Escapada al Castell de Farners

Aquesta tarda tenia ganes de penjarme una estona, com que no trobava ningú que tingues la tarda lliure me n'he anat a fer top-ropes en solitari acompanyat del mini-traxion. Com que no tenia gaire clar si m'agradaria el fet aquest d'escalar en top-rope i sol, he escollit la zona del Castell de Farners on recordava una zona on es podia arribar facilment a la reunió caminant.

Al arribar pero me n'he anat primer a guaitar que tal estaven les vies noves... per tenir nocions i m'he adonat que una de les reunions estava just a sota del cami que mena al turó del vent. Així que canvi de plans.. ja que hi som em tira més fer una investigació d'aquesta paret.

Vista de la paret des del parking, amb el pi que corona el turó del vent. A la dreta les 5 vies d'aquesta petita zona.

Aquesta petita zona esta situada a la dreta del caminet que porta fins al castell de Farners, just abans d'arribar a l'escala final de pedra. Son vies d'uns 20m bastant noves i amb orientació Nord-Oest. La zona esta bastant plena de molsa, per lo que en algunes vies es veu clarament on esta la presa identificant on falta molsa. L'equipament de les vies es a base de parabolts, i reunions de 2 parabolts amb anella.

- Via B, 6a ?. Entrada durilla per fisuretes verticals, i un ultim tram més d'adherencia. L'he trobada interessant i ultra xapada en el tram més dur d'inici.

- Via C, 6a+ ?. Comparteix entrada amb la via B, pero la sortida la fa cap a l'esquerra i a mi m'ha semblat un pas una mica més dur que l'anterior. Després es torna bastan facileta fins a l'arribada a la reunió.

- Via D, V+ ?. La via més assequible sens dubte, a la part superior les xapes allunyen més i l'arribada a reunió es un tant estranya. De totes maneres es fa bastant bé.

- Via E, ?. Una entrada bastant dura on l'unica opció ha estat aprofitar l'arbre del darrera per pujar en contraposició, després dona una mica de tregua per finalment entrar en uns passos d'adherencia algo durillos on he tirat d'AO per arribar a reunió.

En resum.. un bon complement a les 7-8 vies que teniem a la banda SUD-OEST, ara faltarà comprobar si existeix alguna altra zona equipada, ja que la zona esta plena de roca.

Tornem a la Muntanya Gran d'Ullà

Aquest divendres tenia Teatre i festa per Barna... com que la tornada a Girona amb tren no em permetia arribar a Girona fins a les 10 del matí pensava que sería complicat trobar algu inspirat... pero no, finalment ens vam ajuntar una bona colla: En Pere (PGB), la Montse, en Josep Mª, la Neus, l'Albert i un servidor.

En PGB tibant a la via Gamusí

El dia amenaçava tempesta.. tot i així ens vam decidir aproparnos... i la meteo al final ens va respectar, malhauradament el dissabte era dia de neteja de l'entorn, per lo que vam gaudir de la companyia de la troupe dels llenyataires. Nosaltres que pensavem amb la tranquilitat que haviem tingut la darrera vegada... i avui el soroll era bastant insuportable.

Al final el meu dia es va restringir a dues vies:

- Gamusí, V+/6a. Via molt maca sobre placa calcaria molt consistent i amb multiples forats. Ideal per començar a escalfar sobre el tipus de roca, ja que et permet triar i remenar entre les multiples preses que trobem a la paret.

- Disseny gràfic, 6b. Una via molt maca, que combina una mica de tot: plaques llises on s'ha de treballar l'adherencia, preses increibles, zones de moviments atletics i un punt de desplom per arribar a la reunió. Llastima d'algun descans a mig camí per veure per on anava la via (les plaques llises es veien una mica impossibles...). Tot i no encadenar em vaig divertir molt a la via... i la deixo pendent per la proxima vegada.

Mentre seguiem amb algunes de les vies de la zona.. van començar a caure quatre gotes... com que no teniem ganes de mullar-nos... ens vam decidir a recollir, per veure com finalment parava de nou i hauriem pogut seguir una estona més a la zona, llastima.... perque avui tenia ganes de seguir amb les vies xungues de la zona.

Després dels comentaris que hem anat sentint a la zona i de la propia experiencia... la zona esquerra es molt més guapa que les 4 vies de la dreta... on la roca canvia i es més trencadissa.

