Ascenció al Roc Melé

Aquest dissabte amb en Gatsaule i en PGB ens n'anem cap a Andorra, sense destí massa planejat. A Berga amb un bon esmorzar ens decidim per aquest pic, que segons sembla es troba en bones condicions i ens ofereix un desnivell de poc més de 1000m sense grans complicacions.

Primeres passes per la vall, alguns pons de neu inestables i enfilant les primeres pales

Sortida des de la corba de la N320 francesa a la cota 1720, avancem resseguint el riu fins al fons de la vall on agafem les pales d'orientació sud que ens pujen al Cap de la Coume de Four, a l'alçada d'aquest ens trobem amb un bon vendaval. Anem resseguint l'aresta amb fort vent fins a la pala final del Roc Melè.

En PGB amb els remiendos caseros, en Gatsaule arribat al Cap de la coma de Four i jo enfilant la ultima pala

En Gatsaule arribant al cim, tipica foto de cim i ja de baixada amb tota la carena

Un dia collonut, una mica ennuvolat al principi, es destapa i a estones surt el sol. Molt de vent en alçada pero sense ser res de l'altre món.

Mapa de la zona (al blog d'en gatsaule amb la ruta marcada)

La neu molt variable: dura a dalt.. i a partir d'uns 2400 comencem a trobar trams costrosos, ens desviem de baixada cap a pales orientades a Oest, neu pols bona tot i q amb un punt de pesada, es deixa esquiar molt be. A partir de la cota 1900/20o0 neu primavera que ens deixa disfrutar prou, això si sort que a sota hi ha herba perque a baix comença a escassejar la neu. Remarcar que la pala gran entre el Roc Mele i la Coma de Four, tenia un allau de fons bastant gran.

En PGB flipant amb els pals... giros idilics i felictitat a tope !!

Finalment una remada/randonné fins al cotxe que passa prou acceptablement bé (a les valls hi ha molta neu).

A baix ja escasseja la neu, i parada per pendre el sol !

En general un dia increible, per repetir.