Escalant per les Agudes

Ja feia temps que no feia via llarga... i aquest dilluns !!! (dimarts plovia !!! error meu!!) hem aprofitat per que l'Albert s'estrenés en això de fer escalades una mica diferents.

Voliem fer alguna cosa proxima a casa... després de buscar una mica ens queden diferents opcions... Puigsacalm, el Far, el Montseny, la cresta del Corb a les Guilleries. Com que haviem d'anar-hi amb corda simple d'esportiva i l'Albert s'iniciava, al final ens hem decidit per una via facileta i totalment assegurada amb parabolts:

Airun i el mar d'estels, 160m 6a+ (V+/A1e) (ressenya)

Es tracta d'una via amb 2 llargs molt interessants (el 4rt i el 6e), la resta transcorre mes amb un estil de grimpadeta / cresta / caminadeta, pero això li dona més ambient alpi a la via. Comentar que el 4rt llarg marcat de 6a, jo el catalogaria de V+ bastant continu, et permet pujar agradablement i amb passos molt xulos (a la carretera un grup de ciclistes s'ha parat a observar les nostres evolucions durant tot aquest llarg). Sobre el 6e llarg, aquest ja te molt d'ambient i es per disfrutar, de totes maneres tens alguns passos aillats més tecnics i un sostret de 6a+ on almenys jo he suat de valent per superar-lo (de totes maneres aquest es facilment escaquejable per l'esquerra o bé amb artifo tirant de cintes i streps).

La ressenya es excel·lent i no dona lloc a perdua, i si combines amb la baixada per la Font del Briançó el recorregut es excel·lent amb vistes a la zona de Santa Fe durant la pujada.. una caminadeta per la zona de Les Agudes - Turo de l'home i finalment un descens pel mig de fagedes sobre un mar de fulles.

Els dos integrants de la sortida, l'Albert sortint d'un dels sostrets del 4rt llarg, i les vistes increibles del montseny.

Indicar que nosaltres vam empalmar els llargs 2 i 3, que la R5 es pot muntar quasi directament al R5bis i que vam donar per finalitzada la via a la R6, el 7e llarg de II es fa caminant amb bambes. Sobre horaris nosaltres vam tardar en fer el bucle de parking a parking en unes 3h30.

Com que acabem l'activitat més aviat del que ens pensavem i ens quedem amb ganes de més escalada, comencem a fullejar la breu ressenya del Corb... de totes maneres el temps es posa una mica amenaçador (fins aleshores un dia molt agradable) i decidim anar cap als Esqueis de Begis.

Com que mai ens haviem acostat a la paret del Pi i a les noves ressenyes hi sortien algunes vies addicionals escollim aquesta zona com a primera opció.

- El gegant del Pi, 6a. Via molt xula, un llançament a la primera cinta i despres passos finets i d'equilibri. Es de les vies en que has de tenir fe de les teves habilitats... la roca s'adhereix molt pero es pot passar una mica de por. Seguros bastant juntets.

En aquest punt animats per aquesta via ens posem als dos 6a+ que resten a la zona... on fracassem estrepitosament (uns alejes de cuidado !!). Després de posar dos cintes a cada un, baixo i decideixo fer una grimpadeta lateral i muntar les vies en top-rope.

La paret que a primer cop d'ull impresiona (s'aprecien les difernts cintes dels intents de primer), l'Albert pujant per el Gegant del Pi i jo mateix en top després d'encabirme a la fisura i apunt d'afrontar el desplom de Ioga.

- Sopa de Cabra, 6a+. A les ressenyes velles li posen 6a, jo li posaria 6b... ni en top-rope soc capaç d'encadenar-la. De fet un cop xapada la primera, soc incapaç de sortir enlaire a no se que faci A0. Després ja es fa assequible i fins i tot seria un 6a o menys, però tenint xapes cada 2-3m... en terreny d'adherencia no dona massa confiança. Via curiosa, amb una bavaresa de sortida de la 3a xapa molt guapa.

Un cop vist el percal com esta.. l'Albert decideix deixar l'escalada per un altre dia.. i jo m'en vaig a muntar el top-rope de l'altra via.. almenys per recuperar les cintes.

- Ioga, 6a+. De primer ja tens una excursió increible fins a la primera xapa, la segona estava increiblement alta (si mal no recordo, unes 5 xapes en 20m... ja surten els numeros..), per tant després d'arribar a aquesta m'havia baixat. En top-rope es una altra historia.. passos finets al principi.. encabir-se en una fisura després i un pas superxulo de sostre amb presa molt generosa i per acabar passets bastant fins fins a la reunió. Increiblement guapa, això si.. de primer s'ha d'anar amb el grau assentat que sino t'agafa taquicardia !!

