Haus-Estrems a la momia....

Aquest dilluns vaig quedar amb en Miquel per tibar a Montserrat fent via llarga. El planning era o la Haus Estrems o al Brown Sugar, totes dues a la momia. La decisió la fariem el mateix dia depenent de com ens trobessim de forces els dos.

I es que tant un com l'altre estavem bastant aixafats.. jo amb les Festes de la Mercé havia anat a dormir a les tantes amb unes quantes copes de mes i la ressaca es deixava notar, en Miquel li havia tocat guardia.. i anava dient que arrastrava cansament. Així que un sol llarg de 6a ens va fer moure cap a la Haus Estrems.

Que dir de la Haus Estrems.. doncs que es una via mítica que qualsevol escalador montserratí hauria de tenir en el seu curriculum, basicament el seu segon llarg te un munt d'histories. I es que aquesta via va ser oberta el 1946; i pel que sembla sol tenir poques repeticions. Segons sembla alguns forts l'ha feta a pel i es que tecnicament no es una via difícil i totes les dificultats es concentren en els ultims metres de la xemeneia del segon llarg.

Pero be.. anem per parts: El primer llarg catalogat de III+ o IV segons la ressenya, no te grans dificultats tecniques, unicament cal tenir en compte que hi ha 2 parabolts en tot el llarg. Això significa que els elejes son interessants, de fet per arribar al primer parabolt t'has de cascar uns quants metres de placa facil. Despres es segueix el diedre amb passos molt xulos, pero amb una arribada a la reunió que tot i sense dificultats importants psicologicament tenir l'ultim parabolt a uns 10m per sota.. fa una mica de basarda.

En Miquel en alguns dels passos de la xemeneia.

El segon... es el mitic, una xemeneia claustrofobica on jo he patit de valent al quedarme mig encallat. Des de la reunió veient com s'ho treballava de valent en Miquel, he pensat jo rai que soc prim.. no tindre problemes!! i res que m'he posat massa endins de la xemeneia i no podia ni anar amunt ni cap al costat.. i per tant he hagut de baixar com he pogut. En aquells moments m'han vingut uns comentaris d'en Jordi ja fa temps.. que va dir que havia entrat a la xemeneia mirant enfora i així l'havia hagut d'acabar. Doncs be.. he comprobat perque no hi ha cap parabolt en aquest tram... he patinat un moment i com a molt m'he desplaçat uns 10cm.. fins a quedar encaixonat. Despres d'uns quants moments d'angoixa, he aconseguit arribar al primer parabolt (ja a uns 15m de la reunió) allí ja estava psicologicament derrotat i fet caldo.. pero hem seguit amunt com he pogut pensant que en aquesta via no m'hi tornarien a veure mai (s'ha de dir.. que a mesura que passava la via.. li he trobat la gracia.. i no descarto tornar-hi) i s'ha de dir que sortien passos molt xulos un cop fora de la xemeneia.

Diferents trams del 4art llarg, es pot apreciar els importants alejes. La bavaresa final era de pelicula

El tercer llarg es de IV, pero amb el cansament que portava a sobre me l'he remirat mes del que hauria fet normalment. En aquest llarg curtet.. les distancies entre seguros son les tipiques en les que penses millor no pensar on has xapat per ultima vegada. Això es corrobora més en el quart llarg de III/IV on el primer parabolt esta a uns 15m quasi al capdamunt del diedre, aquest acava amb una bavaresa molt guapa on es disfrua de valent.

Per acabar un ultim llarg tipic de montserrat.. placa tumbada fàcil i un unic parabolt que jo diria que l'han posat per guiar una mica el personal, ja que la veritat sort que en Miquel m'ha dit per on havia de buscar.. perque he estat apunt de passar-me'l de llarg.

I a dalt les fotos de rigor

I be.. la ressenya al Kpujo, o al llibre de Sant Benet. Aps.. i dir que es una via recomanable pero s'ha d'anar concienciat del que et trobarás (tot i que just quan surts del segon llarg no pensis el mateix, jeje).