Sadernes, festival de canto !!

Aquest diumenge tenia visita per Girona, alguns companysd el Roco UPC ja m'havien comentat feia temps que tenien ganes de pujar algun dia a alguna de les zones de Girona. Al final ens vam decidir per calcaria, i d'entre les diferents zones.. per proximitat, orientacions i entorn la millor opció era sens dubte Sadernes.

Així avui de bon mati quedem a Girona en Juanjo, en David, la Leila i un servidor per agafar el cotxe i cap a la Garrotxa falta gent. S'ha de dir que el fet de tenir un riu al costat amb gorgues guapes dona bastant de joc i al final tampoc hem fet un dia fanatic, això si tots han quedat amb ganes de tornar-hi, l'entorn i les vies s'ho mereixen.

Els companys admirant el paisatge, el Juanjo tibant a Pornomania i a Aresta demostrant que ve que va ser alt.

Comencem el dia a la zona de Castell S'espasa on provem les vies seguents:

- Pornomania, V+. 24m. Via molt guapa, generalment el canto es molt bo tot i que combina algun tram més finet. A dalt la via va a la reunió de l'esquerra, que arriba un punt que es fàcil desviar-se a la reunió de la No "e pa re" (com a nosaltres ens ha passat).

- Aresta, 6a+. 22m. Després dels comentaris d'un noi sobre la via ens hi posem amb ganes, te alguns trams ja més compromesos. No l'encadeno ja que malhauradament intento afrontar el pas clau per l'esquerra on es bastant més xungo que per la dreta, per lo que després de quedar petat de braços intentant-ho baixo fins a la cinta i reposo. Després surt sense masses problemes per la dreta, tot i que cal mirar-s'ho be.

- "No e pa re", 6a. 25m. Es similar a la Pornomania, pero te un parell de passos bastant més finets. Vist que en Juanjo la treu sense cap problema, m'hi poso confiat, pero en el primer dels passos xungos em lio bastant i acabo tibant més de la conta... per lo amb els braços inflats la via es comença a fer bastant més dura, tot i això acabo encadenant.

En teoria després tocava fer el Perfum de les transparencies, pero donat que el Juanjo prefereix que la faci jo primer, i jo estic encara amb els braços fets caldo decidim fer retirada, anar a dinar i fer una remullada al riu. Al riu ens trobem amb peixos mossegadors de dits !! suposem que els peixos confonen els dits amb menjar i la sensació es com curiosa. Aps.. l'aigua ja esta increible, entre la caloreta i que tampoc esta massa freda la banyada es obligatoria.

Jugant amb els peixos al riu.

Acabat el break ens en tornem de nou cap a la pedra, i després de rondar per diferents zones plenes de gent ens en tornem al Castell S'espasa, pero aquest cop al sector de dalt (orientació Nord-Est), on ataquem les vies seguents:

- Serveis minims (L1), V. 20m. Tot i que comença una mica rara, es converteix rapidament amb una via de canto increible i disfruton. Via molt agradable i que no genera cap tipus de complicació.

El David tibant a Serveis minims, i jo a Aresta tibant de valent.

- La Puça, 6b. 22m. Mira que ens havien avisat que aquesta era via de regletes petites i gotes d'aigua, de totes maneres com que la tenim al costat li fem un tiento. Començo de primer i es fa fàcil fins al punt on es bifurca, rapidament sembla que la via de 6b+ (dreta) tingui més canto, pero m'arrastro com puc per la via. Les regletes molt fines, plaques on t'has de posar una mica amb equilibri i la intensitat de la via fan que m'hagi de penjar varies vegades i acabi fet pols a la reunió. Un cop l'ha repetida en Juanjo m'hi torno a posar de segon... i a la que es posa xungo fracasso de nou per lo que ja pujo a recollir cintes i cap a casa.

Acabem amb cervesa a l'hostal... i cap a bcn. Un dia genial on ja hem pogut comprovar que ja comença a haver-hi força gent per la zona, per lo que haurem de deixar-la com a zona pels dissabtes.

Més de Beuda i Rocamaura durant el cap de setmana

Ultimament tothom vol anar a Beuda... deu ser questió de les noves ressenyes que li han aportat publicitat, però el passat cap de setmana tothom em comentaba la possibilitat d'acostar-se a beuda.

Així al final ens vam reunir una bona colla el dissabte per disfrutar del sector Jamaica, erem l'Albert i la Neus de Bascara, en PGB, l'Albert, la Montse i un servidor, i més tard es van afegir una estona en Grau i la Nuria.

Força colla a peu de via, en PGB tibant al pas clau de la via més curta, el sector Jamaica i en PGB arribant a la placa que ens porta a la reunió de la cinquena via.

Com es veu a les fotos.. la meteo anava cambiant de sol a nuvol constantment.. però tot i així el dia va ser molt agradable.Vam aprofitar per fer totes les quatre vies de la part superior del sector, cada dia queden menys rocs sueltos, i al final ens vam decidir a provar tascons en mà la via que s'està obrint a la dreta.

Aquesta ultima via segueix la tonica de les vies de la zona amb abundancia de presa generosa, però combina alguns trams una mica més finets donant-li més vidilla al conjunt. Cal destacar el pas més finet fins a la reunió on la confiança en els tascons colocats baixava sota minims... i on al final vam acabar fent un prussic de seguretat a la corda fixa que penja de la reunió.

Acabades les vies marxen uns quants companys.. i ens n'anem uns quants a la part inferior del Jamaica, aqui ja trobem 3 vies que apreten més, però al final ens quedarem amb dues d'elles:

- Diedre Fi, 6a. Una via molt xula, com sempre amb un bonic pas al petit desplomillo, els tres que la provem la trobem genial.

