L'Esquena del diable al Serrat de les Onze

Aquest dissabte tocava via llarga, en principi la zona escollida era Montserrat i teniem diferents opcions: Esparreguera, Fransesc Casanovas i Pera, Opera Prima, Primavera Marciana o l'Esquena del diable. Finalment ens vam decidir per aquesta última opció, una via facileta amb un máxim de IV grau, pero molts metres de paret per endavant.

Vam fer cordada amb la Neus, en Josep Mª i l'Albert, i ens va servir per iniciar l'Albert en la via llarga. Molts metres i la inclinación adecuada per tal de fer les coses amb calma. Personalment pel que es refereix al recorregut, no es una via que m'agrades gaire... pero aqui va la piada.

Per aproximarnos a la via cal pujar la canal dels avellaners, fins quasi a dalt de tot. Nosaltres ens vam liar una mica, ja que cada cop que veiem una mica de roca a l'esquerra pensavem que la via podia estar per alli. Al final vam trobar la via, cal indicar que te una pedra sicada amb el nom a peu de via i un arbre estrategicament situat per tal de fer de seient.

La via son 4 llargs, el primer son uns 50m de IV, sense cap punt complicat l'únic punt del llarg consisteix en fer metres i anar buscant els parabolts per la paret (estan força lluny un dels altres, pero amb la baixa dificultat tampoc ha de ser un problema).

El seguent llarg es el que te un punt una mica més vertical, cotat sobre el IV+. Aqui a diferencia de la resta de via has de mirar una mica on poses els peus i les mans. El segueix un llarg de III, sense massa gràcia ens aproxima més al cim. Per ultim un ultim llarg de IV ens deixa al capdamunt amb algun pas més vertical, que li dona un punt de gràcia.

La Neus i en Josep Mª en diferents trams del 1er llarg, al fons l'Albert ready per començar. La Neus a la R2 i en Josep Mª arribant-hi.

Al capdamunt per aixo tenim unes vistes molt xules al Cavall i la resta de parets de diables, de totes maneres el dia que semblava que seria assolellat va acabar ennuvolat i amb un vent bastant fred. A mi em va pillar ja a la tercera reunió amb només maniga curta, pel que el fred va ser important, i per tant no vaig parar gaire atenció a les vistes, ja que el que m'interessava era tirar per avall.

Total.. que l'hivern ja esta aqui.. i més que mai es necessari una peça d'abric. I per ultim dir que no es una via que recomanaria, tot i que pot ser es culpa de les condicions meteorologiques que no em van fer disfrutar massa la via.