Cinglera dels Esplovins: Justel - Hita - Picazo

Seguint amb el cap de setmana... vam seguir fent km.. aquest cop en direcció a Oliana, on ens esperaven els 700m de paret de la Torre de Lleida.

La via escollida va ser la Justel-Hita-Picazo, de totes maneres ens vam estar mirant tambe la de Crosters del Segre, que vam desestimar perque encara ens falta entrenar més... objectiu a posar en cua.

La Via: Justel - Hita - Picazo, 645m. MD/6b/6a (A0) (V+ obligat)
Oberta el 2002 per els escaladors que li donen nom a la via, es troba majoritariament equipada amb parabolts, quedant els trams fàcils per reforçar. La orientació es Sud-Est.

En quant a ressenyes, podem trobar-la al vertex 187, al llibre d'escalades a l'urgell, al ressenya.net i nombrosos comentaris en diferents forums d'internet.

Per ultim comentar que l'horari de la via va ser de 6h, coincidint així amb els companys de ressenya.net.

Aproximació: Passat el primer tunel aparquem a l'exterior del segon tunel, d'allà surt un cami marcat amb fites, superat el primer espero rocos de l'esquerra ens desviem a l'esquerra en direcció a un marcat sostre en forma de L invertida. A peu de via trobem una senyal d'obres blanca i vermella, i una fletxa amb les inicials marcades.

Descripció:

Una via que comença compartida amb la Roberto Fernandez, a la primera reunió es separa amb tendencia a l'esquerra a buscar un llarg de placa just sota un petit sostre bastant marcat, després segueix enlaire per una fisura ample on avançarem entre tecnica diedre i bavaresa. Aquests llargs segon i tercer son bastant guapos. Seguidament tenim un tramit bastant ajagut per arribar a la primera zona boscosa.

El segon tram de via segueix enlaire i va a buscar un diedre bastant marcat i molt guapo de fer, cal dir que els trams que marca d'A0 a la fitxa del vertex son de máxim 6a com ja marquen a ressenya.net. Amb aquest diedre arribem al segon tram boscós, on farem reunió novament a un arbre.

La tercera part, comença amb un llarg dels llargs... un tram de 6a+ a mig llarg es resisteix i apunto el primer A0 a la pujada, en marc.. que va fort.. es treu tan aquest com el seguent.. un primer tram, que deu ser 6b, bastant sorrós i que tira una mica enrera. Els seguents llargs es poden empalmar sense problemes i arribar rapidament a la reunió sobre una petita feixa.

D'aqui caminem sobre la feixa uns 20m a l'esquerra a buscar un altre diedre. Aqui es marquen 3 llargs.. pero nosaltres la primera reunió ens la vam saltar... i ningú dels dos la va saber veure. En marc.. fa reunió en un parabolt just passat el suposat tram d'Ae, i d'allí ja arribem al cim anant a buscar una pujada per una ample i curta xemeneia.

Descens:

El descens no es curt.. cal seguir les marques blaves a l'esquerra que trobem just a sobre el cim. Després d'una bona caminada.. començarem a trobar bastantes marques blaves en diferents sentits (suposadament el retorn de cada via), cal vigilar d'escollir be quines son les correctes (agafar les que van més a l'esquerra). I ja finalment arribem al tram equipat de la ferrata seguint les marques vermelles que ens baixen de nou a la carretera.



En definitiva una bona via, amb bon ambient i que unicament li falta netejar-se en alguns trams de terra i vegetació, pero això no es excusa per no visitar-la. Aps.. i durant la baixada, impresionant la paret de la cascada... on ens anotarem la via Chapuzas de la Evolución, al igual que durant la puajda també mirant i remirant... ens fa l'ullet la Crosters del Segre. Ja tenim excusa per tornar-hi més endavant.