En PGB diedrant al diedre fi, i jo mateix tibant en la busqueda de presa bona a la via Aresta.com.

- Aresta.com, 6a+. Aquesta te un salt tecnic important respecte l'anterior, amb passets d'equilibri i presa petita. Genial un pas de bloqueig a una panxeta on has de buscar presa acceptable en un canto generalment romo per sortir-ne sense poder veure'l.

Cansats ja del llarg dia.. decidim tornar cap a casa, i anem comentant els plans per al diumenge. Finalment escollim la opció de Rocamaura a l'estartit, tot i que en un primer moment haviem pensat en Torre Moratxa al arribar ens trobem que les bardisses han envait el camí, així que ho deixem per un dia que portem les tisores de podar.

Per començar ens posem a la Via 18, V/+, una bona via per començar i anar per feina. Si s'afronta per la part de la dreta, els passos atletics ens faran disfrutar de valent. En PGB es situa amb l'Alba a la via 17, V, un cinque molt agradable, i que te l'únic problema de que una repisa a mitja via ens talla la continuitat.

Peu de via preparats per anar per feina, l'Alba enfeinada amb la via 17 i l'Albert tibant per superar l'inici de la via escalfadora.

Mentre la gent va provant aquestes vies, amb l'Albert agafem un cap de corda i ens posem a provar l'entrada de la via 19, 6b/+, que es el pas més dur i amb diferencia de tota la via. Després de muntar les dos primeres xapes amb top anem provant l'entrada, molt bloquera, de la que no aconseguim sortir. Acabats els experiments ens n'anem a provar la via 2 o escalafadora cotada de 6a, segueix igual de complicada com la recordava i acabo sense encadenar-la.

Animat's per en PGB ens situem a la via 22, V+/6a, passem el pas de cigonya que sempre et posa a to i enfilem els passos finets. Com que ja la recordava bastant fineta a la part superior, calço els gats més tecnics que donen bastanta més seguretat (em va de conya això de poder anar combinant dos gats segons el nivell de dificultat de la via: si es fàcil les sabatilles, si tiba més a patir una mica de peus).

La Montse tibant a la sortida d'escalfadora, en PGB en el tram més xulo de la via 18 i un servidor en el tram que tira enrera de Scadel.

Mentre la Montse i en PGB van provant la via anterior, em situo a sota d'un dels objectius de la zona, per a fer el primer intent a la via que ja tenia ullada de fa temps:

- Scadel, 6c/+. El primer tram es disfruton amb bon canto fins just a sota el desplom, allà comença a tibar i ja veig que a vista no surt ni de conya. Munto el tram més dur a base de A0 i la deixo muntada per provar en top. Com que no tinc voluntaris per provar-la fins a dalt, descanso una estona i m'hi torno a posar. Com a la veina "Ansia Vertical", hi ha un pas de bloqueig que no aconsegueixo superar, de totes maneres la veig bastant més assequible que l'Ansia... pero avui no es el dia.

Donem per tancat el dia... i marxem cap a casa, abans però ens acostem al cap de la Barra (a l'Estartit), on presumiblement hi havia una via llarga d'escalada. Pel que observem la reunió ha estat desequipada (surten dos esparrecs), i l'àcces al peu de via esta tallat per una valla de dimensions considerables.

Jamaica's time a Beuda

Aquest cap de setmana ha estat un intensiu de Beuda... el fet de tenir-ho al costat de casa, que els meteorolegs insistissin en que havia de ploure i tenir les ressenyes doncs feia ganes d'acostar-s'hi.

Per dissabte, en Sergi i en Jordi, equipadors de la zona Jamaica, m'havien comentat que voltarien per allí, així que amb l'Albert agafem el cotxe i cap a Beuda. El primer objectiu es pujar a la zona d'El Moro, i com sempre ens vam emmerdar i no vam arribar a lloc, després de fer una mica el mico per les crestes de pedra (alguns passos bastant guapos) que pujen cap al castell, desisteixo i anem cap al sector Yonki (després veig que m'he passat de llarg, que s'ha d'entrar a la primera canal enlaire).

Les curioses i interesants crestes que menen al Castell dels Moros, i un exemple del que es preveia durant el cap de setmana.

- Delirius Tremens, 6a+. Es una via molt xula, llastima que el pas fins a la reunió allunya una mica i no ho acabo de veure mai clar, i sempre faig pirula escaquejant-me una mica per la dreta. Un cop xapada la reunió surt de nassos..

- Yanki, yonki, 6a. L'Albert es posa en aquesta via del costat.. igualment te distancies generoses entre seguros... per lo que tot i encadenar-la sense problemes, puja tota la via rondinant.

Un cop acabades les vies... sentim gent per dalt al sector Jamaica, per lo que enfilem canal amunt... i anem a saludar a en Sergi i en Jordi, que han vingut amb la intenció d'arreglar la reunió xunga i mirar de enllestir una mica més de feina a les altres vies. Després de comentar una bona estona la jugada... anem amb l'Albert a provar les vies:

- L'esperó del Rubio, IV. Via molt facileta ideal per la gent que vol anar de primer en alguna via i no s'atreveix. Consisteix en seguir el fil de l'esperó, bastant ajagut pero amb blocs puntuals.

Els dos simpatics acompanyats de peu de via.. i els equipadors en acció resolent els problemes de la reunió.

- Faré-Barriga, V. Molt disfrutona en la part que ressegueix una fisura, s'ha d'anar en compte amb alguns blocs sueltos... pero personalment la trobo bastant xula. Segons em comenten, el nom vindria del vi que va animar el dinar durant el dia d'obertura de via !!

