Descobrint el Castell de Farners

Tot i que el dia no acompanyava.. al final he quedat amb l'Edu de Santa Coloma per anar a investigar unes vies a la zona del Castell de Farners, de les que havia sentit a parlar.. pero encara mai m'hi havia acostat.

La visita a la zona ha estat molt ràpida ja que rapidament ens ha arribat un nuvol que ha deixat caure una mica de pluja.

De totes maneres hem pogut visitar aquest castell que deu fer pocs anys que han restaurat (el recordava de petit i no tenia aquest aspecte), després hem anat al sector que m'havien comentat que es troba baixant al costat de la cisterna del castell. Com que m'he deixat la camara a casa.. poso imatge de la web Castells Medievals de Catalunya.

Comentaris d'aquesta zona.. doncs granit tipic de la zona i similar al de Solius. Com a semblança.. jo l'he trobat molt similar a l'Esperó de Solius, ja que es tracta d'unes 7 o 8 vies de prop de 30m i de nivell entre IV i V+, però normalment les vies de grau alt son passos esporadics. Nosaltres hem provat la segona i la tercera per la dreta, i les catalogaria de V i IV respectivament. A l'esquerra de tot surt un cable equipat en plan ferrata que et puja per una canaleta de III+/IV fins al turo del vent. Aps.. l'orientació SUD tirant una mica cap a OEST.

L'equipament de les vies esportives es bastant dispar, hi han vies més velles i vies més noves, generalment hi ha bastant de parabolt, pero tambe trobem espits o dinabolts, com a curiositat una via te unes anelles bastant 'caseres' pero q es veuen molt resistents. Les reunions son accessibles per el lateral, i de fet s'ha de pujar despres a recuperar el material ja que no hi ha reunions equipades amb anella i cadena. Aps... hi ha una via amb una reunió de quimics que m'ha fet pensar en l'entropia de l'Oskar a la Font, els dos quimics tenien l'anella que sobresortia de la roca ven be uns 3 o 4 cm... i tot i ser totalment nous no donaven que diguessim molta seguretat.

Com que s'ha posat a ploure una mica i el fred apretava, hem recollit i de cami al cotxe.. sorpresa a la banda EST del turonet hi han més vies equipades (per lo que brillaven les xapes diria q bastant noves), i alguna tenia pinta de tenir més nivell que les de l'altra zona. Ara caldrà tornar un altre dia a provar que hi ha més...

En Vermell les dues zones... i en Verd el recorregut de la curta ferrata.

Descobrint la muntanya d'Ullà

[Diumenge, 13 maig 2007]

El diumenge es presentava difícil trobar gent per escalar... finalment tornant de vilanova vaig convencer en Jesus. Com que portavem cansament de les dues vies del dia anterior, ens vam decidir a fer una matinal, i al final es va apuntar més gent, i vam ser en Jesus, l'Albert, la Montse, en PGB i un servidor. La zona va ser triada per a l'ocasió: Muntanya d'Ullà, d'on les ressenyes indicaven orientació Nord, encara que més aviat seria tirant a Nord-Est, ja que fins ben ve passat el migdia el sol apretava de valent sense una trista ombra.

Comentar de l'escola.. una calcaria interessant, algunes zones més compactes que d'altres pero generalment agradable per escalar i bastant continua en quant a dificultat. El resultat del matí van ser generalment vies de grau baix:

En Jesus i l'Albert a diferents trams de Gamusí.

- Gamusí, V+/6a. 21m. Via molt maca, pedra molt compacte pero potser una mica massa de matoll. Abunda la presa variada (generalment forats), i dona per escollir a cadascú la millor presa per a cada ocasió. Molt recomanable.

- Records d'un amic, V+. 23m. Via similar a l'anterior però amb una mica menys d'encant, te algun pas rarot però en general es deixa fer bastant be.

El Peu de via, i la Montse pujant per Records d'un amic.

