Estrena a la nord de montserrat

Doncs si.. encara que sembli mentida encara no m'havia estrenat en via llarga a la cara nord.. on trobem totes les vies mitiques de la muntanya.

Aquest cop el company ha estat en Carles de Santa Coloma de Farners, ja n'haviem parlat fa dies a la visita a les roques del rei, i tot i que inicialment haviem parlat de fer la via dels sostres, la magestuositat del Cavall Bernat també tirava. Així que finalment el dissabte al matí ens posem per feina en direcció a Santa Cecilia on fariem la Punsola-Reniu al Cavall Bernat.

Que dir de la via, doncs son uns 300m repartits en 8 llargs. Reequipada recentment amb parabolts, i amb un grau obligat de V/Ae, s'arriba tibant de cintes a tot arreu. Comprovant les ressenyes que circulen posteriorment, veiem que s'han reduit el numero de llargs.

Vistes al cavall Bernat, al recorregut de la via i en Carles sortint del diedre del quart llarg.

Els tres primers llargs bastant assequibles sense passos complicats, indicar que el segon existeix un quimic al mig que es podria fer servir de reunió pero posats a fer es pot fer fins a la reunió correcta que deu fer un llarg d'uns 50m ven bons. Indicar tambe que en el tercer llarg la qualitat de les llastres on t'agafes fa dubtar una mica de si baixaran avall amb tu, en el quart es ressegueix un diedre molt guapo on es disfruta de valent. A partir d'aqui al cosa es comença a posar fineta, un cinque llarg te uns primers passos que serveixen d'escalfament per tal d'afrontar els llargs superiors.

La sortida de l'ultim llarg, amb les vistes a Sant Jeroni al fons.

A partir d'aqui ve un sise llarg on ens trobem amb passos finets i un lleuger desplom, tot i que anava disposat a afrontar-ho amb lliure no ha pogut ser i ens hem quedat amb les ganes. A mi m'havien dit a la reunió que devia ser un 6b, i en l'intent he quedat petadissim de braços buscant la presa inexistent i al final m'he penjat, des d'aquest punt ja he pujat tirant de cintes fins a la reunió (hi deuen haver mes assegurances que abans, doncs no he tingut cap problema per fer A0 en els diferents passos). Pel seté tenia esperances d'intentar-ho de nou, doncs aquest em tocava de segon, de totes maneres en el llarg anterior m'havia cansat massa i a les primeres de canvi ja he començat un altre cop a tibar de cintes. En el vuité i ultim llarg se m'ha entravessat el pas de sortida del flanqueig (el pati impressionava) i he tibat de la cinta, després ja fins al cim sense problemes.

Com que el mon es molt petit, de camí a la via ens hem trobat amb l'Arnau i el Cesar del roco UPC que anaven a fer la Mas-Brullet, i a la mateixa via ens tobem en Jordi i la Cris, al que coneixia del GEIEG de Girona. Aprofitem la baixada per petar la xerrada amb els companys... i cap a casa a descansar.

Pel diumenge tocava kayak a la costa brava, haviem ajuntat una bona colla... malhauradament el vent de SUDEST es bastant cabroncente i a la tornada amb fort vent en contra quan estas cansat et toca bastant els nassos... i per tant ens hem quedat a la platja. No era questió de que ens haguessin de venir a buscar amb una llanxa a motor.