diumenge, d’octubre 28, 2007

Volta i volta per Bellavista !!

Aquest finde tocava Girona, i no n'hi havia per menys... es temps de festes a la ciutat; i pel dissabte en PGB em va proposar que li fes de guia a un magnific pany de paret de la Garrotxa: Bellavista. Com era d'esperar el divendres vam sortir de festa, la primera jornada de festes no es pot desaprofitar !!! Així els tres que ens vam reunir, al final es va apuntar el meu brother Albert, anavem algo més cansats del que tocaria.


Només d'arribar al parking sorpresa: hi han 4 cotxes !!! coi.. si aqui no hi ha mai ningu!! pero res que al final vam ser només el grup aquest de 6-7 persones i nosaltres. En quant a meteo, teniem un sol esplendid que com era d'esperar calentava de valent la paret, així que rapidament ens quedem en maniga curta a afrontar les primeres verticals, ... i m'adono de la gran cagada del dia... els gats no estan a la motxilla (i mira que en tinc 4 parells)... pero tots a barna.. total que em tocara escalar amb els gats que portava el meu germà que tot i no ser el meu número em van acceptablement bé.



La primera del dia es el cinquillo... la numero 5 de les meves ressenyes, la comença l'Albert.. segueixo jo i acaba en PGB.. tots encadenant. Com diria en Pere es un cinquillo tecnic, de fet tot i no ser difícil te la tens que mirar una mica. Seguidament ens posem a la via 10: V+/6a, algun passet més tecnic a baix.. i a disfrutar del canto a dalt, encadenem tots... tot i que alguns ja van dient que allò es més del que es proposa. La veritat es que es una via prou interessant.

Després d'aquesta ja tinc ganes de tibar al 6b de 30m.. pero com que demanen algo més assequible.. ens posem a la via 6, d'un grau proposat deV+/6a. En PGB fa els honors.. encadena sense masses problemes, despres l'Albert se li entravessa un pas... i a disfrutar de valent a base de vuelos, pel que finalment decideix deixar-ho per un altre dia. I jo recordant la via fàcileta em lio més del que era d'esperar i tot i encadenar m'enduc algun susto en forma de relliscada de peu semi-controlada.



Ara si que ja toca la via 9, un 6b de 30m que en Fransesc em va comentar en un post que es deia "El millor 6b del món", la veritat el nom potser es una mica exagerat pero es una molt bona via. M'hi poso a disfrutar i vaig cantant els passos a en PGB, fins que ja cansat i en els trams de més tibar no estic massa per histories i simplement tiro amunt. Ell no ho veu massa clar i decideix posar-s'hi en top-rope... les vivencies ja ens les explica al seu blog.

Per acabar i sense baixar el ritme ens posem els tres a la via3, un 6b que segueix un tram una mica adriedrat, pero el tram més dur es l'arribada a la reunió. Encadeno a vista... pero a dalt.. suant de valent. Posteriorment faran els honors tant l'Albert com en PGB.. aquest ultim encadenant en top-rope.



Per ultim els enganyo per anar a provar la via 15, un 7a de l'inici de la via de desplom. Avui portem la canya.. per tant ens salvarà de qualsevol aleje maligne jeje, al final vaig treient els passos fins que a 2 parabolts de la reunió m'entra el guiñe, demano la canya i vaig pescant els parabolts i la reunió. Després de pensar-ho fredament.. crec que hauria pogut arribar fins al penultim parabolt... l'arribada a la reunió si que no li vaig veure el color... per tant queda de deures que sense canya tambe la puc muntar.

Al final m'he quedat amb ganes de tornar a prova la num1, un 6c on l'ultim cop em vaig quedar sense resoldre'n el pas dur. Pero ja hi hauran noves visites per anar provant les diferents vies que falten....

En definitiva... s'acosta temporada de buscar parets calides i aquesta es una molt bona opció.

diumenge, d’octubre 21, 2007

L'Esquena del diable al Serrat de les Onze

Aquest dissabte tocava via llarga, en principi la zona escollida era Montserrat i teniem diferents opcions: Esparreguera, Fransesc Casanovas i Pera, Opera Prima, Primavera Marciana o l'Esquena del diable. Finalment ens vam decidir per aquesta última opció, una via facileta amb un máxim de IV grau, pero molts metres de paret per endavant.