- "Quarta via", V+/6a. En principi era un projecte de via inacabat, pel que sembla al final es queda així, una pujada facileta i un pas més tecnic per arribar a la reunió en el que es disfruta bastant. No esta decidida la graduació... pero basicament el grau el posa el pas d'arribada a la reunió (més fàcil si ets alt).

Després de fer algun pegue més en top-rope a la zona de l'Oliveras (es pot provar un tram petit en plan xemeneia i una bavaresa), decidim tornar cap a casa.. doncs ens esperen per dinar, una llastima perque el dia s'ha aguantat molt bé, i encara ens hauriem pogut quedar una estona més.

Al marxar la reunió de la via Oliveras sembla que ja ha estat acabada.. i en Sergi i en Jordi es van mirant una possible 5a via. En Sergi em comenta que "Bé, doncs les reunions que faltaven arreglar ja estan a punt, aixi ja es pot anar a fer les 4 vies noves obertes. Vigileu molt amb els rocs que poguin quedar sueltos, hem fet molt de net pero potser quedi encara algun. Tambe a l'hora de recuperar les cordes hi ha el risc de que quedin enganxades amb unes arrels, esperem eliminar-les en breu. I a la dreta de les vies ha quedat una corda per obrir una nova via, no molesta per res". Sembla ser també que al final he fet la primera ascensió de la 4a via... interessant, el primer cop que em passa.

Diumenge, seguint amb la tonica de que ha de fer mal temps.. no acabo d'estar del tot motivat, de totes maneres em truquen en Josep Mª i la Neus que tenen ganes de tornar a Beuda... se que el destí serà el mateix que el del dissabte.. pero m'hi afegeixo igualment. Al final també s'apunta en Bernat.. així que podem fer 2 cordades i anar per feina.

- Oliveras, V. Via més facileta que la faré barriga, de moment te un tram central una mica descompost.. per lo que s'ha de vigilar la caiguda de roques. Segueix la tonica de les seves veines, presa generósa i passos interessants.

Més tard torno a fer la Faré Barriga i la 4a Via, la Neus i en Josep Mª es posen al IV, del que indiquen que es una via ideal per iniciar-se. Mentrestant amb en Bernat.. ens n'anem a la part baixa del sector Jamaica:

- Diedre Fi, 6a. Una via que a mi m'agrada molt, un inici en diedre que es va posant més recte i fi.. fins arribar a un petit sostre que es supera facilment amb bona presa. En Bernat disfruta un munt tot i que en algun punt no ho acaba de veure del tot clar.

- Pan y mantequilla, V. Consiteix en un placa fina, que conté alguns passos en adherencia i regletes més finetes. De totes maneres sol sortir facileta, tot i que t'hi has de mirar una mica. En Bernat m'assegura que la troba molt més difícil que el Diedre Fi, i no es la primera persona que ho diu. Hi ha una bustia amagada que es brutal !!!

Acabada la via marxem cap a casa que avui tambe ens esperen a tots per dinar... al final han estat dos dies assolellats.. i sense ni rastre de pluja (qui ho hauria de dir vient la previsió dels de TV3 i el meteocat !!!)

Novetats al blog

Recentment en Sergi m'ha fet arribar les ressenyes provisionals de Beuda on ultimament hi han hagut noves obertures de vies i s'espera que s'obrin algunes més. Aquestes vindrien a ser unes ressenyes actualitzades del que en el seu moment van sortir a la guia de Sadernes-Beuda. La feina excel·lent ha estat duta a terme per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi, em comenten que l'equipament es a base de parabolts de 8 i 10 mm. i dinabolts de 10 i 12 mm.

Per tal que tothom en pugui gaudir les incorporo a la barra lateral en format pdf, de la mateixa forma aprofito per penjar unes ressenyes del 2003 de l'Esqueix de Begis que van sortir a la revsita l'Agullola del GEIEG, i que tot i no estar complet incorpora bastantes novetats respecte les que volten per diferents webs.

Res més que donar les gràcies als equipadors de noves zones i a seguir amb aquestes noves escoles!!

Disfrutant com camells a Bellavista !!

Doncs ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona d'escalada de la garrotxa, i finalment avui hi he anat a escalar. L'Albert tenia el mati lliure, i entre diferents opcions al final ens hem decantat pe aquesta zona i quin encert !! Llastima que la orientació basicament SUD no la fa massa recomanable per a l'estiu, de totes maneres el sol no ha començat a tocar paret fins a quarts de 12 i ha passat bastant suau.

Abans d'anar a la zona ens hem apropat a la cova que hi ha una mica abans d'arribar amunt a la dreta, i trobem totes les vies desequipades (i n'hi havia ven be mitja dotzena d'un grau que semblava bastant infernal). Esperem que siguin aquestes les vies que tenien pensat desequipar a la zona, i mantinguin la zona superior.

Les belles vistes de Bellavista

Sobre la zona indicar que es la tipica calcaria de la Garrotxa, vies ben equipades amb parabolts i reunions de doble parabolt amb cadena i anella o mosquetó. En general les assegurances molt ben colocades, tot i que cal tenir en compte que quan el tram de via te grau més fàcil acostumen a allunyar una mica més.

Arribats a peu de via tenia clar que el que era factible es trobava d'on jo arribava cap a la dreta on hi ha les vies de placa (alguna amb una mica de desplom). A l'esquerra observem les vies dels masters, on trobem vies atravessant desploms imponents (a l'extrem esquerra n'hi ha una que sembla assequible i més de placa). Les uniques indicacions d'aquesta zona més assequible que teniem era que la via de diedre era un 6b (via3) i que per alli hi havia un cinque, i la resta de 6a enlaire i que alguna era 6c. Amb una foto de la zona he fet una petita ressenya amb les rutes aproximades (sobretot de les vies que no hem fet):

- Via 5, V. Molt bona per començar, amb bon canto i mes o menys divertida. Interessant els passos superiors amb un tipus de pedra negrosa enganxada molt curiosa.

