Disfrutant del pedraforca (I)

Aquest cap de setmana vam seguir amb la ruta de les cent millors d'en Soldevila... i de nou fent cordada amb en Marc. I es que ultimament fer cordada amb en Marc es garantia de qualitat: bones vies, bona ambient.. i anecdotes per recordar.

L'objectiu del dissabte era la via Prima, a la paret del Roget a la cara sud del pedraforca. Una gran via.. pero be, millor comencem per l'aproximació. Tenim ressenyes al llibre de les cent millors, a onaclimb i veig que en Gatsaule fa poc tambe s'hi va acostar.

Per accedir al Roget.. hi anem per la pista de les antigues mines carboníferes de Saldes, per experiencia propia no es una pista massa recomanable per a turismes convencionals. Nosaltres a les 00h00 del divendres ens trobavem en aquesta pista baixant marxa enrera i guiant a base de frontal degut a que quan faltaven pocs metres per acabar la part amb més pendent vam perdre adherencia i ja no hi va haver manera de poder-la recuperar de nou per pujar. Una bona experiencia... Aquesta pista ens mena fins a l'explanada del monolit, des d'on prenem un camí que ens mena per la canal de l'esquerra de la paret fins a l'inici de les vies.

La via: Prima, 6b+ (6a obligat), 210m

La via comença just sota dels marcats diedres de la part superior, trobem una fletxa vertical i les restes intuitives de la paraula prima marcades a peu de via.

El primer llarg ja ens posa a to.. el marquen de V, i son unes plaques grises que formen unes petites grades, i on cal avançar bastant en tecnica d'adherencia. Un bon llarg.. on es podrà disfrutar de valent. El segon llarg si que ja es un mer tramit per arribar als llargs més guapos de la via, uns 40m de tram ajagut, algo trencat i bastant ple de vegetació, per nosaltres el pitjor llarg de la via.

En Marc al primer llarg, i a diferents trams del diedre del 4rt.

A partir del tercer llarg.. ja ens posem ven be dins de la línia de la via. Un diedre que surt a l'esquerra de la reunió ens fa disfrutar de valent. Si aquest ens ha agradat el seguent tampoc ens deixarà indiferents, un diedre encara més marcat i de moviments atletics. En definitiva aquests dos llargs ens faran disfrutar de valent i sense gens de patiment, de tant en tant trobem algun parabolt o algun clau, i els trams que allunyen es poden assegurar facilment.

Al quart llarg ja canvia la cosa... l'escalada es guapissima, pero si vas amb el grau algo just i amb menys de la meitat del material que seria necessari... et trobes amb un problema. I es que el llarg ronda el V+ a baix i el 6b+ a dalt, i unicament te algun clau en la sortida del primer tram de diedre. Sino explicali a en Marc... que buscava el camalot del 2 continuament per la via. I es que la fisura era perfecta per fer-hi entrar el del num. 1, 1.5, 2, 2.5 i en algun tram el del 3. Nosaltres nomes portavem en aquest rang, dos 1's, un 2 i un 3. En resum.. el que anava de primer, en Marc, va patir bastant i el que anava de segon va disfrutar de valent apretant i encadenant els dos diedres i el desplom que formen aquest interessant llarg.

En Marc arribant a la R4, jo fent contorsionisme al diedre del 6e llarg i la cordada Gironins on holidays a la R6 un cop la feina estava feta.

Al cinque la cosa es complica, son un primer tram de diedre de 6b i un segon tram de bavaresa difícil de 6b+, això si aquest cop l'equipament es a base de claus i parabolts generosament repartits. Aquí m'hi coloco jo i vaig treient els passos del diedre, guapissim per cert, posant algun camalot pel camí i penjant-me de tant en tant a veure que tal esta el tema. A dalt apareix una bavaresa infernal... una paret llisa on cal posar els peus plans mentre tibes de braços, un que no esta per moltes histories despres de quatre relliscades consecutives decideix pujar aquest primer tram a base d'A1. Amb la combinació de dos camalots vaig remuntant aquests 3m més durs.. després la cosa ja es posa fàcil i ho torno a treure en lliure. Al igual que abans.. aqui el segon de cordada, en Marc, disfruta de valent.. i es treu el llarg en lliure amb un somriure de boca a orella. I es que es un llarg de pelicula !!!!

I es que no n'hi ha per menys.. quina gran via !! Hem disfrutat de valent. Fem broma una estona amb el friend del '2' que buscava en Marc... i repassem la ressenya:
Material a llevar: Un juego de bicoins, friends del 0,5 al 3, repitiendo del 1,5 al 3, utiles sobretodo en los dos ultimos largos. 14 cintas expres.

Afegiriem que ja posats.. tambe repetim el del 1... i que els aliens tampoc ens van anar malament.

El descens el fem a base de rapels per la mateixa via... amb cordes de 60 es poden rapelar junts els llargs 4 i 5, i 2 i 3. Aqui comprovem com sempre es millor caminar que rapelar.. en una reunió de les que estan en feixa.. em quedo sense encordar durant les maniobres de recuperar corda i recolocar-la... sempre s'ha d'estar més atent !!

Arribem a baix i son les 15h30.. mmm donará temps a fer-ne una altra ?? Ho provem per si de cas.. aquest cop a la via: Carnestoltes, 7a/Ae (V+ obligat), 265m.

Els dos primers llargs... els resolem perduts per les vires trencades i herboses, fins a trobar una linia de parabolts on fem reunió. Així podriem dir que iniciem propiament la via pel tercer llarg, quin gran llarg. Un diedre atletic amb bona presa de V/V+ amb una sortida de 6b/6c, en Marc que va animat s'ho treu en lliure de primer.. i jo faig el mateix de segon. Quin gran llarg.. molt bo, quin gran encert..

En Marc a diferents trams del nostre "segon llarg", i com no perduts pel mig del bosc amb frontals.

Seguidament em poso jo en el llarg de 7a.. d'Ae pels que ens falta menjar sopetes. Un flanqueig bastant cabron.. cap a l'esquerra ja em comença a posar a to, després combinem trams d'A0 propiament dit de cinta a cinta amb alguna sortida en lliure. Es un llarg molt equipat.. i on haurem de tornar a provar els moviments en lliure, interessant l'arribada a reunió que tot i no ser difícil t'agafa en fred després de la rastallera d'A0 que acabes de fer.

Aqui per mutuo acord decidim tirar avall que ja comença a fosquejar, i els seguents dos llargs son bastant laboriosos amb bastant d'artificial pel mig.

Ben contents per la feina feta ens n'anem cap al bar a celebrar-ho amb la mitjana de torn... i parlem de la via que farem l'endemà, i on s'ens ajuntará la fanatica de la Raquel.. pero això ja ho explicarem al proxim post.