Navarro a la Roca dels Arcs

[dissabte 12 maig 2007]

El dijous d'aquesta setmana em va trucar en Jesus, la proposta era molt interessant. Pujar el dissabte a alguna zona de Lleida a practicar l'art de posar "cacharros"... que tenia un joc complet d'aliens i friends que havien fet poca feina.

La seva proposta inicial era Ós de Balaguer, pero com que jo no podia sortir fins el dissabte al matí vam tenir que buscar alguna altra paret més pròxima. Entre multiples opcions al final ens vam decidir per una clàssica: la via Navarro a la Roca dels Arcs a Vilanova. La via ideal, de poca dificultat i tampoc massa llarga; i si ens quedavem amb ganes de més teniem moltissimes opcions al voltant per completar la jornada. La veritat es que va ser l'estrena en una via integrament desequipada, i l'experiencia va ser molt gratificant.

En Jesus observant el primer llarg carregat de material, i arribant a la reunió del segon llarg. Per ultim el recorregut aproximat de la via (entre els llargs 1 i 2 es veuen dues cordades progressant)

Navarro, 185m. V. (ressenya) La via es molt guapa, excepte el tercer llarg que es fa curt i d'escalada poc interessant segons la nostra opinió. Per trobar-la es molt fàcil doncs te el nom escrit a peu de via, del primer llarg comentar que te tendencia a la dreta i evita els sostres per unes llastres fàcils però curioses de pujar. El segon llarg, per mi el millor de la via i on em va tocar anar de primer, son 50m on els friends i tascons entren sols, combina un primer pas per superar un petit desplom amb presa generosa, i segueix en placa a buscar la petita feixa on es munta reunió. Del tercer comentar que es fa curt, i que el desplomillo que surt al llibre de ressenyes es gairebe inapreciable... ja d'allí sortim amb un ultim llarg per anar a buscar la sortida de la via per un tram de placa recte amunt i després a la dreta per evitar una mica el desplom.

Jo arribant a la reunió del primer llarg, i sortint de la R3 en direcció a la sortida. I la cordada a dalt de la Roca dels Arcs.

Indicar que la ressenya de ressenya.net es molt més exacte que la del llibre del luichi, i que les dues primeres reunions es poden muntar sobre burils i spit, i spits respectivament.

Acabada la via i amb ganes de més metres, vam decidir anar a fer una altra via equipada. Aquest cop volien anar a fer la Txubascos Baskos, una altra clàssica de la zona a la paret de Zaratrusta. Malhauradament acabava d'entrar una cordada a la via, per lo que ens varem decidir per la via de la dreta Mar de Nubes, 110m. 6a.

De la via només vam fer els primers dos llargs, però els vaig trobar molt guapos. Una llàstima perque ja només ens quedava l'últim llarg de sortida, però així ens queda la possibilitat de tornar-hi. Els dos llargs molt agradables, en el primer amb alguns passets de preses petites i més romes comparades amb el que ens te acostumats vilanova (en altres escoles ens haurien semblat molt grans), el segon llarg començava amb un tram desplomat amb busties infinites i de passos molt agradables i disfrutons, i seguia amb tram de placa i algun que altra tram on tirava més enrera.

Acabada la jornada tornem cap a Girona... amb ganes de tornar-hi aviat, pero potser millor en epoques que faci menys calor. Això si.. per el diumenge ja ens decidim per anar a fer esportiva a la Muntanya d'Ullà.

Sumant metres al Montsec: Vilanova + Terradets

[24 i 25 de febrer]

Aquest cap de setmana tocava via llarga, i així ens hem ajuntat amb en Marc, Jordi i Lluc, per anar a Vilanova de Meia a tibar. Com sempre que organitza una activitat en Marc.. ja se sap que acabarem rebentats.. així que jo ja anava bastant mentalitzat.

El dissabte ens centrem en Vilanova, aquí trobar vies que ni enMarc ni en Jordi hagin fet es fa complicat, així que comencem per una via que cap dels 4 havia fet:

- Plaerdemavida, 205m. 6c (6a obligat). Com passa a molts sectors de Vilanova.. la via esta molt proxima a les vies adjacents.. en certs punts es trepitjen. De totes maneres no ens entusiasma a cap dels presents, això si puntualment te passos interessants, tot i que no manté un estil similar en total la via. Com era d'esperar.. faig servir en més d'una ocasió l'ajuda de les cintes per tirar cap amunt. Remarcar... necessari algo de material per si es vol assegurar els importants alejes del trams facils del 2on llarg i llargs de sortida (nosaltres en vam prescindir).