Vam fer cordada amb la Neus, en Josep Mª i l'Albert, i ens va servir per iniciar l'Albert en la via llarga. Molts metres i la inclinación adecuada per tal de fer les coses amb calma. Personalment pel que es refereix al recorregut, no es una via que m'agrades gaire... pero aqui va la piada.

Per aproximarnos a la via cal pujar la canal dels avellaners, fins quasi a dalt de tot. Nosaltres ens vam liar una mica, ja que cada cop que veiem una mica de roca a l'esquerra pensavem que la via podia estar per alli. Al final vam trobar la via, cal indicar que te una pedra sicada amb el nom a peu de via i un arbre estrategicament situat per tal de fer de seient.

La via son 4 llargs, el primer son uns 50m de IV, sense cap punt complicat l'únic punt del llarg consisteix en fer metres i anar buscant els parabolts per la paret (estan força lluny un dels altres, pero amb la baixa dificultat tampoc ha de ser un problema).

El seguent llarg es el que te un punt una mica més vertical, cotat sobre el IV+. Aqui a diferencia de la resta de via has de mirar una mica on poses els peus i les mans. El segueix un llarg de III, sense massa gràcia ens aproxima més al cim. Per ultim un ultim llarg de IV ens deixa al capdamunt amb algun pas més vertical, que li dona un punt de gràcia.


La Neus i en Josep Mª en diferents trams del 1er llarg, al fons l'Albert ready per començar. La Neus a la R2 i en Josep Mª arribant-hi.

Al capdamunt per aixo tenim unes vistes molt xules al Cavall i la resta de parets de diables, de totes maneres el dia que semblava que seria assolellat va acabar ennuvolat i amb un vent bastant fred. A mi em va pillar ja a la tercera reunió amb només maniga curta, pel que el fred va ser important, i per tant no vaig parar gaire atenció a les vistes, ja que el que m'interessava era tirar per avall.

Total.. que l'hivern ja esta aqui.. i més que mai es necessari una peça d'abric. I per ultim dir que no es una via que recomanaria, tot i que pot ser es culpa de les condicions meteorologiques que no em van fer disfrutar massa la via.

dilluns, d’octubre 15, 2007

Tres dies d'escalades, per la serra de Prades (II)

Seguint amb el post anterior... el divendres vam pernoctar al refu de Siurana, així ja tindriem l'endemá les parets a tocar !!



Després de fullejar la ressenya vam descobrir que existien més zones fàcils del que semblava en un principi, de totes maneres el dissabte ens en vam anar a la zona de Can Marges, on disposavem d'un bon grapat de vies fàcils, pero amb les xapes una mica allunyades. Al arribar al sector em trobo amb un conegut de Santa Coloma.. petit que es el mon, petem la xerrada sobre les ultimes activitats i a escalar..

- Alex, V+. Via amb un pas a l'entrada i un altre a la sortida.. i els dos completament diferents, en general força divertida. Son 5 xapes en 20m, amb un aleje dels de tocar a terra entre la primera i la segona xapa, per als que no van massa segurs es pot colocar un tasco que entra de maravella just al mig de l'aleje. Aqui en Roger fa la seva reentré a l'escalada quasi dos anys després !!

La Margue a Alex, i la Barbara practicant la trigonometria

- Ay Candemor, V. La via l'havia muntada la Barbara, donat que ja havia pujat la resta de gent i s'havia quedat sense desmuntar, m'hi poso per recuperar material i embrancar-me en alguna altra via.

- Can Fanga, V+. Via molt semblant a les anteriors, amb el pas més difícil entre la primera i la segona xapa.. seguint la tonica l'aleje torna a ser important. No li trobo massa gràcia a la via...

- Trimegesto, V+. Pas durissim per xapar la primera ( a uns 4m de terra !!), 4 xapes en 20m ho diuen tot.. a dalt te passos divertits i curiosos..

Fart ja de fer vies calcades.. donat que la via Pixapins el 6a+ estrella del sector que era l'objectiu esta sempre ocupat (tothom diu que es una via guapissima)... proposo als companys un canvi de zona.. i al final ens n'anem a dinar al bar del costat del refu. A la tarda.. toca
el sector Can Melafots després d'una encertada recomanació d'un company al Bar. Allà comprovem que la roca es molt diferent de Can Marges... sembla que estiguem a una altra zona !!

- Trigonometria, 6a+. Una via molt xula... cantos grans pero romos i generalment bastant atletics.. el pas clau segons em comenten es troba en xapar la reunió pero a mi se'm dona bastant be. Definitivament una bona recomanació, pero tal com diuen per alli... se li hauria de treure el +.

