Tres dies d'escalades, per la serra de Prades (I)

Aquests tres dies s'havien d'aprofitar, així que em vaig apuntar a la proposta d'en Pep, i conjuntament amb la Barbara, en Roger i la Margue ens en vam anar cap a Siurana fent una parada tecnica a Vilanova de Prades. S'ha de dir que durant la setmana vaig anar bastant de bolid, i em presentava a la zona sense haver fet una recerca previa de graus i propostes interessants... d'això per sort ja s'en van preocupar en Pep i la Barbara.

Vilanova de Prades,

Aquesta era una zona de la que no tenia referencies, es basicament una zona de conglomerat a l'estil de Margalef (això diuen.. perque alli tampoc hi he estat). Vies relativament curtes en la major part del cingle (15m), més llargues a la dreta (uns 20/25m) que es on vam estar escalant. La zona bastant tranquila (almenys el dia que hi vam estar), i ens van comentar que normalment esta sempre així; les ressenyes es troben en una guia que venen al camping del poble, en Groinket tambe en fa una bona descripció.

Vistes dels cingles de la zona.. amb una bona mostra de les parets.

Com que els meus companys es trobaven en la seva tercera sortida a la roca... ens vam decidir per vies faciletes.. i primer de tot vam visitar el sector El Sostre, on vam fer una de les dues vies sense sostre:

- Superequipada, V+. Fa honor al nom, i trobem una cinta quasi a cada metre i mig; ideal per els que passen por amb alejes. La via força xula, una bona presa de contacte amb els foradets del conglomerat.

Vista les dificultats de les vies veines, i que l'altre via del costat sera un clon d'aquesta ens n'anem a algun sector amb vies més assequibles per proposta d'en Pep. Ens n'anem al sector El Pi, on hi han dues vies curtes de V.

- Anonimato, V. Via facileta, on basicament la dificultat es troba en que s'ha d'avançar algo en adherencia. Aqui la Barbara fa el seu primer vuelo d'escaladora en roca de primera.. pero als dies seguents es refará rapidament del cop psicologic.

En Pep barallant-se amb la superequipada... y la Barbara abans del seu primer vuelo a Anonimato

Vist el tema.. anem a buscar algo encara més assequible i ens acostem al sector Pitufos, on es troben les vies més facils de la zona.

- Emboscada, V+. Pensava que haviem fet un V.. ara veig q a les ressenyes es un V+. Via fàcil i maca... d'aquestes de foradets.

Llastima que aqui ja no toca el sol i comença a fer fred... així que tornem a cambiar de zona.. ara si que ja em quedo jo com a unic fanatic que te ganes de roca.. m'ho miro i em busco alguna via complicadeta.. despres de mirar i remirar em lio amb les ressenyes i la ilusió de veure una via amb regal (un mallon brillant a mitja via), i em poso al sector La ruta del Cister en un presumpte 6b (acabo de descobrir ara que no era un 6b).. en realitat es la via:

- Fkipe Gonzalez, 6c+. A la tercera xapa estic hiper-rebentat.. i em quedo flipant amb el que em pensava que era un 6b de la zona.. acabo arribant a la xapa del mallon a base d'algun A0 i reposos continus. Em plantejo la retirada aprofitant el mallon.. pero l'orgull pot i avanço fins al seguent parabolt on tenim un altre mallon.. que aquest cop si que utilitzo (un aleje important fins a la reunió no m'acaba de fer el pes..). Total.. un mallon de regal.. pero flipant amb els graus de la zona ( i sense rao... el 6c+ em queda lluny encara...)

Per acabar.. anem al sector El Curull, on tenia ullat un 6a+.. pero vist el percal em decideixo per la seva via veina:

- L'Espero i desapareció, 6a. Via interessant que ressegueix l'esperó, llastima de la roca que en alguns trams es de qualitat dubtosa.. la trobo facileta i tot i que em miro la Yosemite del costat... al final dono per tancada la jornada amb aquesta via.

D'aqui.. ens n'anem cap a Siurana.. on ens trobarem amb en Roger i la Margue.