Per acabar ens acostem a l'ermita de Santa Caterina a dinar i ens trobem... un Bar !! ja tenim a on anar a fer la birra després de tibar una estona. Després de voltar una mica per la zona.. ens decidim a tornar cap a casa... al final haurem fet un cap de setmana amb poca escalada ja que l'endemà toca una jornada més social.

Una caminadeta pel Cap de Creus

Ja fa uns dies vaig aprofitar una tarda per anar a caminar pel cap de creus, concretament la zona escollida va ser els voltants del monestir de Sant Pere de Rodes. Addicionalment tenia l'objectiu de buscar les zones d'escalada que s'amaguen per aquestes contrades.

Aprofitant que estaven rodant un espot i no deixaven arribar a Sant Pere de Rodes, vaig aparcar el vehicle i em vaig decidir a arribar al Castell de Sant Salvador per la via ràpida... i seguint els versos d'Antonio Machado... "caminante no hay camino, se hace camino al andar". Total.. que al mapa sortia una carena on des de baix no s'apreciava vegetació massa abundant.. ERROR !! La frondositat del matorral de la zona era increible i em va deixar les cames esgarrinxades de valent tot i portar pantalons llargs, pero bé l'excursioneta s'ho va valdre.

Sortint del parking del km 8.2, vaig seguir un caminet marcat que menava fins a l'ermita de Santa Helena, aqui ja trobem les primeres construccions interessants de l'epoca medieval. D'allí em vaig decidir a tirar carena amunt en direcció al Coll del Mosquit, des d'on ja un caminet poc fresat et permet arribar fins al Castell de Sant Salvador. Interessant fortalesa aquesta, es mante bastant en peu les parets, i et fa gaudir d'unes vistes increibles sobre la plana de l'empordà, el cap de creus, el monestir de Sant Pere de Rodes, el golf de Roses, el Montgri al fons.....

El Castell de Sant Salvador vist des de la carena de la serra de Santa Helena, i el Fitó amb l'ermita de Sant Onofre al fons a l'esquerra.

Aqui vaig fer la primera parada tecnica... m'havien comentat que teniem vies a la cara EST del castell, després d'acostar-m'hi observo que si hi ha algo... serà desequipat. Això si... escalant aquelles parets t'has de sentir com un autentic assaltant del castell doncs la reunió s'haurà de fer al capdamunt de la muralla.

Vist que aquesta zona no presenta massa interés escalador... em decideixo també camp a través a dirigirme fins a l'ermita de Sant Onofre, en direcció SUD. Aquesta ermita es molt molt visible doncs l'acaben de pintar de blanc.. i resalta en el paisatge de forma important. En teoria per els voltants de l'ermita hi hauria d'haver alguna zona... jo recordo que després de les multiples esgarrinxades vaig decidir que ja n'havia tingut prou... i vaig seguir per la pista fins a l'area d'esbarjo de Mas Ventós.

Les increibles vistes al golf de Roses des de l'ermita de Sant Onofre i el Castell de Quermançó

Segons sembla en les parets del Fitó just al capdamunt de l'ermita hi hauria d'haver alguna via, jo unicament em vaig enfilar a dalt de tot on trobem una corda fixa per pujar fins dalt (no es necessaria, pero dona més seguretat). Això si.. a la cara Nord tenim algunes fisures que estarien guapes de pujar a cops de friends i tascons... Al arribar a casa em vaig adonar que a la web de l'ajuntament del port de la selva indiquen que es pot aconseguir més informació de la zona de Sant Onofre trucant a l'Oficina de turisme del municipi (a anotar per quant hi tornem).

Total... un cop al cotxe, com que no n'havia tingut prou em vaig acostar al Castell de Quermenço (al costat de Vilajuiga) on també trobem alguna via fàcil a les parets que rodejen la fortalesa. Sobre el castell comentar que esta en proces de restauració per lo que les reunions de les vies si hi eren han estat desequipades.

En definitiva una excursioneta molt interessant per aquells als que no li importa que no hi hagi camí definit...

