Sadernes, festival de canto !!

Aquest diumenge tenia visita per Girona, alguns companysd el Roco UPC ja m'havien comentat feia temps que tenien ganes de pujar algun dia a alguna de les zones de Girona. Al final ens vam decidir per calcaria, i d'entre les diferents zones.. per proximitat, orientacions i entorn la millor opció era sens dubte Sadernes.

Així avui de bon mati quedem a Girona en Juanjo, en David, la Leila i un servidor per agafar el cotxe i cap a la Garrotxa falta gent. S'ha de dir que el fet de tenir un riu al costat amb gorgues guapes dona bastant de joc i al final tampoc hem fet un dia fanatic, això si tots han quedat amb ganes de tornar-hi, l'entorn i les vies s'ho mereixen.

Els companys admirant el paisatge, el Juanjo tibant a Pornomania i a Aresta demostrant que ve que va ser alt.

Comencem el dia a la zona de Castell S'espasa on provem les vies seguents:

- Pornomania, V+. 24m. Via molt guapa, generalment el canto es molt bo tot i que combina algun tram més finet. A dalt la via va a la reunió de l'esquerra, que arriba un punt que es fàcil desviar-se a la reunió de la No "e pa re" (com a nosaltres ens ha passat).

- Aresta, 6a+. 22m. Després dels comentaris d'un noi sobre la via ens hi posem amb ganes, te alguns trams ja més compromesos. No l'encadeno ja que malhauradament intento afrontar el pas clau per l'esquerra on es bastant més xungo que per la dreta, per lo que després de quedar petat de braços intentant-ho baixo fins a la cinta i reposo. Després surt sense masses problemes per la dreta, tot i que cal mirar-s'ho be.

- "No e pa re", 6a. 25m. Es similar a la Pornomania, pero te un parell de passos bastant més finets. Vist que en Juanjo la treu sense cap problema, m'hi poso confiat, pero en el primer dels passos xungos em lio bastant i acabo tibant més de la conta... per lo amb els braços inflats la via es comença a fer bastant més dura, tot i això acabo encadenant.

En teoria després tocava fer el Perfum de les transparencies, pero donat que el Juanjo prefereix que la faci jo primer, i jo estic encara amb els braços fets caldo decidim fer retirada, anar a dinar i fer una remullada al riu. Al riu ens trobem amb peixos mossegadors de dits !! suposem que els peixos confonen els dits amb menjar i la sensació es com curiosa. Aps.. l'aigua ja esta increible, entre la caloreta i que tampoc esta massa freda la banyada es obligatoria.

Jugant amb els peixos al riu.

Acabat el break ens en tornem de nou cap a la pedra, i després de rondar per diferents zones plenes de gent ens en tornem al Castell S'espasa, pero aquest cop al sector de dalt (orientació Nord-Est), on ataquem les vies seguents:

- Serveis minims (L1), V. 20m. Tot i que comença una mica rara, es converteix rapidament amb una via de canto increible i disfruton. Via molt agradable i que no genera cap tipus de complicació.

El David tibant a Serveis minims, i jo a Aresta tibant de valent.

- La Puça, 6b. 22m. Mira que ens havien avisat que aquesta era via de regletes petites i gotes d'aigua, de totes maneres com que la tenim al costat li fem un tiento. Començo de primer i es fa fàcil fins al punt on es bifurca, rapidament sembla que la via de 6b+ (dreta) tingui més canto, pero m'arrastro com puc per la via. Les regletes molt fines, plaques on t'has de posar una mica amb equilibri i la intensitat de la via fan que m'hagi de penjar varies vegades i acabi fet pols a la reunió. Un cop l'ha repetida en Juanjo m'hi torno a posar de segon... i a la que es posa xungo fracasso de nou per lo que ja pujo a recollir cintes i cap a casa.

Acabem amb cervesa a l'hostal... i cap a bcn. Un dia genial on ja hem pogut comprovar que ja comença a haver-hi força gent per la zona, per lo que haurem de deixar-la com a zona pels dissabtes.

