Excursió social pel Montsec

El passat cap de setmana tocava sortida social amb amics de Barcelona. la zona escollida despres de debatre una estona va ser el Montsec, i més concretament la zona del Congost de Montrebei.

En un principi ens vam moure per fer una sortida de camping amb excursionetes cada un dels dos dies, al final vam acabar en una casa rural a Fontsagrada i vam combinar una excursió amb una jornada d'activitats aquatiques. I ens vam ajuntar una bona colla: Carpio, Lola, Grau, Nuria, Miquel, Patri, Xavi, Monica, Maria i un servidor; i encara va estar apunt d'apuntarse algu més que al final es van rajar...

Diferents fotos del grup i les vistes al congost de Montrebei

Abans d'arribar a Tremp es passa per les imponents parets de Terradets... i jo amb unes ganes d'enfilar-m'hi... pero aquest cap de setmana els gats es van quedar a Barcelona.

Arribada a la cova, i les valles delimitadores d'accés.

Be... de cares a l'activitat.. la meteo no es presentava gaire favorable, pero haig de dir que al final tot i algun plugim aillat els dies van ser bastant assolellats. El dissabte vam fer una excursió pel congost de Montrebei, vam escollir el cami de dalt (el típic) tot i que després ens vam adonar que el nivell del panta permetia perfectament utilitzar el cami inferior. Vam acostar-nos a la cova de la Colomera amb els frontals apunt... teniem ganes de fer algo d'espeleo... pero no va ser possible ja que actualment s'estan fent prospeccions arqueologiques i una tanca ens barra el pas. Després d'admirar les vistes i arribar-nos al final del congost, vam aprofitar que la vall s'obria per baixar fins a l'aigua a fer un bany. La calor era important.. i el contacte amb l'aigua glaçada ens va permetre gaudir de valent.

Una banyota abans d'agafar el cami de tornada sempre va be.

De cares a diumenge, i amb un pronostic de mes bon temps que el dissabte ens vam centrar en activitats aquatiques, la nostra intenció era aprofitar i fer una baixadeta pel congost, pero l'empresa que llogava kayaks ens ho va desaconsellar ja que el corrent era realment important. Així que ens vam decidir per anar al panta de Sant Antoni, on deviem caure be al nano que gestionava les activitats ja que per 9€ vam estar quasi una 1h30 voltant amb kayaks i vam fer 15min de banana pel pantá.

Disfrutant de valent amb la banana, i amb els kayaks..

Total un cap de setmana diferent... i que ja hem quedat que reorganitzarem en una altra zona proximament... i aquest cop segurament encara s'apuntará més gent...

Redescobrint la fuixarda

Ultimament he estat força enfeinat, qui m'hauria de dir que a l'agost hi hauria tanta feina !!

Així que en la mesura del possible s'ha intentat trobar alguna cosa per anar fent a ultima hora del vespre... i la solució ha estat la fuixarda. Així fent un buldering de tunel primer i alguna via despres, passavem un parell d'horetes amb els companys del roco de la UPC: Ramon, David, Felip, Josep, Arnau... la frequencia prou bona ells hi van dimarts i dijous, jo en la mesura del que puc m'hi vai apuntant.

Dels ultims dies hem anat provant algunes vies: Una de cal y una de arena, 6a. Una via que passa pel sostre del tunel, no es difícil ja que les preses son monumentalment bones, pero el fisic ha d'estar fort ja que no es un tipus d'escalada al que almenys jo estigui acostumat. No l'encadeno per poc... pero be.. es un projecte que pot sortir properament.

Ressenyes de la fuixarda procedents del Madteam de la zona de la via Sport (57) i Mandarine (55)

El dijous passat va caure la via Sport, 6a+, en el sector de roca. Te un bon grapat de cantos bastant romos, i et fa sentir bastant insegur. Encadenada al segon intent, un cop ja se on tenim les preses bones. I per últim aquest dimarts vam atacar la via Mandarine, 6b; nosaltres pensavem que era un 6a per un nom que hi havia escrit a sota; pero resulta que anavem errats. Via molt guapa, que combina un tram desplomadillo de canto brutal, una fisura bastant cabrona, una altra mes agradable i un tram final de ciment per acabar de rematar la pujadeta. Via molt física i atletica, per quedar ben rebentat !!

Total.. que segurament seguirem acostant-nos-hi i a veure que tal.. en Josep ja parlava el dijous de provar el 7a del costat de la via Sport.. ja veurem...