Terreny d'aventura... Integral del Serrat del Corb

Ja fa dies que va caure a les meves mans una breu ressenya sobre aquesta cresta situada al bell mig de les Guilleries. No era d'estrenyar que en breu buscaria la primera ocasió per anar-hi, i finalment va ser aquest dissabte quan ens hi vam acostar a fer-la amb en PGB. Anavem una mica a l'expectativa a veure que es el que ens trobariem, i la sorpresa va ser molt grata doncs la cresta no te res que envejar a moltes de les que he fet pels pirineus.

Com a detall anecdotic indicar que pensavem que seria tant fàcil que ens donaria temps a acostar-nos als esqueis a fer una mica d'esportiva, però ja de per si aquesta es va convertir en tota una activitat que ja tinc ganes de repetir.

Integral del Corb

Es tracta d'una cresta formada per un seguit d'agulles, algunes més ben definides que d'altres. Com que ens trobem enmig de les Guilleries, la vegetació es abundant sobretot formada per castanyers i ens permet gaudir d'unes vistes increibles; però en contrapartida ens deixa poc definida la cresta sobretot en l'últim tram.

Sobre tipus de roca... es la mateixa dels esqueis, granit amb formes bastant arrodonides, en alguns punts (es veuen facilment) la roca no es massa forta i es desfà per lo que cal vigilar bé al moment d'agafar preses per no endur-se un ensurt.

En PGB accedint a peu de cresta muntanya a través, i els dos components de la cordada.

Aquesta cresta va ser oberta pels membres del C.E. Farners: Josep M.Solà i Carles Figueras el 27 de desembre de 2006. Al tractar-se de terreny d'aventura es fa integrament amb autoassegurança a base de fisurers, bagues i friends, i per tal de mantenir verge aquest paratge ens van solicitar expressament la voluntat de que no s'hi coloqui cap tipus d'expansió, ja que com nosaltres ja em comprobat aquestes no son per res necessaries.

---

Accés.
Des de Santa Coloma de Farners dirigir-se a Castanyet i continuar per la pista del Subirà (accessible a turismes sense problemes) fins al trencant (esquerra) de l'Albó. Seguir-lo fins a la bifurcació "El Rosell"-"La Fradera", on agafem la direcció d'"El Rosell" (esquerra), en uns 800m i uns quants revolts arribem a una curva de paella a la dreta d’on surt una pista secundaria a l’esquerra. Aparquem aprop d’aqui vigilant de no entorpir la circulació de vehicles.

Agafem aquesta pista a l'esquerra en direcció a l'inici visible de la cresta, quan ens sembli ascendim muntanya a través per mig de tarteres i castanyers. (No hi ha perdua, i cal comptar sobre uns 15/30min)

---

Material.

Joc de fisurers, friends (sobretot tamanys mitjans i grans) i bagues variades. Hi ha 3 pitons al diedre del principi del primer llarg, 1 altre abans de l’arribada a la reunió de la segona agulla i una baga per fer un rapel (obligatori) de la segona agulla.

Com a nota indicar que nosaltres varem fer la cresta amb un joc repetit de fisurers i multitud de bagues per a merlets i ponts de roca, de totes maneres no ens hauria anat malament tenir un joc de friends. Podrien ser necessaris pitons si aquests han saltat en el diedre del primer llarg.

---

Descripció.

Traçat que vam fer nosaltres, al ser itinerari clean es molt provable que cadascu reinventi una mica l'itinerari proposat.

Aqui fem una descripció del traçat que vam seguir nosaltres, amb graus i llargades de llarg merament orientatius, ja que sobretot en llargades no ens hi vam parar massa a pensar de quan eren.

1a Agulla

1er llarg. (V+, 30m)

Ens coloquem a sota un diedre molt marcat (des de baix es veuen 2 pitons), iniciem la pujada per l’esquerra per tal d'evitar la zona més herbosa; ens coloquem dins del diedre (equipat amb pitons), te un finet pas de sortida cap a l’esquerra (V+) per seguir buscant la canal més logica. Aqui la via original seguia el diedre amunt, malhauradament hi ha un niu de corbs per lo que la zona esta bastant emmerdada, apart de que hauriem de passar per sobre del niu cosa que no ens va acabar d'agradar. Per tant després d'una estona de reflexió,m ens vam decidir a fer itinerari alternatiu. Despres d'uns 2-3m de la sortida del diedre i trobem un precari pont de roca uns metres per sota del niu, des d'aqui observem a la nostra dreta una llastra amb mans increibles que ens permet desviarnos a la dreta per colocarnos a la vertical del fil de l’aresta (pati important). Remuntem amunt per unes fisures arrodonides (V+) on cal vigilar la presencia de molsa per no endur-se un ensurt (un servidor va fer una relliscada que quasi prova el saque sobre els tascons i les bagues colocades). Al cap d’uns metres la roca comença a tombar (vigilar amb algun roc suelto) i muntem reunió a un petit arbre i uns blocs grans actuant de merlets.