- Susanna, 6b+. Com que no n'havia tingut prou... munto en top-rope aquesta.. pensant-me que era un 6b. Acabo pujant en A0 gran part de la via i la trobo bastant bastant durilla... de fet si amb els 6a+ ja pateixo.. el 6b+ tot i tenir les xapes més proximes no estava a l'abast !!

Per acabar tornem cap a casa... pensant que això del sauló no es la nostra roca. De totes maneres amb ganes de tornar-hi aviat, i més si finalment s'aconsegueixen les ressenyes completes de la zona que promet bastant !!

Jamaica's time a Beuda

Aquest cap de setmana ha estat un intensiu de Beuda... el fet de tenir-ho al costat de casa, que els meteorolegs insistissin en que havia de ploure i tenir les ressenyes doncs feia ganes d'acostar-s'hi.

Per dissabte, en Sergi i en Jordi, equipadors de la zona Jamaica, m'havien comentat que voltarien per allí, així que amb l'Albert agafem el cotxe i cap a Beuda. El primer objectiu es pujar a la zona d'El Moro, i com sempre ens vam emmerdar i no vam arribar a lloc, després de fer una mica el mico per les crestes de pedra (alguns passos bastant guapos) que pujen cap al castell, desisteixo i anem cap al sector Yonki (després veig que m'he passat de llarg, que s'ha d'entrar a la primera canal enlaire).

Les curioses i interesants crestes que menen al Castell dels Moros, i un exemple del que es preveia durant el cap de setmana.

- Delirius Tremens, 6a+. Es una via molt xula, llastima que el pas fins a la reunió allunya una mica i no ho acabo de veure mai clar, i sempre faig pirula escaquejant-me una mica per la dreta. Un cop xapada la reunió surt de nassos..

- Yanki, yonki, 6a. L'Albert es posa en aquesta via del costat.. igualment te distancies generoses entre seguros... per lo que tot i encadenar-la sense problemes, puja tota la via rondinant.

Un cop acabades les vies... sentim gent per dalt al sector Jamaica, per lo que enfilem canal amunt... i anem a saludar a en Sergi i en Jordi, que han vingut amb la intenció d'arreglar la reunió xunga i mirar de enllestir una mica més de feina a les altres vies. Després de comentar una bona estona la jugada... anem amb l'Albert a provar les vies:

- L'esperó del Rubio, IV. Via molt facileta ideal per la gent que vol anar de primer en alguna via i no s'atreveix. Consisteix en seguir el fil de l'esperó, bastant ajagut pero amb blocs puntuals.

Els dos simpatics acompanyats de peu de via.. i els equipadors en acció resolent els problemes de la reunió.

- Faré-Barriga, V. Molt disfrutona en la part que ressegueix una fisura, s'ha d'anar en compte amb alguns blocs sueltos... pero personalment la trobo bastant xula. Segons em comenten, el nom vindria del vi que va animar el dinar durant el dia d'obertura de via !!

- "Quarta via", V+/6a. En principi era un projecte de via inacabat, pel que sembla al final es queda així, una pujada facileta i un pas més tecnic per arribar a la reunió en el que es disfruta bastant. No esta decidida la graduació... pero basicament el grau el posa el pas d'arribada a la reunió (més fàcil si ets alt).

Després de fer algun pegue més en top-rope a la zona de l'Oliveras (es pot provar un tram petit en plan xemeneia i una bavaresa), decidim tornar cap a casa.. doncs ens esperen per dinar, una llastima perque el dia s'ha aguantat molt bé, i encara ens hauriem pogut quedar una estona més.

Al marxar la reunió de la via Oliveras sembla que ja ha estat acabada.. i en Sergi i en Jordi es van mirant una possible 5a via. En Sergi em comenta que "Bé, doncs les reunions que faltaven arreglar ja estan a punt, aixi ja es pot anar a fer les 4 vies noves obertes. Vigileu molt amb els rocs que poguin quedar sueltos, hem fet molt de net pero potser quedi encara algun. Tambe a l'hora de recuperar les cordes hi ha el risc de que quedin enganxades amb unes arrels, esperem eliminar-les en breu. I a la dreta de les vies ha quedat una corda per obrir una nova via, no molesta per res". Sembla ser també que al final he fet la primera ascensió de la 4a via... interessant, el primer cop que em passa.