- Via 4, 6b. Basicament es un sol pas dur, sino rebaixaria bastant el grau. De totes maneres es una via divertida i molt curiosa a la part superior completament coberta de les pedretes negroses. L'encadeno a la primera sense masses problemes, pero despres dels comentaris de l'Albert veig que no es tan fàcil com sembla, de fet m'hi poso en top després i em costa treure el pas.

L'Albert a la via num7, jo a la reunió de la via 8 (es veu la fisura a sota i en primer pla el pas dur de la via encara que no ho sembli), l'Albert començant la via 9, i jo mateix fent d'explorador mirant les vies.

- Via 7, 6a. Segueix la tonica, i també la disfrutem un munt. Varietat de passos amb un tram més finet al mig i potser el pas més curiòs per arribar a la reunió.

- Via 6, 6a. Similar a l'anterior pero amb l'afegit d'un pas una mica desplomat (evitable per la dreta) pero amb molt de canto.

- Via 8, 6c. Una fisura a la part superior crida molt l'atenció, i deu n'hi do lo divertida que és tot i ser bastant curteta. De primer fallo en un pas al mig de placa al sortir d'una zona que tira una mica enrera i en la fisura al intentar el xapatge. La torno a provar en top-rope i segueix sense sortir el pas del mig. La fisura de dalt surt molt bé, amb moviments molt xulosi rapids. (li poso 6c perque m'havien dit que hi havia alguna de 6c entre aquestes primeres i aquesta es la més difícil).

- Via 9, 6b (30m!!!). Una via de continuitat i pila, canto generalment bó pero que força moviments atletics. Es una via per disfrutar, llarga i continua, quasi sense descans, de fet jo m'haig de parar algun cop a descansar els braços i per recuperar una cinta (necessaries 11cintes). La millor del dia, trobem passos de desplom, un monodit, zones d'equilibri.. pero ens deixa bastant baldats.

El seguent objectiu era la [Via 3, 6b] i la única que en sabiem el grau correcte de bon principi, pero estem una mica cansats i la calor comença a apretar per lo que decidim marxar cap a casa a dinar.

Total.. zona molt recomanable!! sobretot les vies 8 i 9 on he disfrutat de valent, com que encara queden vies pendents.. no descarto tornar-hi un dia proximament.

Si algu te més noció dels graus correctes.. que indiqui que rectifico si cal !!

Aps... i baixant amb cotxe hem vist el "cingle de les hores" orientat a OEST que te tota la pinta de que hi hagi alguna zona d'escalada. N'adjunto la foto a sota.. a veure si algu en sap alguna cosa, ja que tinguent una pista que passa just per sota seria estrany que ningú hi hagues obert res.

Beuda ja te 50 vies !!

Teniu les ressenyes actualitzades de Beuda a la barra lateral secció Ressenyes en PDF

La reunió xunga ja ha estat restaurada !!

Aquest cap de setmana semblava entestat a no deixar-me escalar... però al final el diumenge salvem la papeleta i m'apunto amb en Josep Mª i la Neus a fer una matinal a Beuda.

Que no s'ha escrit d'aquesta escola !! per mi es un clàssic de la provincia i l'últim que pensava era endur-me una sorpresa. Però quan ja estavem acabant la jornada vam veure uns punts brillants al contrafort superior de l'esquerra del riu, resultat: 4 vies noves de trinca que algú (en Sergi & co) ha equipat a la zona.

En Aquesta foto descripció de les 4 vies.

1.- L'Esperó de l Rubio. IV+.
2.- Faré-Barriga. V.
3.- Oliveras. V. (a comprobar l'estat de la reunió, a data del post tenia un seguro xungo. Facil agafar reunió de la via2)
4.- V+ ? (no m'ha quedat clar si es aquesta doncs segons comenten estan repensant on posar la reunió).

(vies 1,2,3 entre 25 i 30m amb máxim de 12cintes)

Informació facilitada per Sergi.

Amb aquestes 4 vies noves, s'ha deixat en 52 el número de vies equipades a la zona. Però el punt més interessant es que aquestes noves vies (a primer cop d'ull) son de grau baix i molt llargues (30m!!!). D'aquesta manera queda una escola més complerta i afegeix vies de grau baix en una escola on predominaven les vies de 6e grau (els cinquilllos curtets de la zona central estavan hipersobats). Al final només n'hem provat una de les 4, però ens ha deixat amb molt bon gust de boca. Llastima que siguin parets de cara SUD, i per tant no massa recomanables per a l'estiu.

Però deixem la descripció per a algun dia que les enllestim totes, i seguim amb la cronica del dia. Només d'arribar ens n'anem de pet als nous sectors, parant primer amb els dos cinquillos de la pujada:

- Via de la dreta, V. Via facileta i que amb els bons cantos que te et permet disfrutar un munt de la pujada. Molt recomanable.

- Via de l'esquerra, V. Es en general més fàcil que l'anterior, pero un pas a l'inici raro fa que no pugui dir quina de les dos es més fàcil.

Fet aquest primer sector ens n'anem al seguent dels nous sectors, i es el moment en que veiem la nova zona equipada. De totes maneres com que anem justos de temps decidim anar a fer les vies que teniem pensades i deixar aquestes per un altre dia (sector de 6 vies):

- Segona via per l'esquerra, V. La pugen en Josep Mª i la Neus... es una via curteta que es fa molt bé amb algun pas que li dona més vidilla.

