dilluns, d’agost 06, 2007

Heinz Pokorski al Bisbe

Aquest dissabte vaig quedar amb en Carles de Santa Coloma... per anar a fer alguna vía per Montserrat Nord. Com sempre que es va amb algún expert... qualsevol via que et proposen acaba per ser un encert total.


Així el dissabtre de bon matí ens trobem a Monistrol, ell en porta 3 de pensades: L'espero Ribas al bastó del frare, el Gran Diedre CADE a l'Agulla del Centenar o la Heinz Pokorski al Bisbe. Després de comentar la jugada amb un bon entrepa i un cafe amb llet... ens decidim per la Heinz Pokorski, en Carles l'havia feta fa 10anys just després de que fos oberta i en tenia un bon record. S'ha de dir abans de tot.. que deu n'hi do la troup d'en J. Cerdà, F. Marchan i F. Garcia, ja que van trobar una linia genial per a homenatjar al malhaurat H. Pokorski.


La foto... de la vía on es veu la fisura (ubicació de reunions aproximada), i la visió de la via des de baix.


Que dir de la vía... doncs que a pesar de ser una vía herbosa, tenir trams amb roca dolenta i gaudir d'un equipament digne de museu, es altament RECOMANABLE !! Moviments de fisura increibles, combinats amb trams de diedre, trams de jardineria per buscar claus amagats, trams on cal passar de puntetes intentant no tirar cap roc avall... i per acabar una placa montserratina amb trams algo desplomats i tot. Aps.. i abans que se m'en descuidi... NO ESTA COMPLETAMENT EQUIPADA, a pesar del que posa la guia de David Hita... els friends i tascons serán necessaris. Això si... reunions amb parabolts, per tant no cal patir!!

Passem a comentar una mica la vía:
- El primer llarg comença amb uns 10m de placa de IV tumbada i sense seguros ni possibilitat de posar gaire res, segueix un tram més duret ja equipat amb una varietat de claus, burils i espits d'epoca (bastant junts cal dir). Aquest llarg deu fer uns 30/35m, amb un tram més duret al mig que es el que li dona el grau de 6a.


Una petita mostra d'alguns dels claus de la via.. s'ha de dir que n'hi han que estan en molt millor estat i d'altres en pitjors condicions


- El segon llarg segueix uns 30/35m més de fisura combinada amb diedre de 6a, a trams bastant herbós per tant será necessari buscar entre els matolls els claus amagats. Aqui els claus ja es troben més allunyats pero apart d'alguna sabina en arrels, no vaig posar res addicional.

- Seguim amb el tercer llarg on ja comencem a trobar algun tram amb roca més trencada, de tant en tant algun tram deu faltar algun clau, pero el company ho va reforçar amb algun friend. Aquest llarg deu fer uns 35m i tambe es troba en un grau de 6a, amb l'afegit de vigilar amb les preses que cal agafar.


En Carles currant-se el primer llarg, i en dos trams del segon llarg.


- Quan comences el quart llarg t'apareix un somriure al rostre, veus un tram on cal superar un petit sostre amb l'afegit que es veu la roca bastant trencada, i l'únic equipament que tindrem en uns 10/15m es un tac podrit de fusta. Aqui només de sortir poso fisurer a la fisura, un parell de friends al desplom i sortida cap a la fisura diedrica (a ressenya.net li donen 6b, jo crec que en 6a+ ja es correcte), on ja trobem algun clau, amb grau bastant sostingut en 6a fins a la reunió uns 50m més enlaire. Comentar que el tram superior si que es troba equipat, i que el tram desequipat amb friends mitjans, fisurers mitjans i grans i alguna sabina es pot equipar perfectament. Aqui finalment trobem la primera reunió no penjada de la via, i es que la verticalitat de la paret no permet comoditats...



La visió del 3er llarg des de la R2, la visió del quart llarg des de la R3 (atenció al tac !!) i en Carles currant-se el tram de 6b.


- El cinque llarg ja desentona amb la resta de via, pero aporta varietat. Es un tram de placa montserratina que va a buscar la sortida de la via degeneració expansiva. Un primer tram amb petit desplom (6a li donen) on es surt facil un cop es troba la presa correcta, el seguent tram amb desplom.. tassat en 6b ja es una altra cosa.. i els A0 surten a mansalva (el cansament i la duresa del tram afecten....).

A dalt... visió increible de la regió d'Agulles, Ecos i Frares..



El descens.. amb rapel de 50m per darrera i a seguir les marques blaves per arribar al coll de Porc i buscar el descens fins al cotxe de nou. Interessant remarcar que cal estar atent al punt on les marques blaves segueixen el caminet i alhora es bifurquen a l'esquerra, ja que cal pillar la canal amunt amb trams equipats fins la coll... per despres baixar a buscar el GR-172.

En general m'ho vai passar de conya (una mica de iuiu en algun punt.. pero controlable jeje), via altament recomanable !! I molt fàcil de reforçar si no es te confiança amb l'equipament a base de claus rovellats (un servidor que pesa poc.. no li suposa gaires problemes de coco... )

5 comentaris:

PGB ha dit...

Vaja ressenya t'has currat, Pedrito! Ara entenc la satisfaccio que desprenies quan m'ho explicaves per telefon :P

A veure si trobem un dia i fem cordada gironina-terrassenca a la muntanya magica! ;)

Mohawk ha dit...

JA,ja,ja... avui discrepo amb tu Pere!! A mi no em va agradar gaire aquesta via (a excepció de l'últim llarg, que la veritat és que el 6b+ tampoc li sobraria!) La Degeneració Expansiva està força bé, si no fas els dos primers llargs, on vam tardar el mateix que per la resta de la via....je,je,je.

Salutacions "alpinos"!

Gatsaule ha dit...

Osti Pere, això si que és una via de nivell, segur que no vau haver de fer cua !

Piter ha dit...

PGB: quan vulguis.. fem cordada per on sigui.

Mohawk: ja veig q l'estil més alpi no et va... a mi precisament l'ultim llarg es el que menys em va agradar jeje Sort que hi ha vies per a tothom !!

Gatsaule: Res de cues.. només una cordada a la degeneració expansiva..

Apa gent a reveure !!

Kutrescaladors ha dit...

ups!!!
quina feinada de via! veig molts 6a per totes les tirades!!! es veu una linea estetica i maca...igual si enganyo algun amic amb una mica mes de grau....je je je!!!gracies per la feina!