Un tastet de psicobloc per Tossa

El dissabte tarda al veure que a Girona estava assolellat vaig engrescar el meu germà Albert i la meva germana Anna per acostar-nos a la costa brava. Els dos punts previstos eren el psicobloc de Sant Feliu o el de Tossa, on jo i el meu germà teniem previst tibar una estona i ma germana prendre el sol.

Els plans finalment es van modificar: de sol ni rastre... a Sant Feliu la zona estava ocupada per pescadors i per tant ens vam decidir per fer els km de curves per arribar a la zona de Tossa. Allí feia més fresqueta de la prevista, i l'onatge a estones era una mica massa fort.

La cova. Font: blog d'en PGB

De totes maneres el primer valent va ser l'Albert que es va acostar nedant a la zona de la cova i va fer els primers tientos per pujar per la roca. Seguidament m'hi vaig posar jo.. i ja a la primera repisa on comença el desplom m'ho vaig mirar amb una mica de respecte. Finalment es va animar fins i tot l'Anna.. que ja que no podia pendre el sol es va distreure una estona. Vam provar els primers metres de la Chiringito Play, i algun intent a la paret de la dreta.. pero sobretot en aquesta ultima zona les ones pujaven enlaire i s'havia d'anar amb compte perque en els primers metres t'arrencaven de la paret.

Al final entre la fresqueta que feia, i que l'onatge et deixava una mica baldat (costava un munt tornar a pujar a la tovallola..) , vam decidir tornar cap a casa...

Al final em vaig quedar amb ganes de més... haurem de tornar-hi !! pero amb sol i mar més plana.

Patinatge sobre roca: Escalant a Penya Ginesta

Tot i les nombroses critiques dolentes sobre aquesta zona d'escalada i en general del Garraf, va ser la meva proposta per aproximar-nos amb en Pep i la Barbara el dimecres a la tarda.Teniem poca estona, i basicament voliem alguna zona próxima a la ciutat i amb poca aproximació.

La missió del dia: Introduir-los en el mont de l'escalada en roca, que ultimament s'havien aficionat al plafó pero encara no havien tingut la oportunitat de tocar la roca.

Barbara a la via Plana, en Pep reposant a la mateixa via i jo mateix atacant Mediterrania

Durant aquesta visita vam poder tastar 3 vies: Inicialment ens vam posar a la Plana, V. Deu n'hi do lo llimadeta que esta, tot i això te algun passet maco a dalt. En general molt llimada. Acabada aquesta provem la via del costat Zoe3, un altre V. Te uns passets mes d'equilibri, menys llimada que l'anterior, pero tampoc es queda curta.

Per últim anem a fer la via Mediterrania, un V de 30m. La més guapa del dia, poc llimada en general, pero tambe poc continua. Un tram central molt suau li treu gràcia, molt guapo el diedre de la part superior amb sortida agafant les restes del que devien ser xurreres. Una via guapa per disfrutar.

Apa gent.. a tibarli !!

BTT per Collserola

Finalment despres d'una bona temporada sense ciclar, em vaig decidir per endur-me la bicicleta cap a Barcelona. I si el diumenge feia el trasllat, el mateix dilluns ja estrenava temporada a Collserola.

Total uns 30km que van consistir en pujar a la carretera de les aigues des del mig de les Corts, seguir cap al Coll de Finestrelles i pujar al punt més alt: Sant Pere Martir. Baixo cap al Coll del Portell i segueixo fins al Puig Aguilar on trobem un mirador. Aqui vaig agafar la carretera fins que sortia a l'esquerra una trialera de baixada, a partir d'aqui una mica perdut... fins que em vaig tornar a trobar a la carretera per la zona de Can Pascual. Baixada cap a Barcelona ben content.. hi tornarem més sovint !!!

El Somni d'en Rosell

Semblava que al final aquest finde em quedava sense plan.. pero amb l'Albert ho vam salvar molt apropiadament a l'últim moment.

Tots dos teniem ganes de via llarga, així que la via El somni d'en Rosell tenia tots els números per fer-nos gaudir de valent. A grans trets indicar que la via te 485m, segurament de les més llargues de la comarca tot i que cal destacar que no es una paret continua. Consta de 15 llargs amb cotació máxima de 6b/Ae, pero ens indiquen que el grau obligat es de V. La orientació es SudEst per el que a partir de migdia si el dia no es calurós una peça d'abric a les reunions no ens anira malament. Via completament equipada, i oberta el 2006 per Pau Escalé i Xavier Dorca, en trobem la ressenya a la Guia del Ripollés, i a la web d'en luichi.