- Quarta via per l'esquerra, 6a. Un primer tram de diedre, s'acompanya amb un pas de molt petit sostre i un ultim tram de placa fàcil. Te la seva gràcia.. tot i que depenent de com.. es podria considerar un V+ i tot. Això si.. a mi m'agrada força i la trobo entretinguda.

En Josep Mª fent la segona via per l'esquerra del sector de 6 vies, i la Neus fent la segona via per l'esquerra al sector més nou de 4 vies.

Com que ens picava la curiositat i erem tres, metre dos feien el duo assegurador - escalador, l'altre anava a inspeccionar el nou sector.. al final ens ha motivat i hem anat a fer una de les quatre vies:

- Faré-Barriga, V (30m!!). Via facileta, amb algun pas aillat on t'ho has de mirar més. Roca molt nova, en algun punt punxa massa i tot, pero dona moltissima seguretat. En general s'ha de vigilar amb la roca ja que al haver estat poc repetida poden caure/trencarse algunes pedres. Hem utilitzat unes 10 cintes.. i la reunió amb 2 parabolts més moscata.

Des d'aquesta hem estat mirant les dues vies dels costats.. a la dreta una via dos metres més curteta, pero actualment amb la reunió una mica precaria (hi havia un dels dos parabolts/spits mig sortit, cosa que donava a priori bastant de mal rotllo). La via de l'esquerra te dos parabolts amb anella, i es veia bastant ajeguda i facileta (IV+).

Matinal a Beuda

Avui hem tornat cap a Beuda amb l'Albert. Feia temps que no ens hi acostavem, de fet pensavem que hi hauria restriccions per nidificació a la zona Central (on tenim més deures per fer), sembla ser pero que aquest any no n'hi ha (a la web de la feec la posen lliure de restriccions i no hi havia cap cartell informatiu).

De totes maneres ens hem centrat en una altra zona:

- Fiblada a la pell, 6a+. Era un projecte pendent de l'Albert, l'encadenem els dos sense problemes.

- Spit de maig, 6b+. Aquesta via no l'havia fet mai, així que era una bona oportunitat per provar un a vista. Lamentablement no se m'ha donat gens bé la via, i he fracasat estrepitosament agafant-me en un parell de cintes. Ho he tornat a provar, pero no aconseguia veure per on anava la via.. així que ho deixem per un altre dia.

L'Albert encadenant la fiblada, jo mirant la placa de l'espit de maig i superant el sostre de la garrotxa exotique.

- Bavaresa Namaste, 6a+. Molt més dura i continua que la fiblada, es una via que a mi almenys m'agrada molt. L'Albert intenta encadenar dos cops, pero s'encalla a la sortida de la bavaresa, jo m'hi poso per l'esquerra (molt més continua) i encadeno. Aprofito per deixar la Garrotxa exotique muntada per fer en top-rope.

- Garrotxa Exotique, 6c. Una via durilla, de grau molt generós pero amb els espits molt allunyats. El pas del sostre l'he trobat més dur del que recordava.

Aprofitant l'avinantesa provem una linia de top-rope que hi ha entre la bavaresa i la garrotxa. L'havia intentada fa molt temps, pero no havia aconseguit encadenar-la. Passos molt xulos i atletics a baix, a dalt uns passos d'equilibri molt curiosos. Deu voltar el 6a+/6b i es deu fer bastant sovint... perque la roca esta marcada.

La Cresta del Ferran

[21 gener]

Avui finalment hem fet una activitat que feia temps que m'anava comentant en Josep Mª que tenia ganes de fer, la cresta del ferran. Finalment apart d'en Josep Mª i la Neus, també s'ha engrescat la Montse, i aixi ha pogut fer la seva primera cresta. Dels presents, en Josep Mª i jo ja l'haviem realitzat fa uns quants anys amb alguns companys del GEIEG. Al final el dia escollit es idoni, doncs al no fer massa sol ens permet gaudir de la cresta sense passar ni fred ni calor.

Que comentar de la cresta.. doncs primer de tot que al lloc on posa la ressenya de Desnivel que es pot aparcar el cotxe millor no intentar arribar-hi amb un turisme convencional, doncs el cotxe pot tocar pedres amb bastanta facilitat (algun rastre d'oli al terra aixi ho indica). Sobre els horaris, aquests dependran del nivell dels participants i les necessitats d'encordament, aixo si.. millor no badar perque la cresta no es difícil pero si es bastant llarga. Apart.. s'ha de tenir en compte que les dificultats son normalment puntuals, i que hi ha molt de tram on es va caminant; de totes maneres els paisatges i la tranquilitat de la zona son molt agradables.

Comencem a caminar en direcció a l'inici de la cresta, es un caminet ample i bastant fresat, fins a un punt on una fletxa vermella ens indica l'inici de la cresta. Al principi sense grans dificultats es superen unes grades, fins a un punt on es flanqueja fins a l'inici d'una paret plena de fisures (tot aquest tram parabolat cada 10m aprox.).

Primera dificultat.. la Neus superant el tram final de la placa de III.

Assegurant el tram de III.

Aqui comença una rampa inclinada (III), que amb molt bona presa et porta fins a l'inici de la cova (algun pito). Aqui ens trobem amb el tunel de la cova des del qual la ressenya indica que es pot sortir a la meitat amb passos de (II), de totes maneres nosaltres seguim fins al fons de la cova on es pot sortir grimpant per una rampa llisa i dificil d'assegurar (IV), fins arribar a un foradet al sostre que ens permet sortir ja al fil de la cresta. (Aquesta sortida li dona una gracia afegida al recorregut).