Prenent el sol per Llafranc

Avui dissabte hem fet un dia de relax. Entre que aquesta setmana he començat a currar de nou i que ahir vaig tenir festival fins ben entrada la matinada per el raval, la proposta de la Montse de fer alguna cosa tranquileta al costat del mar tenia el seu punt.

Vistes cap a Llafranc i Calella, i arribant a la zona d'escalada.

Així que com a bons domingueros (en dissabte) quedem a les 12h del migdia per anar direcció a llafranc, un cop allí a dinar amb interessants vistes a la costa brava i cap a les vies falta gent.

Al arribar contra tot pronostic només hi ha una parella escalant, de totes maneres el primer es el primer... i ja que estem ens remullem una mica a peu de roques. Més endavant arribara una colla de Girona... y alguns banyistes a les zones proximes; per cert.. mosquits zero.

La Montse en diferents trams de la via 13.

Al final el dia es limita a les vies 13, un interessant V+ amb alguns passos guapos; i la via 16, un 6a+ on el pas clau consisteix en la sortida d'un tram una mica desplomat. Pel que sembla avui no es el meu dia... i la via es resisteix a poder encadenar el passet, així que decidim deixar-ho per avui, que en principi demà toca Sadernes i ja li fotrem més canya.

Escapada al Castell de Farners

Aquesta tarda tenia ganes de penjarme una estona, com que no trobava ningú que tingues la tarda lliure me n'he anat a fer top-ropes en solitari acompanyat del mini-traxion. Com que no tenia gaire clar si m'agradaria el fet aquest d'escalar en top-rope i sol, he escollit la zona del Castell de Farners on recordava una zona on es podia arribar facilment a la reunió caminant.

Al arribar pero me n'he anat primer a guaitar que tal estaven les vies noves... per tenir nocions i m'he adonat que una de les reunions estava just a sota del cami que mena al turó del vent. Així que canvi de plans.. ja que hi som em tira més fer una investigació d'aquesta paret.

Vista de la paret des del parking, amb el pi que corona el turó del vent. A la dreta les 5 vies d'aquesta petita zona.

Aquesta petita zona esta situada a la dreta del caminet que porta fins al castell de Farners, just abans d'arribar a l'escala final de pedra. Son vies d'uns 20m bastant noves i amb orientació Nord-Oest. La zona esta bastant plena de molsa, per lo que en algunes vies es veu clarament on esta la presa identificant on falta molsa. L'equipament de les vies es a base de parabolts, i reunions de 2 parabolts amb anella.

- Via B, 6a ?. Entrada durilla per fisuretes verticals, i un ultim tram més d'adherencia. L'he trobada interessant i ultra xapada en el tram més dur d'inici.

- Via C, 6a+ ?. Comparteix entrada amb la via B, pero la sortida la fa cap a l'esquerra i a mi m'ha semblat un pas una mica més dur que l'anterior. Després es torna bastan facileta fins a l'arribada a la reunió.

- Via D, V+ ?. La via més assequible sens dubte, a la part superior les xapes allunyen més i l'arribada a reunió es un tant estranya. De totes maneres es fa bastant bé.

- Via E, ?. Una entrada bastant dura on l'unica opció ha estat aprofitar l'arbre del darrera per pujar en contraposició, després dona una mica de tregua per finalment entrar en uns passos d'adherencia algo durillos on he tirat d'AO per arribar a reunió.

En resum.. un bon complement a les 7-8 vies que teniem a la banda SUD-OEST, ara faltarà comprobar si existeix alguna altra zona equipada, ja que la zona esta plena de roca.

Tornem a la Muntanya Gran d'Ullà

Aquest divendres tenia Teatre i festa per Barna... com que la tornada a Girona amb tren no em permetia arribar a Girona fins a les 10 del matí pensava que sería complicat trobar algu inspirat... pero no, finalment ens vam ajuntar una bona colla: En Pere (PGB), la Montse, en Josep Mª, la Neus, l'Albert i un servidor.