Acabades aquestes, en Jesus i l'Albert s'en van a la dreta de tot a tibar amb un 6a+/b (Peligrosa Maria), mentrestant arriba en PGB i s'uneix a nosaltres per provar la via Records d'un amic. Acabada aquesta i com que pels voltants només ens queden 6b enlaire, ens n'anem a veure que tal evolucionen en Jesus i l'Albert, l'han deixat mitjes.. i s'han decidit per pujar per la maria no peligrosa (6a), però em recomanen la via:

- Peligrosa Maria, 6a+/b. 12m. Deu n'hi do amb la Maria peligrosa... a vista no surt ni de conya. Em canten la posició d'un canto petitot i acaba sortint.Via molt xula pero deu n'hi do com tiba, queda pendent encadenar-la el proxim dia.

Aqui hauriem hagut d'anar tirant cap a casa... però aquesta banda dreta tiba més del que pensavem. En Jesus i l'Albert es posen a un V/V+ "per acabar bé el dia".... impresionant el V+. Desisteixen a la 3a xapa i m'hi poso jo des de baix.

- Correfoc, V/V+. 15m. Deu n'hi do amb el cinquillo.. jo ven bé li hauria posat un 6a mínim. De totes maneres no es una via agradable.. transcorre sobre roca bastant trencada (segurament a causa de l'incendi de fa un parell o tres d'anys) sobretot a la part superior.

Acabada aquesta via.. marxem cap a casa amb ganes de tornar-hi... a la tarda per suposat.

Les ressenyes d'aquesta zona, proximament al blog d'en PGB.

Navarro a la Roca dels Arcs

[dissabte 12 maig 2007]

El dijous d'aquesta setmana em va trucar en Jesus, la proposta era molt interessant. Pujar el dissabte a alguna zona de Lleida a practicar l'art de posar "cacharros"... que tenia un joc complet d'aliens i friends que havien fet poca feina.

La seva proposta inicial era Ós de Balaguer, pero com que jo no podia sortir fins el dissabte al matí vam tenir que buscar alguna altra paret més pròxima. Entre multiples opcions al final ens vam decidir per una clàssica: la via Navarro a la Roca dels Arcs a Vilanova. La via ideal, de poca dificultat i tampoc massa llarga; i si ens quedavem amb ganes de més teniem moltissimes opcions al voltant per completar la jornada. La veritat es que va ser l'estrena en una via integrament desequipada, i l'experiencia va ser molt gratificant.

En Jesus observant el primer llarg carregat de material, i arribant a la reunió del segon llarg. Per ultim el recorregut aproximat de la via (entre els llargs 1 i 2 es veuen dues cordades progressant)

Navarro, 185m. V. (ressenya) La via es molt guapa, excepte el tercer llarg que es fa curt i d'escalada poc interessant segons la nostra opinió. Per trobar-la es molt fàcil doncs te el nom escrit a peu de via, del primer llarg comentar que te tendencia a la dreta i evita els sostres per unes llastres fàcils però curioses de pujar. El segon llarg, per mi el millor de la via i on em va tocar anar de primer, son 50m on els friends i tascons entren sols, combina un primer pas per superar un petit desplom amb presa generosa, i segueix en placa a buscar la petita feixa on es munta reunió. Del tercer comentar que es fa curt, i que el desplomillo que surt al llibre de ressenyes es gairebe inapreciable... ja d'allí sortim amb un ultim llarg per anar a buscar la sortida de la via per un tram de placa recte amunt i després a la dreta per evitar una mica el desplom.

Jo arribant a la reunió del primer llarg, i sortint de la R3 en direcció a la sortida. I la cordada a dalt de la Roca dels Arcs.

Indicar que la ressenya de ressenya.net es molt més exacte que la del llibre del luichi, i que les dues primeres reunions es poden muntar sobre burils i spit, i spits respectivament.

Acabada la via i amb ganes de més metres, vam decidir anar a fer una altra via equipada. Aquest cop volien anar a fer la Txubascos Baskos, una altra clàssica de la zona a la paret de Zaratrusta. Malhauradament acabava d'entrar una cordada a la via, per lo que ens varem decidir per la via de la dreta Mar de Nubes, 110m. 6a.