En PGB iniciant el primer llarg, atacant el diedre i en els ultims metres del llarg.
Ultima foto a l'arribada del segon llarg, ja al capdamunt de la primera agulla (el bloc de la dreta).

2on llarg. (IV, 20m)

Just darrera l’arbre es surt amunt amb bona presa (IV), després d’una petit replà ens desviem a la dreta passant per dins d'un gran forat entre roques, a sobre del qual ens haurem de colocar. D’aqui desviar-nos una mica a la dreta seguint la presa bona per arribar al capdamunt de l’agulla (III+). Muntem la reunió en uns blocs just uns metres per sota de l’agulla abans d’arribar al coll, una fisura entre dos roques ens permetrà evitar que en cas de caiguda del segon de cordada, el pendol sigui important.

Per accedir al coll hi ha un saltet amb pati a la dreta, per evitar ensurts seria interessant assegurar amb la corda el primer de cordada, i fer el mateix amb el segon mitjançant el merlet de la nostra esquerra o simplement amb l’ajuda del company que ja ha baixat les dificultats.

2ª Agulla

3er llarg. (V, 25m)

Ens trobem amb una placa llisa, els primers metres els afrontem per l’esquerra i a sobre una repisa ens desviem a la dreta a buscar el fil de l’aresta (V), i la seguim amb bona presa fins al capdamunt del’agulla on trobarem un pitó poc abans d’arribar al cim i una baga al capdamunt. Interessant portar-ne una de recanvi per fer el rappel, bastant obligat (baga a maig07 correspon a la que es va deixar el desembre del 2006, cadascu opini per ell mateix si cal canviar-la).

Aquesta reunió et permet asseu-re't en plan pas de cavall, i gaudir mentrestant d'unes vistes molt xules de les Guilleries.

Jo mateix sortint en les primeres dificultats del llarg, assegut a la reunió al capdamunt de la segona agulla i baixant pel rapel obligat d'aquesta agulla.

Nota: pel que s'observa a les fotos de la piada dels aperturistes, ells van afrontar la placa pel mig, nosaltres ens vam desviar a la dreta on teniem més possibilitats d'entrar tascons i bagues.

3ª Agulla

4rt llarg. (IV, 20m)

Sortim per l’esquerra i voltem una llastra molt gran per davant cap a la dreta, allí podem seguir endavant amb passos fàcils pero plens de molsa, pero el més divertit serà tirar a la dreta per darrera un arbret, admirar el pati i pujar enclastrat entre dos pedres amunt uns metres amb molt bona presa de sortida fins al capdamunt de l’agulla on trobem bastants blocs.

En PGB pujant per els trams fàcils de la tercera agulla, i agafart en una de les impresionants busties que pots trobar en aquesta zona.

Nota: Observant la foto de la cresta a posteriori, segurament la proposta dels companys aperturistes anava més cap a la dreta resseguint unes fisures bastant més verticals i segurament més complicades.

4ª Agulla

A partir d’aqui el cordal de la cresta perd una mica de definició, així que queda una mica a voluntat de cadascu agafar el cami que li sembli més interessant. Per arribar a la seguent agulla cal anar grimpant entre blocs (nosaltres ho vam fer en ensamble) per terreny sense dificultats ni pati important.


5er llarg. (IV+/V, 20m)

En el nostre cas per pujar aquesta última agulla ens vam dirigir cap a la dreta a buscar unes fisures verticals. Ens situem a sota les fisures i entrem per l'esquerra en una zona on cal vigilar algun roc suelto (IV), d'aquí ens coloquem ja cap a sobre les fisures desviant-nos una mica a la dreta i les anem resseguint amb bona presa (en ocasions una mica romo) (IV+). Finalment vam fer la sortida cap a l'esquerra amb algun passet en adherencia (IV+/V) que et porta ja al final de les dificultats.