La paret de la Dent d'en Rosell i l'Albert sortint dels primers passos d'A0 (6b)

Primer de tot indicar que nosaltres no la vam fer completa i vam poder tastar el 1er i part del 2on llarg i després vam seguir de la R5 fins a la R14, per tant hi tornarem més endavant. La causa: les obres del cremallera de nuria per a la construcció del tunel del Roc del Dui, quan ens trobavem a mig camí de la R2 ens apareixen dos operaris de l'obra per a fer-nos coneixer que a les 12h20 estava previst fer unes voladures al tunel que passa just per sota de la dent d'en Rosell... per tant no ens podien assegurar que hi hagues algun desprendiment. Davant el panorama... millor no jugarsela i per tant vam baixar i vam decidir per questió de temps que despres de la voladura ens dirigiriem a la R5 accessible per la feixa situada a meitat de via.

L'Albert en els primers metres del L6, entrant a l'Slab i l'Slab fotografiat. Per últim els primers metres de fisura ample del L8.

Sobre el primer llarg de 6b cal dir que vaig fer un intent, i al veure que era més dur del que preveia em vaig dedicar a passar aquests primers metres en A0 tirant de cintes, i despres uns metres de cinquillo i cap a la reunió. El segon llarg jo no el vaig ni tastar (em tocava de segon)... pero tenia molt bona pinta, queda pendent per una altra ocasió.

Despres de les voladures ens dirigim a la R5, passant per una serie de recordatoris a Manel Riu i Rosell (suposem que deu tenir algo a veure amb el nom de la paret) i afrontem el que seria el sisé llarg. Es un llarg curtet amb una placa amb preses bones per pujar a una placa llisa en plan slab de V+ on es pot gaudir de l'adherencia o be escaquejarse per l'esquerra per arribar ja a la reunió. El seté llarg consisteix en un canvi de reunió, ja que es tracta de caminar per un caminet amb pati important. Aqui seguim amb el vuité llarg, una diedre/fisura ample de V+ on surten moviments molt guapos, interessant també la sortida cap a la dreta per buscar la R8. Aqui ens trobem amb la sorpresa del dia, nosaltres vam empalmar el llarg anterior amb el nové, un llarg de 6a on la ressenya indica diedre matojero. Personalment al trobarme a la R8 completament penjada al vuit i haver de desviarse a la dreta a buscar el diedre de matolls no em va fer massa gracia, per lo que em vaig dedicar a fer un llarg d'Ae per la placa (si vas per el diedre els seguros queden massa a l'esquerra. De totes maneres l'Albert que no va massa segur fent artifo, es va colocar per alli com va poder i tampoc ho va veure gaire clar.

L'Albert entrant al tram de diedre matojero del L9, ell mateix començant el L10 i per últim a la R10.

Seguidament l'Albert va afrontar el desé llarg consistent en una placa fisurada de IV+. L'onzé llarg queda enlletgit per la gran vegetació i les malles metaliques anticaiguda de pedres a la via del cremallera. Aqui ja ve el dotzé llarg on trobem el seguent tram de 6b, des de baix es veu factible, pero a la que t'hi poses a certa altura la cosa es posa més complicada, segueix a partir d'aqui una placa de V+. Aqui ja ens trobem als llargs més xulos de la via on la continuitat es molt marcada i l'altura es important. Seguidament un altre llarg el tretzé ens porta per una placa amb bastant de canto abaix, algun pas més duret a dalt.. i algo de vegetació per dalt.

La R13 fantastica, un balcó amb vistes a les roques de tot lo mon, les gorges del freser, el torreneules, el balandrau....unicament la pau del lloc esta perturbada per els sorolls que ens arriben de les obres del tunel. Aqui ve el catorzé llarg, per nosaltres el més guapo de la via, una placa dreta de V amb canto impresionant (això si cal buscar-lo que a simple vista costa de veure), roca molt curiosa i per disfrutar. Aqui ja cansats ens decidim per prescindir del quinzé llarg (placa de 6b on caldria fer A0) i ens escaquejem despres dels primers metres per la dreta cap al bosc ja fora de la paret.

