que estigui massa posat en el moviment amb pedals (jo els utilitzo com a recurs en cas de no arribar al grau que toca..) i l'avance es converteix en un autentic calvari... pero be.. a mesura que fem metres anem millorant i al final arribem a la reunió per poder provar amb condicions la guindola made in rakel.
La resta de llarg el fa en Marc amb un plis-plas... i el fem seguir amb el seguent llarg. Aquest tampoc clava... i ressegueix una fisura on no saps massa com colocar-t'hi: agafant-nos per dins.. per fora.. a mitjes... I d'aqui ja fins a la seguent R on tenim la bustia amb llibre de piades.
Aqui jo ja em preparo rapid.. em tocara sortir ASAP... que el dia comença a fosquejar.. així que frontal i amunt... un llarg facilet.. amb pocs seguros pero bueno entre que no es veu res i es fàcil avanço prou rapid fins a muntar la seguent R. Arribats en Marc i la Raquel m'adono que fa falta canviar piles... que no es veu ben be res.
La baixada seguint la logica s'arriba sense perdua fins al cotxe... i d'allí a comentar la jugada del dia.. ens ho hem passat de conya i ja tenim més anecdotes per anar explicant.
Aps.. més info a:
http://rakclimb.blogspot.com/2007/12/mi-primer-amor-180m-mda2.html
2 comentaris:
Ei tiu, maca la via eh?...eu baixat a la feixa?...la via continua en lliure fins a dalt de tot, fent no se si 3 o 4 llargs facilets gairabe nets...
En fin, res, bon nadal i tot aixo, ja veig que acabas be l'any!!
No va estar gens malament... vam baixar a la feixa perque se'ns va fer de nit. Així tenim excusa per tornar-hi jeje
Apa ens veiem Juanjo.
Publica un comentari a l'entrada