En PGB tibant a la via Gamusí

El dia amenaçava tempesta.. tot i així ens vam decidir aproparnos... i la meteo al final ens va respectar, malhauradament el dissabte era dia de neteja de l'entorn, per lo que vam gaudir de la companyia de la troupe dels llenyataires. Nosaltres que pensavem amb la tranquilitat que haviem tingut la darrera vegada... i avui el soroll era bastant insuportable.

Al final el meu dia es va restringir a dues vies:

- Gamusí, V+/6a. Via molt maca sobre placa calcaria molt consistent i amb multiples forats. Ideal per començar a escalfar sobre el tipus de roca, ja que et permet triar i remenar entre les multiples preses que trobem a la paret.

- Disseny gràfic, 6b. Una via molt maca, que combina una mica de tot: plaques llises on s'ha de treballar l'adherencia, preses increibles, zones de moviments atletics i un punt de desplom per arribar a la reunió. Llastima d'algun descans a mig camí per veure per on anava la via (les plaques llises es veien una mica impossibles...). Tot i no encadenar em vaig divertir molt a la via... i la deixo pendent per la proxima vegada.

Mentre seguiem amb algunes de les vies de la zona.. van començar a caure quatre gotes... com que no teniem ganes de mullar-nos... ens vam decidir a recollir, per veure com finalment parava de nou i hauriem pogut seguir una estona més a la zona, llastima.... perque avui tenia ganes de seguir amb les vies xungues de la zona.

Després dels comentaris que hem anat sentint a la zona i de la propia experiencia... la zona esquerra es molt més guapa que les 4 vies de la dreta... on la roca canvia i es més trencadissa.

Per acabar ens acostem a l'ermita de Santa Caterina a dinar i ens trobem... un Bar !! ja tenim a on anar a fer la birra després de tibar una estona. Després de voltar una mica per la zona.. ens decidim a tornar cap a casa... al final haurem fet un cap de setmana amb poca escalada ja que l'endemà toca una jornada més social.

Una caminadeta pel Cap de Creus

Ja fa uns dies vaig aprofitar una tarda per anar a caminar pel cap de creus, concretament la zona escollida va ser els voltants del monestir de Sant Pere de Rodes. Addicionalment tenia l'objectiu de buscar les zones d'escalada que s'amaguen per aquestes contrades.

Aprofitant que estaven rodant un espot i no deixaven arribar a Sant Pere de Rodes, vaig aparcar el vehicle i em vaig decidir a arribar al Castell de Sant Salvador per la via ràpida... i seguint els versos d'Antonio Machado... "caminante no hay camino, se hace camino al andar". Total.. que al mapa sortia una carena on des de baix no s'apreciava vegetació massa abundant.. ERROR !! La frondositat del matorral de la zona era increible i em va deixar les cames esgarrinxades de valent tot i portar pantalons llargs, pero bé l'excursioneta s'ho va valdre.

Sortint del parking del km 8.2, vaig seguir un caminet marcat que menava fins a l'ermita de Santa Helena, aqui ja trobem les primeres construccions interessants de l'epoca medieval. D'allí em vaig decidir a tirar carena amunt en direcció al Coll del Mosquit, des d'on ja un caminet poc fresat et permet arribar fins al Castell de Sant Salvador. Interessant fortalesa aquesta, es mante bastant en peu les parets, i et fa gaudir d'unes vistes increibles sobre la plana de l'empordà, el cap de creus, el monestir de Sant Pere de Rodes, el golf de Roses, el Montgri al fons.....

El Castell de Sant Salvador vist des de la carena de la serra de Santa Helena, i el Fitó amb l'ermita de Sant Onofre al fons a l'esquerra.

Aqui vaig fer la primera parada tecnica... m'havien comentat que teniem vies a la cara EST del castell, després d'acostar-m'hi observo que si hi ha algo... serà desequipat. Això si... escalant aquelles parets t'has de sentir com un autentic assaltant del castell doncs la reunió s'haurà de fer al capdamunt de la muralla.