El divertit i curiós tram de sortida al final de la cova

A partir d'aqui arriba algun tram més aeri que consisteix en superar blocs amb molt bona presa (III), a partir de llavors la cosa es calma bastant i ens comença a envoltar la vegetació.

El fil de la cresta... al fons un altre grup.

Arribem a una petita bretxa a la qual podem baixar desgrimpant o fent un rapel (instalació amb dos parabolts i cadena). Aqui arribem a un punt d'abandonament doncs a la bretxa mateix existeix una altra instalació per a baixar a l'esquerra. Llavors arriba la principal dificultat de la cresta en un tram de 10m on és mes aeri que no pas difícil (molt ben assegurat amb pitons i sabines en arbres).

A partir d'aquest punt ja es seguir sense grans dificultats fins al cim del Ferran (983m). El descens cal a l'esquerra fins a Talaixa, i finalment GR fins a la pista entre Oix i Sant Miquel de l'Hortmoier.

El grup a dalt del Ferran.. com es pot comprobar ja començava a fosquejar.

Al final una sortida que hem disfrutat tots.. amb alguna que altra anecdota (perdua de bota cingle avall inclosa). Al final tots amb ganes de tornar a fer alguna altra cresta proximament.

En quant a material: una corda de 50 ens permetrà fer el rapel, apart nosaltres vam portar bagues per a arbres i merlets, els tascons tambe van pujar pero no es van utilitzar. En quant a peus de gat, nosaltres en vam prescindir; pero un altre grup que varem trobar els portaven posats.

Matinal a Sadernes

[7 gener]

Despres d'un merescut descans el dissabte, per diumenge m'ajunto amb en Josep Mª i la Neus per anar a tibar en plan tranquil una estona per Sadernes. El plan inicial es anar a gaudir de Sadernes sense les multituds de l'estiu, i fent les vies faciletes que trobem als sectors Iniciació o Espasa. Quan arribem.. veiem que tot i fer calor.. allí la paret no esta precisament orientada al sol.. per lo que descartem directament el sector iniciació i ens dirigim al Castell d'Espasa, on almenys toca una mica.

A destacar que en una escola on el grau majoritari pica de 6b cap enlaire, els cinquens van bastant repetits, aixi no es estrany trobar-se vies sobadissimes... el que fa que comparant la guia vella amb la nova ens trobem que nombroses vies que han pujat el grau.

Al arribar teniem en ment la via "Cul de Got", marcada com a V a la guia vella i de la qual recordava que es podia fer força be, pero al arribar esta ocupada, aixi que ens posem a la via que aquest grup tenia incompleta i ja pensaven abandonar un mallon.

- "Escletxa de Tendresa". V+/6a, 24m. Ondia.. anavem amb unes ressenyes on posava que aixo era un V, despres veiem que depenent de les ressenyes es unV+ o 6a; no es precisament de les millors vies per començar, pero amb fred de mans i tot s'encadena. A destacar que la via esta hipersobada en alguns trams, sobretot en el que es refereix a peus.

-"L'escorpi + variant". IV, 26m. Ara si que ens posem en algo tranquil, on poder disfrutar tots de l'escalada. Aquesta es puja molt be, es una via de les tipus escala i on podem disfrutar tots de la via, tot i que en Josep Mª no li acaba de convencer.

-"Cul de got". V/+, 20m. Ara si anem a la via que teniem en ment de bon principi, molt sobada, pero amb passos molt xulos, i tot i que esta força sobada la disfruto molt. A destacar el primer espit a can collons.. pero 2 metres per sota d'aquest es pot equipar un pont de roca que et dona més seguretat.

Ja per acabar.. em proposen que m'asseguren a la via que vulgui i marxem... estava dubtant pero al final em decideixo per un 6b+ que comparteix reunió amb un 6a del costat. Quasi es podria dir que l'encadeno a vista, pero malhauradament, a mitja via m'adono que m'estic quedant sense cintes (s'en necessiten 12 si mal no recordo), i haig de parar a comprobar que en tingui suficients.

-"El perfum de les transparències". 6b+, 28m. Una via més de pila que de dificultat tecnica per la seva allargada, pero amb passos finets que et fan dubtar de si aguantaras alla agafat. Una via que disfruto molt i que recomano plenament, pero que em fa suar la cansalada.. deu n'hi do com em deixa els braços. (S'ha de dir que en alguna ressenya li posen 6b)

Completament satisfet amb la via realitzada, anem al cotxe a dinar.. i ja que hi som jugar amb l'adherencia a la zona d'slabs (unes lloses molt llises al costat del parking). I despres al bar a fer la cerveseta i ja alla comentem que proximament ens hauriem d'acostar a Santa Brigida que fa anys que no hi hem estat, i ultimament m'havien comentat que ha estat tot re-equipat.

p.d.: sense fotos perque la camara es queda oblidada a casa.

Espelo + escalada a Beuda

[5 gener]

Avui amb en Josep Mª hem aprofitat per fer una activitat que m'havia quedat a mitges a finals d'estiu amb en Grau i l'Albert, la visita de la cova de la mosquera a Beuda. Es una cova de guix.. i es molt facil de trobar amb les indicacions de la web de l'ajuntament de Beuda.

L'únic inconvenient es no tenir la topografia de la cavitat, pero be seria molt dificil perdre's a dins doncs les galeries que hi han es compten amb els dits d'una ma. S'ha de dir que es una cova que es pot visitar en poc més d'una hora depenent de l'interes que es tingui i les manies per a mullar-se i enfangar-se, perque tenim un petit rierol subterrani que transcorre per dins de la cova (a tenir en compte possibles pujades de nivell de l'aigua en cas de pluja).