Diumenge, seguint amb la tonica de que ha de fer mal temps.. no acabo d'estar del tot motivat, de totes maneres em truquen en Josep Mª i la Neus que tenen ganes de tornar a Beuda... se que el destí serà el mateix que el del dissabte.. pero m'hi afegeixo igualment. Al final també s'apunta en Bernat.. així que podem fer 2 cordades i anar per feina.

- Oliveras, V. Via més facileta que la faré barriga, de moment te un tram central una mica descompost.. per lo que s'ha de vigilar la caiguda de roques. Segueix la tonica de les seves veines, presa generósa i passos interessants.

Més tard torno a fer la Faré Barriga i la 4a Via, la Neus i en Josep Mª es posen al IV, del que indiquen que es una via ideal per iniciar-se. Mentrestant amb en Bernat.. ens n'anem a la part baixa del sector Jamaica:

- Diedre Fi, 6a. Una via que a mi m'agrada molt, un inici en diedre que es va posant més recte i fi.. fins arribar a un petit sostre que es supera facilment amb bona presa. En Bernat disfruta un munt tot i que en algun punt no ho acaba de veure del tot clar.

- Pan y mantequilla, V. Consiteix en un placa fina, que conté alguns passos en adherencia i regletes més finetes. De totes maneres sol sortir facileta, tot i que t'hi has de mirar una mica. En Bernat m'assegura que la troba molt més difícil que el Diedre Fi, i no es la primera persona que ho diu. Hi ha una bustia amagada que es brutal !!!

Acabada la via marxem cap a casa que avui tambe ens esperen a tots per dinar... al final han estat dos dies assolellats.. i sense ni rastre de pluja (qui ho hauria de dir vient la previsió dels de TV3 i el meteocat !!!)

Novetats al blog

Recentment en Sergi m'ha fet arribar les ressenyes provisionals de Beuda on ultimament hi han hagut noves obertures de vies i s'espera que s'obrin algunes més. Aquestes vindrien a ser unes ressenyes actualitzades del que en el seu moment van sortir a la guia de Sadernes-Beuda. La feina excel·lent ha estat duta a terme per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi, em comenten que l'equipament es a base de parabolts de 8 i 10 mm. i dinabolts de 10 i 12 mm.

Per tal que tothom en pugui gaudir les incorporo a la barra lateral en format pdf, de la mateixa forma aprofito per penjar unes ressenyes del 2003 de l'Esqueix de Begis que van sortir a la revsita l'Agullola del GEIEG, i que tot i no estar complet incorpora bastantes novetats respecte les que volten per diferents webs.

Res més que donar les gràcies als equipadors de noves zones i a seguir amb aquestes noves escoles!!

Anar fent boca per a l'estiu !!

Bé... avui no ha estat precisament un dia d'estiu, no obstant amb l'Albert hem agafat el cotxe i hem anat a voltar per la provincia a mirar zones de les que n'haviem sentit a parlar.

La principal descoberta del dia, ha estat una zona de psicobloc que m'havia comentat en PGB, a qui si no estic errat li havia comentat en Tranki. Tot i que portavem el banyador i la tovallola, al final el dia s'ha obert massa tard, i la veritat es que tirar-se a l'aigua mentre queien quatre gotes tampoc convidava massa.

La paret de boulder seria la de l'esquerra

Com que no ho hem testejat la zona propiament més xunga, descriurem la zona amb paraules d'en Tranki: El boulder fa entre 15 i 17 mts, es un mar de bon canto (entre un V i V+) a l'estil de Vilanova de Meià... ratlles de canto gran, el canal es molt profund (8mts) i no tens risc d'onades donat que la illeta protegeix el lloc de les ones... Es per sentir el POWER d'escalar sense corda !!

Al passejar-nos per alli corroborem lo de hipersuperboncanto i roca aspera q s'agafa un munt. Apa... aviam si aviat hi tornem amb un sol radiant i podem fer una piada completa !!

On es la zona ? a la costa brava sense dubte !! La població que es veu al fons de la foto de la dreta es inconfusible !! com a pista ... mirar al mapa alguna punta amb una illa proxima.

Per cert.. (i aixo tambe serveix de pista) algu sap on cauen les vies d'esportiva de Sant Feliu de Guixols ? mira que les he buscat.. pero no hi ha hagut manera. M'havien comentat algo d'una rotonda sortint en direcció a Tossa pero no he trobat la susodicha rotonda !!