- Mama ya he espitao, 6a+. Acabat de baixar de la Trigonometria, em demanen si tinc intenció de fer aquesta via que els hi fa mandra treure les cintes.. m'hi poso en top-rope i surt bastant fàcil. Haig de dir que la via te dos passos... que m'havien pintat més complicats del que van ser al final.. de totes maneres ja començava a tenir els braços cansats i no vaig voler complicarme la vida.

- Barrufet (L1), V+. Per acabar el dia muntem aquesta via, no es de les més interessants de la zona.. pero esta just al costat de les altres.. amb aquesta donem per tancat el dia.. que ja comença a fosquejar..

Al dia seguent.. ens n'anem al Grau dels Masets.. bastant més allunyat del poble, i ens hi acostem amb el cotxe. Primer de tot ens quedem al sector del cami.. on fem les vies:

- Fam fatal, V+. Facileta i per anar fent metres, un unic pas per arribar a reunió. No destaca massa ni per bo ni per dolent.


En Pep i la Marghe a diferents trams de L'escola i Fam Fatal. En Roger tibant als trams fisics de Suape


- L'escola, V. La faig rapidament per desmuntarla, la linia no es gaire maca i al fer-la tampoc destaca massa.

- Suape, 6b. Aqui ja cambia la cosa.. una senyora via, molt recomanable. Surt amb un descans a sota el desplom (problemes a l'hora de localitzar les preses i passos bons), combina un pas bastant bloquero a baix.. i pasos desplomats a dalt.. personalment vaig quedar hiperrebentat al arribar a dalt. Via recomanable !!

Despres anirem cap al sector OEST

- Piu piu, 6b. Via molt xula, i continua. Tambe de les que quedes rebentat un cop has arribat a dalt. La faig a vista sense masses problemes.. al final em tocara desmuntar-la i cansat ja la trobaré bastant més difícil. Al costat te una via molt similar amb un pas a bloc d'entrada hipermegaxungo!! i faig alguns tientos... i descarto.. l'Arbre, 6c+ es diu la via.

- Charlie I, V+. Via curiosa, pero tampoc destaca massa per gaire res.


Diferents components a la via Llastre.

- Llastre, 6a. Una via molt xula, no es difícil... unicament cal saber-se colocar a una especie de llastra/xemeneia. De les vies en que et diverteixes de valent..

Hi havia força gent a la zona.. pel que no vam poder fer les vies que ens havien recomanat.. tot i no haver-les fet, em van indicar que a la zona OEST tenim les vies SuperFisura i Superespero molt recomanables, tambe ens van indicar que la via Ya es Algo tampoc estava gens malament. Al sector del camí ens van recomanar Filomatic i Soy un hombre nuevo.

Llástima de que estiguessin ocupades quan passavem per aquests llocs.. perque no es veien gens malament..

Tres dies d'escalades, per la serra de Prades (I)

Aquests tres dies s'havien d'aprofitar, així que em vaig apuntar a la proposta d'en Pep, i conjuntament amb la Barbara, en Roger i la Margue ens en vam anar cap a Siurana fent una parada tecnica a Vilanova de Prades. S'ha de dir que durant la setmana vaig anar bastant de bolid, i em presentava a la zona sense haver fet una recerca previa de graus i propostes interessants... d'això per sort ja s'en van preocupar en Pep i la Barbara.

Vilanova de Prades,

Aquesta era una zona de la que no tenia referencies, es basicament una zona de conglomerat a l'estil de Margalef (això diuen.. perque alli tampoc hi he estat). Vies relativament curtes en la major part del cingle (15m), més llargues a la dreta (uns 20/25m) que es on vam estar escalant. La zona bastant tranquila (almenys el dia que hi vam estar), i ens van comentar que normalment esta sempre així; les ressenyes es troben en una guia que venen al camping del poble, en Groinket tambe en fa una bona descripció.


Vistes dels cingles de la zona.. amb una bona mostra de les parets.


Com que els meus companys es trobaven en la seva tercera sortida a la roca... ens vam decidir per vies faciletes.. i primer de tot vam visitar el sector El Sostre, on vam fer una de les dues vies sense sostre:

- Superequipada, V+. Fa honor al nom, i trobem una cinta quasi a cada metre i mig; ideal per els que passen por amb alejes. La via força xula, una bona presa de contacte amb els foradets del conglomerat.