Vist que aquesta zona no presenta massa interés escalador... em decideixo també camp a través a dirigirme fins a l'ermita de Sant Onofre, en direcció SUD. Aquesta ermita es molt molt visible doncs l'acaben de pintar de blanc.. i resalta en el paisatge de forma important. En teoria per els voltants de l'ermita hi hauria d'haver alguna zona... jo recordo que després de les multiples esgarrinxades vaig decidir que ja n'havia tingut prou... i vaig seguir per la pista fins a l'area d'esbarjo de Mas Ventós.

Les increibles vistes al golf de Roses des de l'ermita de Sant Onofre i el Castell de Quermançó

Segons sembla en les parets del Fitó just al capdamunt de l'ermita hi hauria d'haver alguna via, jo unicament em vaig enfilar a dalt de tot on trobem una corda fixa per pujar fins dalt (no es necessaria, pero dona més seguretat). Això si.. a la cara Nord tenim algunes fisures que estarien guapes de pujar a cops de friends i tascons... Al arribar a casa em vaig adonar que a la web de l'ajuntament del port de la selva indiquen que es pot aconseguir més informació de la zona de Sant Onofre trucant a l'Oficina de turisme del municipi (a anotar per quant hi tornem).

Total... un cop al cotxe, com que no n'havia tingut prou em vaig acostar al Castell de Quermenço (al costat de Vilajuiga) on també trobem alguna via fàcil a les parets que rodejen la fortalesa. Sobre el castell comentar que esta en proces de restauració per lo que les reunions de les vies si hi eren han estat desequipades.

En definitiva una excursioneta molt interessant per aquells als que no li importa que no hi hagi camí definit...

Terreny d'aventura... Integral del Serrat del Corb

Ja fa dies que va caure a les meves mans una breu ressenya sobre aquesta cresta situada al bell mig de les Guilleries. No era d'estrenyar que en breu buscaria la primera ocasió per anar-hi, i finalment va ser aquest dissabte quan ens hi vam acostar a fer-la amb en PGB. Anavem una mica a l'expectativa a veure que es el que ens trobariem, i la sorpresa va ser molt grata doncs la cresta no te res que envejar a moltes de les que he fet pels pirineus.

Com a detall anecdotic indicar que pensavem que seria tant fàcil que ens donaria temps a acostar-nos als esqueis a fer una mica d'esportiva, però ja de per si aquesta es va convertir en tota una activitat que ja tinc ganes de repetir.

Integral del Corb

Es tracta d'una cresta formada per un seguit d'agulles, algunes més ben definides que d'altres. Com que ens trobem enmig de les Guilleries, la vegetació es abundant sobretot formada per castanyers i ens permet gaudir d'unes vistes increibles; però en contrapartida ens deixa poc definida la cresta sobretot en l'últim tram.

Sobre tipus de roca... es la mateixa dels esqueis, granit amb formes bastant arrodonides, en alguns punts (es veuen facilment) la roca no es massa forta i es desfà per lo que cal vigilar bé al moment d'agafar preses per no endur-se un ensurt.

En PGB accedint a peu de cresta muntanya a través, i els dos components de la cordada.

Aquesta cresta va ser oberta pels membres del C.E. Farners: Josep M.Solà i Carles Figueras el 27 de desembre de 2006. Al tractar-se de terreny d'aventura es fa integrament amb autoassegurança a base de fisurers, bagues i friends, i per tal de mantenir verge aquest paratge ens van solicitar expressament la voluntat de que no s'hi coloqui cap tipus d'expansió, ja que com nosaltres ja em comprobat aquestes no son per res necessaries.

---

Accés.
Des de Santa Coloma de Farners dirigir-se a Castanyet i continuar per la pista del Subirà (accessible a turismes sense problemes) fins al trencant (esquerra) de l'Albó. Seguir-lo fins a la bifurcació "El Rosell"-"La Fradera", on agafem la direcció d'"El Rosell" (esquerra), en uns 800m i uns quants revolts arribem a una curva de paella a la dreta d’on surt una pista secundaria a l’esquerra. Aparquem aprop d’aqui vigilant de no entorpir la circulació de vehicles.

Agafem aquesta pista a l'esquerra en direcció a l'inici visible de la cresta, quan ens sembli ascendim muntanya a través per mig de tarteres i castanyers. (No hi ha perdua, i cal comptar sobre uns 15/30min)

---

Material.