De la via només vam fer els primers dos llargs, però els vaig trobar molt guapos. Una llàstima perque ja només ens quedava l'últim llarg de sortida, però així ens queda la possibilitat de tornar-hi. Els dos llargs molt agradables, en el primer amb alguns passets de preses petites i més romes comparades amb el que ens te acostumats vilanova (en altres escoles ens haurien semblat molt grans), el segon llarg començava amb un tram desplomat amb busties infinites i de passos molt agradables i disfrutons, i seguia amb tram de placa i algun que altra tram on tirava més enrera.

Acabada la jornada tornem cap a Girona... amb ganes de tornar-hi aviat, pero potser millor en epoques que faci menys calor. Això si.. per el diumenge ja ens decidim per anar a fer esportiva a la Muntanya d'Ullà.

Estrenant corda al Faraó

[divendres, 10 maig 2007]

Aquest divendres em vaig comprar una corda d'esportiva.. al final l'escollida va ser una Edelrid de 70m, tot i que vaig estar dubtant amb una Edelweiss. Finalment el preu, els consells del venedor i les poques ganes de trencar-m'hi el cap em van fer decidir.

Posats a tenir nova corda cal estrenar-la.. aixi que ens en vam anar a Montserrat, concretament al Faraó de baix sector dreta on vam fer quatre vies mal contades a la tarda.

- Via 5, V.25m. son 5 metres de V i la resta de IV fàcil.

L'Edu a la via 5, jo a l'Aresta Escofi i la Montse a la via 3.

- Aresta Escofi (L1), IV. 20m. Una via molt facileta ideal per qui vol anar de primer i no s'atreveix gaire quan els seguros allunyen una mica.

- Via 3, 6b. 25m. M'hi poso pensant que es un 6a... i no !! deu n'hi do com tiben els primers metres... després 20 metres de IV fins a la reunió.

Acabades les 3 vies.. tirem cap a Girona, que demà em toca fer via llarga a Vilanova.

Més de Beuda i Rocamaura durant el cap de setmana

Ultimament tothom vol anar a Beuda... deu ser questió de les noves ressenyes que li han aportat publicitat, però el passat cap de setmana tothom em comentaba la possibilitat d'acostar-se a beuda.

Així al final ens vam reunir una bona colla el dissabte per disfrutar del sector Jamaica, erem l'Albert i la Neus de Bascara, en PGB, l'Albert, la Montse i un servidor, i més tard es van afegir una estona en Grau i la Nuria.

Força colla a peu de via, en PGB tibant al pas clau de la via més curta, el sector Jamaica i en PGB arribant a la placa que ens porta a la reunió de la cinquena via.

Com es veu a les fotos.. la meteo anava cambiant de sol a nuvol constantment.. però tot i així el dia va ser molt agradable.Vam aprofitar per fer totes les quatre vies de la part superior del sector, cada dia queden menys rocs sueltos, i al final ens vam decidir a provar tascons en mà la via que s'està obrint a la dreta.

Aquesta ultima via segueix la tonica de les vies de la zona amb abundancia de presa generosa, però combina alguns trams una mica més finets donant-li més vidilla al conjunt. Cal destacar el pas més finet fins a la reunió on la confiança en els tascons colocats baixava sota minims... i on al final vam acabar fent un prussic de seguretat a la corda fixa que penja de la reunió.

Acabades les vies marxen uns quants companys.. i ens n'anem uns quants a la part inferior del Jamaica, aqui ja trobem 3 vies que apreten més, però al final ens quedarem amb dues d'elles:

- Diedre Fi, 6a. Una via molt xula, com sempre amb un bonic pas al petit desplomillo, els tres que la provem la trobem genial.

En PGB diedrant al diedre fi, i jo mateix tibant en la busqueda de presa bona a la via Aresta.com.

- Aresta.com, 6a+. Aquesta te un salt tecnic important respecte l'anterior, amb passets d'equilibri i presa petita. Genial un pas de bloqueig a una panxeta on has de buscar presa acceptable en un canto generalment romo per sortir-ne sense poder veure'l.

