Navarro a la Roca dels Arcs

[dissabte 12 maig 2007]

El dijous d'aquesta setmana em va trucar en Jesus, la proposta era molt interessant. Pujar el dissabte a alguna zona de Lleida a practicar l'art de posar "cacharros"... que tenia un joc complet d'aliens i friends que havien fet poca feina.

La seva proposta inicial era Ós de Balaguer, pero com que jo no podia sortir fins el dissabte al matí vam tenir que buscar alguna altra paret més pròxima. Entre multiples opcions al final ens vam decidir per una clàssica: la via Navarro a la Roca dels Arcs a Vilanova. La via ideal, de poca dificultat i tampoc massa llarga; i si ens quedavem amb ganes de més teniem moltissimes opcions al voltant per completar la jornada. La veritat es que va ser l'estrena en una via integrament desequipada, i l'experiencia va ser molt gratificant.

En Jesus observant el primer llarg carregat de material, i arribant a la reunió del segon llarg. Per ultim el recorregut aproximat de la via (entre els llargs 1 i 2 es veuen dues cordades progressant)

Navarro, 185m. V. (ressenya) La via es molt guapa, excepte el tercer llarg que es fa curt i d'escalada poc interessant segons la nostra opinió. Per trobar-la es molt fàcil doncs te el nom escrit a peu de via, del primer llarg comentar que te tendencia a la dreta i evita els sostres per unes llastres fàcils però curioses de pujar. El segon llarg, per mi el millor de la via i on em va tocar anar de primer, son 50m on els friends i tascons entren sols, combina un primer pas per superar un petit desplom amb presa generosa, i segueix en placa a buscar la petita feixa on es munta reunió. Del tercer comentar que es fa curt, i que el desplomillo que surt al llibre de ressenyes es gairebe inapreciable... ja d'allí sortim amb un ultim llarg per anar a buscar la sortida de la via per un tram de placa recte amunt i després a la dreta per evitar una mica el desplom.

Jo arribant a la reunió del primer llarg, i sortint de la R3 en direcció a la sortida. I la cordada a dalt de la Roca dels Arcs.

Indicar que la ressenya de ressenya.net es molt més exacte que la del llibre del luichi, i que les dues primeres reunions es poden muntar sobre burils i spit, i spits respectivament.

Acabada la via i amb ganes de més metres, vam decidir anar a fer una altra via equipada. Aquest cop volien anar a fer la Txubascos Baskos, una altra clàssica de la zona a la paret de Zaratrusta. Malhauradament acabava d'entrar una cordada a la via, per lo que ens varem decidir per la via de la dreta Mar de Nubes, 110m. 6a.

De la via només vam fer els primers dos llargs, però els vaig trobar molt guapos. Una llàstima perque ja només ens quedava l'últim llarg de sortida, però així ens queda la possibilitat de tornar-hi. Els dos llargs molt agradables, en el primer amb alguns passets de preses petites i més romes comparades amb el que ens te acostumats vilanova (en altres escoles ens haurien semblat molt grans), el segon llarg començava amb un tram desplomat amb busties infinites i de passos molt agradables i disfrutons, i seguia amb tram de placa i algun que altra tram on tirava més enrera.

Acabada la jornada tornem cap a Girona... amb ganes de tornar-hi aviat, pero potser millor en epoques que faci menys calor. Això si.. per el diumenge ja ens decidim per anar a fer esportiva a la Muntanya d'Ullà.