En PGB afrontant els primers metres per situar-se sobre les fisures, i jo en el mateix llarg colocant tascons a dins de la fisura.
Per últim jo al capdamunt del que seria la cinquena agulla i que es puja grimpant per canaletes herboses.

Nota: possiblement el tram que es ressenyava pels aperturistes era més cap a l’esquerra (III) pero nosaltres el vam trobar massa ple de vegetació, i vam preferir pujar per la roca.

Tot i que aquí nosaltres varem donar per acabada la cresta propiament dita, es pot seguir grimpant en trams de III+ per canaletes plenes d’herba i sorra fins els ultims blocs del cordal (bastanta vegetació) en el que seria la 5a agulla, opcionalment també es pot pujar per l’esquerra per blocs molt facils (II). (Ho vam pujar deixant el material al coll). Si un s’ha quedat amb ganes, encara pot treure un ultim llarg en aquesta cinquena agulla, tot baixant uns metres a la dreta i buscant unes fisures que en teoria pujaran fins al capdamunt de tot.

En el nostre cas l'horari va ser bastant elevat (quasi 5h), s'ha de tenir en compte que ens ho vam agafar amb mooooolta calma; i que haviem d'analitzar en cada moment per on haviem de passar (analitzar que feiem amb el niu, intentar veure per on anava la ruta, ...), com a orientació indicaria que en unes 3h/3h30 es podria realitzar perfectament la cresta sense comptar aproximació i descens.

La tornada es pot fer tant per la dreta com per l'esquerra, en qualsevol dels casos el cami es inexistent i cal devallar en compte entremig de tarteres de pedres (sovint amb forats amagats a sota acomulacions de fulles). En el nostre cas la baixada es va fer per la banda OEST. (comptar sobre uns 30/45min)

Com a ultim comentari indicar que es pot abandonar a cada agulla, ja que als laterals de la cresta tenim el bosc accessible amb molta facilitat. Aps.. i altament recomanable !!!

Descobrint el Castell de Farners

Tot i que el dia no acompanyava.. al final he quedat amb l'Edu de Santa Coloma per anar a investigar unes vies a la zona del Castell de Farners, de les que havia sentit a parlar.. pero encara mai m'hi havia acostat.

La visita a la zona ha estat molt ràpida ja que rapidament ens ha arribat un nuvol que ha deixat caure una mica de pluja.

De totes maneres hem pogut visitar aquest castell que deu fer pocs anys que han restaurat (el recordava de petit i no tenia aquest aspecte), després hem anat al sector que m'havien comentat que es troba baixant al costat de la cisterna del castell. Com que m'he deixat la camara a casa.. poso imatge de la web Castells Medievals de Catalunya.

Comentaris d'aquesta zona.. doncs granit tipic de la zona i similar al de Solius. Com a semblança.. jo l'he trobat molt similar a l'Esperó de Solius, ja que es tracta d'unes 7 o 8 vies de prop de 30m i de nivell entre IV i V+, però normalment les vies de grau alt son passos esporadics. Nosaltres hem provat la segona i la tercera per la dreta, i les catalogaria de V i IV respectivament. A l'esquerra de tot surt un cable equipat en plan ferrata que et puja per una canaleta de III+/IV fins al turo del vent. Aps.. l'orientació SUD tirant una mica cap a OEST.

L'equipament de les vies esportives es bastant dispar, hi han vies més velles i vies més noves, generalment hi ha bastant de parabolt, pero tambe trobem espits o dinabolts, com a curiositat una via te unes anelles bastant 'caseres' pero q es veuen molt resistents. Les reunions son accessibles per el lateral, i de fet s'ha de pujar despres a recuperar el material ja que no hi ha reunions equipades amb anella i cadena. Aps... hi ha una via amb una reunió de quimics que m'ha fet pensar en l'entropia de l'Oskar a la Font, els dos quimics tenien l'anella que sobresortia de la roca ven be uns 3 o 4 cm... i tot i ser totalment nous no donaven que diguessim molta seguretat.