Cansats ja del llarg dia.. decidim tornar cap a casa, i anem comentant els plans per al diumenge. Finalment escollim la opció de Rocamaura a l'estartit, tot i que en un primer moment haviem pensat en Torre Moratxa al arribar ens trobem que les bardisses han envait el camí, així que ho deixem per un dia que portem les tisores de podar.

Per començar ens posem a la Via 18, V/+, una bona via per començar i anar per feina. Si s'afronta per la part de la dreta, els passos atletics ens faran disfrutar de valent. En PGB es situa amb l'Alba a la via 17, V, un cinque molt agradable, i que te l'únic problema de que una repisa a mitja via ens talla la continuitat.

Peu de via preparats per anar per feina, l'Alba enfeinada amb la via 17 i l'Albert tibant per superar l'inici de la via escalfadora.

Mentre la gent va provant aquestes vies, amb l'Albert agafem un cap de corda i ens posem a provar l'entrada de la via 19, 6b/+, que es el pas més dur i amb diferencia de tota la via. Després de muntar les dos primeres xapes amb top anem provant l'entrada, molt bloquera, de la que no aconseguim sortir. Acabats els experiments ens n'anem a provar la via 2 o escalafadora cotada de 6a, segueix igual de complicada com la recordava i acabo sense encadenar-la.

Animat's per en PGB ens situem a la via 22, V+/6a, passem el pas de cigonya que sempre et posa a to i enfilem els passos finets. Com que ja la recordava bastant fineta a la part superior, calço els gats més tecnics que donen bastanta més seguretat (em va de conya això de poder anar combinant dos gats segons el nivell de dificultat de la via: si es fàcil les sabatilles, si tiba més a patir una mica de peus).

La Montse tibant a la sortida d'escalfadora, en PGB en el tram més xulo de la via 18 i un servidor en el tram que tira enrera de Scadel.

Mentre la Montse i en PGB van provant la via anterior, em situo a sota d'un dels objectius de la zona, per a fer el primer intent a la via que ja tenia ullada de fa temps:

- Scadel, 6c/+. El primer tram es disfruton amb bon canto fins just a sota el desplom, allà comença a tibar i ja veig que a vista no surt ni de conya. Munto el tram més dur a base de A0 i la deixo muntada per provar en top. Com que no tinc voluntaris per provar-la fins a dalt, descanso una estona i m'hi torno a posar. Com a la veina "Ansia Vertical", hi ha un pas de bloqueig que no aconsegueixo superar, de totes maneres la veig bastant més assequible que l'Ansia... pero avui no es el dia.

Donem per tancat el dia... i marxem cap a casa, abans però ens acostem al cap de la Barra (a l'Estartit), on presumiblement hi havia una via llarga d'escalada. Pel que observem la reunió ha estat desequipada (surten dos esparrecs), i l'àcces al peu de via esta tallat per una valla de dimensions considerables.

Escalant per les Agudes

Ja feia temps que no feia via llarga... i aquest dilluns !!! (dimarts plovia !!! error meu!!) hem aprofitat per que l'Albert s'estrenés en això de fer escalades una mica diferents.

Voliem fer alguna cosa proxima a casa... després de buscar una mica ens queden diferents opcions... Puigsacalm, el Far, el Montseny, la cresta del Corb a les Guilleries. Com que haviem d'anar-hi amb corda simple d'esportiva i l'Albert s'iniciava, al final ens hem decidit per una via facileta i totalment assegurada amb parabolts:

Airun i el mar d'estels, 160m 6a+ (V+/A1e) (ressenya)

Es tracta d'una via amb 2 llargs molt interessants (el 4rt i el 6e), la resta transcorre mes amb un estil de grimpadeta / cresta / caminadeta, pero això li dona més ambient alpi a la via. Comentar que el 4rt llarg marcat de 6a, jo el catalogaria de V+ bastant continu, et permet pujar agradablement i amb passos molt xulos (a la carretera un grup de ciclistes s'ha parat a observar les nostres evolucions durant tot aquest llarg). Sobre el 6e llarg, aquest ja te molt d'ambient i es per disfrutar, de totes maneres tens alguns passos aillats més tecnics i un sostret de 6a+ on almenys jo he suat de valent per superar-lo (de totes maneres aquest es facilment escaquejable per l'esquerra o bé amb artifo tirant de cintes i streps).