Joc de fisurers, friends (sobretot tamanys mitjans i grans) i bagues variades. Hi ha 3 pitons al diedre del principi del primer llarg, 1 altre abans de l’arribada a la reunió de la segona agulla i una baga per fer un rapel (obligatori) de la segona agulla.

Com a nota indicar que nosaltres varem fer la cresta amb un joc repetit de fisurers i multitud de bagues per a merlets i ponts de roca, de totes maneres no ens hauria anat malament tenir un joc de friends. Podrien ser necessaris pitons si aquests han saltat en el diedre del primer llarg.

---

Descripció.

Traçat que vam fer nosaltres, al ser itinerari clean es molt provable que cadascu reinventi una mica l'itinerari proposat.

Aqui fem una descripció del traçat que vam seguir nosaltres, amb graus i llargades de llarg merament orientatius, ja que sobretot en llargades no ens hi vam parar massa a pensar de quan eren.

1a Agulla

1er llarg. (V+, 30m)

Ens coloquem a sota un diedre molt marcat (des de baix es veuen 2 pitons), iniciem la pujada per l’esquerra per tal d'evitar la zona més herbosa; ens coloquem dins del diedre (equipat amb pitons), te un finet pas de sortida cap a l’esquerra (V+) per seguir buscant la canal més logica. Aqui la via original seguia el diedre amunt, malhauradament hi ha un niu de corbs per lo que la zona esta bastant emmerdada, apart de que hauriem de passar per sobre del niu cosa que no ens va acabar d'agradar. Per tant després d'una estona de reflexió,m ens vam decidir a fer itinerari alternatiu. Despres d'uns 2-3m de la sortida del diedre i trobem un precari pont de roca uns metres per sota del niu, des d'aqui observem a la nostra dreta una llastra amb mans increibles que ens permet desviarnos a la dreta per colocarnos a la vertical del fil de l’aresta (pati important). Remuntem amunt per unes fisures arrodonides (V+) on cal vigilar la presencia de molsa per no endur-se un ensurt (un servidor va fer una relliscada que quasi prova el saque sobre els tascons i les bagues colocades). Al cap d’uns metres la roca comença a tombar (vigilar amb algun roc suelto) i muntem reunió a un petit arbre i uns blocs grans actuant de merlets.

En PGB iniciant el primer llarg, atacant el diedre i en els ultims metres del llarg.
Ultima foto a l'arribada del segon llarg, ja al capdamunt de la primera agulla (el bloc de la dreta).

2on llarg. (IV, 20m)

Just darrera l’arbre es surt amunt amb bona presa (IV), després d’una petit replà ens desviem a la dreta passant per dins d'un gran forat entre roques, a sobre del qual ens haurem de colocar. D’aqui desviar-nos una mica a la dreta seguint la presa bona per arribar al capdamunt de l’agulla (III+). Muntem la reunió en uns blocs just uns metres per sota de l’agulla abans d’arribar al coll, una fisura entre dos roques ens permetrà evitar que en cas de caiguda del segon de cordada, el pendol sigui important.

Per accedir al coll hi ha un saltet amb pati a la dreta, per evitar ensurts seria interessant assegurar amb la corda el primer de cordada, i fer el mateix amb el segon mitjançant el merlet de la nostra esquerra o simplement amb l’ajuda del company que ja ha baixat les dificultats.

2ª Agulla

3er llarg. (V, 25m)

Ens trobem amb una placa llisa, els primers metres els afrontem per l’esquerra i a sobre una repisa ens desviem a la dreta a buscar el fil de l’aresta (V), i la seguim amb bona presa fins al capdamunt del’agulla on trobarem un pitó poc abans d’arribar al cim i una baga al capdamunt. Interessant portar-ne una de recanvi per fer el rappel, bastant obligat (baga a maig07 correspon a la que es va deixar el desembre del 2006, cadascu opini per ell mateix si cal canviar-la).

Aquesta reunió et permet asseu-re't en plan pas de cavall, i gaudir mentrestant d'unes vistes molt xules de les Guilleries.