Els dos integrants de la cordada menjant a la comode R13, un servidor a la placa del L16 i per últim les vistes a l'Alberg del Pic de l'Aliga.

Per al descens.. encigalada important, en principi el descens tocaria anar cap a la dreta a buscar una canal que ens baixa al cami de nuria, nosaltres més llestos vam voler anar a a buscar la baixada per la zona esquerra de la paret per on tocava el solet (s'ha de dir que a estones durant la tarda vam passar una miqueta de fred), pero com que no vam trobar el cami correcte vam acabar arribant a territori de bardisses... i despres de quedar esgarrinxats de dalt a baix vam poder arribar al cotxe. Interessant revisar aquesta part en el mapa abans d'acostar-se a la paret.

Indicar que millor esperar a que s'acabin les obres del cremallera, ja que el soroll que sentirem trenca el magnific entorn en el que ens trobem. Interessar-se per aixo si tenen previst fer alguna voladura... ja que la roca dona lloc a desprendiments amb facilitat segons ens van indicar.
I per ultim no deixar-se els estreps a casa.. que si es va just en el grau faran molt de servei !!

Total.. que hi haurem de tornar a fer-la completa, que l'ambient d'aquesta zona es increible. Aps... i n'apuntem una altra a la llista, que la TARDOR D´EN NEBJEPERURA m'han dit que es impresionant !!

Sadernes with the calm..

El diumenge passat dia 5 tenia ganes d'esportiva aixi que vam quedar amb l'Albert, en Tubi i la Montse per anar a fer unes tibadetes.

Només d'arribar ens decidim per una zona bastant poc concurreguda, el pont del diable, que no surt a la nova guia. Es una zona de grau relativament assequible, vies entre V+ i 6a+, pero a la que ens posem a fer alguna via ja veiem que el grau no va pas gens regalat. El gran alicient de la zona seria la orientació Sud-oest que dona sombra fins a les 12h aprox.

En Tubi tibant al V+, jo patint de valent al 6a del costat i en Tubi atacant el 6a de l'esquerra.

Amb el V+ de la zona ja veiem que aqui avui tocará patir. De fet fins i tot ens plantejem si no haurem començat per alguna altra via. La segona del dia ha estat la via de la seva dreta, un 6a. Aqui ja tenim passos bloqueros amb algun tram bastant durillo que ens fa suar fort la cansalada, en aquesta haig de dir que vaig agrair que en Tubi hagues deixat passades les cintes. Al final acabem amb aquesta zona amb un altre 6a a la zona de més a l'esquerra, facilet fins al pas clau on cal bloquejar amb una mica de desplom per arribar a la presa salvadora, interessant sobretot les teranyines que des de baix semblen taques de magnesi.

Anem a dinar al costat de l'hostal de Sadernes i a la tarda ens dirigim al sector del Celler de les Monges, on farem les vies més assequibles al sector esquerra. Comencem amb Kalimotxo, un V+ amb un passet durillo bastant amunt, la resta per disfrutar amb tranquilitat. Seguim amb Garnatxa de la Garrotxa, 6b+, una via de 5m i amb passos durillos que tant en Tubi com jo treiem amb bastantes complicacions i sense encadenar. Seguidament ens posem a una variant propia (s'ha de dir que no portavem ressenyes) i comencem per Denominació d'Origen i al cap d'uns metres al veure que no anem on pensavem ens desviem cap a Vi amb Gasosa, el resultat una via de grau sobre el V amb una 'S' important.

En tubi i jo tibant a Garnatxa de la Garrotxa, i l'Albert començant la Denominació d'Origen.

S'ha de dir que a Sadernes a l'estiu fa molta calor, i el riu cada dia esta més amunt !! Aps i de gent poca.. el dia era més apropiat per anar a zones més fresquetes.

Heinz Pokorski al Bisbe

Aquest dissabte vaig quedar amb en Carles de Santa Coloma... per anar a fer alguna vía per Montserrat Nord. Com sempre que es va amb algún expert... qualsevol via que et proposen acaba per ser un encert total.

Així el dissabtre de bon matí ens trobem a Monistrol, ell en porta 3 de pensades: L'espero Ribas al bastó del frare, el Gran Diedre CADE a l'Agulla del Centenar o la Heinz Pokorski al Bisbe. Després de comentar la jugada amb un bon entrepa i un cafe amb llet... ens decidim per la Heinz Pokorski, en Carles l'havia feta fa 10anys just després de que fos oberta i en tenia un bon record. S'ha de dir abans de tot.. que deu n'hi do la troup d'en J. Cerdà, F. Marchan i F. Garcia, ja que van trobar una linia genial per a homenatjar al malhaurat H. Pokorski.