En lluc al primer llarg de elplaerdelmavida(esquerra), i l'impresionant sostre de El clan de los chamanes (dreta).

Acabada la via, veiem que encara ens dona temps a fer-ne una altra (de fet ja ho teniem previst), així que aqui ja ens dividim i en Jordi i en Lluc van a provar la via Tierra de Nadie, 175m 6b+ (6a obligat), que en Jordi tenia ganes de fer-la. En Marc te en ment El clan de los chamanes, 175m. 7a/Ae (V+ obligat), pero al veure la placa desplomada i al estar ja una mica cansat.. li demano algun projecte més senzillet (impresionant el sostre de Ae). Així nosaltres ens acabem dirigint cap a:

- Rampes invertides, 225m. 6a (V+ obligat). Deu n'hi do amb el V+ del primer llarg, ja per posar la primera xapa (bastant elevada al meu parer) ja pateixes.. roca pulidissima, al arribar al segon seguro rellisco de la presa de ma i faig un saque important. Així que decideixo donar-li entrada a en Marc, que s'ofereix a fer tota la via de primer si cal. A partir del segon llarg millora la roca, i ja en els llargs superiors recupero la confiança i encadeno algun dels trams de primer. Via molt guapa, bons moviments amb bon canto i molt disfrutona. (Com que per aqui anava bastant cansat.. doncs no hi han fotos)

Quan estic assegurant en Marc al tercr llarg veig com en Jordi i en Lluc comencen a rapelar, cansats de no poder pujar en lliure pel cansament decideixen tornar un altre dia i disfrutar be de la via. Quina enveja en aquell instant.. pero més endavant acabo disfrutant de valent dels llargs i m'alegro d'haver continuat amunt. Mentre baixavem de la via.. en Marc anava comentant.. podriem fer una pujada rapida a la Necronomicon... el tiu esta fortissim, i no es cansa mai !! Jo m'inclino més per anar cap a Can Cirera.. a disfrutar d'una bona cervesa.

Ja al bar.. en Marc treu la guia de Terradets.. i comença a alabar la via Mescalina a la paret de les bagasses. Al final ens acaba convencent.. basicament estem tots bastant cansats del dia, i més desploms made in vilanova per demà, ens farien patir de valent. Al final molt bona elecció, a més s'apunta en Robert de Girona que no te ganes de carnaval, i per tant farem dues cordades una de 2 i una de 3.

- Mescalina (Terradets, Paret de les Bagasses). 430m, 7b. (6a obligat). A la guia posa que es dels millors itineraris de la paret, i ho corroborem. Moviments xulos i agradables, escalada per disfrutar i els llargs difícils es poden fer perfectament tibant d'estreps i cintes; tot i que es pot fer gran part de l'escalada en lliure. Quan faltaven 2 llargs per la feixa sens posa a ploure... sort que dura poc.. perque la part superior segueix amb llargs disfrutons i molt ben parits. A destacar el desplomillo de IV que et treu de la feixa.. aixo si que es un IV jeje.

En Robert a la primera reunió i en Lluc i en Jordi atacant el segon llarg. En Robert superant el desplomillo del segon llarg. I en Marc arribant a la reunió del 5e llarg.

Per arribar al Jardi vam fer servir el primer llarg de l'Anglada.. on seria necessari posar alguna sabina (desequipat), apart d'aqui la resta no es necessari material, tot i que a la sortida (fàcil) si que allunya una mica les xapes.

En Marc començant el 6e llarg, i en Robert arribant a la 7a reunió.

A destacar sobre ressenyes: la guia de Terradets nova, no te una ressenya actualitzada i la ubicació de les reunions no es l'adequada (esquema abans de reequipació?). Veient-ho un cop feta, bastant més util la piada de ressenya.net. A destacar que els llargs 2 i 3 els vam empalmar ja que ni ens vam fixar en la reunió que coloquen a sota del desplom. Indicar que al llibre s'indica que "pasos clave pulidos y poco agradables", apart del llarg de 6a una mica llimadet (el 5 de ressenya.net) la resta la vam trobar bastant acceptable. Les indicacions de ressenya.net son adequades (l'esparrec segueix sense xapa, pero tenia un cordino lligat).

A dalt de la via, foto de grup.

Ben cansats tornem cap a casa amb un somriure d'orella a orella... ha estat un finde genial i la meteo ens ha respectat molt. Amb ganes de tornar més sovint cap a aquestes contrades.

Guies:
Vilanova de Meia i zonas cercanas (Xavier Buxó i Luis Alfonso). 2002
Terradets (Xavier Buxó i Luis Alfonso). 2005
www.ressenya.net