Congost de Collegats: Sang de Crack

Aquest finde em vaig ajuntar amb el fanatic d'en Marc.. per fer un d'aquells caps de setmana de somni... escalada per un tubo i dos grans vies per disfrutar de valent.

La primera proposta consistia en la via que descriurem a continuació, la Sang de Crack al congost de collegats, inclosa en el llibre de les cent millors. Aquesta via la teniem pendent de ja fa varies setmanes, quan a l'últim moment ens vam decidir per la Alfa Centauro Platinum (piada pendent), i va resultar ser un gran encert.. completament recomanable i indubtablement digne de sortir a les cent millors de catalunya.

Així.. el divendres tot just acabar la tibada per Beuda, passo per casa agafo els trastos i cap a BCN on ja m'espera impacient en Marc, el nostre planning bivaquejar a una area de descans de la N-260, just a sota de la nostra paret.

La via: SANG DE CRACK, 235m. MD+/6b (V+ obligat)
Oberta el 1988 per Oriol Pie, Xavi Metal i Albert Ibañez. Es troba semiequipada amb espits, parabolts i pitons; nosaltres portavem un joc de tascons i el joc d'aliens i friends fins al num. 3, amb els num. grans repetits.

La orientació de la via es Sud-Est, per tant començada la tarda el sol ens abandona i començarem a notar canvis de temperatura importants.

Recorregut de la via

En quant a ressenyes.. portavem la ressenya del llibre de les cent millors, i la de l'Albert Castellet. Després hem vist que el luichy tambe te la seva (com a curiositat indicar que la via en lliure no te 8b+ com posa a la ressenya, ho dic per experiencia propia jeje).... i en ferran de caranorte també. Totes son bastant similars.. comentar que es molt recomanable la variant de sortida proposada per l'Albert, per explicatives millor les d'en luichy i caranorte.

En quant a horari nosaltres la vam escalar en unes 4h anat per feina, al llibre de les cent millors es parla d'unes 5h.

Aproximació: Aparquem el cotxe entre el primer i el segon tunel, ja que el camí surt just al mig dels dos tunels. Remuntem el cami molt fresat fins a l'altura d'una torre d'alta tensió on seguirem un cami menys fresat a la dreta que ens mena al coll just a peu de via. D'aquí grimpada per on ho veiem més clar (algunes fites) fins a la fisura/xemeneia que marca l'inici de via (spit a peu de via). A la primera foto veiem el cami a seguir, amb el coll al fons.. sembla més lluny del que realment es.


Descripció:

El primer llarg comença per una fisura ample on podrem pujar en un mixte entre mode de xemeneia i diedre, a mesura que guanyem alçada la fisura es fa més estreta i avancem ja en mode diedre. Superem un bloc i ja ens trobem a la primera reunió, molt comode dins d'una fisura molt ample. Son uns 35m d'un grau proposat de 6a a reforçar on trobem un parell d'espits i un clau (friends de numeros grans recomanables).

En Marc en la aeria aproximació, i ell mateix progressant per arribar al flanqueig del segon llarg.

Es segon llarg es dels menys agraits de la via, es puja la fisura ample, superem un bloc en plan desplom on xaparem un cordino .. algun pas bastant guapo i ja a la placa xapem dos pitons. Un cop xapat el segon pito i mirant per on tenia que anar.. em peta el canto de la ma dreta.. i m'enduc uns metres extres a pujar de regal (no devia ser el primer ja que estava tot el tram de retorn magnesiat). A continuació un flanqueig facilet que ens deixa just davant d'una bavaresa increible. Es pot colocar algun friend addicional per tal d'ajudar al coco. El tram més dur la sortida (V+), després es flanqueig fàcil (IV).

El tercer llarg es dels que recordes durant una bona temporada, una fisura en plan llastra espectacular. En marc que es un bou es treu tot aquest llarg cotat de 6b del tiron posant friends pero patint de valent... jo mentres pujo vaig pensant que sort que no m'ha tocat de primer.. aixo si es disfruta de valent. Venien ganes de rapelar el llarg i repetir-lo !! Com que en aquest s'havia d'estar bastant atent al primer de cordada.. no vaig pensar a fer cap foto... llastima !!

En Marc tibant a la xemeneia del 1er llarg, jo en la sortida del 4rt i en Marc en el tram plaquero del 5e.

El quart llarg no perd potencial... una fisura formant diedre que puja en diagonal, el disfruto de valent de primer... son 35m molt guapos.. potser no tant com el tercer llarg pero poc li falta. Aqui els friends grans entren a mansalva.. tot i que de tant en tant apereix algun pito. El tram més dur l'entrada i un tram quasi a dalt de tot al arribar a un pito.. la resta relativament fàcil.

Segueix un cinque llarg més mediocre.. un pas de bloc durillo a l'inici (li posen 6b+), un tram de placa no excesivament difícil i finalment un tram herbos i algo trencat ens deixa a un petit arbre on cal muntar reunió. Equipat a base de parabolts en la part difícil. A cap dels dos ens acaba d'entusiasmar el llarg.

Per últim el sisé llarg tenim tres opcions.. nosaltres ens decidim per la recomanada de la variant de sortida directa.. completament equipada amb parabolts (nosaltres no vam colocar res), afegeix un tram de placa guapissim per acabar de completar l'escalada.

En Marc assegurant a la R5, arribant a la R6 despres de la placa i les grans vistes del congost en direcció sud.

D'aqui.. a dalt nosaltres ho vam fer en ensamble.. basicament es tercer grau caminant amb un pas puntual de IV per superar un últim bloc ja per sortir per dalt.

Descens: Seguim per dalt del cim en direcció a l'esquerra a buscar la canal equipada que ens menarà de nou fins al punt d'inici.

Arribats al cotxe anem a fer la cervesa... i posem rumb a Esplovins... a continuar amb el cap de setmana fanàtic pero això ja ho explicarem en un proxim post.

En definitiva.. una via increible !! molt bona i variada per disfrutar del conglomerat, això si com ja he llegit en algun comentari millor tenir el 6e grau consolidat per tal de poder disfrutar de valent dels trams més exigents que en aquest cas son els millors de la via !!!!