Disfrutant com camells a Bellavista !!

Doncs ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona d'escalada de la garrotxa, i finalment avui hi he anat a escalar. L'Albert tenia el mati lliure, i entre diferents opcions al final ens hem decantat pe aquesta zona i quin encert !! Llastima que la orientació basicament SUD no la fa massa recomanable per a l'estiu, de totes maneres el sol no ha començat a tocar paret fins a quarts de 12 i ha passat bastant suau.

Abans d'anar a la zona ens hem apropat a la cova que hi ha una mica abans d'arribar amunt a la dreta, i trobem totes les vies desequipades (i n'hi havia ven be mitja dotzena d'un grau que semblava bastant infernal). Esperem que siguin aquestes les vies que tenien pensat desequipar a la zona, i mantinguin la zona superior.

Les belles vistes de Bellavista

Sobre la zona indicar que es la tipica calcaria de la Garrotxa, vies ben equipades amb parabolts i reunions de doble parabolt amb cadena i anella o mosquetó. En general les assegurances molt ben colocades, tot i que cal tenir en compte que quan el tram de via te grau més fàcil acostumen a allunyar una mica més.

Arribats a peu de via tenia clar que el que era factible es trobava d'on jo arribava cap a la dreta on hi ha les vies de placa (alguna amb una mica de desplom). A l'esquerra observem les vies dels masters, on trobem vies atravessant desploms imponents (a l'extrem esquerra n'hi ha una que sembla assequible i més de placa). Les uniques indicacions d'aquesta zona més assequible que teniem era que la via de diedre era un 6b (via3) i que per alli hi havia un cinque, i la resta de 6a enlaire i que alguna era 6c. Amb una foto de la zona he fet una petita ressenya amb les rutes aproximades (sobretot de les vies que no hem fet):

- Via 5, V. Molt bona per començar, amb bon canto i mes o menys divertida. Interessant els passos superiors amb un tipus de pedra negrosa enganxada molt curiosa.

- Via 4, 6b. Basicament es un sol pas dur, sino rebaixaria bastant el grau. De totes maneres es una via divertida i molt curiosa a la part superior completament coberta de les pedretes negroses. L'encadeno a la primera sense masses problemes, pero despres dels comentaris de l'Albert veig que no es tan fàcil com sembla, de fet m'hi poso en top després i em costa treure el pas.

L'Albert a la via num7, jo a la reunió de la via 8 (es veu la fisura a sota i en primer pla el pas dur de la via encara que no ho sembli), l'Albert començant la via 9, i jo mateix fent d'explorador mirant les vies.

- Via 7, 6a. Segueix la tonica, i també la disfrutem un munt. Varietat de passos amb un tram més finet al mig i potser el pas més curiòs per arribar a la reunió.

- Via 6, 6a. Similar a l'anterior pero amb l'afegit d'un pas una mica desplomat (evitable per la dreta) pero amb molt de canto.

- Via 8, 6c. Una fisura a la part superior crida molt l'atenció, i deu n'hi do lo divertida que és tot i ser bastant curteta. De primer fallo en un pas al mig de placa al sortir d'una zona que tira una mica enrera i en la fisura al intentar el xapatge. La torno a provar en top-rope i segueix sense sortir el pas del mig. La fisura de dalt surt molt bé, amb moviments molt xulosi rapids. (li poso 6c perque m'havien dit que hi havia alguna de 6c entre aquestes primeres i aquesta es la més difícil).

- Via 9, 6b (30m!!!). Una via de continuitat i pila, canto generalment bó pero que força moviments atletics. Es una via per disfrutar, llarga i continua, quasi sense descans, de fet jo m'haig de parar algun cop a descansar els braços i per recuperar una cinta (necessaries 11cintes). La millor del dia, trobem passos de desplom, un monodit, zones d'equilibri.. pero ens deixa bastant baldats.

El seguent objectiu era la [Via 3, 6b] i la única que en sabiem el grau correcte de bon principi, pero estem una mica cansats i la calor comença a apretar per lo que decidim marxar cap a casa a dinar.

Total.. zona molt recomanable!! sobretot les vies 8 i 9 on he disfrutat de valent, com que encara queden vies pendents.. no descarto tornar-hi un dia proximament.

Si algu te més noció dels graus correctes.. que indiqui que rectifico si cal !!