A continuació un esquema de la cova:

Les galeries faran aproximadament entre mig metre i 2 metres d'alçada amb una amplada constant de quasi 1,5 metres. En alguns trams (marcat en blau) hi transcorre un rierol subterrani.. per lo que pot estar bastant enfangat o ple d'aigua depenent de l'epoca. El caminet fins a la cova et deixa en un forat lateral d'una galeria.. a la dreta vas arrastrant-he fins a la sortida natural de la cova i a l'esquerra et trobes un bifurcació.. a la dreta vas per galeria ample pero baixa de sostre i segurament enfangada fins a la galeria principal.. amb l'altra es va estrenyent i al final et deixa en un foradet que tirant amunt (facil, tot i que una mica estret) et deixa tambe a la galeria principal sense quasi enfangar-te (marcat amb una fita aquest pas a la galeria principal). La galeria principal per la qual sol transcorre el rierol.. molt guapa, tot i que s'ha d'anar en compte amb el fang, de fet al remuntar-la just despres d'una curva molt pronunciada el volum d'aigua i fang era considerable pel que hem decidit no continuar.

Canvi de roba obligat al cotxe... estesa de la roba remullada

Al cap d'una hora ja estavem fora.. aixi que decidim com ja teniem planejat acostar-nos a les vies d'escalada de Beuda. Anem al sector no ressenyat.. que en Josep Mª no coneixia. Aixi hem començant provant el que m'havia dit un company que considerava que eren IV's... i més aviat tirariem cap a V, i el de la dreta li hem posat un V+ (comparant amb la via Frenasso).

Ortofotomapa de la zona, amb un esquema 'moooolt' aproximat dels camins per arribar.

I una imatge de la zona !!

Be... basicament per arribar s'ha d'anar com si anessim al sector Reggae: una fita al cami principal indica un caminet a ma esquerra que baixa en direcció a la riera seca. Seguim el caminet i en un punt el cami evident tira amunt.. i a la dreta es veu un caminet que sense perdre altura ens porta al sector Reggae. Si seguim el que tirava amunt anem pujant en direcció a una pedra, les vies (K) es troben just a l'extrem superior; les vies (L) es troben seguint amunt i a l'esquerra i seguir el cami evident a la dreta, fa una pujadeta i despres baixada (en el punt més alt es te una prespectiva de les vies just davant). Be.. se que m'explico molt malament.. pero no es massa complicat trobar-ho, ja que no hi ha massa més roques grans per la zona.

- "Via de l'esquerra". V, 16m. Via amb petites panxes que tiren cap enrera... si busques hi ha bona presa.. pero son sobretot moviments atletics tirant de força de braços.

En josep Mª iniciant la via.

- "Via de la dreta". V+, 16m. Te algun pas més durillo que l'altre sobretot a la sortida, i segueix la tonica de bona presa no trivial i pocs peus.

Despres d'aquestes pugem al sector de dalt, on seguim amb les vies:

- "Primera per l'esquerra". IV+, 15m. Comparant amb les de baix la trobem més facil, amb algun passet pero en general es molt assequible.

- "La tercera per l'esquerra". 6a, 15m. Es una via de placa per avançar en equilibri, molt xula. Aquesta ja l'havia provat.. i brutal les dues busties que trobes a dalt de tot. Per disfrutar-la be, no desviar-se cap a l'esquerra i afrontar la placa pel mig. S'ha de dir que es la via més divergent en estil de la zona de beuda.

Acabada aquesta via.. anem a dinar que per avui ja n'hi ha hagut prou.

Novetats a Beuda

[25 novembre]

El dissabte arribem a Girona a mig mati... i decidim anar a passar la resta de dia a Beuda.. on en Marc m'havia comentat que estaria amb un company al sector Reggae. El fet de tornar a la RastaMan em picava.. aixi que vam agafar el cotxe i amb l'Albert cap a Beuda falta gent.

Arribem a Beuda, i al Reggae no estan.. aixi que seguim cap al Yonki, estrany.. ja que des de baix ens havia semblat veure algu escalant a aquesta banda del riu. Res.. ja que hem pujat fins al yonki.. aprofitem i fem alguna de les dos vies:

• Yanki, yonki, 6a. L'encadenem sense problemes. Son uns 20m de via que puja gradualment la dificultat. Fins a la placa final on el pas fins a la reunió fa que un s'ho miri més a l'hora d'avançar.

En Marc a Yonki, Yanki.

Un cop som a dalt.. veiem un tiu escalant muntanya amunt!! eps.. aixo no ens lliga doncs no esta a les ressenyes. Aixi que decidim que segurament deuen ser aquell parell, i ens posem a pujar muntanya a traves, i aixi arribem a un nou sector totalment nou per a nosaltres (no aixi l'equipació que sembla que ja hi porta una bona temporada).

Vies del sector que no es troba ressenyat.

modificació!! la placa que havia dit que eren dos quarts.. no son dos quarts.. son més aviat V's atletics.. més xungo el de la dreta que el de l'esquerra. Havia posat la graduació segons m'havia dit un company que pensava que eren.. pero no.. un quart definitivament no es. Es troben pujant cap a aquest sector a la dreta del cami (seria a dalt de tot per l'esquerra de la cinglera on es troba el sector Reggae).

El grau de les vies aproximat.. segons la opinió dels presents era d'esquerra a dreta: 1. IV+, 2. IV+/V, 3. V+, 4. 6a, 5. 6a/6a+, i 6. 6a+/6b. Les vies guapes i ben equipades.

Nosaltres vam ferne només algunes doncs vam arribar més tard:

• Via 3. V+. Via que esta be.. pero no mata. Combina pasos en adherencia i equilibri a baix amb alguns cantos fins a dalt. S'encadena sense problemes.