La ressenya es excel·lent i no dona lloc a perdua, i si combines amb la baixada per la Font del Briançó el recorregut es excel·lent amb vistes a la zona de Santa Fe durant la pujada.. una caminadeta per la zona de Les Agudes - Turo de l'home i finalment un descens pel mig de fagedes sobre un mar de fulles.

Els dos integrants de la sortida, l'Albert sortint d'un dels sostrets del 4rt llarg, i les vistes increibles del montseny.

Indicar que nosaltres vam empalmar els llargs 2 i 3, que la R5 es pot muntar quasi directament al R5bis i que vam donar per finalitzada la via a la R6, el 7e llarg de II es fa caminant amb bambes. Sobre horaris nosaltres vam tardar en fer el bucle de parking a parking en unes 3h30.

Com que acabem l'activitat més aviat del que ens pensavem i ens quedem amb ganes de més escalada, comencem a fullejar la breu ressenya del Corb... de totes maneres el temps es posa una mica amenaçador (fins aleshores un dia molt agradable) i decidim anar cap als Esqueis de Begis.

Com que mai ens haviem acostat a la paret del Pi i a les noves ressenyes hi sortien algunes vies addicionals escollim aquesta zona com a primera opció.

- El gegant del Pi, 6a. Via molt xula, un llançament a la primera cinta i despres passos finets i d'equilibri. Es de les vies en que has de tenir fe de les teves habilitats... la roca s'adhereix molt pero es pot passar una mica de por. Seguros bastant juntets.

En aquest punt animats per aquesta via ens posem als dos 6a+ que resten a la zona... on fracassem estrepitosament (uns alejes de cuidado !!). Després de posar dos cintes a cada un, baixo i decideixo fer una grimpadeta lateral i muntar les vies en top-rope.

La paret que a primer cop d'ull impresiona (s'aprecien les difernts cintes dels intents de primer), l'Albert pujant per el Gegant del Pi i jo mateix en top després d'encabirme a la fisura i apunt d'afrontar el desplom de Ioga.

- Sopa de Cabra, 6a+. A les ressenyes velles li posen 6a, jo li posaria 6b... ni en top-rope soc capaç d'encadenar-la. De fet un cop xapada la primera, soc incapaç de sortir enlaire a no se que faci A0. Després ja es fa assequible i fins i tot seria un 6a o menys, però tenint xapes cada 2-3m... en terreny d'adherencia no dona massa confiança. Via curiosa, amb una bavaresa de sortida de la 3a xapa molt guapa.

Un cop vist el percal com esta.. l'Albert decideix deixar l'escalada per un altre dia.. i jo m'en vaig a muntar el top-rope de l'altra via.. almenys per recuperar les cintes.

- Ioga, 6a+. De primer ja tens una excursió increible fins a la primera xapa, la segona estava increiblement alta (si mal no recordo, unes 5 xapes en 20m... ja surten els numeros..), per tant després d'arribar a aquesta m'havia baixat. En top-rope es una altra historia.. passos finets al principi.. encabir-se en una fisura després i un pas superxulo de sostre amb presa molt generosa i per acabar passets bastant fins fins a la reunió. Increiblement guapa, això si.. de primer s'ha d'anar amb el grau assentat que sino t'agafa taquicardia !!

- Susanna, 6b+. Com que no n'havia tingut prou... munto en top-rope aquesta.. pensant-me que era un 6b. Acabo pujant en A0 gran part de la via i la trobo bastant bastant durilla... de fet si amb els 6a+ ja pateixo.. el 6b+ tot i tenir les xapes més proximes no estava a l'abast !!

Per acabar tornem cap a casa... pensant que això del sauló no es la nostra roca. De totes maneres amb ganes de tornar-hi aviat, i més si finalment s'aconsegueixen les ressenyes completes de la zona que promet bastant !!