Vista les dificultats de les vies veines, i que l'altre via del costat sera un clon d'aquesta ens n'anem a algun sector amb vies més assequibles per proposta d'en Pep. Ens n'anem al sector El Pi, on hi han dues vies curtes de V.

- Anonimato, V. Via facileta, on basicament la dificultat es troba en que s'ha d'avançar algo en adherencia. Aqui la Barbara fa el seu primer vuelo d'escaladora en roca de primera.. pero als dies seguents es refará rapidament del cop psicologic.


En Pep barallant-se amb la superequipada... y la Barbara abans del seu primer vuelo a Anonimato


Vist el tema.. anem a buscar algo encara més assequible i ens acostem al sector Pitufos, on es troben les vies més facils de la zona.

- Emboscada, V+. Pensava que haviem fet un V.. ara veig q a les ressenyes es un V+. Via fàcil i maca... d'aquestes de foradets.

Llastima que aqui ja no toca el sol i comença a fer fred... així que tornem a cambiar de zona.. ara si que ja em quedo jo com a unic fanatic que te ganes de roca.. m'ho miro i em busco alguna via complicadeta.. despres de mirar i remirar em lio amb les ressenyes i la ilusió de veure una via amb regal (un mallon brillant a mitja via), i em poso al sector La ruta del Cister en un presumpte 6b (acabo de descobrir ara que no era un 6b).. en realitat es la via:

- Fkipe Gonzalez, 6c+. A la tercera xapa estic hiper-rebentat.. i em quedo flipant amb el que em pensava que era un 6b de la zona.. acabo arribant a la xapa del mallon a base d'algun A0 i reposos continus. Em plantejo la retirada aprofitant el mallon.. pero l'orgull pot i avanço fins al seguent parabolt on tenim un altre mallon.. que aquest cop si que utilitzo (un aleje important fins a la reunió no m'acaba de fer el pes..). Total.. un mallon de regal.. pero flipant amb els graus de la zona ( i sense rao... el 6c+ em queda lluny encara...)

Per acabar.. anem al sector El Curull, on tenia ullat un 6a+.. pero vist el percal em decideixo per la seva via veina:

- L'Espero i desapareció, 6a. Via interessant que ressegueix l'esperó, llastima de la roca que en alguns trams es de qualitat dubtosa.. la trobo facileta i tot i que em miro la Yosemite del costat... al final dono per tancada la jornada amb aquesta via.

D'aqui.. ens n'anem cap a Siurana.. on ens trobarem amb en Roger i la Margue.

dimarts, d’octubre 09, 2007

Wild Planet a la Roca dels Arcs

Aquest diumenge tocava Vilanova de Meia... en concret la via Wild Planet que tenien en llista des de feia temps tant en Miquel com en Marc.


Que dir de la via.. doncs poca cosa ja que es una classica prou coneguda: via de 270m de grau V+/A1 segons la biblia de la zona (vilanova de meia y zonas cercanas). Indicar com a complement que el llarg d'A1 esta equipat i es passa sense colocar cacharros si es confia prou en els cordinillos y pitons que hi han colocats (seria per tant Ae); i que tal com diu la ressenya serán necessaries algunes plaquetes recuperables o tascons per tal de poder xapar els burils sense xapa.


Banda esquerra i central de la roca dels arcs



L1: IV, son uns 20m des de baix sense cap buril; pero no es problema perque els friends grans entren a mansalva.

L2: V+/Ae, un artificial equipat bastant atletic, de totes maneres si un esta fort com en miquel passará sense problemes i sense pedals, d'altres s'ens fa necessari tibar de pedal per tal de no quedar petats a mig llarg. Será necessari colocar algunes xapetes recuperables; i es recomanable fer la reunió a la R2 de la via Fase Terminal que es bastant més comode que la de la nostra via.


En Miquel al L2 treballant-se l'artifo, ell mateix tibant a la sortida del cinque llarg i en Marc i en Miquel a la R6.


L3: V/Ae, un llarg de flanqueig. El vam trobar completament equipat en el tram presumiblement d'A1, això si indicar que algun cordinillo esta algo ronyos i que algun clau valla bastant. Una interessant sortida cap a la reunió... deu n'hi do com tiben alguns cinquens..

L4: V+, un llarg on tornarem a colocar algun cacharro... els passos clau estan equipats amb burils o claus i et deixa en una reunió prou comode just a sota el diedre. Els passos de placa guapos guapos,... deu n'hi do com tibaven.