• Via 5. 6a/6a+. Via força xula, te un pas de sortida d'un petit desplom d'on arribes d'una placa bastant llisa, molt recomanable. S'encadena be.

• Via 6. 6a+/6b. Via amb algun pas duret... no l'encadeno per poc. En algun pas haig de descansar... perque els braços es queixen jeje. Aixo si, la trobo molt disfrutona. A la part de dalt en teoria te reunió propia no compartida amb la 4 i la 5, pero la linia de parabolts em porta directe a aquesta reunio.

• Via 4. Ja per acabar en aquest sector encadenem sense problemes aquest diedre amb bona presa.. on el pas més maco es de nou la sortida del petit desplom.

L'Albert a la via num4.

Un cop fet aixo.. baixem cap al sector Reggae a provar les vies duretes. Baixant trobem el que ens comenten que son dos IV's arrant de paret.

• Rasta Man, 6a. Una via especial.. el forat aquest que te t'hi poses i ja no saps com sortir-ne, naturalment no l'encadeno, la pujo despres de la primera caiguda fins dalt. I la repeteixo en top rope, i surt sense problemes.

• Survival,V+. L'encadenem be, pero sufrint com era d'esperar... es un V+ dels durillos, basicament per els bolts separats que trobem. Com que no n'hem tingut prou, aprofitem i passem les cintes pel 6b+ de l'esquerra.

• Exodus, 6b+. Una via realment molt xula, cantos fins i moviments guapos. La provo en top rope amb les cintes posades. Em van surtint els passos, pero falta poder estar prou segur per poder xapar de primer.

• The Wailers, 6b. Al primer intent em quedo a mitja via clavat, el cansament ja es nota. Baixo l'encadena en Marc i la repeteixo pel mig, intentant seguir la via directa, surt sense caigudes.

Despres d'aquest exit... ja estem a punt per tornar cap a casa. En Marc prova la Survival que no l'havia fet i tornem amb un somriure de quan s'han aprofitat be el dia.

Via LLarga a Sadernes

[7 d'octubre]

Avui hem quedat a les 9h a Besalu per anar a fer clàssica equipada a Sadernes amb en Marc Busquets. Li he deixat tota la iniciativa pero he deixat clar que més de 6a+/6b no munto, al final m'ha portat a unes vies bastant al limit del meu grau pero ho he disfrutat un munt.

Al final enllaçem 3 vies als Cingles de Guitarriu, amb un total de 285m de via equipada. Es necessiten 15 expres, a la guia diu que es pot rapelar la via amb dos cordes de 50m... nosaltres em preferit baixar caminant.

Imatge dels cingles de guitarriu. Recorregut de les vies no orientatiu

• La Pruneta ensucrada:100 mt.,max.6c,obligat V+. Per arribar a peu de via cal pendre el camí de Guitarriu i després d'uns cinc o deu minuts de caminar agafar una traça a la dreta(alguna fita i marques vermelles) que tot remontant una tartera ens deixa al peu de la primera feixa,al sector Intramon.Un cop aquí seguim la paret a la dreta fins a peu de via(30 min.).Hi han dues vies, agafar la de l'esquerra, la de la dreta tiba bastant més. Hem toca començar el primer llarg de V+, i el primer pas ja hem dona problemes,.. per sort es només el primer, ja m'estava espantant... jejeje. Despres seguim amb un 6c que deu n'hi do com tiba en algun punt... més o menys l'intento pero acabo agafant cintes de tant en tant. A continuació em toca un 6a+ de primer que finalitzo sense masses complicacions i per rematar aquesta primera part un 6b+ que tambe em requereix algun pas agafat a les cintes.

• Falcons:85 metres,max.6b,obligat V+.Un cop arribem al capdamunt de la primera feixa flanquejem a l'esquerra uns cinquanta metres fins que trobem l'inici de la ruta,aquest resulta fàcil d'identificar perquè hi ha un burí i el nom picat s'intueix. Aqui em toca començar de nou amb un V+ que deu n'hi do lo atletic que es.. bon canto pero molt continuat i vertical..amb poc descans. a continuació un 6a i un altre V.

• Sabina mosquitera:100mt.,max 6c,obligat V+.Desde el final de la falcons prenem una traça a l'esquerra que contorneja la paret i passat el Quer Foradat trobem el peu de via(fletxa picada). Aqui hem torna a tocar començar si vull evitar fer de primer el 6c, aixi que fai un V de primer, 6c de segon, 6a+ de primer i un V facil de segon. Haig de dir que al llarg de 6c de segon el vaig trobar durissim i que alla si que el vaig fer quasi integral de cinta a cinta... suposo que els metres que portavem a sobre es notaven.

Per baixar seguim una traça a la dreta i seguint fites gira a l'esquerra per tornar a la paret en un petit espero que surt, fins arribar al Quer Foradat on amb l'ajuda d'algun cable arribem al caminet que travessa el cingle. El seguim de baixada i a l'altura de la Recaderia Vertical seguim avall passant pel Pas del Cabró (precaució que no hi ha cable !!) i despres de la desgrimpada el cami ja ens menara fins a la pista on tenim el cotxe.

L'escalada ens ha portat tot el dia i ens ho hem passat de pm!!. Molt recomanable.. al costat es veu la recaderia vertical... q ens pica l'ullet per un altre dia. 4 llargs amb maxim de 6a, es bastant assequible al meu nivell.

Piada d'en Marc a www.centrecac.cat.

Important: no s'hi pot escalar per nidificació de Gener a Juliol.

Info: Guia "Sadernes-Beuda" de C. Terma, X.Buxó y L. Alfonso (1.999). D-146