dilluns, de novembre 12, 2007

Disfrutant del pedraforca (II)

Doncs pel diumenge teniem una altra gran via prevista.. aquest cop a la cara sud del pollego inferior.. en un paredon dels més llisos dels que m'he enfilat mai. Vam gaudir de la companyia de la Raquel, que va preferir apuntar-se amb nosaltres que surtir de festa amb els seus companys de cordada... aquests fanatics !!!!

Total.. que de bon mati comencem els tres una aproximació d'aquelles que et deixen apunt per començar la via... passem pel refu, per l'enforcadura, i despres seguint marques verdes fem una patejada important... casi només faltava pujar al cim del pedra per tornar a baixar... pero es que aproximacions així valen la pena... les vies estan menys visitades i l'ambient es idil·lic.



La via: Choras Piengue, 6c (6b obligat), 200m

La via comença just en un petit sostre que s'ha format al caure un gran bloc, just al punt on surt l'estimball. Allí ens repartim els llargs a les palletes... per fer-ho més equitatiu el que li surti la curta farà els llargs L1: 6a, L3: 6b i L7: IV; el de la palleta mitjana li toquen el L2: 6a+ i L6: 6c i el de la palleta llarga li tocarà el L3: 6b i L5: V+. La sort dicta sentencia i li toca començar a la Raquel, seguidament em tocará a mi i tancara el primer round en Marc. Buff.. quina sort penso en aquest moment.. la sortida sembla bastant dureta.... almenys entrarem al segon llarg amb la presa de contacte amb la roca feta.


La Raquel iniciant la via amb un passet, i en Marc fent els ultims passos fins a la R. A la dreta la Raquel disfrutant de l'adherencia al L2: 6a+.

El primer llarg comença amb un desplomet on xapar la primera.. ja te la seva gràcia, seguidament una placa llisa llisa.. on l'adherencia t'agafa completament en fred. Quan li comences a agafar el truco al tema.. les preses surten del no res.. i arribes disfrutant a la reunió. Deu n'hi do quin llarg s'ha tret la Rak, tant en Marc com jo flipem amb colors tot i que acabem encadenant els tres. Aps.. aqui coloquen un alien no en recordo el color.. per salvar l'aleje fins a la reunió.

El segon llarg segueix amb la tonica del primer... quin senyor 6a+ d'adherencia, igual que abans els primers metres son els més durs, o potser ja t'acostumes a la placa.. ni ho veus tot més fàcil. Aquest el vaig fer jo de primer.. i no vaig colocar res.. tot i que en algun punt els seguros estaven algo allunyats. Mentre pujava aquest llarg... en Marc ja anava preguntant que tal el seguent llarg? esta gaire equipat ?... jo i la Raquel anavem dient doncs esta força equipat... ell no va pensar el mateix.

La Raquel iniciant la placa del 6b, i buscant l'ultim parabolt xapat al tram "fàcil" del L4. Per ultim en Marc disfrutant de cantos al L5.

Doncs això... el tercer llarg es finet finet.. en Marc eclipsat pel llarg s'estressa i si posa amb els estreps... malament perque els arrastrará de dalt a a baix.. això si.. aquest cop no es podrà queixar dels companys de cordada.. que animaven de valent !!! no com d'altres ocasions jeje.
Després la Raquel encadena de segona... i jo li segueixo els passos. Haig de dir que en més d'un pas no ho vaig veure gaire clar.. i jo mateix flipava de que s'aguantessin els peus en aquella placa tant i tant llisa.. Definitivament hauria suat bastant per pujar-lo posant cintes.

El quart llarg comença amb una excursió a la dreta per anar a superar el desplom pel tram fàcil.. seguint la màxima de si es fàcil els seguros a can pixa... doncs et pots jugar una bona galeta. La Raquel resol el tema posant algun caxarrillo a mig flanqueig (s'ha de dir... que això de fer flanquejos en adherencia no es el que faci més gràcia). Segueix un tram per superar un nou desplom i segueixen una serie de passos seguint una fisura algo herbosa que puja en diagonal, i de regal.. un paset fins a la reunió. La cinquena tirada... ja es més facileta el canto apareix del no res... i ens regala un llarg per disfrutar de valent sense patir gens.... on es l'adherencia ?? s'ha de dir que el llarg va be per començar a descansar peus.. que estan rebentats.