L5: IV+/V, aqui ens trobem amb el diedre central de la paret.. un tram realment interessant.. pero caldrá anar amb compte amb la roca ja que en algun tram esta algo trencada.

L6: IV, un llarg facilet amb bona presa que ens apropa més cap al final de la via. Es fa reunió en un arbre en una placa algo tumbada.

L7+L8: V+, nosaltres vam empalmar els dos ultims llargs, ja que posats a fer la reunió en un arbre ronyos, millor anem als dos parabols de la feixa de sortida. Això si.. els ultims metres el roce de la corda pot ser bastant important, i un cop has passat la reunió et replantejes si potser era millor fer la reunió on tocava (jeje). S'inicia amb un flanqueig a la dreta per entrar a una placa bastant guapa on trobarem algun pont de roca equipat.

En resum com ja diu la guia.. una classica i recomenable !!

dimecres, d’octubre 03, 2007

Bellavista, garrotxa per disfrutar !!

Bellavista es una escola molt interessant, es d'aquelles que no et pot deixar indiferent; a mi almenys m'ha donat dos dies inspirats. I es que les vies s'ho mereixen, deu ser que s'adapten al meu estil d'escalada i disfruto de valent de la jornada.


Doncs be.. aquest diumenge finalment amb l'Albert ens vam acostar de nou a l'escola, l'Oriol m'havia parlat a la trobada blogger de la zona, i feia dies que pensava quan seria el moment d'acostar-s'hi. A més teniem l'al·licient d'un 7a que ens va recomanar, i va insinuar que era assequible.



Els graus aproximats de les vies dibuixades serien:
1.- 6c/6c+, 2.-7b, 3.- 6b, 4.-6b, 5.-V, 6.-6a, 7.-6a, 8.-6b+, 9.-6b/6b+, 10.-V+/6a, 11.-6a, 12.-6c, 13.-6b, 14.-7a, 15.-7a (actualitzat amb info més fidedigne)

S'ha de dir que entre la via 14 i la 15 n'hi ha unes quantes de grau per sobre de 7a i fins a 7c+.

Un gran punt de la zona es la tranquilitat que es respira, normalment sols coincidir amb maxim un grupet extra, pel que no es sol tenir problemes per escollir via. L'altre punt a tenir en compte es la soleiada que fa.. ja que es cara SUD total.

La jornada la vam començar amb la via5 el V de la zona, via facileta ideal per escalfar. Nosaltres per això anavem amb ganes de provar vies noves:

via 15, 7a. Diria que es la que ens va recomanar l'Oriol, en vaig fer 3 xapes i vaig baixar perque ho veia bastant més xungo del que em pensava que seria. Més tard va apareixer un grupet, on un d'ells la va encadenar i semblava una via molt facil jeje La deixem pendent per una proxima visita.


L'Albert a la via13 i jo disfrutant i patint amb les formacions rocoses de la via14

Via 13, 6b. Ens hi posem pensant que era un V/V+ i ni de conya, combina alguns passos durets que li donen ven bé el grau proposat. No es una via molt guapa, pero no esta del tot malament i et deixa muntar la seva via veina.

Via 14, ??. Les increibles xurreres que baixaven motiven bastant per fer-li un pegue, de totes maneres com que es veia difícil la vam atacar en top-rope. I surt dura, no puc proposar grau pero vaig haver de tirar de més d'un A0 per sortir. El millor provar passos d'aquests de xurreres, estalactites i similars.

Via 10, V+/6a. Una via curiosa amb algun pas més duret pero que es deixa fer i permet disfrutar. S'ha de dir que a certa altura ofereix 3 opcions per seguir (només en surten dos a la ressenya), nosaltres ens vam inclinar per la opció de l'esquerra (la que es veia més assequible).

Via 9, 6b/6b+. Per mi de les millors que he provat a l'escola, llarga i continua, per disfrutar!! L'encadeno sense reposos; era una de les vies que tenia previst fer o fer...

Via 1, 6c/6c+. El nostre objectiu era el 6b de la via3, donat que estava ocupada, em poso en aquesta via encoratjat per el grup que acabava d'arribar que es van oferir a muntar-la si no aconseguia fer-ho jo. El cas es que tota la via deu rondar el 6a/6a+ i un pas aillat (des de baix ja es veu a on) es fa durissim i l'haig de pujar amb pedals a base d'A0. La trobo xula i s'apunta al llistat de pendents.