Com que s'ha posat a ploure una mica i el fred apretava, hem recollit i de cami al cotxe.. sorpresa a la banda EST del turonet hi han més vies equipades (per lo que brillaven les xapes diria q bastant noves), i alguna tenia pinta de tenir més nivell que les de l'altra zona. Ara caldrà tornar un altre dia a provar que hi ha més...

En Vermell les dues zones... i en Verd el recorregut de la curta ferrata.

Descobrint la muntanya d'Ullà

[Diumenge, 13 maig 2007]

El diumenge es presentava difícil trobar gent per escalar... finalment tornant de vilanova vaig convencer en Jesus. Com que portavem cansament de les dues vies del dia anterior, ens vam decidir a fer una matinal, i al final es va apuntar més gent, i vam ser en Jesus, l'Albert, la Montse, en PGB i un servidor. La zona va ser triada per a l'ocasió: Muntanya d'Ullà, d'on les ressenyes indicaven orientació Nord, encara que més aviat seria tirant a Nord-Est, ja que fins ben ve passat el migdia el sol apretava de valent sense una trista ombra.

Comentar de l'escola.. una calcaria interessant, algunes zones més compactes que d'altres pero generalment agradable per escalar i bastant continua en quant a dificultat. El resultat del matí van ser generalment vies de grau baix:

En Jesus i l'Albert a diferents trams de Gamusí.

- Gamusí, V+/6a. 21m. Via molt maca, pedra molt compacte pero potser una mica massa de matoll. Abunda la presa variada (generalment forats), i dona per escollir a cadascú la millor presa per a cada ocasió. Molt recomanable.

- Records d'un amic, V+. 23m. Via similar a l'anterior però amb una mica menys d'encant, te algun pas rarot però en general es deixa fer bastant be.

El Peu de via, i la Montse pujant per Records d'un amic.

Acabades aquestes, en Jesus i l'Albert s'en van a la dreta de tot a tibar amb un 6a+/b (Peligrosa Maria), mentrestant arriba en PGB i s'uneix a nosaltres per provar la via Records d'un amic. Acabada aquesta i com que pels voltants només ens queden 6b enlaire, ens n'anem a veure que tal evolucionen en Jesus i l'Albert, l'han deixat mitjes.. i s'han decidit per pujar per la maria no peligrosa (6a), però em recomanen la via:

- Peligrosa Maria, 6a+/b. 12m. Deu n'hi do amb la Maria peligrosa... a vista no surt ni de conya. Em canten la posició d'un canto petitot i acaba sortint.Via molt xula pero deu n'hi do com tiba, queda pendent encadenar-la el proxim dia.

Aqui hauriem hagut d'anar tirant cap a casa... però aquesta banda dreta tiba més del que pensavem. En Jesus i l'Albert es posen a un V/V+ "per acabar bé el dia".... impresionant el V+. Desisteixen a la 3a xapa i m'hi poso jo des de baix.

- Correfoc, V/V+. 15m. Deu n'hi do amb el cinquillo.. jo ven bé li hauria posat un 6a mínim. De totes maneres no es una via agradable.. transcorre sobre roca bastant trencada (segurament a causa de l'incendi de fa un parell o tres d'anys) sobretot a la part superior.

Acabada aquesta via.. marxem cap a casa amb ganes de tornar-hi... a la tarda per suposat.

Les ressenyes d'aquesta zona, proximament al blog d'en PGB.

Navarro a la Roca dels Arcs

[dissabte 12 maig 2007]

El dijous d'aquesta setmana em va trucar en Jesus, la proposta era molt interessant. Pujar el dissabte a alguna zona de Lleida a practicar l'art de posar "cacharros"... que tenia un joc complet d'aliens i friends que havien fet poca feina.

La seva proposta inicial era Ós de Balaguer, pero com que jo no podia sortir fins el dissabte al matí vam tenir que buscar alguna altra paret més pròxima. Entre multiples opcions al final ens vam decidir per una clàssica: la via Navarro a la Roca dels Arcs a Vilanova. La via ideal, de poca dificultat i tampoc massa llarga; i si ens quedavem amb ganes de més teniem moltissimes opcions al voltant per completar la jornada. La veritat es que va ser l'estrena en una via integrament desequipada, i l'experiencia va ser molt gratificant.

