dilluns, d’abril 28, 2008

La dels Germans Millet al Tossal del Coscullet

Ja fa uns caps de setmana.. m'enbarco amb en Marc i en Gatsaule, a tibar per terres solitaries de l'Alt Urgell, en concret la via dels germans Millet que puja per un pany de paret molt estetic i arraconat del mon.. el Tossal del Coscullet.


El tossal... estetic com pocs !! El rapel de baixada i els primers trams de paret

A remarcar com a punts interessants de la via: lo arraconat de la via (perduda bastant enfora de la carretera), l'estetica de l'espero i tractar-se d'una via d'estil ben classic (buscar el camí i no perdre's pel mig de la paret). Això ultim vam tenir els nostres menys i menos... i alguna que altra variant vam fer.

Naltres vam dormir a peu de parking.. paratge idilic (feia dies que no bivaquejavem apartats d'un riu... i el tema humitat s'agraeix !!!!!), pel matí trobem fita... i avall que fa baixada: tarterams varis un parell de rapels i a resseguir la paret per trobar el peu de via.


Els companys d'escalada: Marc i Joan

Els primers llargs segueixen la via Directa, segueixen tonica d'anar fent sobre terreny tumbadillo i roca no massa compacte, a partir del 4rt llarg, la via es separa cap a l'esquerra i es posa en un tram de tapia mes vertical.. aqui vam passar de llarg i vam fer un llarg personalitzat. Seguim tirant amunt i arribem als trams més verticals i tecnics, alguns interessants pero que perden degut a que es fan curts i la roca no es massa fiable.


Al cim trobem un repetidor, i trobem bones vistes al panta d'oliana.


En resum.. una via alpina on el millor l'entorn.