Jo mateix sortint en les primeres dificultats del llarg, assegut a la reunió al capdamunt de la segona agulla i baixant pel rapel obligat d'aquesta agulla.

Nota: pel que s'observa a les fotos de la piada dels aperturistes, ells van afrontar la placa pel mig, nosaltres ens vam desviar a la dreta on teniem més possibilitats d'entrar tascons i bagues.

3ª Agulla

4rt llarg. (IV, 20m)

Sortim per l’esquerra i voltem una llastra molt gran per davant cap a la dreta, allí podem seguir endavant amb passos fàcils pero plens de molsa, pero el més divertit serà tirar a la dreta per darrera un arbret, admirar el pati i pujar enclastrat entre dos pedres amunt uns metres amb molt bona presa de sortida fins al capdamunt de l’agulla on trobem bastants blocs.

En PGB pujant per els trams fàcils de la tercera agulla, i agafart en una de les impresionants busties que pots trobar en aquesta zona.

Nota: Observant la foto de la cresta a posteriori, segurament la proposta dels companys aperturistes anava més cap a la dreta resseguint unes fisures bastant més verticals i segurament més complicades.

4ª Agulla

A partir d’aqui el cordal de la cresta perd una mica de definició, així que queda una mica a voluntat de cadascu agafar el cami que li sembli més interessant. Per arribar a la seguent agulla cal anar grimpant entre blocs (nosaltres ho vam fer en ensamble) per terreny sense dificultats ni pati important.


5er llarg. (IV+/V, 20m)

En el nostre cas per pujar aquesta última agulla ens vam dirigir cap a la dreta a buscar unes fisures verticals. Ens situem a sota les fisures i entrem per l'esquerra en una zona on cal vigilar algun roc suelto (IV), d'aquí ens coloquem ja cap a sobre les fisures desviant-nos una mica a la dreta i les anem resseguint amb bona presa (en ocasions una mica romo) (IV+). Finalment vam fer la sortida cap a l'esquerra amb algun passet en adherencia (IV+/V) que et porta ja al final de les dificultats.

En PGB afrontant els primers metres per situar-se sobre les fisures, i jo en el mateix llarg colocant tascons a dins de la fisura.
Per últim jo al capdamunt del que seria la cinquena agulla i que es puja grimpant per canaletes herboses.

Nota: possiblement el tram que es ressenyava pels aperturistes era més cap a l’esquerra (III) pero nosaltres el vam trobar massa ple de vegetació, i vam preferir pujar per la roca.

Tot i que aquí nosaltres varem donar per acabada la cresta propiament dita, es pot seguir grimpant en trams de III+ per canaletes plenes d’herba i sorra fins els ultims blocs del cordal (bastanta vegetació) en el que seria la 5a agulla, opcionalment també es pot pujar per l’esquerra per blocs molt facils (II). (Ho vam pujar deixant el material al coll). Si un s’ha quedat amb ganes, encara pot treure un ultim llarg en aquesta cinquena agulla, tot baixant uns metres a la dreta i buscant unes fisures que en teoria pujaran fins al capdamunt de tot.

En el nostre cas l'horari va ser bastant elevat (quasi 5h), s'ha de tenir en compte que ens ho vam agafar amb mooooolta calma; i que haviem d'analitzar en cada moment per on haviem de passar (analitzar que feiem amb el niu, intentar veure per on anava la ruta, ...), com a orientació indicaria que en unes 3h/3h30 es podria realitzar perfectament la cresta sense comptar aproximació i descens.

La tornada es pot fer tant per la dreta com per l'esquerra, en qualsevol dels casos el cami es inexistent i cal devallar en compte entremig de tarteres de pedres (sovint amb forats amagats a sota acomulacions de fulles). En el nostre cas la baixada es va fer per la banda OEST. (comptar sobre uns 30/45min)

Com a ultim comentari indicar que es pot abandonar a cada agulla, ja que als laterals de la cresta tenim el bosc accessible amb molta facilitat. Aps.. i altament recomanable !!!