En Jesus observant el primer llarg carregat de material, i arribant a la reunió del segon llarg. Per ultim el recorregut aproximat de la via (entre els llargs 1 i 2 es veuen dues cordades progressant)

Navarro, 185m. V. (ressenya) La via es molt guapa, excepte el tercer llarg que es fa curt i d'escalada poc interessant segons la nostra opinió. Per trobar-la es molt fàcil doncs te el nom escrit a peu de via, del primer llarg comentar que te tendencia a la dreta i evita els sostres per unes llastres fàcils però curioses de pujar. El segon llarg, per mi el millor de la via i on em va tocar anar de primer, son 50m on els friends i tascons entren sols, combina un primer pas per superar un petit desplom amb presa generosa, i segueix en placa a buscar la petita feixa on es munta reunió. Del tercer comentar que es fa curt, i que el desplomillo que surt al llibre de ressenyes es gairebe inapreciable... ja d'allí sortim amb un ultim llarg per anar a buscar la sortida de la via per un tram de placa recte amunt i després a la dreta per evitar una mica el desplom.

Jo arribant a la reunió del primer llarg, i sortint de la R3 en direcció a la sortida. I la cordada a dalt de la Roca dels Arcs.

Indicar que la ressenya de ressenya.net es molt més exacte que la del llibre del luichi, i que les dues primeres reunions es poden muntar sobre burils i spit, i spits respectivament.

Acabada la via i amb ganes de més metres, vam decidir anar a fer una altra via equipada. Aquest cop volien anar a fer la Txubascos Baskos, una altra clàssica de la zona a la paret de Zaratrusta. Malhauradament acabava d'entrar una cordada a la via, per lo que ens varem decidir per la via de la dreta Mar de Nubes, 110m. 6a.

De la via només vam fer els primers dos llargs, però els vaig trobar molt guapos. Una llàstima perque ja només ens quedava l'últim llarg de sortida, però així ens queda la possibilitat de tornar-hi. Els dos llargs molt agradables, en el primer amb alguns passets de preses petites i més romes comparades amb el que ens te acostumats vilanova (en altres escoles ens haurien semblat molt grans), el segon llarg començava amb un tram desplomat amb busties infinites i de passos molt agradables i disfrutons, i seguia amb tram de placa i algun que altra tram on tirava més enrera.

Acabada la jornada tornem cap a Girona... amb ganes de tornar-hi aviat, pero potser millor en epoques que faci menys calor. Això si.. per el diumenge ja ens decidim per anar a fer esportiva a la Muntanya d'Ullà.

Estrenant corda al Faraó

[divendres, 10 maig 2007]

Aquest divendres em vaig comprar una corda d'esportiva.. al final l'escollida va ser una Edelrid de 70m, tot i que vaig estar dubtant amb una Edelweiss. Finalment el preu, els consells del venedor i les poques ganes de trencar-m'hi el cap em van fer decidir.

Posats a tenir nova corda cal estrenar-la.. aixi que ens en vam anar a Montserrat, concretament al Faraó de baix sector dreta on vam fer quatre vies mal contades a la tarda.

- Via 5, V.25m. son 5 metres de V i la resta de IV fàcil.

L'Edu a la via 5, jo a l'Aresta Escofi i la Montse a la via 3.

- Aresta Escofi (L1), IV. 20m. Una via molt facileta ideal per qui vol anar de primer i no s'atreveix gaire quan els seguros allunyen una mica.

- Via 3, 6b. 25m. M'hi poso pensant que es un 6a... i no !! deu n'hi do com tiben els primers metres... després 20 metres de IV fins a la reunió.

Acabades les 3 vies.. tirem cap a Girona, que demà em toca fer via llarga a Vilanova.

Més de Beuda i Rocamaura durant el cap de setmana

Ultimament tothom vol anar a Beuda... deu ser questió de les noves ressenyes que li han aportat publicitat, però el passat cap de setmana tothom em comentaba la possibilitat d'acostar-se a beuda.

Així al final ens vam reunir una bona colla el dissabte per disfrutar del sector Jamaica, erem l'Albert i la Neus de Bascara, en PGB, l'Albert, la Montse i un servidor, i més tard es van afegir una estona en Grau i la Nuria.

Força colla a peu de via, en PGB tibant al pas clau de la via més curta, el sector Jamaica i en PGB arribant a la placa que ens porta a la reunió de la cinquena via.

