de ruta per els psicoblogs de la costa brava

Ultimament m'ha motivat aixo del psicobloc, la combinació d'aigua amb escalada em sembla ideal. En contrapartida psicologicament em supera, ja que quan estic a certa alçada els passos durs es tornen durissims per por d'una caiguda descontrolada; en resum que normalment mai acabo cap via i basicament em dedico a penjar-me per les roques de baix. Tot i això sempre surto content de les visites.

Anant al gra, en els ultims dies he anat varies vegades a l'arxiconegut psicobloc de les coves de Tossa, i avui m'he concentrat en els dos psicoblocs que coneixia de la zona de Sant Feliu de Guixols: el de la punta de l'Edenrock i el de la punta de les mongetes. Apart volia buscar una zona de flanqueig amb boulder de la que havia sentit a parlar molt aprop de Tossa, pero finalment ens hem quedat tibant per la zona de Sant Feliu.

Del de les coves de Tossa que dir... poca cosa que no s'hagi dit. En la ultima visita la setmana passada amb en Miquel ens van acribillar els mosquits, i alguna medussa rondava per la zona i em tenia una mica inquiet. De totes maneres vam fer alguns intents a la chiringuito play, que em van deixar a tocar de la repisa pero no va poder ser. Despres ens vam mirar una miqueta la via psicoblog, molt dura i on basicament vam observar com un grup de fanatics li anava fent intents.

Jo tibant de valent a la via chiringuito play, i en Miquel observant la zona.

Avui amb l'Albert hem fet una primera visita a la punta de les mongetes, al costat de la urbanització "Punta Brava". Un enclavament molt interessant si no fos per la increible quantitat de gaviotes que hi havia per la zona... de totes maneres de cares a les opcions de la zona, aquestes es concentren basicament en la via El psico d'en Soepe, ja que les reduides dimensions de la zona no donen per molt més. De totes maneres el flanqueig per escalfar te certa gracia, i es realment d'escalfament doncs augmenta gradualment la dificultat deixant uns ultims passos durissims fins a empalmar amb les vies.

El punt de la zona es el descens fins a la zona on s'ha de desgrimpar una mica, i on els primers passos la quantitat de pinassa acomulada fa que un hagi d'anar amb molt de compte ( la corda no seria necessaria com diu la ressenya, pero si ajuda si els acompanyants no son molt donats a aquests temes).

tres imatges del flanqueig d'escalfament.

Nosaltres ens hem concentrat amb el psico d'en soepe que he resolt fins a la sortida del desplom on la falta de confiança ha minat les possibilitats de pujada, l'slab del hyppie no m'ha atret perque no veia clara la caiguda. On si hem disfrutat molt es amb el flanqueig lateral on hem estat apunt d'empalmar amb la via del soepe.

L'Albert provant l'inici de l'Slab del hyppie, i jo en el psico del Soepe.

Despres d'unes quantes picades de mosquit... i vist que l'onatge augmentava bastant, ens hem decidit anar per retirada.

De tornada hem parat al psicoblog de Sant Feliu de guixols al costat de l'Edenrock, que esta protegit per una banda rocosa al davant. Els ultims cops que ens hi haviem aproximat les canyes dels pescadors ens havien tirat enrera, avui hem tingut sort i no hi havia pescadors.

Aqui no hi ha ressenya oficial ni nom de vies, pero be.. hem fet tot el flanqueig en direcció Nord a tocar d'aigua i ja s'arriba a un punt on es veu que es pot tirar enlaire que la paret es torna recta i amb un molt lleuger deplom. La paret dona moltes possibilitats, es pot augmentar o disminuir la dificultat a voluntat de cadascu, i per exemple la primera pujada he intentat per una zona on el grau devia rondar el V+, i a uns 4/5m he decidit fer una retirada controlada en forma de salt.

El flanqueig que permet arribar a la via sense mullarse.

El segon intent si que he anat reduint gradualment les dificultats a mesura que augmentava l'alçada i he aconseguit sortir per dalt. Increible... tot i ser una via facileta.. i a on diria que la part superior he escollit una ruta que no superava el IV+ (l'alçada de uns 10m o més no donava peu a una caiguda descontrolada), he gaudit moltissim de la pujadeta i m'he quedat amb ganes de tornar a tocar l'aigua. Pero la fresqueta que ja començava a fer a aquelles hores ens ha fet tocar retirada ben contents de la jornada.

Pujant per la vertical del psicoblog.

Apa gent a disfrutar de l'aigua que l'estiu s'acaba !!!