Amb això ja n'em tingut suficient per avui i ens n'anem cap a casa a dinar. Aviam quan hi tornem, que sempre en sortim motivats.

dilluns, d’octubre 01, 2007

El congost de Pierre-Lys

Aquest dissabte em vaig escapar amb en Carles de Santa Coloma per anar a visitar aquest congost de l'ariege frances: calcari, alguina via força llarga i entorn guapo la feien una zona molt gustosa de tastar. A més amb ressenyes publicades a un dels ultims vertex's, no calia buscar-ne gaire informació, al tornar comprobaria que la zona també es troba ressenyada a onaclimb i a ressenya.net.


La via escollida va ser La voie du Départ, al vertex ens indiquen que es tracta d'una via completament equipada de 280m, de grau 6b+ en lliure i 6a obligat i que la via destaca per el diedre que trobem al 4rt llarg (en realitat el diedre es el 5e i 6e llarg, i si q es realment destacable).

L'aproximació molt rapida, 5/10min de carretera pel costat del riu, i una tirolina que ens permet salvar el riu, per deixar-nos quasi a peu de via. Identificar el peu de via no es complicat, es un espero rocós, on es veuen els parabolts i trobem una pedra sicada a peu de via.

Sobre la via indicar que al primer llarg ja ens trobem que comença picant fort, jo anava confiat pensant que el primer llarg era de cinque i em vaig endur un vuelo de record. Al vertex el posen de 6a, a onaclimb de 6b; no sabria dir quin es el grau correcte ja que la roca freda de bon mati no em donava el tacte correcte, i tampoc anava concienciat en que trobaria un pas complicat als primers metres; la resta de llarg ja més facil ens deixa en una comode reunió. Els seguents dos llargs, segon i tercer, es poden empalmar perfectament amb corda de 60m; diriem que son els dos llargs més assequibles de la via i ens ofereixen una serie de moviments sobre bona presa per gaudir de la roca.


En carles al primer llarg, i començant el segon llarg. I el diedre perfecte que podiem observar a l'altra banda de la vall.


El quart llarg, de V+, comença baixant uns metres per agafar una fisura que ens deixará en la reunió més comode de tota la via. Un arbre ens serveix de sofa amb vistes increibles a un diedre molt marcat a l'altre costat de la vall. Des d'aqui ja podem admirar el caracteristic diedre que no ens deixara indiferents. El sise llarg, ens permetra gaudir de valent d'aquest diedre, on personalment vaig poder comprobar que em falta confiança en aquest tipus d'escalada. El seguent llarg, el sete, haurem de superar un petit tram desplomat amb bona presa, on a la sortida s'agraeix la presencia d'una arrel on trobarem la presa salvadora per sortir al seguent tram de diedre. Aquests dos trams es poden empalmar justets amb cordes de 60m i un bon grapat de cintes (unes 15 minim).


El diedre marcat del 5e llarg, jo arribant al pas cabronet del vuite llarg; i en Carles afrontat l'inici del nové llarg.


A la R7 vam comentar lo guapo que havia estat aquest tram diedric, i vam observar el seguent llarg, el vuite, on a primera vista no s'apreciava el tram de 6a que ens marca la ressenya. Com ens esperavem un pas cabroncete cap a la meitat ens anima el llarg. Ja per acabar a la R8 ens trobem dos opcions de sortida, a la ressenya no deixa clar quina opció es la de la via. De totes maneres optem per la opció de la dreta que segueix més la tonica de la resta d'escalada. En aquests nové i desé llargs, es on trobem les grans dificultats de la via i almenys un servidor veu el tram de 6b+ realment dificil. El puja primer en Carles i ha de superar el tram clau amb pedal i fisurer per remuntar en artificial; jo ja des d'abans del pas clau que m'arrastrava de parabolt a parabolt jeje, despres de la R9 hi ha una sortida durilla en un tram de flanqueig bastant aeri per ja finalitzar amb una zona facil i per disfrutar.



El descens per la cara EST seguint les fites i marques que ens baixaran per una tartera (atenció a la caiguda de pedres si portem gent a sota) fins a la tirolina que ens permet creuar el riu.

Per resumir,.. una via molt xula al bell mig de l'ariege, on disfrutarem de bons paisatges i tranquilitat, només trencada de tant en tant quan passa algun cotxe per la carretera que creua el congost.