La foto... de la vía on es veu la fisura (ubicació de reunions aproximada), i la visió de la via des de baix.

Que dir de la vía... doncs que a pesar de ser una vía herbosa, tenir trams amb roca dolenta i gaudir d'un equipament digne de museu, es altament RECOMANABLE !! Moviments de fisura increibles, combinats amb trams de diedre, trams de jardineria per buscar claus amagats, trams on cal passar de puntetes intentant no tirar cap roc avall... i per acabar una placa montserratina amb trams algo desplomats i tot. Aps.. i abans que se m'en descuidi... NO ESTA COMPLETAMENT EQUIPADA, a pesar del que posa la guia de David Hita... els friends i tascons serán necessaris. Això si... reunions amb parabolts, per tant no cal patir!!

Passem a comentar una mica la vía:
- El primer llarg comença amb uns 10m de placa de IV tumbada i sense seguros ni possibilitat de posar gaire res, segueix un tram més duret ja equipat amb una varietat de claus, burils i espits d'epoca (bastant junts cal dir). Aquest llarg deu fer uns 30/35m, amb un tram més duret al mig que es el que li dona el grau de 6a.

Una petita mostra d'alguns dels claus de la via.. s'ha de dir que n'hi han que estan en molt millor estat i d'altres en pitjors condicions

- El segon llarg segueix uns 30/35m més de fisura combinada amb diedre de 6a, a trams bastant herbós per tant será necessari buscar entre els matolls els claus amagats. Aqui els claus ja es troben més allunyats pero apart d'alguna sabina en arrels, no vaig posar res addicional.

- Seguim amb el tercer llarg on ja comencem a trobar algun tram amb roca més trencada, de tant en tant algun tram deu faltar algun clau, pero el company ho va reforçar amb algun friend. Aquest llarg deu fer uns 35m i tambe es troba en un grau de 6a, amb l'afegit de vigilar amb les preses que cal agafar.

En Carles currant-se el primer llarg, i en dos trams del segon llarg.

- Quan comences el quart llarg t'apareix un somriure al rostre, veus un tram on cal superar un petit sostre amb l'afegit que es veu la roca bastant trencada, i l'únic equipament que tindrem en uns 10/15m es un tac podrit de fusta. Aqui només de sortir poso fisurer a la fisura, un parell de friends al desplom i sortida cap a la fisura diedrica (a ressenya.net li donen 6b, jo crec que en 6a+ ja es correcte), on ja trobem algun clau, amb grau bastant sostingut en 6a fins a la reunió uns 50m més enlaire. Comentar que el tram superior si que es troba equipat, i que el tram desequipat amb friends mitjans, fisurers mitjans i grans i alguna sabina es pot equipar perfectament. Aqui finalment trobem la primera reunió no penjada de la via, i es que la verticalitat de la paret no permet comoditats...

La visió del 3er llarg des de la R2, la visió del quart llarg des de la R3 (atenció al tac !!) i en Carles currant-se el tram de 6b.

- El cinque llarg ja desentona amb la resta de via, pero aporta varietat. Es un tram de placa montserratina que va a buscar la sortida de la via degeneració expansiva. Un primer tram amb petit desplom (6a li donen) on es surt facil un cop es troba la presa correcta, el seguent tram amb desplom.. tassat en 6b ja es una altra cosa.. i els A0 surten a mansalva (el cansament i la duresa del tram afecten....).

A dalt... visió increible de la regió d'Agulles, Ecos i Frares..

El descens.. amb rapel de 50m per darrera i a seguir les marques blaves per arribar al coll de Porc i buscar el descens fins al cotxe de nou. Interessant remarcar que cal estar atent al punt on les marques blaves segueixen el caminet i alhora es bifurquen a l'esquerra, ja que cal pillar la canal amunt amb trams equipats fins la coll... per despres baixar a buscar el GR-172.

En general m'ho vai passar de conya (una mica de iuiu en algun punt.. pero controlable jeje), via altament recomanable !! I molt fàcil de reforçar si no es te confiança amb l'equipament a base de claus rovellats (un servidor que pesa poc.. no li suposa gaires problemes de coco... )