Aps... i baixant amb cotxe hem vist el "cingle de les hores" orientat a OEST que te tota la pinta de que hi hagi alguna zona d'escalada. N'adjunto la foto a sota.. a veure si algu en sap alguna cosa, ja que tinguent una pista que passa just per sota seria estrany que ningú hi hagues obert res.

Beuda ja te 50 vies !!

Teniu les ressenyes actualitzades de Beuda a la barra lateral secció Ressenyes en PDF

La reunió xunga ja ha estat restaurada !!

Aquest cap de setmana semblava entestat a no deixar-me escalar... però al final el diumenge salvem la papeleta i m'apunto amb en Josep Mª i la Neus a fer una matinal a Beuda.

Que no s'ha escrit d'aquesta escola !! per mi es un clàssic de la provincia i l'últim que pensava era endur-me una sorpresa. Però quan ja estavem acabant la jornada vam veure uns punts brillants al contrafort superior de l'esquerra del riu, resultat: 4 vies noves de trinca que algú (en Sergi & co) ha equipat a la zona.

En Aquesta foto descripció de les 4 vies.

1.- L'Esperó de l Rubio. IV+.
2.- Faré-Barriga. V.
3.- Oliveras. V. (a comprobar l'estat de la reunió, a data del post tenia un seguro xungo. Facil agafar reunió de la via2)
4.- V+ ? (no m'ha quedat clar si es aquesta doncs segons comenten estan repensant on posar la reunió).

(vies 1,2,3 entre 25 i 30m amb máxim de 12cintes)

Informació facilitada per Sergi.

Amb aquestes 4 vies noves, s'ha deixat en 52 el número de vies equipades a la zona. Però el punt més interessant es que aquestes noves vies (a primer cop d'ull) son de grau baix i molt llargues (30m!!!). D'aquesta manera queda una escola més complerta i afegeix vies de grau baix en una escola on predominaven les vies de 6e grau (els cinquilllos curtets de la zona central estavan hipersobats). Al final només n'hem provat una de les 4, però ens ha deixat amb molt bon gust de boca. Llastima que siguin parets de cara SUD, i per tant no massa recomanables per a l'estiu.

Però deixem la descripció per a algun dia que les enllestim totes, i seguim amb la cronica del dia. Només d'arribar ens n'anem de pet als nous sectors, parant primer amb els dos cinquillos de la pujada:

- Via de la dreta, V. Via facileta i que amb els bons cantos que te et permet disfrutar un munt de la pujada. Molt recomanable.

- Via de l'esquerra, V. Es en general més fàcil que l'anterior, pero un pas a l'inici raro fa que no pugui dir quina de les dos es més fàcil.

Fet aquest primer sector ens n'anem al seguent dels nous sectors, i es el moment en que veiem la nova zona equipada. De totes maneres com que anem justos de temps decidim anar a fer les vies que teniem pensades i deixar aquestes per un altre dia (sector de 6 vies):

- Segona via per l'esquerra, V. La pugen en Josep Mª i la Neus... es una via curteta que es fa molt bé amb algun pas que li dona més vidilla.

- Quarta via per l'esquerra, 6a. Un primer tram de diedre, s'acompanya amb un pas de molt petit sostre i un ultim tram de placa fàcil. Te la seva gràcia.. tot i que depenent de com.. es podria considerar un V+ i tot. Això si.. a mi m'agrada força i la trobo entretinguda.

En Josep Mª fent la segona via per l'esquerra del sector de 6 vies, i la Neus fent la segona via per l'esquerra al sector més nou de 4 vies.

Com que ens picava la curiositat i erem tres, metre dos feien el duo assegurador - escalador, l'altre anava a inspeccionar el nou sector.. al final ens ha motivat i hem anat a fer una de les quatre vies:

- Faré-Barriga, V (30m!!). Via facileta, amb algun pas aillat on t'ho has de mirar més. Roca molt nova, en algun punt punxa massa i tot, pero dona moltissima seguretat. En general s'ha de vigilar amb la roca ja que al haver estat poc repetida poden caure/trencarse algunes pedres. Hem utilitzat unes 10 cintes.. i la reunió amb 2 parabolts més moscata.

Des d'aquesta hem estat mirant les dues vies dels costats.. a la dreta una via dos metres més curteta, pero actualment amb la reunió una mica precaria (hi havia un dels dos parabolts/spits mig sortit, cosa que donava a priori bastant de mal rotllo). La via de l'esquerra te dos parabolts amb anella, i es veia bastant ajeguda i facileta (IV+).