Com es veu a les fotos.. la meteo anava cambiant de sol a nuvol constantment.. però tot i així el dia va ser molt agradable.Vam aprofitar per fer totes les quatre vies de la part superior del sector, cada dia queden menys rocs sueltos, i al final ens vam decidir a provar tascons en mà la via que s'està obrint a la dreta.

Aquesta ultima via segueix la tonica de les vies de la zona amb abundancia de presa generosa, però combina alguns trams una mica més finets donant-li més vidilla al conjunt. Cal destacar el pas més finet fins a la reunió on la confiança en els tascons colocats baixava sota minims... i on al final vam acabar fent un prussic de seguretat a la corda fixa que penja de la reunió.

Acabades les vies marxen uns quants companys.. i ens n'anem uns quants a la part inferior del Jamaica, aqui ja trobem 3 vies que apreten més, però al final ens quedarem amb dues d'elles:

- Diedre Fi, 6a. Una via molt xula, com sempre amb un bonic pas al petit desplomillo, els tres que la provem la trobem genial.

En PGB diedrant al diedre fi, i jo mateix tibant en la busqueda de presa bona a la via Aresta.com.

- Aresta.com, 6a+. Aquesta te un salt tecnic important respecte l'anterior, amb passets d'equilibri i presa petita. Genial un pas de bloqueig a una panxeta on has de buscar presa acceptable en un canto generalment romo per sortir-ne sense poder veure'l.

Cansats ja del llarg dia.. decidim tornar cap a casa, i anem comentant els plans per al diumenge. Finalment escollim la opció de Rocamaura a l'estartit, tot i que en un primer moment haviem pensat en Torre Moratxa al arribar ens trobem que les bardisses han envait el camí, així que ho deixem per un dia que portem les tisores de podar.

Per començar ens posem a la Via 18, V/+, una bona via per començar i anar per feina. Si s'afronta per la part de la dreta, els passos atletics ens faran disfrutar de valent. En PGB es situa amb l'Alba a la via 17, V, un cinque molt agradable, i que te l'únic problema de que una repisa a mitja via ens talla la continuitat.

Peu de via preparats per anar per feina, l'Alba enfeinada amb la via 17 i l'Albert tibant per superar l'inici de la via escalfadora.

Mentre la gent va provant aquestes vies, amb l'Albert agafem un cap de corda i ens posem a provar l'entrada de la via 19, 6b/+, que es el pas més dur i amb diferencia de tota la via. Després de muntar les dos primeres xapes amb top anem provant l'entrada, molt bloquera, de la que no aconseguim sortir. Acabats els experiments ens n'anem a provar la via 2 o escalafadora cotada de 6a, segueix igual de complicada com la recordava i acabo sense encadenar-la.

Animat's per en PGB ens situem a la via 22, V+/6a, passem el pas de cigonya que sempre et posa a to i enfilem els passos finets. Com que ja la recordava bastant fineta a la part superior, calço els gats més tecnics que donen bastanta més seguretat (em va de conya això de poder anar combinant dos gats segons el nivell de dificultat de la via: si es fàcil les sabatilles, si tiba més a patir una mica de peus).

La Montse tibant a la sortida d'escalfadora, en PGB en el tram més xulo de la via 18 i un servidor en el tram que tira enrera de Scadel.

Mentre la Montse i en PGB van provant la via anterior, em situo a sota d'un dels objectius de la zona, per a fer el primer intent a la via que ja tenia ullada de fa temps:

- Scadel, 6c/+. El primer tram es disfruton amb bon canto fins just a sota el desplom, allà comença a tibar i ja veig que a vista no surt ni de conya. Munto el tram més dur a base de A0 i la deixo muntada per provar en top. Com que no tinc voluntaris per provar-la fins a dalt, descanso una estona i m'hi torno a posar. Com a la veina "Ansia Vertical", hi ha un pas de bloqueig que no aconsegueixo superar, de totes maneres la veig bastant més assequible que l'Ansia... pero avui no es el dia.

Donem per tancat el dia... i marxem cap a casa, abans però ens acostem al cap de la Barra (a l'Estartit), on presumiblement hi havia una via llarga d'escalada. Pel que observem la reunió ha estat desequipada (surten dos esparrecs), i l'àcces al peu de via esta tallat per una valla de dimensions considerables.