Quin parell de fanatics de Roca... a la segona la Raquel analitzant el pas clau de la via mentre en Marc observa des de baix.

Seguidament em toca a mi amb el llarg més xungo de la via, el sise llarg,... la ressenya marca un desplom i mirant la paret no el se trobar.... el primer tram i consisteix en nyapetes petites per anar pujant, amb els seguros algo allunyats... pero això mentre pujes val més no fixar-s'hi. Entre aleje i aleje.. acabes arribant a una petita cova... d'on la sortida es un tram bloquero de 6c... agafant en invertit el forat de la cova s'ha de pujar peus i agafar-se a la nyapeta de sortida.. o provo dos cops i no ho veig clar... com sempre m'acabo agafant a la cinta, munto el pedal i surto en artifo. Pero aqui m'arriba el regal.. just passat el pas em saturo i decideixo assegurar el pas fins a la reunió amb un alien, sorpresa.... una de les cordes s'ha enganxat a un parabolt per sota de la reunió i no puc avançar... quina impotencia... alli penjat amb la reunió a 2m, els bons cantos a 1m... i jo alli penjat... amb l'estres entro massa l'alien verd.. i casi es queda de record alli, quina feinada per recuperar-lo !!!!

Per ultim un sete llarg facilet amb alguna canalera... el que ens faltava, i sortida encordats fins a la cresta final de ls costes d'en dou. Per el descens.. anem a buscar el cami de pujada, i per tant una nova excursió important. I cap al bar.. a recordar anecdotes divertides i buscar nous projectes... acompanyats d'una mitjana.

Total.. una gran via.. segons en Marc, encara es millor l'Estimball; doncs res, l'haurem d'anar a fer aviat.. ja que si hem disfrutat amb aquesta.... la nova proposta promet !!

7 comentaris:

Raquel ha dit...

Ei Peter!!
Quin viote que vam compartir, eh!!
Aquesta nit em poso a fer la meva piada!!
M'ha agradat moltíssim llegir el teu escrit, ha estat com reviure la via, els reptes i els somriures!!
A veure quan tornem a compartir cordada!!
Una abraçada!

PGB ha dit...

Ultimament estas fent uns viotes que ja m'agradaria a mi poder-los fer!
Quina enveja que em fas ;)

A seguir tibant bouuu!!

Firmat, un vedell.

jclaramunt ha dit...

Quin troç de via nen!!! Quina passada! Fer aquest grau en via llarga sense dubte que té molt mèrit!
Salut

Miquel Sabadell ha dit...

Bona pinta fa això...! i quin parell de companys de cordada...em sembla que em sonen...felicitats a tots tres!

Gatsaule ha dit...

Noi, ja veig que estàs un graó més amunt ! Una molt bona via, si fos capaç de seguir-te, t'acompanyaria a l'Estimball.

Piter ha dit...

Una via molt recomanable.. es de les que et deixa satisfet a dalt de tot !!

Raquel: Podem tornar a compartir cordada quan vulguis.. va ser un plaer.

PGB: Bou.. has de tibar-li més... menys esportiva i més metres !!

Josep: Aixo del grau es relatiu... si fas un grau en esportiva no ha de ser difícil portar-lo a la via llarga. La via molt recomanable !!

Miquel: A veure quan coincidim de nou... encara estic flipant de com pujaves per l'Ae de la Wild Planet, que jo amb els pedals ja vaig quedar agotat !

Joan: Potser li tibo una mica més de grau... pero tu estas molts més graons per sobre meu en experiencia i en artificial !! Encara tindre problemes per seguirte jo a tu aquest finde jeje

Apa gent a tibar-li...

Xavi ha dit...

A això se'n diu un cap de setmana ben aprofitat. Felicitats per les escalades!